El sistema urba

EL SISTEMA URBÀ

INS BRUGUERS
GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

ORIGEN DE LES CIUTATS I PROCÉS D’URBANITZACIÓ
- EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS
Urbanització basada en el desenvolupament industrial. Aquest procés va començar a final del segle XIX
i va avançar al llarg del XX, per la concentració de les ciutats a les indústries i serveis que requereixen
mà d’obra i capital.

· TRES ETAPES

1. CIUTAT PREINDUSTRIAL: fins al segle XVII, centre d’intercanvis comercials i producció d’artesania, així
com administratiu i militar.
· L’origen d’algunes ciutats correspon a l’època romana Estructura d’escaquer, amb carrers que es creuen en angle
recte i dos carrers principals, el cardus maximus, de nord a sud, i el decumanus, d’est a oest, envoltats per una
muralla. Barcelona, Tarragona, Mèrida, Lleó...
· Altres ciutats europees tenen el seu origen en l’època medieval, on les muralles diferenciaven clarament el món
rural del món urbà. Traçats regulars, radiocèntrics a partir d’un castell o una plaça, amb carrers estrets per un
creixement no planificat. Trobem ciutats medievals d’origen cristià (Salamanca, Logroño, Burgos...) i altres
d’origen musulmà (Granada, Sevilla, Córdova), aquestes presenten un plànol irregular, que poden ser
radiocèntrics o no.
· A partir del segle XV, les ciutats van créixer per fora de les muralles en barris anomenats ravals, on vivia la gent
menys afavorida. Presentaven uniformitat en la construcció de carrers i edificis. Tenen uns plànols urbans
ortogonals o en quadrícula.

2. CIUTAT INDUSTRIAL (segles XIX i XX)  Èxode rural produït per la industrialització.
· Creixement de les ciutats per l’arribada de mà d’obra proletària, dures condicions de vida.
· Creació de barris burgesos  Eixample, barris sorgits de la planificació urbanística, amb plànols ortogonals,
impulsats per la burgesia, que volia plasmar la seva diferenciació social amb els obrers
· Aparició dels polígons industrials i els residencials, destacant les ciutats dormitori. Aquests barris es van construir
amb molta rapidesa, generant una mancança d’infraestructures.

3. CIUTAT POSTINDUSTRIAL: (segle XX i XXI)  ciutat centre de control de la vida econòmica, política i
cultural d’un territori o país.
· Les activitats administratives, financeres i directives s’hi localitzen al centre, mentre que les funcions residencials
es localitzen a les afores. Aquest fet ha possibilitat el sorgiment de les Àrees Metropolitanes i les
conurbacions.

- EN ELS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS
Procés d’urbanització comença més tard, esta motivat per l’èxode rural causat per:
-El gran creixement demogràfic de les zones rurals
-La injusta distribució de la terra en el medi rural.
-La industrialització de l’agricultura que comporta un excedent de la mà d’obra
· DOS ETAPES

Ciutats dels països que havien sigut colònies van · Al costat del centre antic, al llarf del segle XX, hi
iniciar un procés de creixement del seu nucli antic ha crescut el centre comercial i administratiu
per assegurar l’enllaç amb la metròpoli. Així doncs d’aspecte modern, amb grans edificis on hi ha
aquestes ciutats tenen un nucli antic que actualment instal·lades les companyies multinacionals, els gran
coincideix amb el centre colonial i és de gran interés bancs i els hotels. Els barris dels benestants i els
turístic. oprimits s’hi distingeixen clarament, aquests últims
acostumen a ser barris sense cap mena de serveis ni
higiene, on la gent viu en “chabolas”

RITMES ACTIALS D’URBANITZACIÓ O
DE CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ URBANA

- EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS - EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS

-Ritme d’urbanització lent (0,8% anual) o fins i tot
-Ritme de creixement és ràpid (3,6%) per:
nul, estabilitzant-se la població per:
· El creixement nautral de la població és baix · L’elevat creixement natural (alta natalitat i descens
de la mortalitat)
· Els elevats preus de sòl urbà, la recerca d’una
millor qualitat de vida i la millora de les · Encara es produeïx l’èxode rural
comunicacions terrestres, fan que els joves busquin Aquests dos factors ocasionen:
habitatges fora de les grans ciutats. Ex: Roma, París,
-Carència de treballs a les ciutats (atur i misèria)
Madrid…; con a conseqüencia es dona el
creixement de la ciutat difusa. -Creixement desordenat i sense planificació
-Mancança de tota menra de serveis i
infraestructures
-Exemples: Ciutat de Mèxic, Sao Paulo, Calcuta…

LES XARXES I LES REGIONS URBANES

- CONCEPTE DE XARXA URBANA I REGIÓ URBANA

· Les ciutats no estan aïllades, es relacionen les unes amb les altres.
· Aquest conjunt de relacions de tipus econòmic, social, cultural i polític fa que les ciutats formen un conjunt
jerarquitzat  XARXA URBANA = conjunt format per diversos nuclis urbans que mantenen relacions.
-Trets:
· Formen un conjunt jerarquitzat. Les més ben posicionades en la jerarquia són les que s’especialitzen en les
funcions més importants i generen més activitats. La resta depenen d’elles.
· Sistemes molt dinàmics, on hi ha importants intercanvis entre els diversos nuclis, per això empren l’expressió
SISTEMA URBÀ per referir-nos’en.
Quan les relacions són tan denses que formen un continu o separades per escasses zones agràries o forestals
parlem de REGIÓ URBANA.

