Unitat 11 la ciutat i el món urbà (i)

9,465 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,465
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,050
Actions
Shares
0
Downloads
300
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 11 la ciutat i el món urbà (i)

  1. 1. UNITAT 11.LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ
  2. 2. EL CONCEPTE DE CIUTAT.Els assentament humans estanformats per zones rurals (pobles) izones urbanes (ciutats). La qüestióés com diferenciar-les. Dentradaés difícil i ara, a més, cal considerarla rururbanitzacióNo hi ha una única definició deciutat, car podem considerardiversos criteris (quantitatius oqualitatius).
  3. 3. - Criteri numèric. Ara bé, no és el mateix arreu (Espanya,10.000 / EUA, 2.500). A Espanya més de 10.000, és poblacióurbana; entre 2.000 i 10.000, semiurbana; menys de 2.000rural (tot i que de vegades es parla de les agrociutats).- La influència territorial (sobre el territori dels voltants). Esrelaciona amb la concentració de funcions del nucli habitat.- La concentració de funcions. La ciutat concentra fluxos,institucions, serveis… les activitats més importants de gestiói administració.- Lactivitat econòmica. Lactivitat professional de la població.La ciutat presenta una gran diversitat, tot i que destaca elsecundari i terciari. En un poble hi ha menys diversitat,destacant sobretot el primari.
  4. 4. - Creixement, densitat urbana. Les ciutats tenen més densitatde població (habitants per km2). A més, experimenten méscreixement, una clara zonificació, una xarxa de carrers mésatapeïda...- Larquitectura i lurbanisme.- Lestil de vida i la cultura urbana.Tots els criteris són vàlids però relatius car depenen del país,de l’època ... Daltra banda alguns municipis són consideratsciutats pel nombre d’habitants, i podrien ser rurals pels criterisqualitatius, i en d’altres municipis ens passaria el contrari.
  5. 5. Les ciutats són grans concentracions humanes, que viuen dela indústria i dels serveis, que no cultiven pràcticament res delque consumeixen, per això s’ha de garantir el proveïmentd’aliments, aigua, energia, el transport ..
  6. 6. XARXA I JERARQUIA URBANES.La xarxa urbana és la distribució de les ciutats en lespai.Pot ser concentrada (en un àmbit limitat), regular(homogèniament) i aleatòria (a l’atzar).La xarxa urbana es basa en el conjunt de relacions(econòmiques, socials, culturals, polítiques,...) que fa queles ciutats d’un territori adquireixin una complementarietat iuna diferenciació de funcions i que formin un conjuntjerarquitzat de centres.Els nuclis urbans més rellevants organitzen i influeixen enl’espai i exerceixen una forta atracció sobre el territoricircumdant.
  7. 7. Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvisentre els diversos nuclis esdevenen elements principals delseu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte deSISTEMA URBÀ.La xarxa urbana es troba formada per un conjunt moltnombrós de ciutats petites, que ofereixen serveis inferiors(diaris). Existeix un conjunt menor de ciutats mitjanes, queofereixen més serveis i de major nivell. Per últim, hi ha poquesgrans ciutats. Aquestes tenen totes les funcions i estructurenespai.Els països rics, molt urbanitzats, segueixen aquest esquematípic. En canvi, els països pobres, menys urbanitzats,presenten importants desequilibris, com la macrocefàliaurbana.
  8. 8. Les xarxes urbanes més denses formen regions urbanes, onzones urbanes i zones rurals formen un continu.Les seves característiques bàsiques són: • Especialització dels nuclis urbans (residencials, industrials, comercials o de serveis). • La dependència entre uns nuclis i altres que augmenta amb el grau de desenvolupament.Ara existeixen ciutats globals, capitals internacionals, gràciesa la interconnexió i internacionalització. Són les polis amb mésnivells despecialització, més atribucions... Són les mésimportants.
