SlideShare a Scribd company logo
1 of 7
ANÀLISI CINEMALadri di biciclette
1948 dirigida por Vittorio de Sica
DESCRIPCIÓ FORMAL
Aquest film exemplifica a la perfecció el 
Neorealisme italià.
El seu objectiu és transmetre la precària
situació en que es vivia a la Roma de la
postguerra i el cineasta opta per uns actors
desconeguts, que no són professionals. 
Això resta artificiositat a l'acció que s'esdevé 
en tres dies consecutius. 
L'objectiu del protagonista és la cerca d'una 
bicicleta robada, és a dir, no hi ha grans
complexitats argumentals ni una voluntat 
simbòlica o transcendental. 
Es tracta d'aproximar-se al que aparentment és un fet banal amb el propòsit de mostrar una realitat.
Aquesta pel·lícula vol fer visible la pobresa de determinats barris, en un context social en què hi havia molta gent
sense feina, persones al carrer o habitatges que no garantien els serveis bàsics. Aquestes condicions i la desesperació
del protagonista podrien comunicar-se d'una manera exagerada, espectacular o tràgica.
El film prefereix transmetre els fets d'una manera molt propera, tot seguint amb naturalitat realista els passos d'un
pare i un fill que recorren la ciutat per trobar una bicicleta.
Els personatges no lamenten amb crits la seva misèria ni la seva desesperació per provocar I 'empatia dels
espectadors. Al final no hi ha esperança, ni de trobar la bicicleta, ni de millorar de Vida, ni cap gest de solidaritat. No
hi ha res a fer i la càmera ho mostra sense excessos.
Plans: Objectius, distants en tercera persona,
per què l’espectador prengui distancia i no
empatitzi amb el dolor dels personatges sinó
amb la història
Punt de vista: objectius res de càmeres
subjectives
Enquadraments: descriptius us de plans
generals
Llum: Natural en alguns casos dura reafirma la
puresa de les imatges i realça les textures
Estètica documental utilització de plans
objectius, generals i descriptius us dels
Moviments de càmera panoràmiques
descriptives que segueixen el moviment dels
personatges
El muntatge té un ritme pausat i s’acosta a una
temporalitat real sense grans el·lipsis temporals
DESCRIPCIÓ FORMAL (cruesa de la imatge sense artificis) Anàlisi formal que reafirmi aquesta idea
Temàtica (Argument)
Antonio és un obrer que viu a la ciutat de Roma i fa dos anys que no té feina. Finalment en troba una: enganxar cartells de
cinema per la ciutat. L'únic requisit és tenir una bicicleta per desplaçar-se. I la té, però empenyorada. L 'endemà al mati,
Antonio marxa de casa amb la bicicleta del seu fill, Bruno. Mentre enganxa cartells li roben la bicicleta. Persegueix el lladre,
però aquest fuig. Es dirigeix a la comissaria per denunciar el robatori, però no hi ha res a fer: l'endemà, amb en Bruno
busquen incansablement la bicicleta pertot arreu. Quan ja retornen cap a casa, veuen el lladre, segueixen la Seva pista i
finalment el troben, però aquest nega haver-la robat. És més, els veïns d'aquest i la seva mare ratifiquen aquesta versió.
Sense cap esperança de recuperar-la, Antonio veu una bicicleta i es disposa a robar-la. Tanmateix, la gent ho veu i l'atrapen.
Gràcies als plors del Seu fill no el denuncien. Tot i això, no ha pogut recuperar la bicicleta i se sent desmoralitzat i decebut.
Temàtica (Argument)
Antonio és un obrer que viu a la ciutat de Roma i fa dos anys que no té feina. Finalment en troba una: enganxar cartells de
cinema per la ciutat. L'únic requisit és tenir una bicicleta per desplaçar-se. I la té, però empenyorada. L 'endemà al mati,
Antonio marxa de casa amb la bicicleta del seu fill, Bruno. Mentre enganxa cartells li roben la bicicleta. Persegueix el lladre,
però aquest fuig. Es dirigeix a la comissaria per denunciar el robatori, però no hi ha res a fer: l'endemà, amb en Bruno
busquen incansablement la bicicleta pertot arreu. Quan ja retornen cap a casa, veuen el lladre, segueixen la Seva pista i
finalment el troben, però aquest nega haver-la robat. És més, els veïns d'aquest i la seva mare ratifiquen aquesta versió.
Sense cap esperança de recuperar-la, Antonio veu una bicicleta i es disposa a robar-la. Tanmateix, la gent ho veu i l'atrapen.
Gràcies als plors del Seu fill no el denuncien. Tot i això, no ha pogut recuperar la bicicleta i se sent desmoralitzat i decebut.

More Related Content

What's hot (20)

76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
08 La Llibertat guiant el poble
08 La Llibertat guiant el poble08 La Llibertat guiant el poble
08 La Llibertat guiant el poble
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
10 La Vicaria
10 La Vicaria10 La Vicaria
10 La Vicaria
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol
09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol
09 Nit de lluna de Leandre Cristòfol
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
Arquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIXArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX
 

More from sandroalfaro

L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalssandroalfaro
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixementsandroalfaro
 
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturasandroalfaro
 
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitecturasandroalfaro
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticasandroalfaro
 
Arquitectura clàssica
Arquitectura clàssicaArquitectura clàssica
Arquitectura clàssicasandroalfaro
 
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 sandroalfaro
 
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaicsandroalfaro
 
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssicsandroalfaro
 
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismosandroalfaro
 
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xxsandroalfaro
 
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalssandroalfaro
 
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquessandroalfaro
 
Analisi metropolis
Analisi metropolisAnalisi metropolis
Analisi metropolissandroalfaro
 
