SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
L’ORACIÓ
COMPOSTA
Definició
• Oració simple: segment del discurs limitat per dues pauses
  (dos punts) format per un subjecte (S) i un predicat (P).
   – La jove escolta música.
• Oració composta: de forma tradicional es defineix com
  aquella que està formada per dues oracions o més.
   – Espere que Joan arribe demà.
   – El llibre que em vas regalar és molt interessant.
   – Si no vols escoltar-me, no em preguntes.
   – No sap on anirà demà.
   – No vindrà ni ens acompanyarà.
Classificació tradicional
L’ORACIÓ COMPLEXA I L’ORACIÓ COMPOSTA


•   Oració complexa: inserim una oració en l’estructura d’una altra oració on
    funcionarà com un dels seus constituents:
     – La jove que està al jardí escolta música.
     – Anna vol que vingues demà a l’excursió.
     – Tornarem quan parles amb Maria.


•   Oració composta: està formada per dues proposicions (amb subjecte i
    predicat cadascuna) unides per un nexe:
     – La jove escolta música perquè li agrada.
     – Has de llegir el llibre i estudiar per a l’examen.
Fa la mateixa funció que un substantiu: S,CD,CI,CRV,CN,Cadj,Atr.

     Exemple: Té por del rebuig al seu quadre = Té por que rebutgen el seu quadre
              No m’agrada que li hages parlat així = No m’agrada la teua manera de parlar
Practica:
1. Transforma els sintagmes subratllats en oracions subordinades substantives.
• Ell és l’equivocat.
• Espera bons resultats de vendes.
• Hauran d’acudir hui els absents.
2. Reemplaça les oracions subordinades substantives en negreta per un sintagma nominal, introduït
per preposició si és necessari:
• Es va entossudir que ho acabàrem hui.
• Desconec com hem d’arribar-hi.
• Heu de donar menjar a qui ho necessite.
Van introduïdes per:
   – Un infinitiu (precedit o no de preposició):
       M’agrada llegir novel·les d’aventures
       Us interessa d’acabar la feina ràpid?
   – Un enllaç :
       •   Que conjunció : Anna li va dir que no aniria
       •   Si: M’ha demanat si estava interessada en el llibre
       •   Pronom interrogatiu: Joan ha preguntat què feia allí
       •   Pronom relatiu: Qui vulga que vinga amb mi
•   Tenen el mateix subjecte que la principal
     – No vols menjar-te la poma?
•   S’insereixen directament o poden anar introduïdes amb la preposició a i
    de
     – Aquest estiu han decidit d’anar a Paris (CD)
     – Fa pena de veure’l tan abatut (subjecte)
•   Davant d’infinitiu, en els CRV, les preposicions en i amb es canvien
    respectivament per a i de
     – Ens amenaçava de dimitir (amb la dimissió) (CRV)
     – Maria insistia a afirmar la seua innocència (en la seua innocència) (CRV)
Oracions substantives interrogatives:
Tipus:
B. Nexe: conjunció si
   Funció de CD: Pere pregunta si vindràs demà.
C. Interrogativa indirecta parcial
     Nexes: els pronoms: Què, qui, quin, quina..., quan, quant, quanta..., com,
        on, per què...).
     Funcions:
     – Subjecte: M’interessa què feu.
     – CD: No tinc clar què he de comprar.
     – CRV: Penseu de què tracta la novel·la.
D. Oracions substantives de relatiu:
•   Van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit
    en el text:
     – Qui no vulga pols que no vaja a l’era.
     – Aquell que ho desitge és el meu amic.
• Podem construir l’oració substantiva adjectiva amp preposició + article +que:
     – Anirem de viatge amb el professor d’anglés i amb el que ha vingut nou.
Recorda
Per comprovar si és correcta la construcció preposició + article +que sempre podràs
    substituir l’article per un demostratiu:
     “... Amb aquell que ha vingut nou”.
• Funció: CN, la mateixa que un adjectiu en l’oració simple.
    – Els alumnes que van acudir a la reunió van eixir-ne molt decebuts
    – Els alumnes assistents van eixir-ne molt decebuts
• Tipus:
    – EXPLICATIVES:
        • Afegeixen una informació no essencial a la principal.
        • S’escriuen entre comes i es pronuncien amb una pausa marcada.
        Els xiquets, que estan jugant, són francesos
    – ESPECIFICATIVES:
        • Determines, delimiten el significat de l’antecedent.
        Els xiquets que estan jugant són francesos
Nexes:
Pronoms relatius:
Que: El jove que vas veure ahir és anglés.
Què: El premi literari a què em vaig presentar ha quedat desert.
Qui: La xica amb qui s’ha casat Jordi és estrangera.
On: La casa on vius és molt gran.
El/la qual, els/les quals: Aquest és el motiu pel qual em dirigisc a vosaltres.
La qual cosa/cosa que: No fas bé el treball, la qual cosa em disgusta molt.
Art. + N + prep. + art. + qual: Tinc un assumpte del qual no vull parlar.
Té el valor d’un adverbi o locució adverbial.
Fa funció de complement circumstancial.
  Van accedir per allí.
  Van accedir per on havien entrat els companys
Segons el significat que aporten distingim:
  A. Circumstancials
  B. Quantitatives
DE TEMPS:
Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració
     principal.
Connectors: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...
      Escolta la ràdio mentre fa els deures.
      Abans que arribe a casa, heu de fer el llit.
Si tenen el mateix subjecte poden estar introduïdes per:
Infinitiu, precedit d’una preposició o locució prepositiva.
     En arribar a casa, he fet el dinar.
Gerundi. Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat respecte de l’acció principal.
     Vam coincidir tornant de vacances.
     Havent dinat, fa una migdiada.
Participi. Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal.
     Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.
DE LLOC:
Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.
Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.
   Guarda aquestes joguines on hi haja prou lloc.


