1. 11. La ciutat i el món urbà

4. 11. La ciutat i el món urbà 2. Els agents socials productors de la ciutat 2.1. Els agents socials urbans Els propietaris privats de sòl urbà Els empresaris Els ciutadans Els poders públics 2.2. Conflictes entre agents urbans

5. 11. La ciutat i el món urbà 3. L’espai urbà: un valor de canvi 3.1. La ciutat com a mercaderia 3.2. El valor del sòl

6. 11. La ciutat i el món urbà 4. L’urbanisme i l’ordenació del territori 4.1. Objectius de l’urbanisme 4.2. Els plans urbanístics 4.3. Classificació del sòl

7. 11. La ciutat i el món urbà 5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat 5.1. Emplaçament i localització 5.2. Tipus de plànols Plànol irregular Plànol radiocèntric Plànol ortogonal 5.3. La morfologia urbana al segle XX La ciutat jardí La ciutat funcionalista o racionalista

8. 11. La ciutat i el món urbà 6. Les funcions urbanes 6.1. Activitats i funcions urbanes: Residencial Comercial Industrial Militar Política i administrativa Cultural Lúdica i turística 6.2. El centre de la ciutat: funció comercial, funció administrativa i funció simbòlica

9. 11. La ciutat i el món urbà 7. Ciutat i urbanització a Catalunya 7.1. Els plànols de les ciutats catalanes 7.2. La problemàtica urbana catalana La segregació social La mobilitat residencial L’impacte ambiental 7.3. La política territorial catalana

14. 11. La ciutat i el món urbà 2. Els agents socials productors de la ciutat 2.2. Conflictes entre agents urbans Els interessos dels agents socials urbans poden ser diferents. Propietaris: Aspiren a un valor de canvi del sòl més alt. Ciutadans: Aspiren a un valor d’ús del sòl més alt. Normalment els ciutadans s’agrupen en associació de veïns i els promotors en grups de pressió o lobbies.

15. 11. La ciutat i el món urbà 3. L’espai urbà: un valor de canvi 3.1. La ciutat com a mercaderia La ciutat i els seus elements (sòl urbà, edificis, habitatges) es converteixen en mercaderia que s’intercanvia al preu de mercat. Els propietaris particulars del sòl es beneficien d’aquest valor de canvi i s’apropien el valor afegit de la urbanització col·lectiva.

16. 11. La ciutat i el món urbà 3. L’espai urbà: un valor de canvi 3.2. El valor del sòl El valor del sòl urbà és producte de dos factors: situació i edificabilitat. Situació: Localització del sòl dins del conjunt urbà. Edificabilitat: Possibilitats de construcció del sòl i superfície edificable.

17. 11. La ciutat i el món urbà 4. L’urbanisme i l’ordenació del territori 4.1. Objectius de l’urbanisme Conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urbà. Intenten corregir els dèficits i establir pautes per fer un ús racional del sòl urbà.

19. 11. La ciutat i el món urbà 4. L’urbanisme i l’ordenació del territori 4.2. Els plans urbanístics Podem diferenciar els plans territorials dels plans urbanístics. Plans territorials: Afecten comarques, regions o països sencers Plans urbanístics: Afecten municipis o àrees metropolitanes

22. 11. La ciutat i el món urbà 5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat 5.1. Emplaçament i localització 5.2. Tipus de plànols Plànol irregular Plànol radiocèntric Plànol ortogonal 5.3. La morfologia urbana al segle XX La ciutat jardí La ciutat funcionalista o racionalista

23. 11. La ciutat i el món urbà 5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat 5.1. Emplaçament i localització Emplaçament : lloc físic concret on es troba una ciutat Depèn de: - Topografia del terreny - Funció per la qual va ser creada Localització : La seva situació respecte a altres llocs. Relacionada amb la funció

24. 11. La ciutat i el món urbà 5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat 5.2. Tipus de plànols Plànol irregular : Coincideix amb la part antiga de la ciutat. Fa referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval. Les antigues muralles eren una frontera infranquejable per al creixement urbà i el límit precís amb el món urbà.