- REGIÓ URBANA

· Àrea metropolitana: és un espai molt urbanitzat, integrat per un nucli principal (una gran ciutat) i per les ciutats
més petites que l’envolten i que es relacionen formant un sistema en el qual es produeix un elevat intercanvi de
persones, mercaderies i comunicacions.
· Trets:
- Sistema ben integrat, s’han creat estretes relacions econòmiques i socials, ja sigui a través d’un sistema de
transports comú o mitjançant un intercanvi econòmic o culturals. Moltes vegades aquests intercanvis són tan
importants que cal considerar-les com un element unitari.
- Hi ha una gran intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que l’envolten.
- És una zona que té un gran desenvolupament motivat per les millores tecnològiques dels mitjans de comunicació
i de transports.
- Té fortes innovacions aplicades a la distribució d’energia, a la indústria, als ferrocarrils i a l’automòbil.
- El nucli central de l’àrea metropolitana tendeix a especialitzar-se en activitats terciàries mentre que els nuclis
urbans que l’envolten s’especialitzen en usos residencials i industrials.
- Entre les ciutats que formen l’àrea metropolitana hi ha una gran proximitat física.
- Les àrees metropolitanes més important d’Espanya són: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao i Saragossa.

· Connurbació: és una gran zona urbanitzada amb diversos nuclis d’una importància igual o similar. Són ciutats
que han nascut separades però que , a causa del seu creixement, s’han unit i han originat una única superfície
urbana, encara que mantenint cadascuna la seva autonomia administrativa.
- Exemples  Alcobendas – San Sebastián de Los Reyes (Madrid); Tarragona – Reus (Camp de Tarragona); San
Fernando – El Puerto de Santa Maria (Càdis).

ELDA PETRER

· Megalòpolis: és una gran concentració humana com a resultat del creixement de les conurbacions i àrees
metropolitanes que es desenvolupen i es relacionen fins a formar una extensíssima trama urbana.
Exemples:
- costa est dels Estats Units (Boston, Nova York Filadelfia, Washington);
- Europa: regió formada pel territori que va des de Londres fins a Milà, passant pels Països Baixos, la vall del Rhin
i Suïssa.
-Espanya: no hi ha cap megalòpolis, encara que a la costa mediterrània des de la Costa Brava fins a Múrcia hi ha
una zona de 700 km on viuen 8 milions d’habitants.

XARXA MUNDIAL DE CIUTATS
· La globalització ha incrementat les relacions a nivell mundial, adquirint el model de vida urbà una dimensió
planetària, creant-se una xarxa global de ciutats.
· Les ciutats es valoren en relació al seu paper dins de la xarxa mundial de ciutats, anomentant-se ciutats globals.
· La ciutat global és aquella que exerceix la seva influència més enllà de la pròpia regió o país fins assolir la totalitat
del planeta. Son nuclis de decisió política, econòmica, social i cultural, generant gran número d’activitats Es troben
majoritàriament als països desenvolupats i poden no coincidir a les ciutats grans, molt poblades, dels països
subdesenvolupats.
· En aquestes ciutats es crea una forta dependència., són focus d’innovació tecnològica, econòmica, política,
cultural..., influeixen sobre la resta, que queden subordinades, creant-se una jerarquia urbana a escala mundial.
· Causes:
- Diferent evolució històrica
- Situació socioeconòmica
- Influència de les polítiques i planificacions pròpies de l’Estat on s’integren
- Múltiples conjuntures particulars o estructures generals
· Exemples de ciutats globals: Nova York, Londres, Tokyo, París, San Francisco, Barcelona, Milà, Berlín...