  9. 9. La geografia urbana estudia la jerarquia urbana. Quinesciutats són més importants? Per què? Quina és l’àread’influència urbana?..Ja el 1933 Walter Christaller demostrà que hi ha sistemajerarquitzat de ciutats, considerant les activitats terciàriesque ofereixen i el rang d’aquestes. Així, les ciutats amb mésserveis i de més rang tenen majors àrees d’influència.La jerarquia urbana ens mostra que hi ha ciutats mésimportants que altres. Aquesta jerarquia és evident a escalaregional, nacional i mundial. La major importància de lesfuncions i serveis que ofereixen els nuclis urbans marquenla seva posició dins la jerarquia (generen fluxos).
  10. 10. Els fluxos són desplaçaments de persones, mercaderies icapitals … Aquests, en bona mesura es troben controlats perles ciutats, ja que concentren bona part de les activitatsproductives, població … La procedència dels fluxos ens indicalàrea d’influència de la ciutat (camp urbà / hinterland).Bàsicament, la importància urbana depèn: - Volum de població - Presència de centres de decisió política - Presència de centres de decisió econòmica - Presència de vies i mitjans de transport
  11. 11. En el desenvolupament urbà són bàsiques les infraestructures.Són la base sobre la qual descansa una determinada activitato estructura. Poden ser naturals o artificials (anomenadestècniques, que són les més destacades).Són essencials per al desenvolupament econòmic, sobretotles relacionades amb el transport i energia. De fet, existeix unaclara relació entre infraestructura i desenvolupamenteconòmic. Ara bé, no només infraestructures, calen altresfactors.
  12. 12. No sempre són rendibles, per això moltes necessitenfinançament públic.Poden ser socials o tècniques.Les socials són els equipaments, relacionats amb la qualitatde vida i el benestar social.Les tècniques incideixen en laproducció i la productivitat. Poden serd’impulsió o d’acompanyament. Lesd’impulsió han de ser motor deldesenvolupament; en canvi, lesd’acompanyament responen alexistència duna demanda prèvia. Arabé, la majoria són en part d’impulsió id’acompanyament
  13. 13. Són l’instrument més important per planificar i ordenar el territori, sobretot el transport (afavoreix la connexió). Per això, el poder pot afavorir centralisme, transport col·lectiu …Sempre generenimpacte, variacióocasionada per la sevarealització o posada enfuncionament.
  14. 14. Aplicant els estudis de geografia urbana cal distingirdiferents tipus de ciutats i agrupacions urbanes, com làreaurbana, la ciutat central, làrea metropolitana, la conurbació,la megalòpoli i la metaciutat.Àrea urbana: Nucli urbàenvoltat per terres de conreu,amb poca influència territorial. Sòria SevillaCiutat central: nucli urbà amb gran influència en l’entorn.
  15. 15. Àrea metropolitana: Espai molt urbanitzatformat per un nucli principal (ciutat central,metròpoli) i una successió d’anells (quecorresponen a altres municipis, les ciutatspetites i mitjanes que envolten la granciutat).És un sistema ben integrat. Entre elsdiferents municipis de làrea metropolitanas’estableixen interrelacions econòmiques isocials (gràcies a les contínues milloresdels sistemes de transport i comunicació).Per això cal una planificació conjunta. Lesinterrelacions són inversamen tproporcionals a la distància a l’anell central.
  16. 16. El nucli central tendeix al’especialització delsector terciari i els nuclisurbans en usosresidencials i usosindustrials.Els principals exemples:àrea metropolitana deBarcelona i la deValència.
  17. 17. La conurbació és la unió o coalescència de dos o més assentaments. Cada ciutat manté certa independència (pe.: administrativa).Per això té un estructura polinuclear, caracteritzada perl’abundància de les activitats secundàries i terciàries i per ungran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.Exemples serien la regió urbana holandesa formada perRotterdam, l’Haia, Amsterdam i Utrecht, que formenRandstat. A Espanya, Tarragona – Constantí – Vila Seca, oCadis – San Fernando – El Puerto de Santa Maria.
