AUTORS CATALANS
Característiques de
l'Avantguardisme
Surgit al segle XX
Caràcter d’absoluta negativa
enfront de la norma cultural,
literària i artística que dominà
l’Occident des del Renaixement
Parteix del Manifest futurista de Marinetti
(1909), de les investigacions en el llenguatge
poètic de Guillaume Apollinaire, del surrealisme
immediat al dadà de Tristan Tzara i d’autors com
Louis Aragon , Paul Eluard i André Breton
Renovació o revolució en el terreny
de les arts plàstiques, especialment
la pintura, l’arquitectura i el disseny
innovador del grup Alemany que es
concentra en Beure-us
Els escriptors o artistes que se senten
avantguardistes tracten de
manifestar-se d’una manera violenta
o revolucionària
Els avantguardistes tenen assumit un caràcter de
“ruptura” conscient amb el criteris anteriors
Tendència a l’alliberament de les estructures
poètiques tradicionals i el deslligament del poema de
la presó de la forma imperant
La Revolució pictòrica tingué
com a marc Barcelona, i anys
posteriors, París
Les lletres tindran el seu òrgan d’expressió a la revista “Un
enemic del Poble” (1917), “L’ Amic de les Arts” (1926-
1929), que serví de plataforma per a l’aclimatació de
l’avantguardisme català
El cubisme d’un Juan Gris, Paul
Klee o Picasso, Joan Miró o
Rouault, contribuiran a la
creació total del nou clima
artístic
ANTECEDENTS,
EXPRESSIONS I
RESULTATS DE
L’AVANTGUARDISME
IMPRESSIONISME
EXPRESSIONISME
FAUVISME
CUBISME
FUTURISME
DADAISME
SURREALISME
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Va néixer al 1894, a Barcelona
Va ser, probablement, l’únic veritable avantguardista
Tenia una ascendència humil i la seva ideologia
respon a unes traces d’anarquista idealista i
sentimental
Les seves obres més importants van ser:
•Poemes en ondes hertzianes(1919)
•L’irradiador del port i les gavines (1921)
•Les conspiracions(1923)
•La gesta dels estels (1922)
•El poema de la rosa als llavis (1923)
•Óssa Menor (1925)
Les seves obres influiran molt a Carles Salvador
Va morir als trenta anys a Barcelona (1924) a causa de
la tuberculosi
t
S
Vç
Poemes en ondesPoemes en ondes
hertzianeshertzianes
Óssa menorÓssa menor
L’IRRADIADORL’IRRADIADOR
DEL PORT I LESDEL PORT I LES
GAVINESGAVINES
LESLES
CONSPIRACIONSCONSPIRACIONS
EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS
L’IRRADIADOR DELL’IRRADIADOR DEL
PORT I LES GAVINESPORT I LES GAVINES
J. V.FOIX
Va néixer al 1893, a Sarrià (Barcelona)
Poeta influït pel Noucentisme , fascinat per l’Avantguardisme
Tenia una ascendència burgesa. La seva família
regentava la reconeguda Pastisseria Foix de Sarrià.
La seva línia poètica es consolidà a través del
Surrealisme.
Les seves obres més importants van ser:
• Gertrudis (1927)
• KRTU (1932)
• Sol i de dol (1947)
• On he deixat les claus (1952)
• Desa aquests llibres al calaix de baix (1963)
Se li concedí el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes l’any
1973
Mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l'endemà
mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el
cim del seu prestigi literari.
t
F
Vç
GertrudisGertrudis
Poemes en prosaPoemes en prosa
Gertrudis (1927)
DIARI 1918 (fragments)
M'assegurava que eren dos-cents els joves del poble que
tenien un cavall negre com el meu. Però vaig espiar, una a una,
llurs estables i vaig comprovar el seu engany. Les estables són
buides i són buides les cases. Al poble només hi som jo i el meu
cavall que errem de nit i de dia pel laberint de les seves ombres.