LES ZONES URBANES
· ÀREA CENTRAL (CDB)
· Central Business District  barris dedicats exclusivament als negocis, les finances i el comerç.
· Trets:
-Poden ser àrees modernes de nova creació amb edificis singulars com ara gratacels o barris antics del centre
històric restaurats.
- Utilització intensiva del sòl, pujant els preus i el valor econòmic, provocant l’emigració de la gent que hi viu.
- Són zones molt ben comunicades amb la resta de la ciutat i amb la seva àrea d’influència mitjançant la xarxa
pública de transport.
- Hi ha una gran intensitat de circulació als dies laborals, en canvi a la nit o els dies de festa semblen zones
desertes.
- Hi ha una gran concentració de la feina.
· Funcions:
-Predominen les funcions terciàries, especialment les administratives i comercials. Trobem també una gran
concentració d’edificis públics, bancs, botigues, magatzems, oficines, bars...
- Les funcions administratives corresponen als òrgans de govern polític, a l’administració pública, als òrgans
financers o de gestió d’activitats terciàries generades per les grans empreses.
- Les funcions comercials corresponen a les activitats de compra-venda. Normalment hi ha comerços molt
especialitzats que proveeixen a la població. Poden ser heterogenis, estar molt especialitzats o haver-hi grans
magatzems i/o hipermercats.

· ÀREA RESIDENCIAL
· Trets:
- Les característiques de les àrees difereixen segons el nivell de renda de la gent que hi viu
· Funcions:
-La funció principal és la residencial.
· Situació:
- Baris del casc històric  si no han estrat reestructurats s’hi formen barris residencials degradats sense confort i fins
i tot sense cap mena d’higiene. Hi viu gent amb rendes baixes, en ocasions són ocupats pels immigrants que
tendeixen agrupar-se segons el seu origen ètnico-cultural. Aquesta tendència canvia quan es decideix la seva
remodelació, pujant els preus, instalant-se gent de la classe mitja o mitja-alta.
- Les zones al voltant dels nuclis antics  els Eixamples, són barris que a finals del segle XIX i principis del XX van ser
el lloc de residència de la burgesia. Actualment alguns encara hi conserven el prestigi però aquesta classe social i la
classe mitja en general van abandonant aquests barris per instalar-se als barris residencials de la perifèria,
convertint-se aquestes residències en zones de serveis.
- Les zones perifèriques  sol haver-hi dos tipus diferents de zones amb funcions residencials:
- Les zones suburbials (polígons d’habitatges):
· Barris per persones amb rendes baixes
· Situades al costat de les àrees industrials amb un preu del sòl baix
· Edificades sense planificació urbanística i amb materials de baixa qualitat
· Manca de serveis i comunicacions
· Important degradació ambiental.

· És la zona que s’anomena ciutats o barri dormitori (aglomeració urbana que té com a única funció la
residencial)
· Exemples  Bellvitge a l’Hospitalet
- Les zones suburbanes:
suburbanes
· Barris residencials per persones amb un nivell econòmic alt o mitjà.
· Edificacions planificades i fetes amb materials de qualitat.
· Zones ben comunicades amb fàcil desplaçament per carretera
· Els comerços es troben en grans superfícies comercials de nova creació
· No hi ha degradació ambiental
· En molts casos recorden el model de ciutat-jardí dissenyat per l’urbanista Howard a finals del segle XIX
formada per habitatges unifamiliars envoltats per jardí amb un limitat número d’habitants.
· Exemples: Pedralbes (Barcelona), Neguri (Bilbao), Santa Clara (Sevilla) Mas Camarena (València)...

Dispersió de la població / Ciutat difusa El desplaçament de la població del centre cap a la perifèria s’encetà
entre 1979 i 1980. Aparegueren noves formes d’urbanització que es troben a mig camí entre el que es considera
zona urbana i zona rural, conegudes com rururbanes, al tenir característiques d’ambdues zones.
Positiu: disminució de la densitat de població
Positiu
Negatiu: consum de sòl, despesa energètica pel transport, enllumenat…; dispersió de les infraestructures i serveis
Negatiu
que els encareix (clavegueram, pavimentació…)

· ÀREA INDUSTRIAL
-Són les zones dedicades a les activitats industrials:
· Històricament es situaven les indústries a les ciutats o rodalies, prop dels centres de consum i dels llocs
d’aprovisionament de mà d’obra barata.
· Actualment les zones industrials es localitzen a la perifèria en polígons o parc tecnològics.

LES FUNCIONS URBANES
 Entenem per funcions urbanes el conjunt d’activitats generades diàriament per la població i que determinen
l’ús de l’espai urbà.
Actualment les ciutats són multifuncionals ja que han de satisfer les necessitats de les persones que viuen a la
ciutat i a la regió sobre la qual exerceixen influència. Com més grans més funcions desenvolupen.
 Algunes ciutats mitjanes o petites poden especialitzar-se en funcions concretes: Salamanca cultural; Marbella
turisme...

· FUNCIONS

-Residencial:
· Present a totes les ciutats, juntament als habitatges hi ha altres elements que formen part d’aquesta funció,
necessaris perquè el nivell de vida de la població sigui bo: estructures educatives, culturals, sanitàries i de lleure, així
com transports, comunicacions i serveis bàsics (aigua, llum...)
· La funció residencial es troba segregada especialment dins de la ciutat, es distribueix en diferents àrees segons les
característiques econòmiques, socials, culturals, religioses.... dels seus habitants. Aquesta segregació determina el
nivell econòmic de les persones que hi viuen, ja que les característiques d’un barri determinen els preus dels pisos.
· Part de la població decideix traslladar-se cap a les zones perifèriques.

