1. LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA

2. Característiques generals Període comprés entre el segle IV aC i el segle I dC . De la polis a l’imperi (Alexandre el Gran): gran expansió de la cultura grega, que es fa explicita en dos centres culturals: Atenes i Alexandria El ciutadà abandon a l’ideal de la polis i la seva participació en la vida polític a i el substitueix per l’ individualisme La filosofia deixa de ser un a disciplina especulativa i adquireix un caràcter antropològic i pràctic; es converteix en norma de vida i de conduct a que t é per finalitat indicar a l’individu el camí que li permetrà assolir la felicitat individual La filosofia s’ocupa de tres àmbits: la teoria del coneixement, la física i l’ètica

3. Escoles hel·lenístiques Epicureisme Estoicisme Escepticisme També continúen: L’Acadèmia de Plató El Liceu d’Aristòtil

4. Epicureisme Fundat per Epicur (341-270) Considera que per arribar a la felicitat hem de perseguir el plaer. Però per ell el plaer no és més que l'absència de dolor i pertany a l'ànima i no al cos. Aquest amb poca cosa pot ésser contentat. Però per tenir l'ànima tranquila, per arribar a l' ataraxia haurem d'evitar el dolor. No hem de tenir por ni dels deus ni de la mort. De vegades però, cal evitar el plaer si d'ell se n'ha de derivar un dolor futur i, de vegades, s'ha d'acceptar el dolor si d'ell se'n derivarà un plaer futur.

5. L’estoïcisme Fundat per Zenó de Cítium (336 – 264 ) Considera que l'ésser humà per aconseguir la felicitat ha de seguir el curs de la naturalesa, i això implica seguir la raó. A l’igual que Heràclit, consideren que hi ha una raó universal i que tot succeeix seguint el curs d’aquesta raó. Per això, no té sentit oposar-se a allò que succeeix. Abstine et sustine (sofreix i aguanta). Zenó de Cítium Sèneca de Còrdova

6. L’escepticisme Fundat per Pirró d‘Elis (360 - 270) Considera que no es pot conèixer amb certesa, per tant, hem de mantenir sempre el dubte. El silenci ens conduirà cap a la felicitat, a la pau del esperit. A la pràctica hem d'acceptar els costums del país on vivim. El pensador , d’August Rodin L’escèptic , de Robert Hall

7. La fi de la filosofia grega: Roma Roma assumeix el llegat grec. A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec. Continúen amb variacions les escoles de Grècia. Ciceró, Lucreci i Sèneca són els pensadors més destacables. Lucreci (99-55) Ciceró (106-43) Sèneca (4 aC-65 dC)

8. Plotí: el neoplatonisme Plotí fa una interpretació del platonisme. Tot emana de l’ U. L’U no crea sinó que emana l’ésser, tal com es difonen el foc o la llum. Plotí (205-250), Egipte