Quant a Gertrudis, és ben morta al fons de l'abisme on la vaig
precipitar. ¿O és que tants de milers d'estels que guspiregen en
la negror celeste no exalten la joia de la meva solitud?
Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig
magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el
teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs
d'aquarel.la amb les colors de l'iris.
Que hagin aparedat portals i finestres; que dalt de la torre no
onegin banderes; que les algues en créixer monstruoses cloguin
els passatges; que els arbres per damunt els murs s'estenguin
en rares floracions vermelles i que tots els carrers donin a la mar
abocats en esculls temibles; que els cavalls siguin a mos i
senyors de la meva vila i s'hi passegin impúdicament nus; que
els ocells s'occeixin en topar amb el cel arran de sostre; que el
cel sigui només un trist miratge de la mar. ¿Què em pot
sorprendre si avui he vist saltar de cop els lloms dels meus
llibres i he descobert la putrefacció cancerosa que destrossa
llurs entranyes?
KRTUKRTU
Poemes en prosaPoemes en prosa
ON ANIRÉ TOT SOL
  Vaig aconseguir que em deixessin ésser pintor de parets. Dret, dalt un tauló 
sostingut  per  dues  escales,  pinto  rètols  a  totes  les  cases:  COTILLAIRE, 
COTILLAIRE, COTILLAIRE, COTILLAIRE. L'olor del vernís m'embriaga tant, 
que, a mig matí, deixo la feina i, presa d'una folla joia, corro carrer amunt i 
carrer avall, i crido oia! oia! Però el flequer que m'havia contractat ahir, em 
perseguí llanterna en mà fins a la placeta i m'obligà a acabar la T del rètol de 
casa  seva.  Era  fosc,  fosquíssim.  Sense  moure'm  de  dalt  de  la  bastida  em 
vaig  posar  a  tocar  valsos  sentimentals  amb  un  violí.  Les  acàcies  havien 
plegat  ja  les  branques  damunt  les  soques  i  la  pica  de  la  font,  somorta, 
engolia pètals marcits d'estel. Del fons misteriós del garatge de l'amo sortí, 
empesa per tot d'infants, i de la grandària d'una roda de carro, la lluna. Els 
ocells, a milers, brollaren del fons de les xemeneies i li volien buidar els ulls.
  (Jo també hi vull ésser! Jo també hi vull ésser!, hauria cridat de dalt estant 
si els llavis m'haguessin obeït.) D'un bot salto a terra, m'entrebanco i caic. els 
infants  m'insultaven  i  em  llançaven,  furiosos,  grosses  boles  de  neu.  (Jo 
també  hi  vull  ésser!  Jo  també  hi  vull  ésser!,  hauria  cridat  si  la  veu  no  se 
m'ofegués sempre, Déu meu, sempre.) Quan els vaig voler atènyer, havien 
desaparegut darrere els velluts blau de nit amb què els veïns del meu poble 
amaguen els cancells de llurs cases.
 
  Sola, immensurable, la lluna havia estat abandonada al mig de la plaça i 
projectava, en con, la seva ombra damunt una llarga planxa d'alumini. M'hi 
vaig voler acostar per empènyer-la, però un fred intensíssim em glaçava les 
mans. De les canaleres dels teulats saltaven, monòtons, rajolins d'oli. Al fons 
del carrer més baix una mà fosforescent es movia en pèndol.
 
  (On aniré tot sol!: reprendria la tonada dels meus valsos, si m'hagués restat 
cap corda al violí; trucaria al Ton del bar... Però só geperut i, de dia, la gent 
del carrer riu quan passo i diu que só boig. Demà de matí em venjaré... Amb 
un  carbó  que  tinc  dibuixaré  una  ratlla  a  la  paret  de  totes  les  cases, 
començant per la barraca dels burots i acabant per la rectoria. A la torre del 
portal nou de la carretera pintaré un rètol que dirà COTILLAIRE i, tot posant-
me  el  barret  ben  de  cantó  i  amb  un  pot  de  vernís  a  cada  mà,  m'amagaré 
darrere  l'atzavarar  de  cal  Canet  per  a  escoltar  al  fons  de  mi  mateix  les 
cançons que em sangloten a la gorja i que moren a flor de boca.) 