27. 11. La ciutat i el món urbà 5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat 5.2. Tipus de plànols Plànol radiocèntric: Des d’un punt central parteixen carrers i avingudes, com si fossin radis. El plànol es completa amb l’obertura de vies concèntriques, com cinturons urbans, que connecten el barris sense haver de passar pel centre. Exemples: París, Moscou i Amsterdam. També Tarragona.

32. 11. La ciutat i el món urbà 5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat 5.2. Tipus de plànols Plànol ortogonal: Plànol reticular o en quadrícula. Els carrers es tallen perpendicularment entre ells. Illes quadrades i edificis amb disposició ordenada. Afavoreix els desplaçaments pels eixos horizontals i pels verticals. Complica els trajectes transversals. L’Eixample de Barcelona és un dels més coneguts a Espanya. Obra d’Ildefons Cerdà, aprovat el 1863.

35. 11. La ciutat i el món urbà 5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat 5.3. La morfologia urbana al segle XX Dos models bàsics: La ciutat jardí i la ciutat funcionalista o racionalista. La ciutat jardí : Proposta de l’urbanista anglès Ebenezer Howard. Creació d’una tram de carrers que integressin habitatges de tipus unifamiliar de pati i jardí. 30000 habitants com a màxim. Caràcter autosuficient. Els barris d’habitatges adossats de moltes ciutats espanyoles són una herència totalment alterada d’aquelles cases jardí angleses del començament del segle XX.

36. 11. La ciutat i el món urbà 5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat 5.3. La morfologia urbana al segle XX Dos models bàsics: La ciutat jardí i la ciutat funcionalista o racionalista. La ciutat funcionalista o racionalista : Construir blocs molt alts de pisos amb l’objectiu d’alliberar sòl per a zones verdes obertes. (Le Corbusier) L’arquitectura havia de ser útil més que bonica.

40. 11. La ciutat i el món urbà 6. Les funcions urbanes 6.2. El centre de la ciutat: funció comercial, funció administrativa i funció simbòlica L’àrea central d’una ciutat acostuma a coincidir amb el barri històric i amb els primers eixamples. Fa de referent simbòlic perquè s’hi concentren molts atractius. Els alts preus del sòl foragita les funcions i les persones que no poden assumir el preu.

41. 11. La ciutat i el món urbà 7. Ciutat i urbanització a Catalunya Distribució desigual. Es concentra a la zona metropolitana i litoral. És necessària la planificació territorial

42. 11. La ciutat i el món urbà 7. Ciutat i urbanització a Catalunya 7.1. Els plànols de les ciutats catalanes Morfologia urbana similar a la resta d’Espanya i d’Europa. Nucli antic en lloc estratègic, vora la mar o vora el riu A redós d’un castell o cruïlla de camins A partir de mitjan segle XIX es construeixen els eixamples Expansió actual en barris perifèrics

43. 11. La ciutat i el món urbà 7. Ciutat i urbanització a Catalunya 7.2. La problemàtica urbana catalana La segregació social : La forta immigració dels últims anys ha provocat la saturació del barri vell de Barcelona i d’altres ciutats. Els seus habitants queden marginats. Un fenomen similar passa amb els pisos de les ciutats dormitori. La mobilitat residencial : Un nombre considerable de famílies acomodades, a ciutats inferiors de 100000 habitants situades fora de les zones metropolitanes. El canvi residencial no implica el canvi de lloc de treball. S’intensifica la mobilitat residencial

44. 11. La ciutat i el món urbà 7. Ciutat i urbanització a Catalunya 7.2. La problemàtica urbana catalana L’impacte ambiental urbà : Es manifesta de diverses maneres: nivells de soroll, densitat de trànsit, consum energètic, emissió de gasos. La gestió de residus urbans

45. 11. La ciutat i el món urbà 7. Ciutat i urbanització a Catalunya 7.3. La política territorial catalana La política territorial catalana va destinada a frenar el consum de sòl, a millorar la cohesió social, a protegir el patrimoni urbanístic, a millorar els transports públics i a connectar de manera eficient Catalunya amb les xarxes urbanes i de transport d’Europa. Llei de barris (2004) ARE (Àrees residencials estratègiques) (2007)