  18. 18. Les megalòpolis són superconurbacions metropolitanes(poden haver espais rururbans intercalats), formats perdiverses metròpolis amb les seves àrees d’influència. Així esconforma un gran teixit urbanitzat, amb diversos usos sòl.Reben aquest nom quan superen els 10 milions dhabitants. Sisuperen els 20, aleshores parlem de metaciutats.Les megalòpolis i les metaciutats són nuclis de l’economiaglobal, connectades a les xarxes globals. Així ha aparegut unanova forma urbana, interiorment segmentades idesconnectades, especialment socialment.Vivim en lera de les megaciutats o megalòpolis, car són motordel desenvolupament econòmic i tecnològic; centresd’innovació cultural; centres del poder polític; punts deconnexió del sistema mundial de comunicacions...
  19. 19. El 1992, 13 ciutats superaven els 10 milions dhabitants. El2005, 4 ciutats superaven ja els 20 milions.La previsió per el 2015, ens parla de 25 megaciutat (22 alTercer Món, 18 a Àsia). La principal, amb més de 30 milions,serà Tokio (Tokio – Yokohama – Nagoya – Kyoto – Osaka -Kobe).
  20. 20. ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LACIUTAT.Els agents socials urbans són les persones físiques ojurídiques que intervenen en la creació i producció de lespaiurbà (morfologia urbana). Són diferents al llarg de la història.Els agents principals són: Entre els interessos- Els propietaris privats del sòl urbà. dels diversos agents- Els empresaris. urbans hi ha un- Els ciutadans. conflicte latent.- Els poders públics.
  21. 21. EL VALOR DE LESPAI URBÀ.La ciutat sha convertit en una mercaderia més.Es fa, es compra i es ven dacord amb les lleisdel mercat.El sòl urbà és una mercaderia. El seu valordepèn bàsicament de la situació i ledificabilitat(la urbanització li afegeix valor afegit).- La situació es refereix a on és el sòl dins elconjunt urbà. Si es troba en un lloc “desitjat” elpreu és superior.- Ledificabilitat es refereix al tipus dedificabilitat ila superfície que sen pot edificar.
  22. 22. Les diferències del preu del sòl es deuen adiversos factors. Per exemple, al centre hiha menys sòl disponible, millors connexions,més equipaments, shi fan més activitats...És més car.En les ciutats es produeix la segregaciósocial de l’espai, car la població esdistribueix en zones diferents segons lescaracterístiques econòmiques, socials oculturals.La segregació social fa que existeixindiferents barris segons la renda. Els mésdesitjables tenen habitatges de major preu, iper això hi viuen rendes més elevades.
  23. 23. LURBANISME I LORDENACIÓ DEL TERRITORIEn la construcció de la ciutat hi intervenen diversos agents,cadascun amb interessos diferents. Per això cal establirregles i ordenar el territori. Per això cal lurbanisme.Lurbanisme és el conjunt de procediments per ordenar iplanificar l’estructura urbana i controlar la utilització del sòlurbà. Ha de satisfer les necessitats presents i futures de laciutat.Abans el creixement urbà era desordenat. Ara el creixementés programat amb Plans Urbanístics (elaborats pelsAjuntaments). Aquests poden ser generals, si ordenen total’àrea urbana o metropolitana, o parcials, si ordenendeterminades zones.
  24. 24. A lhora de programar cal tenir enconsideració diversos factors, com arael preu del sòl, les ordenancesmunicipals (alçada, aspecte...), laprevisió del transport i trànsit, laprevisió d’infraestructures, la previsiód’equipaments …Cal diferenciar entre:- Plans territorials, que afecten a grans territoris i assenyalenles grans línies de transformació del territori o dalguna deles seves parts.- Plans urbanístics, dàmbit municipal o supramunicipal.
  25. 25. Els plans urbanístics han de serflexibles i oberts, car canvien lesprioritats administratives i socials.Per exemple, ara es parla derecuperar els centres històrics o decrear pols tecnològics com l@22.Els plans urbanístics qualifiquen el sòl en quatre granscategories:- Sòl urbà. El sòl ja construït, urbanitzat.- Sòl urbanitzable. Es podrà construir. Esdevindrà sòl urbà.- Sòl no urbanitzable. No podrà ser urbanitzat (proteccióambiental, cultural, zones de risc...).- Sistemes generals. Terrenys destinats al funcionamentgeneral del municipi (xarxa viària, zones verdes,equipaments, serveis...).
