SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
PROVA FILOSOFIA: PLATÓ

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades
(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]

Plató ens explica que les persones que estan millor preparades (els savis) deuen de
ser educades a través de la dialèctica ascendent del coneixement amb la finalitat
d’adquirir el màxim saber: la idea del Bé, en el qual hi ha el pas del món sensible ple
d’errades a partit de les opinions (món de la caverna) al món intel·ligible, món de
perfecció (món exterior). Quan aquests hagin arribat al bé hauran de tornar a baixar al
món sensible per compartir el seu coneixement a totes les classes socials, és a dir ho
hauran de posar al servei de la comunitat per obtenir un Estat Just i la felicitat
d’aquest. A la vegada aquesta activitat de formació realitzada per el govern deu de
provocar una consolidació de l’Estat.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15
paraules en cada cas): [1 punt]

a) «bé en si mateix»: Plató es refereix a la idea suprema (Idea del Bé) que té com a
característiques el ésser, la perfecció, la justícia i la veritat de tot el món intel·ligible
Aquesta té preeminència sobre les altres és la font de l'existència de totes les idees.

b) «desgraciats captius»: Plató es refereix a les persones que viuen en el món
sensible, és a dir, els presoners de la caverna.

3. Per què diu Plató que el coneixement més sublim és la contemplació del bé en si
mateix? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents,
encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

Plató parteix de la base que només qui coneix el Bé pot governar la polis d’acord amb
el model de perfecció del món intel·ligible. La Idea del Bé es l’idea suprema i la
perfecció absoluta. S'identifica, doncs, amb la Bellesa i amb la Justícia perfecta. La
idea del Bé aplicada al món social i a la política s'identifica amb la idea de Justícia.
També la idea de Bé alhora dóna sentit a totes les altres Idees. La idea del Bé és el
principi de la ciència, de la veritat i de la perfecció de les coses. Per tant la Idea del bé
vindria a ser una super-idea ja que és el principi i la fonamentació de totes les altres.

Tot el conjunt de idees estan englobades en la Teoria de les Idees. Plató distingeix en
aquesta teoria dos menes de realitats amb dos objectius diferents: Per una banda, hi
ha un Món intel·ligible que és el món de les formes pures i que constitueix la realitat.
Per altra banda, hi ha un Món sensible que és el món de les coses en el qual els
objectes són còpia, imatge o reproducció de les formes pures (Idea).

El món que coneixem pels sentits és una còpia d'un altre món: el món de les idees. En
el món de les Idees es troben les formes pures (els models perfectes). Les idees són
úniques són eternes i són indivisibles. Plató suposa que el món de les idees hi ha un
model de perfecció que els objectes del món material copien i imiten. És per això que
només hi pot haver ciència en el món intel·ligible i que en canvi el món sensible és
només pura opinió. En el món sensible les coses que percebem pels sentits són més o
menys semblants a la Idea, en canvi, la perfecció de les Idees és absoluta.

Per arribar al món intel·ligible només hi ha un camí. L’ànima, que en un principi estava
al món de les idees i que va caure al món sensible, ha de fer un procés d’aprenentatge
ascendent altre cop cap al món de les idees, per recordar allò que ja sabia
(reminiscència). Aquest procés de l’ànima respecte al cos s’anomena ‘dialèctica’. La
dialèctica és l’únic mètode a través del qual, es pot arribar a la idea de Bé. L’únic que
està preparat a aplicar la idea de Bé a la tasca política, és l’home del qual coneix la
idea de Bé perquè s’ha sotmès al procés de millora dialèctica en el coneixement.

4. Compareu la concepció de Plató del govern just amb una altra concepció del govern
just que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

Com hem vist en la pregunta anterior, la política demana una educació específica, una
formació llarga i costosa. Aquesta formació havia de permetre al filòsof-rei adquirir el
coneixement suprem, necessari per tenir coneixement del Bé i de la Justícia que
demana el bon govern d’un Estat.

En tota l’obra platònica es reivindica la superioritat dels homes autènticament savis, és
a dir, d’ànima més pura i que coneixen la justícia, per damunt dels altres homes. Per
això hi ha una estreta relació entre la república aristocràtica regida per un filòsof-rei, el
govern que proposa Plató, i la justícia, ja que només els que coneixen el bé i la justícia
poden governar. També cal dir que la postura política de Plató és clarament idealista ja
els idealistes tendeixen a considerar que la bona política deriva d’un governant savi, o
d’un filòsof-rei, capaç de fer la síntesi de saber i poder. Podríem comparar aquesta tesi
amb altres dues de molt importants també en el context del pensament polític; la
d’Aristòtil a Grècia i la de Maquiavel al Renaixement.