Barri Residencial de València

-Comercial:
· Són els llocs de les ciutats on es duen a terme activitats de compravenda. És poden dur a terme a l’interior de la
ciutat en petits comerços especialitzats o a les afores en grans superfícies.
· El comerç a gran escala està íntimament vinculat a les facilitats de transports i de les comunicacions. La quantitat
i importància d’aquestes transaccions comercials depenen de la situació geogràfica i el pes econòmic de la ciutat.
· Les funcions comercials creen alhora moltes activitats que s’hi relacionen com les de càrrega, descàrrega,
emmagatzematge i unes altres relacions amb assegurances, amb operacions bancàries...
· Les ciutats tenen barris o carrers específics dedicats a la funció comercial, situats generalment al centre o també a
les afores en grans centres comercials.

-Administrativa i de serveis:
· Són els llocs de les ciutats que concentren els òrgans polítics, de l’administració pública, els òrgans financers o la
gestió de les activitats terciàries. Bancs, ajuntaments, oficines de l’administració pública, oficines de assegurances,
de negocis...; també es relaciona amb la gestió política que es desenvolupa a les principals ciutats (seus del govern
estatal o autonòmic).
· Normalment es situen a les parts més cèntriques del nucli urbà, bé en edificis que han estar restaurats o creats de
nous, molts d’ells de forma singular.
· Les ciutats amb una funció administrativa més importants d’Espanya són: Madrid, Barcelona, València...

Rambla de Sant Isidre, Igualada

-Funció industrial:
· Encara que podem trobar-les a totes les ciutats, destaca especialment a aquelles ciutats que depenen d’una font
d’energia i destaquen per ella.
· Normalment l’activitat industrial se sol concentrar en unes zones ben diferenciades. Algues industrials es troben
prop del centre. Aquestes no generen problemes ja que necessiten poca energia i són discretes i netes, com les
tèxtils.
· Les indústries més molestes, les pesants, han d’instalar-se fora del nucli urbà a causa de les pressions dels veïns.
A la perifèria es localitzen les indústries modernes que fabriquen en sèrie i a gran escala necessiten espais amplis,
terrenys a preus assequibles i bones comunicacions, per això tendeixen a instalar-se en polígons industrials i parcs
tecnològics.
· Ciutats industrials d’Espanya  Tarragona, Terrassa, Bilbao, Vigo...

-Funció cultural:
· Son ciutats que destaquen per la seva funció cultural, perquè són seus d’universitats, pel fet de tenir un gran
patrimoni artístic, destacades biblioteques, museus o la possibilitat d’organitzar grans exposicions.
· Exemples  Granada, Toledo, Salamanca...
· Ciutats religioses, lloc de culte i peregrinatge  La Meca, Roma, Santiago de Compostela o Jerusalem

-Funció turística i d’oci:
· Funció principal de moltes ciutats espanyoles, conegudes pel seu atractiu turístic o per la varietat de serveis que
ofereixen. Són les ciutats que empren la natura, les platges o els paisatges com elements d’atracció, combinant-los
amb bons serveis com restaurants, hotels, comerços...
· Exemples  Benidorm, Lloret de Mar, ciutats illenques...
· Altres ciutats intenten atreure turistes amb equipaments culturals (teatres, museus, cinemes) com pot ser Terol.

BENIDORM

LA PLANIFICACIÓ URBANA
-AGENTS URBANS:
· Persones , corporacions o institucions que intervenen en la formació de l’espai urbà.
-Propietaris de sòl: intenten que els nous espais urbans es creïn en finques de la seva propietat, per aconseguir més
guanys.
- Promotor immobiliaris i empreses financeres: la seva activitat es centra en la construcció, venda i lloguer
d’habitatges, locals comercials i naus industrials per obtenir rendiments del seu capital o del capital dels seus
clients.
- Propietaris d’indústries: prenen la decisió de portar les fàbriques des dels vells espais industrials de l’interior cap
als nous polígons perifèrics, i per tant estan alliberant terrenys que poden resultar molt útils per altres usos.
- Ciutadans/nes: poden influir perquè pressionen perquè els usos que es fan dels sòls puguin satisfer les
necessitats col·lectives com educació, salut, lleure...
- Organismes públics: especialment els ajuntaments, decideixen quins usos donen al sòl i quina orientació ha de
prendre el creixement urbà.

-Classificació del sòl:
· Segons la Llei d’urbanisme de Catalunya el sòl es pot classificar en tres tipus:
- Sòl urbà: és el sòl que esta consolidat per l’edificació. Té tots els serveis urbanístics considerats bàsics: xarxa
viària, xarxa d’abastament i sanejament d’aigua, xarxa de subministrament elèctric...
- Sòl urbanitzable: terrenys que segons els plans d’ordenació urbanística municipal es consideren necessaris i
adequats per garantir el creixement de la població. Encara no tenen els serveis urbanístics bàsics però podràn ser
objecte de transformació.
- Sòl no urbanitzable: són els sòls que han estat sotmesos a algun règim especial de protecció per raons
ambientals, arqueològiques o paisatgístiques.

