Geo 12

2,029 views

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,029
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
139
Actions
Shares
0
Downloads
64
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Geo 12

  1. 1. UNITAT 12: El fenomen urbà aEspanya i a Catalunya Denise Mendoza Torres Ez zahra Ait Abou Geografia: 2n de Batx. 2011
  2. 2. 1. La Ciutat Preindustrial1.1. La ciutat Romana: -Roma va crear una xarxa més densa i jerarquitzada -Estava unida per vies de comunicació (calçades).1.2. La ciutat Medieval: -Els musulmans van fundar un gran nombre de ciutats. -El centre de l’activitat econòmica era la ciutat.1.3. La ciutat Moderna: -En aquest periode(s. XVI I XVII) Andalusia va continuar sent una de les zones més urbanitzades d’ Europa. -Al centre peninsular la urbanització continuava sent considerable.
  3. 3. 2. La ciutat Industrial.2.1. La ciutat Industrial del segle XIX. La Revolució Industrial va comportar el canvi del treball artesà a la utilització de màquines per a la producció industrial. Es van crear fàbriques. La majoria es trobaven a Catalunya. La producció industrial requeria molta mà dobra, i va generar un èxode rural (1860-1936). Es va iniciar el procés durbanització de la població. La divisió provincial va suposar la concentració en aquestes ciutats dun gran nombre de funcions de caràcter politicoadministratiu que van donar feina a moltes persones.
  4. 4. 2. La ciutat IndustrialExpansió i segregació de la ciutat.Les ciutats es van expandir per la demanda despai per posar-hi fàbriques. El conflicte plantejat entre els empresaris i els treballadors va provocar el sorgiment de dues classes socials urbanes: el proletariat obrer i la burgesia industrial. Aquestes classes socialment diferenciades van quedar aïllades especialment als barris respectius.
  5. 5. 2. La ciutat Industrial2.2. la ciutat Industrial del segle xx Al llarg del s. XX les ciutats van continuar la seva expansió ininterrompuda.Creixement descontrolatEl fracàs de la política econòmica autàrquica de la postguerra va portar a la misèria moltes zones rurals del país.La immigració es va accelerar en la dècada del 1950. Ciutats com Madrid, Barcelona i Bilbao van augmentar la població i es van produir desequilibris espacials.
  6. 6. 2. La ciutat IndustrialDe la ciutat a l àrea metropolitana.El creixement de la metròpoli va depassar els límits municipals i va enllaçar amb les zones de creixement de les ciutats pròximes. Va passar de la conurbació a l àrea metropolitana.Planificació urbanística i participació ciutadana.Van sorgir les ciutats dormitori, els polígons industrials, zones d oci..que atreien moltes persones i això feia necessària una planificació estricta de les infraestructures. Moltes no es van arribar a fer i van sorgir moviments de ciutadans i associacions de veïns que denunciaven les pèssimes condicions de vida.
  7. 7. 3. La ciutat Postindustrial.3.1. La ciutat postindustrial espanyolaAl final del s XX la ciutat industrial dóna pas a la ciutat postindustrial, altament terciaritzada i regida per les noves tecnologies. Actualment Espanya ha densificat el seu territori urbà i compta amb més de vint àrees metropolitanes. Madrid i Barcelona es situen entre les sis primeres regions metropolitanes d Europa per volum de població.3.2. Les ciutats sostenibles segons la Unió Europea.La UE va iniciar els plans Urban I i Urban II per revitalitzar les zones degradades de les ciutats. Es va aprovar la Carta de Leipzig sobre ciutats europees sostenibles.
  8. 8. 3. La ciutat Postindustrial.Els objectius de la Carta de Leipzig eren: Fomentar la prosperitat econòmica per mitjà del control del subministrament de sòl i de l especulació. Afavorir l equilibri social fent atenció especial als barris menys afavorits. Protegir el desenvolupament cultural.
  9. 9. 3. La ciutat Postindustrial.3.3. Ciutats en un món global.El control i les decisions sobre l economia mundial globalitzada s han centralitzat en unes poques regions metropolitanes que assumeixen el nou rol de ciutats globals. Es possible gràcies al desenvolupament de les xarxes de comunicacions.CooperacióEl fet que una ciutat prosperi o vagi cap a la marginació depèn d un seguit de factors: La capacitat d innovació tecnològica. Les iniciatives en activitats que arrosseguen unes altres iniciatives.
  10. 10. 3. La ciutat Postindustrial. Larticulació d un teixit d empreses locals La potenciació de centres universitaris i dinvestigació. La preocupació ambiental.Competència:Ladaptació de les ciutats espanyoles a les noves circumstàncies de la globalització es gràcies a l implantació d infraestructures essencials de transport i per la connexió a la xarxa internacional de telecomunicacions.Un altre factor perquè una ciutat es mantingui en el cercle de ciutats globals és que aconsegueixi proveir-se duna bona imatge internacional( creació de logotips, promoció turística..)