DE MANERA:
Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.
Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com,
   segons que, igual que, igual com...
    Fes-ho com pugues.
Amb gerundi, amb sentit de manera.
    L’Anna fa els deures tot mirant la televisió.
    Parlant la gent s’entén.
COMPARATIVES:
•   Estableixen una comparació amb la principal.
•   Connectors més habituals: tant (tan)...com, més...com, menys...com,
    menys...que, com més... Més(menys), com memys... menys(més).
     – Treballa tant com ell.
     – Com més gran, més ruc.

CONSECUTIVES INTENSES:
•   Assenyalen una conseqüència derivada de la intensitat de l’oració principal
•   Connectors més habituals: tant (tan)... que, de tal manera que...
     – Plogué tant que hagueren d’evacuar la gent.
     – Parlava de tal manera que no l’entenia.
L’oració coordinada
Uneix, per mitjà de conjuncions, dues o més proposicions jeràrquicament
     iguals.

Tipus:
COPULATIVES: expressen una relació d’addició.
Conjuncions: i, ni, que.
     No sap ballar ni patinar          Balla que ballaràs
DISJUNTIVES: expressen opció.
Conjuncions: o, o bé.
     T’ho contaré per telèfon o t’escriuré.
ADVERSATIVES: expressen oposició.
Conjuncions: però, sinó (que), tanmateix, no obstant això, amb tot, així i tot,
     en canvi…
     No vull paraules sinó que m’ajudes de debó
DISTRIBUTIVES: expressen alternança o distribució.
Conjuncions: ni… ni, ara… ara, ja… ja, mig… mig, etc.
Tot el dia igual: ara em crida, ara em demana aigua.
O passegem o visitem l’exposició.

EXPLICATIVES: expressen una aclaració del significat.
Nexes més usuals són és a dir, això és, o sia…
Continuarem amb la part més complicada, és a dir, amb la teòrica

CONTINUATIVES : expressen continuïtat, successió o acumulació.
Conjuncions: encara, a més , així mateix,fins i tot, d’altra banda.
Els he comprat xocolate i encara en volien més.
L’oració subordinada
S’enllaça amb tota la proposició principal mitjançant un nexe i en depén
   formalment: M’ha dit això perquè m’irrite.
Tipus:
CAUSAL: assenyala la causa de l’acció o de l’estat de la principal.
Conjuncions: perquè, ja que, per tal com, vist que, atés que, que (oral), puix
   (que), car
No us acompanye perquè estic cansada.
CONSECUTIVA IL·LATIVA: expressa una conseqüència derivada de l’acció o de
   l’estat de la principal.
Conjuncions: doncs, així doncs, de manera que, per tant
M’ha desobeït, doncs no em demanes que faça bona cara.
CONDICIONAL: indica la condició necessària perquè es complesca el
   contingut de la principal.
Conjuncions: si, a condició que, posat que, sols que, amb que, en cas que,
   només que, si bé, mentre, llevat que.
En cas que no vinguen, tanca tu la porta.

