Breu esquema de la Filosofia Hel·lenística

1. LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA L' hel·lenisme és un període de temps d’abast històricament difús, que comença amb la mort d' Alexandre el Gran (en el 323 aC , any també de la mort d’ Aristòtil ) i arriba fins finals del segle II dC. En ocasions s’assigna el començament de l’època hel·lenista als anys de la conquesta de l’imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de l’apogeu de l’imperi romà, allargant fins i tot el període grecoromà fins a la caiguda de l’imperi romà. L’hel·lenisme és pròpiament el fenomen de difusió de l’esperit grec (llengua i cultura) en l’àmbit del món oriental, difusió que suposa una universalització d’aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú, dins no obstant això d’un procés històric de descomposició de l’imperi macedònic, que passa per les fases de desmembrament, conquesta de Grècia per Roma i el sorgiment de l’imperi romà. Aquesta època de profundes transformacions socials està marcada per l’aparició de les anomenades Escoles hel·lenístiques. La Filosofia hel·lenística c omprèn el conjunt d’escoles de filosofia hel·lenisticoromana que es desenvolupen primer a Grècia i després a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, quan comença a cobrar impuls la filosofia cristiana naixent. (Wikipèdia)