  26. 26. MORFOLOGIA URBANALa forma de la ciutat influeix en la seva habitabilitat i en lademanda de recursos naturals.Per estudiar-la cal considerar els elements (edificis), ladisposició dels elements (xarxa de carrers) i els usos del sòl(utilització de l’espai urbà).La morfologia urbana és moltdificil de canviar (per això enel traçat urbà hi ha formesgeomètriques quereflecteixen èpoqueshistòriques pretèrites). Vista aèria Toledo (casc antic)
  27. 27. PLÀNOLS URBANSEns indiquen la disposició delscarrers, ordenada o desordenada.Els Plànols Irregulars són propisde la ciutat preindustrial,generalment desordenada(amuntegament, carrers irregulars,carrerons sense sortida ...).A les ciutats del N la ciutatmedieval ara és el centre històric.Al S, sobretot en les ciutats àrabs,encara hi ha una disposicióirregular en gran part.
  28. 28. Els Plànols Regulars poden ser de diversos tipus. Lortogonal (en quadrícula, hipodàmic o colonial). Passà del món hel·lenístic a Roma . Posteriorment sutilitzà a les colònies espanyoles. Al segle XIX (amb la RI) viví un gran boom en les ampliacions de les ciutats medievals (Eixample de BCN). Els seus principals avantatges eren la fàcil parcel·lació, la millor higiene i afavorir la repressió del moviment obrer. Ara viu una certa crisi, car dificulta la circulació.
  29. 29. El radiocèntric presentacercles concèntrics al voltantd’un nucli central (Moscou,París). ParísEl lineal es desenvolupa alllarg d’un eix, una via decomunicació (ciutat lineal deMadrid). Madrid
  30. 30. Al llarg del segle XX, ambgrans ampliacions urbanes,moltes ciutats shanplanificat (Brasília).Dos models bàsicscaracteritzen lurbanisme dela ciutat del segle XX: - La ciutat jardí. La idea inicial era fer habitatges unifamiliars, amb pati i jardí. A la pràctica són ciutats dormitori, sovint sense serveis bàsics. Shan acabat corvertint en ciutats de baixa densitat problemàtiques.
  31. 31. - La ciutat funcionalista oracionalista.La idea inicial era fer habitatges deblocs de pisos molt alts, alliberantterreny per a equipaments i zonesverdes.A la pràctica, hi ha molts barris quenomés són concentracions de blocsde pisos (especialment els construïtsfins als 80).Des de fa un parell de dècades esconstata una certa millora.
  32. 32. PARTS DE LA CIUTATCombinant els plànols, edificis i els usos del sòl, obtenimgrans unitats del paisatge urbà. És a dir, observem diversesparts de la ciutat.En les ciutats disperses, amb edificis monofuncionals, lesparts són molt clares. En cavi, en les ciutats compactes, ambmolts edificis polifuncionals les parts són poc clares.Sempre però, hi ha un cert predomini d’una activitat, d’unpaisatge, en una zona.D’alguna manera o d’altra, presents a totes les ciutats delmón trobem el centre, els barris residencials, les àreesindustrials, els equipaments i les infraestructures.
  33. 33. LES CIUTATS DEL NORDEn les Ciutats del Nord (Europa, Amèrica del Nord, Austràlia,Nova Zelanda …) el Centre pot ser històric o de negocis(CBD). No sempre hi ha coincidència (sí als EUA, no aEuropa).El centre té una sèrie de característiques: - Accessible (cal ampliar el transport; són freqüents les aglomeracions). - Elevat preu del sòl (provoca verticalitat, gratacels). - Grans diferències dia-nit (a excepció de les zones de lleure). - Reduïda població permanent al CBD (el sòl és car), més a la zona històrica. - Manca d’activitat industrial (hi predominen els serveis)
  34. 34. Sovint, els centres històrics són lloc deresidència de rendes baixes, on viu gent ambpocs recursos. Els habitatges acostimen a servells i trobar-se en males condicions.Ara bé, quan es restauren els barris (centreshistòrics rehabilitats) o es posen de moda, esdonen problemes de “moobing immobiliari”. Esprodueix la gentrificació, quan la poblacióhabitual del barri és substituïda per poblacióamb rendes més elevades. Districte central de negocis (CBD).