CONCESSIVA: introdueix una objecció al que es diu en la principal, que no
   impedeix, però, la seua realització.
Conjuncions: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, ni que,
   baldament, a pesar que, per més que.
No podria alçar-me encara que volgués.

FINAL: indica l’objecte del que es diu en la principal.
Conjuncions: perquè, a fi que, per tal que.
Em donaren diners per tal que els comprara un llibre.
L'oració composta

More Related Content

What's hot

Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesMariona Smile
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complementsfinnyjake
 
Oració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalsOració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalskwart
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textosvilasafont
 
Oracions subordinades substantives
Oracions subordinades substantivesOracions subordinades substantives
Oracions subordinades substantivesPauTB2
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesÀlex Gimeno
 
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaannaasiscar
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominaltorrascat
 
Foncions sintàctiques 2n ESO
Foncions sintàctiques 2n ESOFoncions sintàctiques 2n ESO
Foncions sintàctiques 2n ESOSílvia Montals
 
Funcions SintàCtiques De Loració Simple
Funcions SintàCtiques De Loració SimpleFuncions SintàCtiques De Loració Simple
Funcions SintàCtiques De Loració Simplemontse.ciberta
 
Activitats complements verbals
Activitats complements verbalsActivitats complements verbals
Activitats complements verbalsAnna Rovira
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialElena Gimenez
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)gemmaencamp
 
Els Pronoms Febles
Els Pronoms FeblesEls Pronoms Febles
Els Pronoms FeblesHelena Bosch
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Sílvia Montals
 
El complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivaEl complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivajuanjurado98
 

What's hot (20)

Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
 
Oració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalsOració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbals
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
Oracions subordinades substantives
Oracions subordinades substantivesOracions subordinades substantives
Oracions subordinades substantives
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
 
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímiaMonosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
Monosèmia polisèmia-homonímia-paronímia
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Foncions sintàctiques 2n ESO
Foncions sintàctiques 2n ESOFoncions sintàctiques 2n ESO
Foncions sintàctiques 2n ESO
 
Complement predicatiu
Complement predicatiuComplement predicatiu
Complement predicatiu
 
Funcions SintàCtiques De Loració Simple
Funcions SintàCtiques De Loració SimpleFuncions SintàCtiques De Loració Simple
Funcions SintàCtiques De Loració Simple
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
 
Activitats complements verbals
Activitats complements verbalsActivitats complements verbals
Activitats complements verbals
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
 
Els Pronoms Febles
Els Pronoms FeblesEls Pronoms Febles
Els Pronoms Febles
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
El complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivaEl complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passiva
 

Viewers also liked

Viewers also liked (9)

Consonants
ConsonantsConsonants
Consonants
 
Els sintagmes
Els sintagmesEls sintagmes
Els sintagmes
 
Consonantes
ConsonantesConsonantes
Consonantes
 
Mots hereditaris i cultismes
Mots hereditaris i cultismesMots hereditaris i cultismes
Mots hereditaris i cultismes
 
Complement directe
Complement directeComplement directe
Complement directe
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
 
Complement indirecte
Complement indirecteComplement indirecte
Complement indirecte
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticals
 

Similar to L'oració composta

oracions
oracionsoracions
oracionsPoli
 
Oracions
OracionsOracions
Oracionsyomova
 
Les oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesLes oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesFàtima
 
oració simple
oració simpleoració simple
oració simplemjvercher
 
Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)
Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)
Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)raulmori
 
Sintaxi catalana (molt extens)
Sintaxi catalana (molt extens)Sintaxi catalana (molt extens)
Sintaxi catalana (molt extens)raulmori
 
Sintaxi 3rs (3)
Sintaxi 3rs (3)Sintaxi 3rs (3)
Sintaxi 3rs (3)Berta Allo
 
L´oració 2n eso (2)
L´oració 2n eso (2)L´oració 2n eso (2)
L´oració 2n eso (2)ofontpla
 
Oracio Composta Revisat2
Oracio Composta Revisat2Oracio Composta Revisat2
Oracio Composta Revisat2galdevert
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsFàtima
 

Similar to L'oració composta (20)

Subordinades compostes
Subordinades compostesSubordinades compostes
Subordinades compostes
 
