1. EL NAIXEMENT DEL PENSAMENT MODERN

2. LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN Retorn de l’interés per la filosofia clàssica Escepticisme Antropocentrisme i Humanisme La Nova Ciència i la reflexió sobre el mètode

3. 1. EL RETORN DELS CLÀSSICS Intensa lectura de tots els corrents del pensament antic INTERÉS OPOSAT A LA LECTURA TEOLÒGICA DE L’EDAT MITJANA ESCOLÀSTICA EN EL RENAIXEMENT ES BUSCA EL SABER DE LA TRADICIÓ CLÀSSICA PER ELL MATEIX, NO COM A MITJÀ PER JUSTIFICAR LES VERITATS DE LA FE RENAIXEMENT

4. LES LÍNIES GENERALES DEL PENSAMENT MODERN PLATONISME Oblidat durant l’Edat Mitjana Lectura, traducció i comentari de l’obra platònica: Acadèmia de Florència (Marsilio Ficino i Pico della Mirandola) Mecenatge dels Medici ARISTOTELISME Estudiat a les universitats de Pàdua i Bolònia Pietro Pomponazzi. Defensa la mortalitat de l’ànima i s’acull a la teoria de la doble veritat

5. 2. L’ESCEPTICISME MODERN En la modernitat torna a agafar força l’escepticisme hel·lenístic de Pirró d’Elis SUPOSA PRENDRE CONCIÈNCIA DE LA FAL·LIBILITAT I RELATIVISME DELS JUDICIS HUMANS NO HI HA VERITATS ABSOLUTES Els sentits no són fiables. Els sentits són font d’error i proporcionen un coneixement subjectiu Els raonaments no són totalment demostratius A tota afirmació es pot oposar un contraargument No és possible trobar el consens entre els homes degut a la gran varietat d’opinions i de costums RAONS

6. L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA ESCEPTICISME DOGMATISME Actitud consistent en CRITICAR Es manifestava en… LA DISPUTA ENTRE LES RELIGIONS CRISTIANES PER MONOPOLITZAR LA VERITAT L’ETNOCENTRISME L’ARGUMENT D’AUTORITAT (INFAL·LIBILITAT DE LA BÍBLIA O EL PAPA Idea de superioritat de la cultura europea Descobriment d’un Nou món, físic I humà

7. L’ESCEPTICISME COM A CRÍTICA Superació del conflicte entre la Raó i la Fe RAÓ ≠ FE; FILOSOFIA, CIÈNCIA ≠ RELIGIÓ Guillem d’Occam (1280-1349) Empirista i nominalista Les idees no existeixen ni en la ment de Déu, ni en les coses. Només existeixen en la ment humana. Les idees són noms que es refereixen a semblances

8. LOS REPRESENTANTES DEL ESCEPTICISMO Erasmo de Rotterdam Michel de Montaigne Subratlla els límits de la raó humana Defensor del relativisme cultural enfront de l’etnocentrisme

9. 3. ANTROPOCENTRISME I HUMANISME ANTROPOCENTRISME TEOCENTRISME Exaltació de la persona humana i la seva dignitat Confiança en les capacitats de l’ésser humà i en la possibilitat de desenvolupar-les totes (Da Vinci) Individualisme: valoració de l’experiència, opinions, sentiments personals Optimisme Degradació de la persona humana en comparació amb Déu La persona humana resultat de la lliure voluntat de Déu Pesimisme, mil·lenarisme

10. 4. LA CIÈNCIA MODERNA La Revolució Científica suposa l’abandonament progressiu de la concepció física i cosmològica dominant des de l’Antiguitat fins al segle XVI.

11. LA IMAGO MUNDI ARISTOTÈLICO-PTOLEMAICA La cosmovisió aristotèlica revisada per Ptolomeu en el s. II es va convertir durant l’Edat Mitjana en un obstacle per al desenvolupament de la ciència Criticar-la era una heretgia

12. LA COSMOLOGÍA ARISTOTÉLICA

13. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA Interpretació matemàtica de les observacions. Recuperació de les idees de pitagòrics i platònics. Desenvolupament de nous mitjans d’observació. Aportacions de noves dades Valoració positiva de la tècnica Reflexió sobre el mètode científic