SOL I DE DOLSOL I DE DOL
ON HE DEIXAT LESON HE DEIXAT LES
CLAUSCLAUS
Joan Brossa
Neix a Barcelona al 1919 i mor, 
també a Barcelona, al 1998
Al 1937 entra a l'exèrcit republicà.
Al 1947 crea, amb altres artistes, la revista 
ALGOL, però nomes sortirà un exemplar.
Un any després, amb Antoni Tàpies, Joan 
Ponç,... funda la revista avantguardista 
DAU AL SET
L'any 1951 estrena les primeres peces 
teatrals i el 1949 publica el primer llibre de 
poemes. 
Com a escriptor:
• Explotava totes las formes i tots els codis
possibles (literaris, visuals i objectuals).
• Creava nous camins formals i expressius.
• Amb la poesia trencava amb els
convencionalismes i academicismes.
• Creava poesia escènica.
• Era surrealista
Algunes obres :
• Poesia:
 Em va fer Joan Brossa(1950)
 Poesia rosa(1970)
 Poemes de seny i cabells(1977)
 Els entra-i-surts del poeta(1969-1975)
 Qui diu foc, diu flama(1985)
 Viatge per la sextina(1987)
Teatre:
El cop desert (1944)
Quiriquibú (1945) 
Or i sal (1959) 
Olga Sola (1960) 
Cavall al fons. (1962) 
l sabater (1975) 
Altres generes:
• Representacions de accions musicals:
Suite bufa (1966).
• Representacions d ' strip-teases:
Strip-teases de butxaca.
• Fotogrames de cinema:
No compteu amb els dits.
Foc al càntir
Les seves obres han estat traduir a diversos idiomes
com: Espanyol, Italià,Francès,Anglès,Portuguès,Suec
POESIA VISUAL
POESIA
• "TERRABASTALL"
La taula
està parada tal com ha de quedar
fins a la fi del banquet. Al centre hi ha
un ram de flors. Als extrems, canelobres
amb pantalla, les compoteres i els plats
davant els coberts. Les copes estan
posades per ordre de mides. Brillen
els coberts d'argent, i la vaixella és
de porcellana antiga.
Prou! El poeta, fet una fúria, arrenca
les estovalles i bolca la taula tot cridant,
indignat.

Autors d'avantguarda

  • 1.
  • 2.
    Característiques de l'Avantguardisme Surgit alsegle XX Caràcter d’absoluta negativa enfront de la norma cultural, literària i artística que dominà l’Occident des del Renaixement Parteix del Manifest futurista de Marinetti (1909), de les investigacions en el llenguatge poètic de Guillaume Apollinaire, del surrealisme immediat al dadà de Tristan Tzara i d’autors com Louis Aragon , Paul Eluard i André Breton Renovació o revolució en el terreny de les arts plàstiques, especialment la pintura, l’arquitectura i el disseny innovador del grup Alemany que es concentra en Beure-us Els escriptors o artistes que se senten avantguardistes tracten de manifestar-se d’una manera violenta o revolucionària Els avantguardistes tenen assumit un caràcter de “ruptura” conscient amb el criteris anteriors Tendència a l’alliberament de les estructures poètiques tradicionals i el deslligament del poema de la presó de la forma imperant La Revolució pictòrica tingué com a marc Barcelona, i anys posteriors, París Les lletres tindran el seu òrgan d’expressió a la revista “Un enemic del Poble” (1917), “L’ Amic de les Arts” (1926- 1929), que serví de plataforma per a l’aclimatació de l’avantguardisme català El cubisme d’un Juan Gris, Paul Klee o Picasso, Joan Miró o Rouault, contribuiran a la creació total del nou clima artístic
  • 3.
  • 4.