  11. 11. 4.Jerarquia i xarxes urbanes4.1. La jerarquia urbana Làrea dinfluència de les ciutats El model de jerarquia urbana a Espanya4.2. Les xarxes urbanes: un territori reticulat integrat4.3. Eixos del sistema urbà espanyol (7 eixos)
  12. 12. 4.Jerarquia i xarxes urbanes4.1. La jerarquia urbana Làrea dinfluència de les ciutatsEl territori vinculat a una ciutat per latracció que aquesta exerceix és el seu hinterland o àrea dinfluència, mentre que els nuclis que generen aquesta força datracció són els llocs centrals.Ciutats més grans + més serveis i funcions = Influència més gran
  13. 13. 4.Jerarquia i xarxes urbanes4.1. La jerarquia urbana El model de jerarquia urbana a EspanyaLes ciutats segons la jerarquia urbana a Espanya:Metròpolis globals nacionals. Madrid i Barcelona.Metròpolis regionals. Ex. València, Sevilla, … Tenen bones comunicacions i un dinamisme molt notable.Metròpolis subregionals o de segon ordre. Disposen de serveis especialitzats, però no arriben al mig milió dhabitants. Ex. Valladolid...Ciutats mitjanes. Solen ser les capitals provincials. Ex. Santander,...Ciutats petites. Tenen entre 10.000 a 50.000 habitants i disposen dequipaments i infraestructures bàsiques.
  14. 14. 4.Jerarquia i xarxes urbanes4.2. Les xarxes urbanes: un territori reticulat integratMés del 50% de la població europea viu en àrees metropolitanes i en grans urbs perquè és on hi ha el centre de direcció i dinamització de tota lactivitat política, econòmica, social i cultural.La franja amb urbanització intensa és larc mediterrani ( sestén des de València fins a la ciutat de Milà).
  15. 15. 4.Jerarquia i xarxes urbanes4.3. Eixos del sistema urbà espanyolLàrea de Madrid. Centre dEspanya i es connecta amb la resta de ciutats importants dEspanya.Leix mediterrani. Sestén des de la frontera francesa fins a Cartagena.Leix cantàbric. Es prolonga des de la frontera francesa fins a l’aglomeració Oviedo-Gijón.Leix de la vall de lEbre. Uneix leix cantàbric amb el mediterrani.Leix atlàntic gallec. Entre Ferrol i Vigo, passant per A Corunya.Leix andalús es divideix en dos: un segueix la vall del Guadalquivir cap a Sevilla i Córdova, i laltre segueix el litoral fins a Màlaga i Granada.
  16. 16. 5. Transformacions en la morfologia de les ciutats5.1. Ciutat i polarització social5.2. Els espais de la ciutat dual Àrees de sobrecentralitat Comunitats tancades Ennobliment o gentrificació Perifèries degradades
  17. 17. 5. Transformacions en la morfologia de les ciutats5.1. Ciutat i polarització socialA linterior de les ciutats sempre hi ha hagut desequilibris i disfuncions i es consideren un territori integrat, on hi ha zones pròsperes amb àrees marginades.Als anys 80, la crisi de lEstat del benestar (inestabilitat laboral) produeix el sorgiment duna gran polarització social (la població pobra augmentava de manera exponencial).Actualment, trobem barris de moda (de rics) i barris decadents.
  18. 18. 5. Transformacions en la morfologia de les ciutats5.2. Els espais de la ciutat dual A les ciutats globals hi sol haver una forta desigualtat interna, visualitzada en forma de segregació o fins i tot de guetització.Àrees de sobrecentralitatShi ubiquen les seus de les grans empreses industrials i financeres i també de les institucions públiques. Sol coincidir amb els centres històrics de les ciutats globals.Comunitats tancadesSón zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat; es troben separades de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb guardes de seguretat.
  19. 19. 5. Transformacions en la morfologia de les ciutats5.2. Els espais de la ciutat dualEnnobliment o gentrificacióÉs el procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos econòmics sinstal.len a barris fins aleshores degradats.Perifèries degradadesEs localitzen als barris perifèrics de les grans ciutats. Aquests barris als extraradis comencen a sofrir labandonament per part de les administracions i entren així en un procés de degradació.
  20. 20. 6.Limpacte ambiental de la urbanització6.1. El medi ambient urbà i la UE6.2. Limpacte del model urbà dispers6.3. La contaminació atmosfèrica i el clima urbà6.4. Els residus urbans
  21. 21. 6.Limpacte ambiental de la urbanització6.1. El medi ambient urbà i la UEAEMA (Agència Europea de Medi Ambient) ha alertat sobre lexpansió urbana descontrolada ( quan la taxa de laugment de sòl urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic).Aquesta expansió comporta:  Més transport  Augment del consum energètic  Contaminació atmosfèrica i acústica2006, la UE va aprovar lEstratègia temàtica per al medi ambient urbà per a la millora de laplicació de les lleis comunitàries respecte de la gestió del medi ambient i de laplicació urbana sostenible.