Oracions
OracionsOracions
Oracions
 
oracions
oracionsoracions
oracions
 
Oracions
OracionsOracions
Oracions
 
oracions
oracionsoracions
oracions
 
Oracions
OracionsOracions
Oracions
 
Oracions
OracionsOracions
Oracions
 
oracions
oracionsoracions
oracions
 
oracions
oracionsoracions
oracions
 
oracions
oracionsoracions
oracions
 
Oracions
OracionsOracions
Oracions
 
Les oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesLes oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostes
 
4t eso tema 1
4t eso tema 14t eso tema 1
4t eso tema 1
 
oració simple
oració simpleoració simple
oració simple
 
Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)
Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)
Sintaxi catalana Sintaxi Sintaxi catalana (molt extens)
 
Sintaxi catalana (molt extens)
Sintaxi catalana (molt extens)Sintaxi catalana (molt extens)
Sintaxi catalana (molt extens)
 
Sintaxi 3rs (3)
Sintaxi 3rs (3)Sintaxi 3rs (3)
Sintaxi 3rs (3)
 
L´oració 2n eso (2)
L´oració 2n eso (2)L´oració 2n eso (2)
L´oració 2n eso (2)
 
Oracio Composta Revisat2
Oracio Composta Revisat2Oracio Composta Revisat2
Oracio Composta Revisat2
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 

More from carme

La narrativa actual
La narrativa actualLa narrativa actual
La narrativa actualcarme
 
L'oració composta (4t)
L'oració composta (4t)L'oració composta (4t)
L'oració composta (4t)carme
 
L'oració composta
L'oració composta L'oració composta
L'oració composta carme
 
Enric Valor 2010 Oct Ccc
Enric Valor 2010 Oct CccEnric Valor 2010 Oct Ccc
Enric Valor 2010 Oct Ccccarme
 
Enric Valor 2010 Oct Ccc
Enric Valor 2010 Oct CccEnric Valor 2010 Oct Ccc
Enric Valor 2010 Oct Ccccarme
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llullcarme
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llullcarme
 
Ramon Llull
Ramon  LlullRamon  Llull
Ramon Llullcarme
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniquescarme
 
CròNiques. Lidia Rut
CròNiques. Lidia   RutCròNiques. Lidia   Rut
CròNiques. Lidia Rutcarme
 
les quatre cròniques
les quatre cròniquesles quatre cròniques
les quatre cròniquescarme
 

More from carme (11)

La narrativa actual
La narrativa actualLa narrativa actual
La narrativa actual
 
L'oració composta (4t)
L'oració composta (4t)L'oració composta (4t)
L'oració composta (4t)
 
L'oració composta
L'oració composta L'oració composta
L'oració composta
 
Enric Valor 2010 Oct Ccc
Enric Valor 2010 Oct CccEnric Valor 2010 Oct Ccc
Enric Valor 2010 Oct Ccc
 
Enric Valor 2010 Oct Ccc
Enric Valor 2010 Oct CccEnric Valor 2010 Oct Ccc
Enric Valor 2010 Oct Ccc
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Ramon Llull
Ramon  LlullRamon  Llull
Ramon Llull
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
CròNiques. Lidia Rut
CròNiques. Lidia   RutCròNiques. Lidia   Rut
CròNiques. Lidia Rut
 
les quatre cròniques
les quatre cròniquesles quatre cròniques
les quatre cròniques
 

Recently uploaded

App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoDaniel Fernández
 
Ponència de persones autista a la ONU pel World Autism Awareness Day 2024
Ponència de persones autista a la ONU pel World Autism Awareness Day 2024Ponència de persones autista a la ONU pel World Autism Awareness Day 2024
Ponència de persones autista a la ONU pel World Autism Awareness Day 2024recursosfempedagogia
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióPere Miquel Rosselló Espases
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOinstiquercus
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxaudiofil
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsPere Miquel Rosselló Espases
 

Recently uploaded (7)

App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Ponència de persones autista a la ONU pel World Autism Awareness Day 2024
Ponència de persones autista a la ONU pel World Autism Awareness Day 2024Ponència de persones autista a la ONU pel World Autism Awareness Day 2024
Ponència de persones autista a la ONU pel World Autism Awareness Day 2024
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1
Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1
Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1Revista_IFE1
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 