    JOAN SALVAT-PAPASSEIT Va néixeral 1894, a Barcelona Va ser, probablement, l’únic veritable avantguardista Tenia una ascendència humil i la seva ideologia respon a unes traces d’anarquista idealista i sentimental Les seves obres més importants van ser: •Poemes en ondes hertzianes(1919) •L’irradiador del port i les gavines (1921) •Les conspiracions(1923) •La gesta dels estels (1922) •El poema de la rosa als llavis (1923) •Óssa Menor (1925) Les seves obres influiran molt a Carles Salvador Va morir als trenta anys a Barcelona (1924) a causa de la tuberculosi t S Vç
  • 5.
    Poemes en ondesPoemesen ondes hertzianeshertzianes
  • 6.
  • 7.
    L’IRRADIADORL’IRRADIADOR DEL PORT ILESDEL PORT I LES GAVINESGAVINES
  • 8.
  • 9.
    EL POEMA DELA ROSA ALS LLAVIS
  • 10.
    L’IRRADIADOR DELL’IRRADIADOR DEL PORTI LES GAVINESPORT I LES GAVINES
  • 11.
    J. V.FOIX Va néixeral 1893, a Sarrià (Barcelona) Poeta influït pel Noucentisme , fascinat per l’Avantguardisme Tenia una ascendència burgesa. La seva família regentava la reconeguda Pastisseria Foix de Sarrià. La seva línia poètica es consolidà a través del Surrealisme. Les seves obres més importants van ser: • Gertrudis (1927) • KRTU (1932) • Sol i de dol (1947) • On he deixat les claus (1952) • Desa aquests llibres al calaix de baix (1963) Se li concedí el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes l’any 1973 Mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l'endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari. t F Vç
  • 12.
    GertrudisGertrudis Poemes en prosaPoemesen prosa Gertrudis (1927) DIARI 1918 (fragments) M'assegurava que eren dos-cents els joves del poble que tenien un cavall negre com el meu. Però vaig espiar, una a una, llurs estables i vaig comprovar el seu engany. Les estables són buides i són buides les cases. Al poble només hi som jo i el meu cavall que errem de nit i de dia pel laberint de les seves ombres. Quant a Gertrudis, és ben morta al fons de l'abisme on la vaig precipitar. ¿O és que tants de milers d'estels que guspiregen en la negror celeste no exalten la joia de la meva solitud? Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs d'aquarel.la amb les colors de l'iris. Que hagin aparedat portals i finestres; que dalt de la torre no onegin banderes; que les algues en créixer monstruoses cloguin els passatges; que els arbres per damunt els murs s'estenguin en rares floracions vermelles i que tots els carrers donin a la mar abocats en esculls temibles; que els cavalls siguin a mos i senyors de la meva vila i s'hi passegin impúdicament nus; que els ocells s'occeixin en topar amb el cel arran de sostre; que el cel sigui només un trist miratge de la mar. ¿Què em pot sorprendre si avui he vist saltar de cop els lloms dels meus llibres i he descobert la putrefacció cancerosa que destrossa llurs entranyes?
  • 13.
