1. L’estilística IV

2. Col·locació de l’adjectiu
En general, l'adjectiu se sol col·locar
després del substantiu.
una feina pesada
un discurs llarg, avorrit i inconcloent
el president actual
les eleccions anteriors
l'any passat
el diari madrileny

3. Aquest ordre s'altera quan l'adjectiu
té una funció merament explicativa:
el llarg i avorrit discurs del ministre
l'etern president de la nació
les anteriors eleccions municipals
àmplia llibertat d'opinió

4. L'alteració d'aquest ordre pot
comportar canvis de significat:
un gran home / un home gran
una simple pregunta / una
pregunta simple
el lliure mercat / el mercat lliure

5. En resum, doncs, es recomana la
col·locació de l'adjectiu darrere del nom,
llevat de quan tingui una funció explicativa,
pugui comportar canvis de significat o hi
hagi una voluntat literària.
S'han d'evitar construccions, calcades de
l'anglès i del francès, del tipus Fa un molt
bon dia en comptes de Fa un dia molt bo.

6. Expressió de temps
Per introduir expressions de
temps, cal tenir en compte
els criteris següents:

7. En principi es fa servir a en sentit puntual,
és a dir, per a indicar parts del dia, mesos
[els mesos també poden anar precedits per
la preposició per], estacions de l'any [per a
les festes es fa servir per: per Pasqua]
(Vindran a les cinc, a la tarda, al (mes de)
gener, a l'estiu) i per a expressar terme
final (Arribaran a fi de mes; d'aquí a tres
setmanes), i en en sentit duratiu (Ho faré
en una setmana; en els darrers mesos).

8. Ara bé, es fa servir en en sentit puntual davant
de substantius, qualificatius, demostratius,
indefinits, numerals (En dies així tot surt al
revés; En plena primavera; En aquell temps) i
davant d'infinitiu en oracions temporals (En
entrar al despatx el va trobar), encara que en
un llenguatge corrent en aquest darrer cas val
més utilitzar la construcció amb quan i verb
conjugat (Quan va entrar al despatx el va
trobar).

9. S'elideix la preposició quan s'indica un temps
concret, determinat, és a dir, quan el
substantiu indicador de temps és precedit per
article indefinit o demostratiu, o té algun
complement (l'1 de juliol, el mes entrant, la
tardor passada, aquest any, el juny vinent, el
juny del 1978, l'octubre de l'any passat, el dia
de Pasqua, el matí de divendres, l'any 2001,
el 2001); els segles, però, han d'anar amb la
preposició a [o en] (al segle XX / en el segle
XX).

10. A més, poden anar amb la
preposició a o sense les
expressions del tipus els/als
anys vint, som (a) dimarts i
les distributives cinc vegades
(a) l'any, quatre dies (a) la
setmana.

11. No vingueu demà al matí, que no hi trobareu
ningú [i no pas pel]. Al (mes de) juny hauran de
pensar el programa de l'hivern [i no pas El].
Renovaran l'estoc a la primavera [i no pas en].
En tot un mes encara no ha aconseguit acabar.
El (mes de) setembre vinent començaran dues
noves carreres [i no pas Al]. Van signar el
conveni el dia 1 de desembre [i no pas al]. Va
néixer l'any 1901 [o el 1901, però no pas a l'any
ni al]. Tenen reunió dues vegades al [o el] mes.

12. Quadre esquemàtic
d'aquests usos

13. Període Amb preposició Exemples
o sense
segles i amb preposició Amèrica fou descoberta al segle XV
dècades (a o en) [o en el segle XV]. A la dècada dels
anys noranta... [o En la dècada dels
anys noranta...].
preferentment L'any 1640 esclatà la guerra dels
sense Segadors.
preposició Va néixer l'any 1901.
Admissible Va néixer en 1914.
anys també l'ús de la
preposició en,
sense article

14. Període Amb preposició o Exemples
sense
amb preposició (a o Al (mes de) juny hauran de pensar el
per) programa de l'hivern.
Al febrer tenim dos dies de festa.
Pel maig, cada dia un raig.
A l'octubre hi ha molts aiguats.
Sense preposició Hi haurem d'anar el mes entrant.
mesos precedits El juny vinent no farem vacances.
d'un article indefinit Ens vam casar el juny de 1978.
o demostratiu o Va marxar l'octubre de l'any passat.
acompanyats d'algun El (mes de) setembre vinent començaran
complement dues noves carreres.
Setmanes sense preposició Ens examinarem la setmana entrant.
i quinzenes Els esperem la primera quinzena d'agost.

15. Període Amb preposició o Exemples
sense
dies del mes sense preposició Vindran l'1 de juliol. Van signar el conveni
el dia 1 de desembre.
Els col•laboradors haurien de cobrar el 10
de cada mes.
com a substantius, El diumenge 12 de febrer serà el seu
amb article i aniversari.
sense preposició La sessió es farà el divendres que ve.
com a adverbis,
sense article ni Dissabte va ploure.
Dies de la preposició Dilluns tornaré.
setmana Ho farem dijous
en construcció
apositiva, sense Dimarts, dia 25 d'abril, es farà la
article ni preposició celebració.
(i entre comes), atès
que és el mateix cas
anterior

16. Període Amb preposició o Exemples
sense
Estacions i preferentment amb A l'estiu hi fa una calor espantosa.
altres preposició (a o Renovaran l'estoc a la primavera.
períodes per) Ho fan per Pasqua.
amb la preposició a Al matí, al vespre, a la matinada.
No vingueu demà al matí, que no
hi trobareu ningú.
parts del
dia amb la preposició Treballa molt de matí.
de Ho farà de dia, de nit.
Han trucat de matinada.

17. Període Amb preposició o sense Exemples
a/de mitjan; a/de mig/mitja A mitjan setembre, a mitjan setmana,
a mitjan mes, a mitjan any, a mitjan
altres 1945, a mitjan segle XVII; a mig juliol, a
mitja setmana, a mig mes, a mig any.
a/de la primeria de; a/de A la primeria de gener; al començament
primers de; al/del de la sessió; a l'inici del curs; a primers
començ/començament de; de mes; a principi de 1936.
a/de l'inici de; a/de principi
de
a/de la fi/darreria A la fi dels temps, a la darreria de
de; a/de 1948; a l'acabament del segle XVI; a les
l'acabament de; a/de les acaballes de l'estiu; a fi de mes, a
acaballes de; a/de fi/final de final de mes.