Aristòtil es va adonar que l’idealisme polític de Plató estava errat perquè una ciutat
només pot ser feliç i pròspera si està unida i si tots els ciutadans van a una; però Plató
no acabaria tenint una sola ciutat sinó tres de diferents, perquè en dividir la societat en
tres classes socials (governants, defensors de la ciutat i obrers), cadascuna
d’aquestes classes socials buscaria el seu propi profit.

Però si en tota la història del pensament trobem un autor contrari a l’idealisme en
política i que considera nefast governar segons principis aquest és Maquiavel. En el
Renaixement italià Maquiavel inaugura la tendència del que s’anomena ‘realisme
polític’ i defensa que el governant, per ser virtuós, ha d’aprendre a no ser bo, si convé.
Adaptar-se a les circumstàncies per tal d’aconseguir allò que es vol pot voler dir mentir
o ser deslleial. Amb la tendència a creure que tot home és dolent per naturalesa i que
no es pot confiar en la bona intenció del governant, per més savi que sigui, Maquiavel,
a diferència de Plató, separa allò moralment bo d’allò políticament bo.

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que l’Estat ha d’obligar a governar aquells que
estiguin millor preparats? Raoneu la resposta. [2 punts]

Avui en dia la democràcia és considerada el règim més desitjable perquè garanteix la
igualtat de tots els ciutadans davant la llei, mentre en la teoria de Plató cada classe
social tenia una educació i unes lleis diferents. De totes maneres l’afirmació de Plató
que els més savis són els que han de governar no es pot desqualificar directament i,
com a mínim, ha de fer-nos reflexionar.

D’entrada, sembla que no està malament pensar que la persona que governi ha de ser
una persona informada, que sàpiga què passa en el seu entorn, intel·ligent i astuta i,
també, una persona que sigui equilibrada i justa. Perquè si no està informada es pot
errar, si no és intel·ligent i astuta es pot deixar enganyar i si no és equilibrada i justa
pot esdevenir un tirà, casos clarament indesitjables.

Però en la democràcia no busquem tampoc l’home més savi; si cerquéssim això no
faríem eleccions sinó exàmens complicats o test d’intel·ligència. Les democràcies són
règims d’opinió pública i, per tant, es vota aquella persona que considero capaç de
gestionar millor els interessos de tots d’acord a la meva opinió particular. No cal
posseir cap ‘ànima’ especial per ser un bon governant: les millors democràcies són
aquelles que garanteixen que qualsevol persona pot representar les opinions de la
majoria.

A més tampoc no podem pressuposar que qui coneix el bé necessàriament el farà.
Saber què és el bé i actuar d’acord amb el bé són coses molt diferents. Per tant,
saviesa i bondat, que per a Plató són necessàries per al bon govern, no estan en
realitat unides. I segurament aquesta discordància amb l’afirmació de Plató es dóna
perquè el règim polític imaginat per l’autor de La República és massa idealista per a
nosaltres.

More Related Content

What's hot

Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreresngr1
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.Marcel Duran
 
Barroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsBarroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsjmargar3
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusionschoriol
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollJulia Valera
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsitraver
 
El naixement de la filosofia
El naixement de la filosofiaEl naixement de la filosofia
El naixement de la filosofiaDaniel Fernández
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióJulia Valera
 
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.cristinaelsa
 
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrateshankezhou
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilPau Rubert
 

What's hot (20)

Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Plató i l ánima immortal
Plató i l ánima immortalPlató i l ánima immortal
Plató i l ánima immortal
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
República. Llibre IV
 
Kant
KantKant
Kant
 
Barroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsBarroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formals
 
El Treball De Recerca
El Treball De RecercaEl Treball De Recerca
El Treball De Recerca
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
Mare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellersMare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellers
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
John Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civilJohn Locke: necessitat d'un govern civil
John Locke: necessitat d'un govern civil
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
El naixement de la filosofia
El naixement de la filosofiaEl naixement de la filosofia
El naixement de la filosofia
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
 
Presocràtics i Sòcrates
Presocràtics i SòcratesPresocràtics i Sòcrates
Presocràtics i Sòcrates
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

Plató i la polis justa
Plató i la polis justaPlató i la polis justa
Plató i la polis justa
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
Descartesmeditacions300111 110130134053-phpapp01
 
Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartes
 
Resummeditacions
ResummeditacionsResummeditacions
Resummeditacions
 
2. sistema immunitari
2. sistema immunitari2. sistema immunitari
2. sistema immunitari
 

Similar to Plató prova (20)

Comentari De Text[1]Model Alumne
Comentari De Text[1]Model AlumneComentari De Text[1]Model Alumne
Comentari De Text[1]Model Alumne
 