    KRTUKRTU Poemes en prosaPoemesen prosa ON ANIRÉ TOT SOL   Vaig aconseguir que em deixessin ésser pintor de parets. Dret, dalt un tauló  sostingut  per  dues  escales,  pinto  rètols  a  totes  les  cases:  COTILLAIRE,  COTILLAIRE, COTILLAIRE, COTILLAIRE. L'olor del vernís m'embriaga tant,  que, a mig matí, deixo la feina i, presa d'una folla joia, corro carrer amunt i  carrer avall, i crido oia! oia! Però el flequer que m'havia contractat ahir, em  perseguí llanterna en mà fins a la placeta i m'obligà a acabar la T del rètol de  casa  seva.  Era  fosc,  fosquíssim.  Sense  moure'm  de  dalt  de  la  bastida  em  vaig  posar  a  tocar  valsos  sentimentals  amb  un  violí.  Les  acàcies  havien  plegat  ja  les  branques  damunt  les  soques  i  la  pica  de  la  font,  somorta,  engolia pètals marcits d'estel. Del fons misteriós del garatge de l'amo sortí,  empesa per tot d'infants, i de la grandària d'una roda de carro, la lluna. Els  ocells, a milers, brollaren del fons de les xemeneies i li volien buidar els ulls.   (Jo també hi vull ésser! Jo també hi vull ésser!, hauria cridat de dalt estant  si els llavis m'haguessin obeït.) D'un bot salto a terra, m'entrebanco i caic. els  infants  m'insultaven  i  em  llançaven,  furiosos,  grosses  boles  de  neu.  (Jo  també  hi  vull  ésser!  Jo  també  hi  vull  ésser!,  hauria  cridat  si  la  veu  no  se  m'ofegués sempre, Déu meu, sempre.) Quan els vaig voler atènyer, havien  desaparegut darrere els velluts blau de nit amb què els veïns del meu poble  amaguen els cancells de llurs cases.     Sola, immensurable, la lluna havia estat abandonada al mig de la plaça i  projectava, en con, la seva ombra damunt una llarga planxa d'alumini. M'hi  vaig voler acostar per empènyer-la, però un fred intensíssim em glaçava les  mans. De les canaleres dels teulats saltaven, monòtons, rajolins d'oli. Al fons  del carrer més baix una mà fosforescent es movia en pèndol.     (On aniré tot sol!: reprendria la tonada dels meus valsos, si m'hagués restat  cap corda al violí; trucaria al Ton del bar... Però só geperut i, de dia, la gent  del carrer riu quan passo i diu que só boig. Demà de matí em venjaré... Amb  un  carbó  que  tinc  dibuixaré  una  ratlla  a  la  paret  de  totes  les  cases,  començant per la barraca dels burots i acabant per la rectoria. A la torre del  portal nou de la carretera pintaré un rètol que dirà COTILLAIRE i, tot posant- me  el  barret  ben  de  cantó  i  amb  un  pot  de  vernís  a  cada  mà,  m'amagaré  darrere  l'atzavarar  de  cal  Canet  per  a  escoltar  al  fons  de  mi  mateix  les  cançons que em sangloten a la gorja i que moren a flor de boca.) 
  • 14.
    SOL I DEDOLSOL I DE DOL
  • 15.
    ON HE DEIXATLESON HE DEIXAT LES CLAUSCLAUS
  • 16.
  • 17.
    Com a escriptor: •Explotava totes las formes i tots els codis possibles (literaris, visuals i objectuals). • Creava nous camins formals i expressius. • Amb la poesia trencava amb els convencionalismes i academicismes. • Creava poesia escènica. • Era surrealista
  • 18.
    Algunes obres : •Poesia:  Em va fer Joan Brossa(1950)  Poesia rosa(1970)  Poemes de seny i cabells(1977)  Els entra-i-surts del poeta(1969-1975)  Qui diu foc, diu flama(1985)  Viatge per la sextina(1987) Teatre: El cop desert (1944) Quiriquibú (1945)  Or i sal (1959)  Olga Sola (1960)  Cavall al fons. (1962)  l sabater (1975) 
  • 19.
    Altres generes: • Representacionsde accions musicals: Suite bufa (1966). • Representacions d ' strip-teases: Strip-teases de butxaca. • Fotogrames de cinema: No compteu amb els dits. Foc al càntir Les seves obres han estat traduir a diversos idiomes com: Espanyol, Italià,Francès,Anglès,Portuguès,Suec
  • 20.
  • 22.
    POESIA • "TERRABASTALL" La taula estàparada tal com ha de quedar fins a la fi del banquet. Al centre hi ha un ram de flors. Als extrems, canelobres amb pantalla, les compoteres i els plats davant els coberts. Les copes estan posades per ordre de mides. Brillen els coberts d'argent, i la vaixella és de porcellana antiga. Prou! El poeta, fet una fúria, arrenca les estovalles i bolca la taula tot cridant, indignat.