Història de l'Art Institut la Sénia

1. El naixement de Venus. Sandro Botticelli
Exemple de comentari 2on de batxillerat. Institut La Sénia
M. Victòria Almuni

2. a) Situar l’obra en el seu espai cronològic, històric i cultural
GENERAL: Segle XV a Itàlia ( aspectes polítics, econòmics, socials, religiosos, culturals)
IMMEDIAT: regal de noces fet per Llorenç el Magnífic a un cosí ( excusa per parlar del
mecenatge i de les famílies burgeses de les repúbliques italianes com els Médici)

3. RELACIÓ AMB LA BIOGRAFIA DE L’AUTOR:
Botticelli va viure al llarg de la segona meitat del
segle XV. Va iniciar la seua formació com a orfebre,
fet que va influir en aspectes com el detallisme de les
seues obres.
Com a pintor representa el pas definitiu des del Gòtic
al Renaixement. Per això les seues obres tenen
elements dels dos estils.
Va pintar esta obra en la seua maduresa, per a un
dels membres de la família Mèdici, cosí de Llorenç el
Magnífic. En aquest moment, era ja un pintor
reconegut a Florència, ciutat on s’havia format. Quan
va pintar esta obra havia acabat de tornar d’un viatge
a Roma on va ser cridat pel papa per a participar en la
pintura de la part baixa de la capella Sixtina, a Sant
Pere del Vaticà.

4. En tornar de Roma, va encetar una dècada molt activa
en la qual va treballar força els temes mitològics.
En les obres d’esta època s’adverteix la influència dels
humanistes del cercle de Llorenç el Magnífic i de la
filosofia neoplatònica. La fama d’aquest grup d’obres
mitològiques ha estat tant gran que ha relegat les
religioses a un segon terme. És l’introductor del tema
mitològic al Renaixement, del qual esta obra n’és
molt representativa.
En general l’obra del Naixement de Venus encaixa
molt bé dins de les característiques formals del
pintor. Destaca el tractament dels rostres femenins,
dolços i amb cabells arrissats i llargs. Botticelli els
representa de la mateixa manera a totes les obres.

8. b) Característiques formals o conceptuals de
l’escultura o de l’arquitectura del Renaixement

9. c) Característiques formals, compositives, tècniques
o estructurals

10. LÍNIA I COLOR
Predomina la línia per sobre del color.
És, per tant, una obra dibuixística i molt
detallista (es veu al vestit de la Primavera
i a les fulles dels arbres). Les línies
corbes, sinuoses, són les predominants.
Podem observar una certa gradació de
tonalitats, sempre al servei de la línia.
Els colors són vius, el conjunt posseeix
una suau calidesa, pròpia d’un ambient
primaveral. Els colors són naturals, i
busquen l’harmonia entre tots els
elements de l’obra. Podem observar
molta varietat cromàtica, amb
predomini dels ocres, blaus i rojos, tots
amb una funció concreta. El blau del cel
està al servei de la composició (dóna
sensació de profunditat). A primer terme
predominen els colors càlids, fet que
contribueix a apropar les figures a
l’espectador. La imatge d’Eol·lo és més
fosca que les altres, i ens recorda la
tradició medieval en la que l’home se
representava més fosc que la dona.

11. FORMES
Les formes són volumètriques, però la poca
gradació de tonalitats dóna una certa sensació de
planimetria (com en la imatge de Venus). Destaca
el contrast amb el cos de la Primavera, amb més
volum.
El tractament de l’anatomia és idealitzat i
proporcionat. El cos de Venus té algunes
imperfeccions (muscles, braços llargs...), però la
intenció és representar les figures de manera
realista.

12. LLUM
El tractament de la llum és artificial, i omple la pintura sense indicar d’on prové. Les figures
s’il·luminen quasi uniformement; només un lleugeríssim enfosquiment del to al cantó esquerre
de les figures, revela una tímida focalitat. La llum ve de diferents llocs, és intel·lectualitzada
(passada pel filtre de la raó i dels interessos del pintor), al servei de la claredat compositiva.
L’efecte general és que les figures sembla que tinguin llum pròpia. Facilita la lectura i la
composició de l’obra.

13. MOVIMENT / RITME
L’obra dona sensació de moviment. Es basa en l’efecte del vent sobre els cossos i objectes. Els cabells de la
Venus, el mantell de la primavera, les flors volant estan sent agitats per la bufada dels Zèfirs, aconseguint donar
un punt de verisme a l’escena. Les ones ajuden a donar sensació de que Venus s’apropa. Hi ha ritme suau,
tranquil, al servei de l’equilibri general.
Les figures de la dreta de Venus són les que donen més idea de moviment. Les robes reforcen la sensació de
que estan volant.

14. COMPOSICIÓ
Tancada, simètrica, triangular i superficial.
Equilibri entre les línies generals de la composició. En conjunt, la composició és triangular, on el cap de Venus
és el vèrtex. Aquest fet aporta estabilitat. Botticelli té un evident interès per les proporcions encara que Venus
té el braç molt llarg i el cap menut. La col·locació de la línia de l’horitzó ens intenta mostra una perspectiva
lineal de l’obra. La línea de la costa també ajuda. Les figures estan concentrades en elles mateixes (composició
tancada). L’eix compositiu és vertical representat per la Venus, situada al centre.
Les figures estan ben relacionades entre elles i amb l’entorn. L’escena és creïble, malgrat que les figures de
Venus i la Primavera semblen gravitar, amb els peus de puntetes.