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XXsandroalfaro
 
Analisi fotografiess
Analisi fotografiessAnalisi fotografiess
Analisi fotografiesssandroalfaro
 
La fotografia en les avantguardes
La fotografia en les  avantguardesLa fotografia en les  avantguardes
La fotografia en les avantguardessandroalfaro
 

More from sandroalfaro (20)

L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixement
 
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pintura
 
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitectura
 
Romanic context
Romanic contextRomanic context
Romanic context
 
Jardidelesdelcies
JardidelesdelciesJardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
 
Elgotic
ElgoticElgotic
Elgotic
 
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
 
Arquitectura clàssica
Arquitectura clàssicaArquitectura clàssica
Arquitectura clàssica
 
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880
 
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaic
 
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssic
 
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismo
 
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xx
 
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
 
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
 
Analisi metropolis
Analisi metropolisAnalisi metropolis
Analisi metropolis
 
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
 
Analisi fotografiess
Analisi fotografiessAnalisi fotografiess
Analisi fotografiess
 
La fotografia en les avantguardes
La fotografia en les  avantguardesLa fotografia en les  avantguardes
La fotografia en les avantguardes
 

Analisi el lladre de bicicletes

  • 1. ANÀLISI CINEMALadri di biciclette 1948 dirigida por Vittorio de Sica
  • 2. DESCRIPCIÓ FORMAL Aquest film exemplifica a la perfecció el  Neorealisme italià. El seu objectiu és transmetre la precària situació en que es vivia a la Roma de la postguerra i el cineasta opta per uns actors desconeguts, que no són professionals.  Això resta artificiositat a l'acció que s'esdevé  en tres dies consecutius.  L'objectiu del protagonista és la cerca d'una  bicicleta robada, és a dir, no hi ha grans complexitats argumentals ni una voluntat  simbòlica o transcendental. 
  • 3. Es tracta d'aproximar-se al que aparentment és un fet banal amb el propòsit de mostrar una realitat. Aquesta pel·lícula vol fer visible la pobresa de determinats barris, en un context social en què hi havia molta gent sense feina, persones al carrer o habitatges que no garantien els serveis bàsics. Aquestes condicions i la desesperació del protagonista podrien comunicar-se d'una manera exagerada, espectacular o tràgica.
  • 4. El film prefereix transmetre els fets d'una manera molt propera, tot seguint amb naturalitat realista els passos d'un pare i un fill que recorren la ciutat per trobar una bicicleta. Els personatges no lamenten amb crits la seva misèria ni la seva desesperació per provocar I 'empatia dels espectadors. Al final no hi ha esperança, ni de trobar la bicicleta, ni de millorar de Vida, ni cap gest de solidaritat. No hi ha res a fer i la càmera ho mostra sense excessos.
  • 5. Plans: Objectius, distants en tercera persona, per què l’espectador prengui distancia i no empatitzi amb el dolor dels personatges sinó amb la història Punt de vista: objectius res de càmeres subjectives Enquadraments: descriptius us de plans generals Llum: Natural en alguns casos dura reafirma la puresa de les imatges i realça les textures Estètica documental utilització de plans objectius, generals i descriptius us dels Moviments de càmera panoràmiques descriptives que segueixen el moviment dels personatges El muntatge té un ritme pausat i s’acosta a una temporalitat real sense grans el·lipsis temporals DESCRIPCIÓ FORMAL (cruesa de la imatge sense artificis) Anàlisi formal que reafirmi aquesta idea
  • 6. Temàtica (Argument) Antonio és un obrer que viu a la ciutat de Roma i fa dos anys que no té feina. Finalment en troba una: enganxar cartells de cinema per la ciutat. L'únic requisit és tenir una bicicleta per desplaçar-se. I la té, però empenyorada. L 'endemà al mati, Antonio marxa de casa amb la bicicleta del seu fill, Bruno. Mentre enganxa cartells li roben la bicicleta. Persegueix el lladre, però aquest fuig. Es dirigeix a la comissaria per denunciar el robatori, però no hi ha res a fer: l'endemà, amb en Bruno busquen incansablement la bicicleta pertot arreu. Quan ja retornen cap a casa, veuen el lladre, segueixen la Seva pista i finalment el troben, però aquest nega haver-la robat. És més, els veïns d'aquest i la seva mare ratifiquen aquesta versió. Sense cap esperança de recuperar-la, Antonio veu una bicicleta i es disposa a robar-la. Tanmateix, la gent ho veu i l'atrapen. Gràcies als plors del Seu fill no el denuncien. Tot i això, no ha pogut recuperar la bicicleta i se sent desmoralitzat i decebut.
  • 7. Temàtica (Argument) Antonio és un obrer que viu a la ciutat de Roma i fa dos anys que no té feina. Finalment en troba una: enganxar cartells de cinema per la ciutat. L'únic requisit és tenir una bicicleta per desplaçar-se. I la té, però empenyorada. L 'endemà al mati, Antonio marxa de casa amb la bicicleta del seu fill, Bruno. Mentre enganxa cartells li roben la bicicleta. Persegueix el lladre, però aquest fuig. Es dirigeix a la comissaria per denunciar el robatori, però no hi ha res a fer: l'endemà, amb en Bruno busquen incansablement la bicicleta pertot arreu. Quan ja retornen cap a casa, veuen el lladre, segueixen la Seva pista i finalment el troben, però aquest nega haver-la robat. És més, els veïns d'aquest i la seva mare ratifiquen aquesta versió. Sense cap esperança de recuperar-la, Antonio veu una bicicleta i es disposa a robar-la. Tanmateix, la gent ho veu i l'atrapen. Gràcies als plors del Seu fill no el denuncien. Tot i això, no ha pogut recuperar la bicicleta i se sent desmoralitzat i decebut.