PLATÓ ARISTÒTIL
ONTOLOGIA (Realitat)
Món sensible Món intel•ligible Ser = essència = substància. La substància 1a formada per matèria i forma. I la substància segona formada per la essència i la forma de la primera. Aquestes dues estan subjectes al moviment. Per explicar aquest canvi:
- Teoria de la potència al acte, la potència s’actualitza en l’acte. La potència es el que es pot arribar a ser i l’acte és el que és.
- Canvi substancial: canvia la forma i la matèria segons la seva substància.
- Canvi accidental: es manté la forma però canvia la matèria.
El canvi és el pas de la potència en l’acte, però l’acte és anterior a la potència.
Causes del canvi:
- material
- formal
- eficient
- final
- Material, corruptible i imperfecte.
- Percebut per els sentits.
- El objectes són còpies imperfectes dels seus models, les Idees.
- Mite de la caverna, persones presoneres dintre de la caverna. - Ideal, perfecte i etern.
- Percebut per la raó.
- Es troben les Idees, que són els models de les coses materials. Estan jerarquitzades i la màxima idea és la Idea de Bé representada per el sol.
- Mite de la caverna, éssers naturals de l’exterior.
EPISTEMOLOGIA (Coneixement)
Doxa Episteme - Procés d’abstracció: tinc la percepció de la cadira a través dels sentits, aquesta percepció la creo en la meva ment en forma de imatge, i aquesta imatge passa a ser un concepte abstracte i universal.
- Explicació de l’univers: és una esfera perfecta i eterna, al centre hi ha la Terra (sistema geocèntric) i està immòbil. Aquesta està envoltada d’esferes celestes que tenen un moviment circular i uniforme, que és el moviment perfecte. A la Terra hi ha un moviment rectilini. Hi ha dos mons:
- Món sublunar: per sota de la lluna
- Món supralunar: per sobre de la lluna.
A la Terra hi ha 4 elements, i a la resta de l’univers hi ha un cinquè element: l’ETER.
Les esferes celestes es mouen circularment, i l’última esfera que forma l’univers s’anomena esfera dels estels fixos. Aquesta esfera la mou el 1r motor immòbil o acte pur i tendeix a la perfecció.
- Coneixement imperfecte, canviant i correspon amb la via de l’opinió de Parmènides.
- Fa referencia a les coses naturals, a l’experiència i al que coneixem a través dels sentits. És a dir, el canvi (Heràclit).
- Hi han dos facultats inferiors: Eikasia (imaginació, ficció, somni..) i Pistis (creença, hàbit, costum..). - És el coneixement racional i científic. S’obté a través de la raó. És l’origen de les filosofies racionalistes.
- Fa referència a les ciències (astronomia, matemàtiques..) i a la Dialèctica.
- Hi ha dos facultats superiors: Dianoia (pensament, com les matemàtiques) i Noesis (intel•ligència, com la filosofia).
ANTROPOLOGIA (Home)
Cos Ànima Home= substància 1a composta per matèria i forma. Cos i ànima són inseparables. L’ànima és un principi
Aquí teniu una presentació d'història de la filosofia per segon de batxillerat. L'aniré completant a mida que avanci el curs.
Algunes coses del format han canviat al passar-ho al format slideshare, recordeu que us podeu baixar l'arxiu original clicant al botó download que trobareu a la barra d'eines localitzada sobre la finestreta de la presentació.
3. Avantpassats seus i també parents es dedicaven a la política. Dos oncles seus eren del govern dels “trenta tirans”.
4. Plató, de jove tenia la intenció de dedicar-se també a la política, però en conèixer Sòcrates als 18 anys el va inclinar cap a la filosofia.
5. La injusta mort de Sòcrates fa que la filosofia de Plató tengui un fort component polític.
6. Va intentar dur a la pràctica la seva teoria política a Siracusa, la primera vegada amb el tirà Dionisi I (el vell), a través del nebot d’aquest i amic de Plató: Dió. Però Dionisi va sospitar que conspiraven contra ell i va empresonar a Plató, després el va vendre com a esclau. Un amic de Plató el va reconèixer i el va comprar per donar-li la llibertat.
7.
8. Fa un segon viatge a Siracusa on torna a fracassar en l’intent de plasmar el seu ideal polític, aquesta vegada amb el tirà Dionisi II.
9. Encara farà un tercer intent, fracassat també, al final del qual s’estableix definitivament a Atenes dedicant-se a escriure i ensenyar a l’Academia.
20. Els pitagòrics. Es diu que la mare de Plató era pitagòrica i Plató mateix va fer amistat amb un pitagòric anomenat Arquites que va influir sobre ell. Tant la importància de les matemàtiques com la teoria de la transmigració de l’ànima seran presents a Plató.
21. Els presocràtics Heràclit i Parmènides. L’ésser de Parmènides es convertirà en el món de les idees, i el canvi d’Heràclit pertanyerà al món sensible.
22.
23.
24. També li diu “forma” ( morphé ) i se li pot dir “teoria de les formes”.
25. Partim dels problemes dels universals de Sòcrates i la seva polèmica amb el relativisme dels sofistes.
26. Hem de tenir en compte la dualitat de fonts del coneixement: la raó i els sentits.
28. Per Plató sí, i, per tant, “la justícia” és una idea o una forma existent en sí mateixa.
29. Les idees per Plató són models, arquetips, paradigmes, conceptes perfectes que existeixen independentment de les coses, que són còpies, imitacions de les idees.
30.
31. A aquests conceptes universals que són/existeixen els anomenarà FORMES o IDEES.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39. Imitació: les coses imiten a les idees. Per exemple, un cavall imita al cavall ideal i arquetípic del món de les idees, del qual només n’és una còpia imperfecte.
40. Relacions matemàtiques: entre les coses i les idees hi ha proporcions o entitats matemàtiques. Per exemple, un triangle qualsevol té una relació geomètrica amb la idea de triangle.
41.
42. L’ànima consta de tres funcions o parts que es corresponen amb el cos.
45. La part racional de l’ànima és quelcom diví, d’una naturalesa més semblant a la divina que a la humana.
46. És el principi del coneixement racional, sense ànima, no hi ha intel·lecte, raó, pensament. Els animals no tenen ànima i per això no pensen.
47.
48.
49.
50.
51. Primer es demana “què és cada cosa”. Fa pujar cap a dalt, cap els principis, les idees , sense utilitzar material empíric. Intenta definir un terme general (com “justícia”) sense fer ús del que ens diuen els sentits. Només s’ha de pensar per arribar a allò intel·ligible.
52.
53.
54.
55. L’organització de la polis és idèntica a l’organització de l’ésser humà: les parts de l’ànima determinaran les classes socials.
56.
57. Tots els ciutadans i ciutadanes lliures són educats junts, primer amb Gimnàstica i Música, després amb Matemàtiques simples i més difícils més tard. Els qui passen arriben a entrar a l’exèrcit i segueixen amb assumptes d’estratègia i Matemàtiques. Finalment, la Dialèctica per saber si arriben a les Idees.
58.
59. Només els artesans tenen propietat privada i família. Les altres classes no. Per als guardians els matrimonis són concertats; encara que ells no ho han de saber (creuen que és a sort per un concurs però aquest està manipulat, Timeu, p. 3 ). Tendran relacions sexuals i fills quan sigui prescrit.