2. Característiques de
l'Avantguardisme
Surgit al segle XX
Caràcter d’absoluta negativa
enfront de la norma cultural,
literària i artística que dominà
l’Occident des del Renaixement
Parteix del Manifest futurista de Marinetti
(1909), de les investigacions en el llenguatge
poètic de Guillaume Apollinaire, del surrealisme
immediat al dadà de Tristan Tzara i d’autors com
Louis Aragon , Paul Eluard i André Breton
Renovació o revolució en el terreny
de les arts plàstiques, especialment
la pintura, l’arquitectura i el disseny
innovador del grup Alemany que es
concentra en Beure-us
Els escriptors o artistes que se senten
avantguardistes tracten de
manifestar-se d’una manera violenta
o revolucionària
Els avantguardistes tenen assumit un caràcter de
“ruptura” conscient amb el criteris anteriors
Tendència a l’alliberament de les estructures
poètiques tradicionals i el deslligament del poema de
la presó de la forma imperant
La Revolució pictòrica tingué
com a marc Barcelona, i anys
posteriors, París
Les lletres tindran el seu òrgan d’expressió a la revista “Un
enemic del Poble” (1917), “L’ Amic de les Arts” (1926-
1929), que serví de plataforma per a l’aclimatació de
l’avantguardisme català
El cubisme d’un Juan Gris, Paul
Klee o Picasso, Joan Miró o
Rouault, contribuiran a la
creació total del nou clima
artístic
4. JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Va néixer al 1894, a Barcelona
Va ser, probablement, l’únic veritable avantguardista
Tenia una ascendència humil i la seva ideologia
respon a unes traces d’anarquista idealista i
sentimental
Les seves obres més importants van ser:
•Poemes en ondes hertzianes(1919)
•L’irradiador del port i les gavines (1921)
•Les conspiracions(1923)
•La gesta dels estels (1922)
•El poema de la rosa als llavis (1923)
•Óssa Menor (1925)
Les seves obres influiran molt a Carles Salvador
Va morir als trenta anys a Barcelona (1924) a causa de
la tuberculosi
t
S
Vç
11. J. V.FOIX
Va néixer al 1893, a Sarrià (Barcelona)
Poeta influït pel Noucentisme , fascinat per l’Avantguardisme
Tenia una ascendència burgesa. La seva família
regentava la reconeguda Pastisseria Foix de Sarrià.
La seva línia poètica es consolidà a través del
Surrealisme.
Les seves obres més importants van ser:
• Gertrudis (1927)
• KRTU (1932)
• Sol i de dol (1947)
• On he deixat les claus (1952)
• Desa aquests llibres al calaix de baix (1963)
Se li concedí el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes l’any
1973
Mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l'endemà
mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el
cim del seu prestigi literari.
t
F
Vç
12. GertrudisGertrudis
Poemes en prosaPoemes en prosa
Gertrudis (1927)
DIARI 1918 (fragments)
M'assegurava que eren dos-cents els joves del poble que
tenien un cavall negre com el meu. Però vaig espiar, una a una,
llurs estables i vaig comprovar el seu engany. Les estables són
buides i són buides les cases. Al poble només hi som jo i el meu
cavall que errem de nit i de dia pel laberint de les seves ombres.
Quant a Gertrudis, és ben morta al fons de l'abisme on la vaig
precipitar. ¿O és que tants de milers d'estels que guspiregen en
la negror celeste no exalten la joia de la meva solitud?
Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig
magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el
teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs
d'aquarel.la amb les colors de l'iris.
Que hagin aparedat portals i finestres; que dalt de la torre no
onegin banderes; que les algues en créixer monstruoses cloguin
els passatges; que els arbres per damunt els murs s'estenguin
en rares floracions vermelles i que tots els carrers donin a la mar
abocats en esculls temibles; que els cavalls siguin a mos i
senyors de la meva vila i s'hi passegin impúdicament nus; que
els ocells s'occeixin en topar amb el cel arran de sostre; que el
cel sigui només un trist miratge de la mar. ¿Què em pot
sorprendre si avui he vist saltar de cop els lloms dels meus
llibres i he descobert la putrefacció cancerosa que destrossa
llurs entranyes?