Classificació del sòl
GENCAT
Els plans d'ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl del territori corresponent en:
a) Sòl urbà.
b) Sòl no urbanitzable.
c) Sòl urbanitzable.
El règim urbanístic del sòl depèn de la classificació, de la qualificació en zones o sistemes i de la inclusió en un polígon d'actuació urbanística en sòl
urbà o en un sector de planejament urbanístic derivat.

Conceptes

1. Sòl urbà

Constitueixen el sòl urbà:
a) Els terrenys que, havent estat sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees
consolidades per l'edificació d'almenys dues terceres parts de la seva superfície edificable.
b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina.

Sòl urbà consolidat
Constitueixen el sòl urbà consolidat:
a) Els terrenys que tenen la condició de solar.
b) Els terrenys als quals només manca per assolir la condició de solar completar o acabar la urbanització, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat
en un polígon d'actuació urbanística o en un pla de millora urbana, com si no ho han estat.

Sòl urbà no consolidat
Té la condició de sòl urbà no consolidat el sòl urbà altre que el consolidat.

2. Sòl no urbanitzable

Constitueixen el sòl no urbanitzable:
a) Els terrenys classificats així pel pla d'ordenació urbanística municipal per raó de:
- La incompatibilitat amb la seva transformació: protecció per planejament sectorial o territorial, determinació d'un pla director o subjecció a protecció
del domini públic.
- La inadequació al desenvolupament urbà: valors de protecció, preservació del desenvolupament sostenible o preservació de les denominacions
d'origen.
b) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable. Continua a l'apartat observacions.

ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS
- EL TRANSPORT I LES INFRAESTRUCTURES
· Les ciutats necessiten unes infraestructures relacionades amb els mitjans de transport perquè hi puguin circular
tant les persones com les primeres matèries i les mercaderies manufacturades. El transport urbà més important és
l’automòbil privat encara crea importants problemes com: la contaminació, els escassos espais per l’aparcament,
els embussos...; per solucionar aquestos problemes:
1. Es creen les rondes o circumval·lacions que uneixen els punts més importants sense passar pel
centre.
2. S’intenten millorar els serveis públics.
· Altres infraestructures com la canalització d’aigua, gas, sanejament i recollida de residus, línia d’electricitat, xarxa
de telefonia i televisió i altres equipaments com hospitals, escoles...

- EL PROVEÏMENT
· La concentració urbana necessita uns productes indispensables:
-Aigua potable: que s’ha de traslladar des dels rius o embassaments pròxims a la ciutat i posteriorment canalitzar,
potabilitzar i bombar, per a la qual cosa necessiten plantes potabilitzadores i de bombament.
- Aliments: que les porten als grans mercats com Mercabarna, Mercavalència, Mercamadrid... des d’on els
distribueixen.
- Fonts d’energia: bàsicament són el gas, l’electricitat i alguns derivats del petroli. Es necessiten centres de
transformació i distribució que solen ser allunyats de la ciutats. Aquesta distribució es realitza principalment per
mitjà de canalitzacions.

SUBESTACIÓ ELÈCTRICA MONTBUI

- ELS PROBLEMES AMBIENTALS

· Els principals són:
-La contaminació atmosfèrica: causada pel trànsit , per les indústries i pels sistemes de calefacció i refrigeració.
L’asfalt i la contaminació atmosfèrica incideixen en la creació de l’anomenat microclima urbà (illa de calor), que fa
que hi hagi un augment de la temperatura de la ciutat.
- La contaminació acústica: lligada a la gran quantitat de vehicles. Podria subsanar-se fomentant el transport
públic.
- Els residus urbans, formats per:
- residus líquids: que trobem principalment en les aigües residuals que necessiten un sistema de
clavegueram i depuradores.
- residus sòlids: d’origen domèstic i industrial que necessiten un sistema de recollida d’escombreries i
abocadors de residus que contaminen situats als afores de la ciutat.

DEPURADORA D’AIGÜES DE BARCELONA

- ELS PROBLEMES SOCIALS
· Els més importants són:
- Les desigualtats socials: al costat de luxosos barris residencials es troben bosses de pobresa formada per
aturats sense subsidi, immigrants sense papers... que viuen sense poder satisfer les seves necessitats mínimes per
tal de tenir una adequada qualitat de vida. Aquestes persones que pateixen la pobresa fàcilment cauen en la
drogoadicció o la delinqüència.
- Manca d’habitatges amb equipaments mínims i els preus elevats, obliga a moltes persones amb menys recursos
a desplaçar-se a la perifèria.