14. LA REVOLUCIÓ ASTRONÒMICA L’HELIOCENTRISME DE COPÈRNIC LES LLEIS DEL MOVIMENT DE KEPLER LA MECÀNICA I L’ASTRONOMIA DE GALILEU

15. L’HELIOCENTRISME Copèrnic va substituir la Terra pel Sol com a centre de l’univers, perquè això simplificava el model ptolemàic. 1473-1543

16. Les òrbites són esfèriques Els moviments dels astres són circulars La Terra té un moviment natural L’heliocentrisme va mantenir moltes idees del model ptolemàic

17. LES LLEIS DE KEPLER APORTACIONS: Perfeccionament del sistema heliocèntric copernicà Ensorrament del sistema ptolemàic: els moviments són el·líptics i no uniformes.

18. GALILEU: L’ASTRONOMIA Els descobriments realitzats amb aquest telescopi van destruir els mites aristotèlics dels dos móns o de la centralitat de la Terra e l’univers

19. OBSERVACIONS DE GALILEU

20. Galileu i l’església Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església. L'església temia que l’heliocentrisme minaria la seva autoritat i teologia basada en el geocentrisme d’Aristòtil. Galileo es portat davant la Inquisició que prohibeix les seves obres (Índex de Llibres Prohibits) i condemna els seus ensenyaments. Es amenaçat amb la tortura i excomunicació. Galileu finalment es va retractar. Arrest domiciliari. El papa Joan XXIII el 1992 va reconèixer que l’església s’havia equivocat amb Galileu i va demanar perdó. Eppur si muove

21. Isaac Newton (1642-1723) "Si he vist més [que altres], és estant dret a les espatlles de Gegants." Isaac Newton (1642-1727) Philosophiae Naturalis Principia Mathematica Consolidació de la nova imatge del món: Gravitació universal; Càlcul infinitesimal; Espai i Temps absoluts. Mètode experimental: Impuls de la nova metodologia científica. Regles a seguir: simplicitat, uniformitat, experimentació no fingir hipòtesis ( Hipotesis non fingo ).

22. 1. El reduccionisme = matematizació de la realitat - La realitat es redueix a les seves propietats mesurables o primàries (figura, massa, moviment…) - La realitat no és tal i com se’ns mostra a l’observació directa 2. El mecanicisme: L’univers és una màquina en moviment explicable segons les lleis de la mecànica. Només l’ànima s’escapa a les explicacions físiques (Descartes) 3. La defensa de l’autonomia de la raó contra el principi d’autoritat medieval. Cientifisme. CONSEQUÈNCIES FILOSÒFIQUES DE LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

23. EL CIENTIFICISME La nova ideologia moderna que perdura fins a l’actualitat La ciència és la nova i exclussiva font del saber, en substitució de la religió i la filosofia. Es confia en què la ciència és el mitjà que comportarà la millora de la vida humana sense límit I per tant la felicitat. El métode de la ciència (las matemáticas i la física) serè el model a seguir per la resta de sabers.

24. EL MÉTODE El desenvolupament de la ciència en el s. XVII va acompanyat de la reflexió sobre el métode adequat per a l’obtenció del coneixement vertader EL CONEIXEMENT TÉ EL SEU ORIGEN I FONAMENT L’experiència La raó En la Modernitat Aristòtil Plató EMPIRISME ANGLÉS RACIONALISME CONTINENTAL IDEALISME TRASCENDENTAL Descartes Kant Hume Locke

25. LA DISCUSIÓ SOBRE EL MÉTODE: EMPIRISME VERSUS RACIONALISME BACON Empirista Defensor de la inducció: generalització a partir e l’experiència concreta Va establir un protocol sofistica per a obtenir bones induccions Es el pare del CIENTIFISME . Només es pot dominar la natura i posar-la al servei del progrés humà, si se la coneix GALILEU DESCARTES Racionalista Defensor del métode de resolució-composició Resolució o anàlisi: reducció del problema a elements mesurables Composició o síntesi: Construcción d’hipòtesis explicatives de caràcter matemàtic Verificació: Comprovació de les conseqüències a través de l’observació, o per mitjà d’experiments (ideals) Es l’antecedent del METODE EXPERIMENTAL DE I. NEWTON Es partidari de l’aplicació del METODE MATEMÁTIC a totes les ciències