13. KRTUKRTU
Poemes en prosaPoemes en prosa
ON ANIRÉ TOT SOL
Vaig aconseguir que em deixessin ésser pintor de parets. Dret, dalt un tauló
sostingut per dues escales, pinto rètols a totes les cases: COTILLAIRE,
COTILLAIRE, COTILLAIRE, COTILLAIRE. L'olor del vernís m'embriaga tant,
que, a mig matí, deixo la feina i, presa d'una folla joia, corro carrer amunt i
carrer avall, i crido oia! oia! Però el flequer que m'havia contractat ahir, em
perseguí llanterna en mà fins a la placeta i m'obligà a acabar la T del rètol de
casa seva. Era fosc, fosquíssim. Sense moure'm de dalt de la bastida em
vaig posar a tocar valsos sentimentals amb un violí. Les acàcies havien
plegat ja les branques damunt les soques i la pica de la font, somorta,
engolia pètals marcits d'estel. Del fons misteriós del garatge de l'amo sortí,
empesa per tot d'infants, i de la grandària d'una roda de carro, la lluna. Els
ocells, a milers, brollaren del fons de les xemeneies i li volien buidar els ulls.
(Jo també hi vull ésser! Jo també hi vull ésser!, hauria cridat de dalt estant
si els llavis m'haguessin obeït.) D'un bot salto a terra, m'entrebanco i caic. els
infants m'insultaven i em llançaven, furiosos, grosses boles de neu. (Jo
també hi vull ésser! Jo també hi vull ésser!, hauria cridat si la veu no se
m'ofegués sempre, Déu meu, sempre.) Quan els vaig voler atènyer, havien
desaparegut darrere els velluts blau de nit amb què els veïns del meu poble
amaguen els cancells de llurs cases.
Sola, immensurable, la lluna havia estat abandonada al mig de la plaça i
projectava, en con, la seva ombra damunt una llarga planxa d'alumini. M'hi
vaig voler acostar per empènyer-la, però un fred intensíssim em glaçava les
mans. De les canaleres dels teulats saltaven, monòtons, rajolins d'oli. Al fons
del carrer més baix una mà fosforescent es movia en pèndol.
(On aniré tot sol!: reprendria la tonada dels meus valsos, si m'hagués restat
cap corda al violí; trucaria al Ton del bar... Però só geperut i, de dia, la gent
del carrer riu quan passo i diu que só boig. Demà de matí em venjaré... Amb
un carbó que tinc dibuixaré una ratlla a la paret de totes les cases,
començant per la barraca dels burots i acabant per la rectoria. A la torre del
portal nou de la carretera pintaré un rètol que dirà COTILLAIRE i, tot posant-
me el barret ben de cantó i amb un pot de vernís a cada mà, m'amagaré
darrere l'atzavarar de cal Canet per a escoltar al fons de mi mateix les
cançons que em sangloten a la gorja i que moren a flor de boca.)
17. Com a escriptor:
• Explotava totes las formes i tots els codis
possibles (literaris, visuals i objectuals).
• Creava nous camins formals i expressius.
• Amb la poesia trencava amb els
convencionalismes i academicismes.
• Creava poesia escènica.
• Era surrealista
18. Algunes obres :
• Poesia:
Em va fer Joan Brossa(1950)
Poesia rosa(1970)
Poemes de seny i cabells(1977)
Els entra-i-surts del poeta(1969-1975)
Qui diu foc, diu flama(1985)
Viatge per la sextina(1987)
Teatre:
El cop desert (1944)
Quiriquibú (1945)
Or i sal (1959)
Olga Sola (1960)
Cavall al fons. (1962)
l sabater (1975)
19. Altres generes:
• Representacions de accions musicals:
Suite bufa (1966).
• Representacions d ' strip-teases:
Strip-teases de butxaca.
• Fotogrames de cinema:
No compteu amb els dits.
Foc al càntir
Les seves obres han estat traduir a diversos idiomes
com: Espanyol, Italià,Francès,Anglès,Portuguès,Suec
22. POESIA
• "TERRABASTALL"
La taula
està parada tal com ha de quedar
fins a la fi del banquet. Al centre hi ha
un ram de flors. Als extrems, canelobres
amb pantalla, les compoteres i els plats
davant els coberts. Les copes estan
posades per ordre de mides. Brillen
els coberts d'argent, i la vaixella és
de porcellana antiga.
Prou! El poeta, fet una fúria, arrenca
les estovalles i bolca la taula tot cridant,
indignat.