Plato[1]
Plato[1]Plato[1]
Plato[1]
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
 
Apunts de Plató pdf.pdf
Apunts de Plató pdf.pdfApunts de Plató pdf.pdf
Apunts de Plató pdf.pdf
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Comentari Resolt
Comentari ResoltComentari Resolt
Comentari Resolt
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco
Filosofia Tema 4 - Alberto del ArcoFilosofia Tema 4 - Alberto del Arco
Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco
 
Comparació filosofia Plató i Aristòtil
Comparació filosofia Plató i AristòtilComparació filosofia Plató i Aristòtil
Comparació filosofia Plató i Aristòtil
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
 
Filo treball
Filo treballFilo treball
Filo treball
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Plató i política
Plató i políticaPlató i política
Plató i política
 
Trabajo filosofia 2013
Trabajo filosofia 2013Trabajo filosofia 2013
Trabajo filosofia 2013
 
Plató (427 347)
Plató (427 347)Plató (427 347)
Plató (427 347)
 
El temps és or.
El temps és or.El temps és or.
El temps és or.
 

More from David Vendrell Cabanillas (9)

Rene descartes racionalisme
Rene descartes racionalismeRene descartes racionalisme
Rene descartes racionalisme
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
David hume
David humeDavid hume
David hume
 
Tàrraco
TàrracoTàrraco
Tàrraco
 
Plaute i Terenci
Plaute i TerenciPlaute i Terenci
Plaute i Terenci
 
L'home que va confondre la seva dona amb un barret
L'home que va confondre la seva dona amb un barretL'home que va confondre la seva dona amb un barret
L'home que va confondre la seva dona amb un barret
 
Horaci
HoraciHoraci
Horaci
 
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'Espanya
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'EspanyaRelleu, clima, hidrografia, i vegetació d'Espanya
Relleu, clima, hidrografia, i vegetació d'Espanya
 