- EL QUART MÓN:
· Són bosses de pobresa situades al mig de la prosperitat urbana. Es situen:
- En barris antics amb els habitatges degradats pel pas del temps.
- En zones suburbials perifèriques.
- En els districtes de negocis més rics. En grans avingudes i jardins de zones riques on cada cop es troben més
persones que malviuen entre caixes de cartó i bosses de plàstic. Solen anomenar-se sense sostre.
· A les grans ciutats com Barcelona, Madrid, Londres, Nova York o París el quart món ha crescut els últims anys.
Aquesta problemàtica ha de ser resolta pels ajuntaments que són els encarregats de gestionar la ciutat. També són
els encarregats de traçar els plans urbanístics i impulsar els plans de rehabilitació i reurbanització de les zones més
deteriorades de la ciutat.

DESIGUALTATS SOCIALS
SAO PAULO

ESCENA QUOTIDIANA
DE BARCELONA

BARRI AMB MANCA DE SERVEIS
BADIA DEL VALLÈS

LA CIUTAT DIFUSA (tendències urbanes actuals)
· És el creixement de la ciutat sobre el camp en un intent de descentralitzar-se i establir-se a la perifèria.
· La dispersió ha provocat l’aparició de noves formes d’urbanització que es troben a mig camí entre el que
considerem zona urbana i zona rural. Trobem dos tipus:
- PERIURBANITZACIÓ  quan els habitants de les grans ciutats van a viure a la perifèria.
- RURURBANITZACIÓ  creixement del sistema de vida urbà cap al medi rural.
· Aquesta ciutat difusa acostuma a aparèixer a la perifèria de les àrees metropolitanes a meitat dels 80

- CARACTERÍSTIQUES:

- Expansió de la superfície de la ciutat, amb la integració progressiva de nous municipis.
- El límit entra la ciutat i el camp no és una línea definida.
- És una zona molt dinàmica i canviant, que ha anat especialitzat els espais en funcions diferents: s’han creat
centres comercials, àrees logístiques, àrees de lleure, àrees residencials de diferents nivells socials.
- Es tracta d’una forma d’urbanització oposada a la tradicional ciutat compacta, en la qual la població i les
activitats econòmiques i comercials tendeixen a dispersar-se pel territori.
- En moltes ocasions aquesta nova forma d’urbanització està destinada a residències secundàries, ja sigui en zones
rurals o en nuclis turístics prop de la costa a localitzats a la muntanya.

- USOS I FUNCIONS:
- Activitats industrials:
-Parcs tecnològics i centres d’investigació d’indústries d’alta tecnologia.
-Pol·lígons industrials d’indústries de producció.
- Instal·lacions esportives.
- Camps agrícoles destinats al mercat urbà.
- Vies de transport.
- Centres comercials: són espais tancats i controlats que barregen el comerç i l’oci.
- CAUSES DEL CREIXEMENT:
- L’elevat preu del sòl urbà.
- El desenvolupament del transport privat.
- L’augment de les infraestructures que faciliten l’apropament de certes zones rurals a la ciutat.
- REPERCUSSIONS DEL CREIXEMENT:
- Increment dels serveis
- Disminució de la densitat de població, que per contra provoca una alteració de l’espai natural: desforestació,
sobreexplotació i contaminació de les aigües i del sòl.
- Rehabilitació d’habitatges rurals
- Dispersió de les infraestructures i els serveis que les encareix.
- Elevat consum de sòl
- Desenvolupament d’un model social més individualista.

RURURBANITZACIÓ
PLATJA D’ALBORAIA

L’URBANISME A ESPANYA
-EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ
· A Espanya la urbanització va ser resultat de la industrialització que va donar lloc a importants moviments interns
de població entre 1960 i 1975, quan el èxode rural espanyol va fer que la població va concentrar-se a les zones
urbanes.

-RITME D’URBANITZACIÓ
· Malgrat que la major part de la població es concentra en ciutats (més de la ½ de la població espanyola viu a
ciutats de més de 50.000 habitants) avui en dia el creixement de la població urbana s’ha estabilitzat o inclús està en
regressió a algunes zones de l’Estat.

-EL SISTEMA URBÀ ESPANYOL (XARXA URBANA)
· La xarxa urbana espanyola és molt desigual. La majoria de les ciutats més poblades es troben a la perifèria litoral,
amb l’excepció de Madrid. Causes:
- És on es concentren les activitats secundàries i terciàries.
- El desenvolupament de les infraestructures de transport que faciliten la mobilitat.
- Les ciutats són centres de cultura i oci i és on es localitzen la major part dels serveis.
· Les comunitats autònomes amb mahor nombre de ciutats poblades són: Andalusia, Catalunya, Madrid i Euskadi.

-EL SISTEMA URBÀ ESPANYOL (XARXA URBANA)
· El sistema urbà espanyol és un sistema molt dinàmic en el qual hi ha importants intercanvis i està organitzat de
forma jeràrquica, així les ciutats més grans compten amb més serveis, amb una categoria més elevada i amb una
àrea d’influència més extensa.