  22. 22. 6.Limpacte ambiental de la urbanització6.2. Limpacte del model urbà dispersLa dispersió urbana ha comportat: Acceleració en locupació de lespai. Exacerbació de la mobilitat individual. És una fórmula molt costosa des del punt de vista ecològic.6.3. La contaminació atmosfèrica i el clima urbàLa contaminació de laire és deguda a les emissions de diòxid de carboni dautomòbils i de fàbriques. Això provoca un gran nombre dafeccions pulmonars als ciutadans i problemes de salut.Lilla de calor: està provocada per la combustió en els cotxes, en les indústries, en les calefaccions,...que genera un efecte hivernacle local. http://meteolh.blogspot.com/2008/07/la-illa-de-calor-barcelonina.html
  23. 23. 6.Limpacte ambiental de la urbanització6.4. Els residus urbans de la quantitat de residus és per : Augment de la població urbana. Desenvolupament del model de vida consumista.Hi ha una legislació, però lobstacle està en la manca de consciència ciutadana.Principals actuacions: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
  24. 24. 7.El procès durbanització a Catalunya7.1. La primera xarxa urbana catalana7.2. lèpoca medieval i moderna7.3. Lexpansió urbana del s.XIX7.4. El creixement urbà al s.XX
  25. 25. 7.El procès durbanització a Catalunya7.1. La primera xarxa urbana catalanaEl poblament ibèric: eren pobles fortificats, amb muralles, carrers delimitats, espais públics, subministrament daigua, activitats artesanes i comercials. Ex. Kesse (Tarragona), Hibera (Tortosa),...Lèpoca romana: La primera xarxa urbana jerarquitzada a Catalunya amb Tarraco com a capital de la província romana. El fet urbà sarticulava al llarg de la via Augusta, que connectava la zona amb la complexa xarxa de comunicacions i de ciutats romanes.
  26. 26. 7.El procès durbanització a Catalunya7.2. Lèpoca medieval i modernaDestaquen Barcelona (capital comtal), les capitals de les vegueries i les ciutats episcopals.s. XIII formació de ciutats, sota el favor reial, les anomenades viles franques i es van desenvolupar les ciutats mercat.s. XVIII les ciutats catalanes van créixer per lexpansió demogràfica, desenvolupament de les manufactures i la liberalització del comerç amb Amèrica.7.3. Lexpansió urbana del s. XIXCreix la població dels nuclis urbans i alguns municipis rurals esdevenen ciutats.Lexpansió és deguda a la industrialització.
  27. 27. 7.El procès durbanització a Catalunya7.4. El creixement urbà al s. XX1930, més del 50% de la població catalana era ja població urbana.Anys 60, Barcelona creix (per la immigració): Urbanització no planificadaLa xarxa urbana: Barcelona i el seu paper dominant Xarxa molt densa al litoral i prelitoral i poc densa a linterior.Sestableix aquesta jerarquia urbana:  Àrea metropolitana de Barcelona i les seves corones  Ciutats fora de làmbit de làrea metropolitana:  Les capitals de província (Tarragona).  Les capitals comarcals (Tortosa).  Ciutats petites al voltant de la costa (Amposta).
  28. 28. 8.Lespai urbà a Catalunya8.1. La urbanització difusa a Catalunya8.2. La connexió de les ciutats catalanes amb eixos urbans dEspanya i dEuropa
  29. 29. 8.Lespai urbà a Catalunya8.1. La urbanització difusa a Catalunya 1975: 71% de la població catalana vivia a la regió metropolitana de Barcelona. Als anys 90 hi residia un 69%. Amb la crisi del 2007 (pèrdua de la feina, puja dels preus,...) la població comença a marxar de la zona metropolitana. Malgrat això, Barcelona manté la centralitat i estén la influència a les zones durbanització difusa.
  30. 30. 8.Lespai urbà a Catalunya8.2. La connexió de les ciutats catalanes amb eixos urbans dEspanya i dEuropa Ciutats importants: Barcelona, Tarragona, Reus i Girona. Lleida és un eix urbà que tendeix a unir leix mediterrani amb el País Basc i amb Madrid. És important el tren de gran velocitat que enllaça la ciutat de Madrid i Barcelona passant per Lleida. Les ciutats catalanes tendeixen a formar una xarxa de municipis cada vegada més interconnectada i connectada, també, amb els grans eixos urbans i de comunicacions de lEstat espanyol i dEuropa.
  31. 31. Gràcies !!

×