L'oració composta

  • 2. Definició • Oració simple: segment del discurs limitat per dues pauses (dos punts) format per un subjecte (S) i un predicat (P). – La jove escolta música. • Oració composta: de forma tradicional es defineix com aquella que està formada per dues oracions o més. – Espere que Joan arribe demà. – El llibre que em vas regalar és molt interessant. – Si no vols escoltar-me, no em preguntes. – No sap on anirà demà. – No vindrà ni ens acompanyarà.
  • 4.
  • 5. L’ORACIÓ COMPLEXA I L’ORACIÓ COMPOSTA • Oració complexa: inserim una oració en l’estructura d’una altra oració on funcionarà com un dels seus constituents: – La jove que està al jardí escolta música. – Anna vol que vingues demà a l’excursió. – Tornarem quan parles amb Maria. • Oració composta: està formada per dues proposicions (amb subjecte i predicat cadascuna) unides per un nexe: – La jove escolta música perquè li agrada. – Has de llegir el llibre i estudiar per a l’examen.
  • 6.
  • 7. Fa la mateixa funció que un substantiu: S,CD,CI,CRV,CN,Cadj,Atr. Exemple: Té por del rebuig al seu quadre = Té por que rebutgen el seu quadre No m’agrada que li hages parlat així = No m’agrada la teua manera de parlar Practica: 1. Transforma els sintagmes subratllats en oracions subordinades substantives. • Ell és l’equivocat. • Espera bons resultats de vendes. • Hauran d’acudir hui els absents. 2. Reemplaça les oracions subordinades substantives en negreta per un sintagma nominal, introduït per preposició si és necessari: • Es va entossudir que ho acabàrem hui. • Desconec com hem d’arribar-hi. • Heu de donar menjar a qui ho necessite.
  • 8. Van introduïdes per: – Un infinitiu (precedit o no de preposició): M’agrada llegir novel·les d’aventures Us interessa d’acabar la feina ràpid? – Un enllaç : • Que conjunció : Anna li va dir que no aniria • Si: M’ha demanat si estava interessada en el llibre • Pronom interrogatiu: Joan ha preguntat què feia allí • Pronom relatiu: Qui vulga que vinga amb mi
  • 9. Tenen el mateix subjecte que la principal – No vols menjar-te la poma? • S’insereixen directament o poden anar introduïdes amb la preposició a i de – Aquest estiu han decidit d’anar a Paris (CD) – Fa pena de veure’l tan abatut (subjecte) • Davant d’infinitiu, en els CRV, les preposicions en i amb es canvien respectivament per a i de – Ens amenaçava de dimitir (amb la dimissió) (CRV) – Maria insistia a afirmar la seua innocència (en la seua innocència) (CRV)
  • 10.
  • 11. Oracions substantives interrogatives: Tipus: B. Nexe: conjunció si Funció de CD: Pere pregunta si vindràs demà. C. Interrogativa indirecta parcial Nexes: els pronoms: Què, qui, quin, quina..., quan, quant, quanta..., com, on, per què...). Funcions: – Subjecte: M’interessa què feu. – CD: No tinc clar què he de comprar. – CRV: Penseu de què tracta la novel·la.
  • 12. D. Oracions substantives de relatiu: • Van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit en el text: – Qui no vulga pols que no vaja a l’era. – Aquell que ho desitge és el meu amic. • Podem construir l’oració substantiva adjectiva amp preposició + article +que: – Anirem de viatge amb el professor d’anglés i amb el que ha vingut nou. Recorda Per comprovar si és correcta la construcció preposició + article +que sempre podràs substituir l’article per un demostratiu: “... Amb aquell que ha vingut nou”.
  • 13. • Funció: CN, la mateixa que un adjectiu en l’oració simple. – Els alumnes que van acudir a la reunió van eixir-ne molt decebuts – Els alumnes assistents van eixir-ne molt decebuts • Tipus: – EXPLICATIVES: • Afegeixen una informació no essencial a la principal. • S’escriuen entre comes i es pronuncien amb una pausa marcada. Els xiquets, que estan jugant, són francesos – ESPECIFICATIVES: • Determines, delimiten el significat de l’antecedent. Els xiquets que estan jugant són francesos
  • 14. Nexes: Pronoms relatius: Que: El jove que vas veure ahir és anglés. Què: El premi literari a què em vaig presentar ha quedat desert. Qui: La xica amb qui s’ha casat Jordi és estrangera. On: La casa on vius és molt gran. El/la qual, els/les quals: Aquest és el motiu pel qual em dirigisc a vosaltres. La qual cosa/cosa que: No fas bé el treball, la qual cosa em disgusta molt. Art. + N + prep. + art. + qual: Tinc un assumpte del qual no vull parlar.