  35. 35. Els Barris Residencials es troben en diverses parts de laciutat. A partir del segle XX van sorgir barris perifèrics alvoltant de la ciutat, que progressivament s’han anantincorporant.Existeixen dos grans tipus:- Les zones residencials, sorgides als.XX com a lloc de residència de lesclasses mitjanes i altes queabandonen els Eixamples, cercantmés qualitat de vida. Són zones demés nivell de renda, amb blocs depisos baixos i cases unifamiliars.Es troben ben comunicats per carretera. Sovint a prop delscentres comercials de creació recent. No hi ha problemes deplanificació o degradació.
  36. 36. - Els barris dormitori són polígonsde blocs geomètrics, uniformes,amb una clara sensaciódamuntegament. Hi ha una malaplanificació en la construcció.Són lloc de residència de rendesbaixes, amb pocs recursoseconòmics. amb baixa qualitat dematerials i poques infraestructuresi serveis (en els seus orígens).
  37. 37. LExtrarradi o Perifèria es troba format per zonesimmediates a la ciutat, directament vinculades a ella,ocupades per funcions que no poden donar-se dins la ciutat,com ara barris marginals, polígons industrials (que cerquenmés espai i millors comunicacions), grans centrescomercials, zones residencials de classe alta...També en formen part antics pobles, camps, vies decomunicació … A mesura que la ciutat creix, l’extrarradis’incorpora a la ciutatActualment, en les ciutats grans del N assistim a lacontraurbanització, és a dir, a la sortida de part de la funcióresidencial vers zones perifèriques.
  38. 38. El creixement en extensió deles ciutats es relaciona ambel concepte de ciutat difusa.La ciutat creix i es fa menyscompacta (ocupa més espaiperò amb menor densitat).Zona rururbana: zona oncoincideixen característiques dezones rurals i de zones urbanes. Sienvolta una àrea metropolitana:aurèola rururbana.
  39. 39. Polígons industrialsSón espais a la perifèria urbana, generalment bencomunicats amb la ciutat. S’hi ubiquen indústries,magatzems, grans superfícies comercials.Històricament hi ha hagut tendència a situar les indústriesa les ciutats o a la rodalia (pròxim al mercat).Les fàbriques, es desplacen cap a la perifèria, per tant, esdegraden les zones industrialitzades el que provoca laseva rehabilitació.Les zones industrials actualment estan en els polígonsindustrials i en els parcs tecnològics. Els polígons tambés’utilitzen com a zones d’oci (exemple, Polígon del Plad’en Boet de Mataró).
  40. 40. D’altres usos dels barris perifèrics podrien ser facultats,universitats, hospitals, recintes firals, hotels, centrescomercials i d’oci...Tots ells necessiten bonescomunicacions i bons mitjans públics de transport.
  41. 41. LES CIUTATS DEL SUDLes Ciutats del Sud (A. Central i del Sud, Àsia, Àfrica...)presenten característiques semblants per la situació social ieconòmica.Són ciutats en expansió (èxode rural, gran creixementvegetatiu). Ara bé, el creixement és desorganitzat: - Manca planificació - Manquen equipaments i infraestructures - Materials pobres - A la perifèria, barris d’autoconstrucció (favelas, ranchitos,bidonvilles...)
  42. 42. La divisió social de l’espai urbà és molt clara.Hi ha una gran segregació. El centre, històrici de negocis, els barris residencials, laperifèria... són món separats. Caraques (Veneçuela)

×