· SUBSISTEMES:
- Mediterrani: És el més important pel nombre de ciutats i per la densitat de població que tenen les ciutats. Està
encapçalat per Barcelona, també hi trobem ciutats com València, Alacant, Múrcia o Tarragona. És la principal
connexió del sistema urbà espanyol amb l’europeu.
- Central: Integra per l’àrea metropolitana de Madrid. És l’únic sistema urbà important ben estructurat de l’interior
de la Península. La seva importància es basa es la centralització de les vies de comunicació, motivades pel
desenvolupament econòmic i la concentració de poder polític i financer.
- Meridional: Presenta dos eixos urbans, l’eix de la Vall de Guadalquivir que s’estén de Cadis a Jaén i l’eix litoral de
Cadis a Almeria (inclou ciutats mitjanes i petites).
- Atlàntic: Centrat al voltant de les ciutats de A Corunya, Santiago de Compostela i Vigo. Hi abunden petites
ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès a travès d ela ciutat de Porto. No té un gran dinamisme
econòmic ni demogràfic.
- Cantàbric: Integra les ciutats de la cornisa cantàbrica (Astúries, Cantàbria i Euskadi) i el sector nord de Castella i
Lleó, La Rioja i Nafarroa. El principal centre econòmic i demogràfic es Bilbao.
- Canàries: l’arxipélag canari forma un sistema urbà propi a causa del seu aïllament territorial. Se centra en les
ciutats de Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife.

Jerarquia urbana del sistema urbà espanyol

Categoria Àrea metropolitana/ciutat Població

1 Àrees metropolitanes europees Madrid, Barcelona Més de 4 milions d'habitants

2 Àrees metropolitanes estatals València, Sevilla, Bilbao, Màlaga, Saragossa de 700.000 a 1.500.000 habitants

A Corunya, Vigo, Oviedo-Gijon, Valladolid, Alacant-Elx, Palma, Las
Palmas de Gran Canària, Múrcia, Granada, Badia de Cadis, Còrdova,
3 Àrees metropolitanes regionals de 300.000 a 700.000 habitants
Pamplona (Iruña), San Sebastià (Donostia), Santander-Torrelavega,
Santa Cruz de Tenerife, Tarragona-Reus

4 Ciutats mitjanes Capitals provincials i altres ciutats de 50.000 a 200.000 habitants

5 Ciutats petites Ciutats petites provincials, caps d'àrees comarcals de 10.000 a 50.000 habitants

Transformacions urbanes els darrers anys, com a conseqüència de l’evolució dels moviments interns de
població (ÈXODE RURAL 1960-1975) Conseqüències:
1. Consolidació d’uns eixos territorials en els quals tendeixen a concetrar-se la població i les activitats
econòmiques. Les vies de comunicació han contribuït en aquesta consolidació.
2. El reforçament de les set àrees metropolitanes principals: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Màlaga i
Saragossa.
3. La bicefàlia del sistema urbà espanyol, representat per l’àrea metropolitana de Madrid com un gran centre
econòmic, polític i financer; i l’AMB, un gran centre econòmic amb una localització geogràfica millor que la de la
capital de l’Estat, per la seva proximitat al mar i als centres urbans europeus.

· El sistema urbà espanyol s’integra dins del sistema urbà d’Europa Occidental, connectant-hi a través de:
- L’eix mediterrani: a través de Barcelona i les ciutats franceses de Lió i Marsella.
- L’eix atlàntic a través de Bilbao i la ciutat francesa de Bordeus.
· Les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona estan situades en cinquè i sisè lloc dins d’Europa per ordre de
importància demogràfica i econòmica després de les àrees metropolitanes de Londres, París i les conurbacions del
Randstad (Holanda) i Rurh (Alemanya)

CONCENTRACIONS URBANES
A EUROPA OCCIDENTAL

L’URBANISME A CATALUNYA
-EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ
· A Catalunya la urbanització està basada en el desenvolupament industrial. Aquest procés va tenir lloc a Barcelona
i les ciutats properes (Sabadell, Mataró, Terrassa...), encentat-se a mitjans del segle XIX amb l’expansió de la
indústria tèxtil i l’arribada del ferrocarril.
· A començaments del segle XX, el creixement de Barcelona va absorbir els nuclis de Gràcia, Sant Andreu, Sant
Gervasi, Les Corts, Horta o Sarrià.
· L’arribada d’immigrants entre 1950 i 1970 va provocar un ràpid i desordenat creixement de la ciutat i van donar
lloc a la construcció de polígons d’habitatges que no reunien les mínimes condicions de qualitat ni d’equipaments i
que formen els barris dormitoris.
· A partir de 1980-1990 les ciutats han anat millorant els seus equipaments gràcies a plans urbanístics posats en
marxa i han creat espais públics, serveis i equipaments i han rehabilitat nuclis antics.