  • 15.
  • 16. Té el valor d’un adverbi o locució adverbial. Fa funció de complement circumstancial. Van accedir per allí. Van accedir per on havien entrat els companys Segons el significat que aporten distingim: A. Circumstancials B. Quantitatives
  • 17. DE TEMPS: Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració principal. Connectors: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que... Escolta la ràdio mentre fa els deures. Abans que arribe a casa, heu de fer el llit. Si tenen el mateix subjecte poden estar introduïdes per: Infinitiu, precedit d’una preposició o locució prepositiva. En arribar a casa, he fet el dinar. Gerundi. Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat respecte de l’acció principal. Vam coincidir tornant de vacances. Havent dinat, fa una migdiada. Participi. Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal. Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.
  • 18. DE LLOC: Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal. Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà. Guarda aquestes joguines on hi haja prou lloc. DE MANERA: Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal. Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que, igual que, igual com... Fes-ho com pugues. Amb gerundi, amb sentit de manera. L’Anna fa els deures tot mirant la televisió. Parlant la gent s’entén.
  • 19. COMPARATIVES: • Estableixen una comparació amb la principal. • Connectors més habituals: tant (tan)...com, més...com, menys...com, menys...que, com més... Més(menys), com memys... menys(més). – Treballa tant com ell. – Com més gran, més ruc. CONSECUTIVES INTENSES: • Assenyalen una conseqüència derivada de la intensitat de l’oració principal • Connectors més habituals: tant (tan)... que, de tal manera que... – Plogué tant que hagueren d’evacuar la gent. – Parlava de tal manera que no l’entenia.
  • 20.
  • 21. L’oració coordinada Uneix, per mitjà de conjuncions, dues o més proposicions jeràrquicament iguals. Tipus: COPULATIVES: expressen una relació d’addició. Conjuncions: i, ni, que. No sap ballar ni patinar Balla que ballaràs DISJUNTIVES: expressen opció. Conjuncions: o, o bé. T’ho contaré per telèfon o t’escriuré. ADVERSATIVES: expressen oposició. Conjuncions: però, sinó (que), tanmateix, no obstant això, amb tot, així i tot, en canvi… No vull paraules sinó que m’ajudes de debó
  • 22. DISTRIBUTIVES: expressen alternança o distribució. Conjuncions: ni… ni, ara… ara, ja… ja, mig… mig, etc. Tot el dia igual: ara em crida, ara em demana aigua. O passegem o visitem l’exposició. EXPLICATIVES: expressen una aclaració del significat. Nexes més usuals són és a dir, això és, o sia… Continuarem amb la part més complicada, és a dir, amb la teòrica CONTINUATIVES : expressen continuïtat, successió o acumulació. Conjuncions: encara, a més , així mateix,fins i tot, d’altra banda. Els he comprat xocolate i encara en volien més.
  • 23. L’oració subordinada S’enllaça amb tota la proposició principal mitjançant un nexe i en depén formalment: M’ha dit això perquè m’irrite. Tipus: CAUSAL: assenyala la causa de l’acció o de l’estat de la principal. Conjuncions: perquè, ja que, per tal com, vist que, atés que, que (oral), puix (que), car No us acompanye perquè estic cansada. CONSECUTIVA IL·LATIVA: expressa una conseqüència derivada de l’acció o de l’estat de la principal. Conjuncions: doncs, així doncs, de manera que, per tant M’ha desobeït, doncs no em demanes que faça bona cara.
  • 24. CONDICIONAL: indica la condició necessària perquè es complesca el contingut de la principal. Conjuncions: si, a condició que, posat que, sols que, amb que, en cas que, només que, si bé, mentre, llevat que. En cas que no vinguen, tanca tu la porta. CONCESSIVA: introdueix una objecció al que es diu en la principal, que no impedeix, però, la seua realització. Conjuncions: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, ni que, baldament, a pesar que, per més que. No podria alçar-me encara que volgués. FINAL: indica l’objecte del que es diu en la principal. Conjuncions: perquè, a fi que, per tal que. Em donaren diners per tal que els comprara un llibre.