15. EXPRESSIONS
Les expressions són idealitzades. La Venus és una visió platònica (molt present en els pintors renaixentistes)
que ens la vol mostrar com a un ésser innocent, perfecte, aïllat per l’expressió absorta del rostre. Els rostres
femenins són suaus i dolços. Reforça l’efecte la posició delicada de mans i peus, els llargs cabells femenins...

16. TEMPS
Busca ser una obra atemporal (no fa referència a un moment real), però té elements de temporalitat: el mantó
que la vol tapar, la bufada d’Eol·lo, el cabell onejant, les ones que es mouen...

17. RELACIÓ AMB L’ESTIL DE L’ÈPOCA
Pertany al Renaixement del
Quattrocento, amb una forta influència
de la tradició gòtica.
Incorpora els avenços formals del
Renaixement: voluntat de realisme, cura
per les proporcions, gust per la
representació del nu, situació dels
personatges en un entorn real,
representació de moviments naturals...
La influència gòtica s’adverteix en elements com el linialisme,
el fet que a la composició superficial hi manca cert interès per
la perspectiva. També la relativa planimetria del cos de Venus i
les limitacions en el treball de la seua anatomia.
Se tracta d’un tema mitològic en què el pintor cerca la bellesa
ideal en la representació de Venus com una escultura clàssica
i inspirat en l’estàtua de l’Afrodita púdica. L’autor barreja
d’una manera molt subtil i equilibrada l’herència gotitzant
amb la bellesa clàssica.

18. d) Característiques conceptuals
(Iconografia, tema, models literaris o plàstics,
significat i funció...)

19. ICONOGRAFIA:
Es basa en fonts literàries
clàssiques, concretament
de la mitologia grega.
L’escena representa la
deessa Venus sortint del
mar, damunt una petxina.
Està nua, en actitud
pudorosa, cobrint-se el cos
amb les mans i els cabells.

20. A la dreta de Venus, dos figures
que s’apropen voltant
representen a Zèfir o Eol·lo i
l’Aurora. El primer és el vent del
nord, que alena i espargeix flors
per l’aire. Tots dos personatges es
representen també nus,
envoltats per un mantell blau,
color propi dels personatges
celestials.
A l’esquerra de la composició hi
ha una jove, vestida, que espera
a Venus a la costa i la vol tapar
amb un mantell. Es tracta d’una
divinitat de les estacions,
concretament de l’Hora
primaveral.

21. ICONOLOGIA O SIMBOLISME
La pintura és una al·legoria del
naixement de la deessa de l’amor,
que segons la interpretació mitològica
que feien els renaixentistes va nàixer
pura de l’escuma del mar en ser
tallats els testicles del seu pare Urà
per Cronos, el temps.
Vol simbolitzar el regnat de Venus, la
Bellesa, sobre la Terra. Té una clara
influència de les teories
neoplatòniques imperants en aquest
moment entre els cercles
intel·lectuals. Venus, nua perquè és
innocent, arriba a la Terra i la
Primavera la vol protegir dels vicis i
les maldats humanes tapant-la amb
un mantell.

22. Aquest quadre pot interpretar-se com
una al·legoria de l’adveniment de la
Bellesa al món, un sentiment que
meravellava als intel·lectuals del
Renaixement.
Una segona interpretació d’esta
representació de la Venus púdica -és a
dir, concebuda sense acte sexual-
estaria relacionada molt directament
amb la creença cristiana de la puresa
de la Verge Maria, que va concebre
Jesucrist de l’Esperit Sant. La Venus,
d’esta manera, s’entén com a símbol o
paral·lel de la Verge. Cal recordar que la
mentalitat dels renaixentistes, si bé
innovadora en molts aspectes,
continuava sent una societat
profundament cristiana, on la pràctica
de la religió estava dins d’allò quotidià.
Pal·lesa doncs, una coexistència de
fonts culturals diverses.

23. FUNCIÓ I RELACIÓ FORMA/FUNCIÓ
Este quadre és una obra destinada a un
receptor intel·lectual – Llorenç de
Pierfrancesco-, que, de segur, va saber
apreciar l’obsequi que li feia el seu cosí
Llorenç de Mèdici.
Tenia una funció decorativa i a la vegada
simbòlica.
Botticelli la va saber reunir els nous gustos
estètics i una temàtica dotar d’una gran
complexitat que combina la tradició cristiana
i la pagana.

24. VALORACIÓ FINAL
Botticelli es va inspirar en les
figures de l’antiguitat, com la
Venus Capitolina, que va poder
contemplar en col·leccions
privades dels nobles florentins.
El gran pintor florentí va gaudir
d’un extraordinari èxit en vida,
per bé que va ser una mica oblidat
i eclipsat per les figures de Miquel
Àngel i Leonardo.

25. Al segle XIX la seua obra va ser
recuperada i valorada novament com es
mereixia. L’obra de Botticelli va exercir
molta influència, a més d’altres artistes
del Quattrocento, especialment sobre
els Prerafaelites.
Al naixement de Venus va saber
representar d’una manera molt clara els
valors estètics del cercle de burgesos i
intel·lectuals humanistes florentins.
Representa molt bé la mentalitat
renaixentista que busca conciliar raó i
fe.
És d’altra banda, el primer nu femení en
pintura fet en època renaixentista
seguint els paràmetres de l’art clàssic.