Plató prova

  • 1. PROVA FILOSOFIA: PLATÓ 1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts] Plató ens explica que les persones que estan millor preparades (els savis) deuen de ser educades a través de la dialèctica ascendent del coneixement amb la finalitat d’adquirir el màxim saber: la idea del Bé, en el qual hi ha el pas del món sensible ple d’errades a partit de les opinions (món de la caverna) al món intel·ligible, món de perfecció (món exterior). Quan aquests hagin arribat al bé hauran de tornar a baixar al món sensible per compartir el seu coneixement a totes les classes socials, és a dir ho hauran de posar al servei de la comunitat per obtenir un Estat Just i la felicitat d’aquest. A la vegada aquesta activitat de formació realitzada per el govern deu de provocar una consolidació de l’Estat. 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) «bé en si mateix»: Plató es refereix a la idea suprema (Idea del Bé) que té com a característiques el ésser, la perfecció, la justícia i la veritat de tot el món intel·ligible Aquesta té preeminència sobre les altres és la font de l'existència de totes les idees. b) «desgraciats captius»: Plató es refereix a les persones que viuen en el món sensible, és a dir, els presoners de la caverna. 3. Per què diu Plató que el coneixement més sublim és la contemplació del bé en si mateix? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts] Plató parteix de la base que només qui coneix el Bé pot governar la polis d’acord amb el model de perfecció del món intel·ligible. La Idea del Bé es l’idea suprema i la perfecció absoluta. S'identifica, doncs, amb la Bellesa i amb la Justícia perfecta. La idea del Bé aplicada al món social i a la política s'identifica amb la idea de Justícia. També la idea de Bé alhora dóna sentit a totes les altres Idees. La idea del Bé és el principi de la ciència, de la veritat i de la perfecció de les coses. Per tant la Idea del bé vindria a ser una super-idea ja que és el principi i la fonamentació de totes les altres. Tot el conjunt de idees estan englobades en la Teoria de les Idees. Plató distingeix en aquesta teoria dos menes de realitats amb dos objectius diferents: Per una banda, hi ha un Món intel·ligible que és el món de les formes pures i que constitueix la realitat. Per altra banda, hi ha un Món sensible que és el món de les coses en el qual els objectes són còpia, imatge o reproducció de les formes pures (Idea). El món que coneixem pels sentits és una còpia d'un altre món: el món de les idees. En el món de les Idees es troben les formes pures (els models perfectes). Les idees són úniques són eternes i són indivisibles. Plató suposa que el món de les idees hi ha un model de perfecció que els objectes del món material copien i imiten. És per això que només hi pot haver ciència en el món intel·ligible i que en canvi el món sensible és només pura opinió. En el món sensible les coses que percebem pels sentits són més o menys semblants a la Idea, en canvi, la perfecció de les Idees és absoluta. Per arribar al món intel·ligible només hi ha un camí. L’ànima, que en un principi estava al món de les idees i que va caure al món sensible, ha de fer un procés d’aprenentatge ascendent altre cop cap al món de les idees, per recordar allò que ja sabia (reminiscència). Aquest procés de l’ànima respecte al cos s’anomena ‘dialèctica’. La
  • 2. dialèctica és l’únic mètode a través del qual, es pot arribar a la idea de Bé. L’únic que està preparat a aplicar la idea de Bé a la tasca política, és l’home del qual coneix la idea de Bé perquè s’ha sotmès al procés de millora dialèctica en el coneixement. 4. Compareu la concepció de Plató del govern just amb una altra concepció del govern just que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts] Com hem vist en la pregunta anterior, la política demana una educació específica, una formació llarga i costosa. Aquesta formació havia de permetre al filòsof-rei adquirir el coneixement suprem, necessari per tenir coneixement del Bé i de la Justícia que demana el bon govern d’un Estat. En tota l’obra platònica es reivindica la superioritat dels homes autènticament savis, és a dir, d’ànima més pura i que coneixen la justícia, per damunt dels altres homes. Per això hi ha una estreta relació entre la república aristocràtica regida per un filòsof-rei, el govern que proposa Plató, i la justícia, ja que només els que coneixen el bé i la justícia poden governar. També cal dir que la postura política de Plató és clarament idealista ja els idealistes tendeixen a considerar que la bona política deriva d’un governant savi, o d’un filòsof-rei, capaç de fer la síntesi de saber i poder. Podríem comparar aquesta tesi amb altres dues de molt importants també en el context del pensament polític; la d’Aristòtil a Grècia i la de Maquiavel al Renaixement. Aristòtil es va adonar que l’idealisme polític de Plató estava errat perquè una ciutat només pot ser feliç i pròspera si està unida i si tots els ciutadans van a una; però Plató no acabaria tenint una sola ciutat sinó tres de diferents, perquè en dividir la societat en tres classes socials (governants, defensors de la ciutat i obrers), cadascuna d’aquestes classes socials buscaria el seu propi profit. Però si en tota la història del pensament trobem un autor contrari a l’idealisme en política i que considera nefast governar segons principis aquest és Maquiavel. En el Renaixement italià Maquiavel inaugura la tendència del que s’anomena ‘realisme polític’ i defensa que el governant, per ser virtuós, ha d’aprendre a no ser bo, si convé. Adaptar-se a les circumstàncies per tal d’aconseguir allò que es vol pot voler dir mentir o ser deslleial. Amb la tendència a creure que tot home és dolent per naturalesa i que no es pot confiar en la bona intenció del governant, per més savi que sigui, Maquiavel, a diferència de Plató, separa allò moralment bo d’allò políticament bo. 5. Creieu que Plató té raó quan defensa que l’Estat ha d’obligar a governar aquells que estiguin millor preparats? Raoneu la resposta. [2 punts] Avui en dia la democràcia és considerada el règim més desitjable perquè garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, mentre en la teoria de Plató cada classe social tenia una educació i unes lleis diferents. De totes maneres l’afirmació de Plató que els més savis són els que han de governar no es pot desqualificar directament i, com a mínim, ha de fer-nos reflexionar. D’entrada, sembla que no està malament pensar que la persona que governi ha de ser una persona informada, que sàpiga què passa en el seu entorn, intel·ligent i astuta i, també, una persona que sigui equilibrada i justa. Perquè si no està informada es pot errar, si no és intel·ligent i astuta es pot deixar enganyar i si no és equilibrada i justa pot esdevenir un tirà, casos clarament indesitjables. Però en la democràcia no busquem tampoc l’home més savi; si cerquéssim això no faríem eleccions sinó exàmens complicats o test d’intel·ligència. Les democràcies són
  • 3. règims d’opinió pública i, per tant, es vota aquella persona que considero capaç de gestionar millor els interessos de tots d’acord a la meva opinió particular. No cal posseir cap ‘ànima’ especial per ser un bon governant: les millors democràcies són aquelles que garanteixen que qualsevol persona pot representar les opinions de la majoria. A més tampoc no podem pressuposar que qui coneix el bé necessàriament el farà. Saber què és el bé i actuar d’acord amb el bé són coses molt diferents. Per tant, saviesa i bondat, que per a Plató són necessàries per al bon govern, no estan en realitat unides. I segurament aquesta discordància amb l’afirmació de Plató es dóna perquè el règim polític imaginat per l’autor de La República és massa idealista per a nosaltres.