-RITME D’URBANITZACIÓ
· La major part de la població catalana viu a les ciutats. El ritme d’urbanització s’ha estancat, inclús a algunes
zones és decreixent.
· La influència de Barcelona ha anat eixamplant els límits de la ciutat real més enllà dels seus límits administratius.
Així l’increment dels preus del sòl, la recerca d’una millor qualitat de vida i la demanda d’espai per a determinades
activitats productives i de serveis, han contribuït al fet que hagi augmentat la dispersió en la localització tant
d’indústries i serveis com habitatges, i que també s’hagi incrementat la mobilitat dels ciutadans damunt d’aquest
territori que ja anomenem metropolità.

-EL SISTEMA URBÀ CATALÀ (XARXA URBANA)
· La majoria de la població catalana viu en nuclis urbans.
· Els nuclis urbans catalans constitueixen un sistema força ben integrat, ja que entre ells es produeixen tota mena
d’intercanvis.
· La xarxa urbana catalana presenta una estructura jerarquitzada:
- Primer nivell  Àrea Metropolitana de Barcelona: concentra un 60% de la població. Aquesta regió exerceix
una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important.
· Inclou les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental, Alt Penedès, Garraf i
Maresme.
· Les funcions que hi predominen són les terciàries (serveis i administratives).
· Podem diferenciar dues zones:
- L’àrea metropolitana: Barcelona i els municipis més propers: Hospitalet, Cornellà, Badalona, Santa Coloma de
Gramanet, Sant Adrià del Besos...
- La corona metropolitana: anell que envolta l’àrea metropolitana i inclou un segut de capitals de comarca i de
ciutats generalment força industrialitzades com Mataró, Mollet, Terrassa, Sabadell, Vilanova i la Geltru, Martorell...
· Les funcions més importants són les industrials i residencials.

-Segon nivell  Ciutats influència supracomarcal: ciutats que exerceixen una influència econòmica i social
que va més enllà dels límits de les pròpies comarques.
· Conurbació Reus-Tarragona, influeix la zona del Camp de Tarragona
· Tortosa, paper de lloc central per a les Terres de l’Ebre
· Lleida, nucli central de les Terres de Ponent.
· Girona, lloc central de les comarques Nord-Orientals.
· Manresa, nucli principal de la Catalunya Central.
· Vic, focus principal de l’eix de comunicacions que representen les valls del Ter i del Congost.
- Tercer nivell  Centres comarcals: les capitals de comarca, exerceixen de centres de serveis per al territori de
la seva comarca.
-Quart Nivell  centres subcomarcals: poblacions que tot i no ser capitals de comarca, tenen una certa
centralitat per a les poblacions que les envolten com Bellver a la Cerdanya, o bé per que la seva situació les ha
convertit en centre d’atracció turística: Roses, Palamós, Lloret, Salou, Cambrils...

- Aquest sistema s’estructura en cinc subsistemes:
· La regió metropolitana de Barcelona: 10% del territori – 68% de la població. Densitat 1523 hab/km². Funció de
centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important.
Comarques  Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental i Oriental.
· L’àrea nord-occidental: Girona nucli principal, altres ciutats destacades com Banyoles o Salt i les poblacions
costaneres (Roses, Sant Feliu, Lloret...). També hi trobem ciutats d’arrel industrial com Figueres o Olot.
Comarques  totes les gironines.
· L’àrea del sud: metròpoli del sud, conurbació Reus-Tarragona i la ciutat de Valls. Segona àrea metropolitana,
integra les poblacions del Camp de Tarragona. Importància dels polígons industrials vinculats al port de Tarragona
i a la refineria i de les activitats turístiques de la zona.
Comarques: Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp... es pot estendre per les poblacions costaneres del Baix Penedès.
· La Catalunya Central: caracteritzada per àrees àmplies que defineixen les capitals i per nuclis de població petits.
Comarques: Osona, Bages, Berguedà, Ripollès, Anoia i Solsona.
· La ciutat de Lleida: zona de grans dimensions. Lleida es consolida com a centre però cal destacar altres nuclis
com Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Cervera i Guissona, on es concentra una important indústria agroalimentària.
Comarques: Segrià, Pla d’Urgell, Urgell i Segarra.
· La resta del territori, especialment les Terres de l’Ebre i els Pirineus, es caracteritza per l’absència d’una xarxa
urbana consolidada. Només trobem capitals de comarca que poden considerar ciutat que atreuen a les poblacions
del voltant.
- Aquest sistema forma part del sistema urbà espanyol i d’Europa Occidental, conformant l’anomenat “Arc
Mediterrani”, que va des d’Itàlia fins Andalusia.

El sistema urba

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to El sistema urba

Similar to El sistema urba (20)

More from professor_errant

More from professor_errant (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

El sistema urba