Fitxa 66 el tres de maig

FITXA 66: EL TRES DE MAIG
Júlia López Valera
Basada en la presentació del professor
Antonio Nuñez

FITXA TÈCNICA
Títol El tres de maig de 1808
Autor Francisco de Goya
(Fuendetodos, 1746-
Bordeus, 1828)
Cronologia 1814
Tècnica Oli sobre tela
Mides 2,68 x 3,47m
Estil Neoclàssic-romàntic
Tema Històric- Al·legòric
Localització Museu del Prado (Madrid)

 Aquest quadre fou pintat el 1814, sis anys
després dels fets que representa.
2 de maig de 1808
3 de maig de 1808
 A començaments de 1808 les tropes
napoleòniques van entrar a Espanya i van ocupar
les principals ciutats. L'ocupació francesa va
provocar una llarga guerra per la independència
(1808-1814), que a Catalunya es coneix com la
guerra del Francès.
 Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es
produïren a Madrid el maig de 1808 i que
provocaren l’inici de la Guerra del Francès.
 El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid va
rebel·lar-se, en un aixecament popular espontani
contra les tropes d’ocupació francesa.
Com a represàlia d’aquest aixecament, a la
matinada del 3 maig es produí l'afusellament (a la
Muntanya del Príncipe Pío) dels patriotes de
Madrid, per part de l’exèrcit de Napoleó.
ÈPOCA

Francisco de Goya
(1746-1828)
Carles III
(1759-1788)
Carles IV
(1789-1808)
Josep I
(1808-1813)
Ferran VII
(1808)
(1814-1833)
 La vida de Goya abarca des del regnat de Carles III fins al de Ferran VII.
 La seva vida transcorre entre dues èpoques històriques: l’ Antic Règim i el Règim Liberal.
 La Il·lustració, la Revolució Francesa (1789-1799), la invasió napoleònica (la Guerra del
Francès 1808-1814), la Restauració amb Ferran VII, juntament amb el trienni liberal
emmarcaren i influenciaran la seva vida i la seva obra.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

 Goya va néixer a Fuendetodos, un poble de Saragossa. Fins als 40 anys va pintar
escenes costumistes. Posteriorment es convertirà en pintor oficial de la Cort (Carles III i
Carles IV) i es convertirà en el retratista de l'aristocràcia espanyola.
 Va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. Més tard viatjà a Itàlia on va adquirir
l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques.
 Quan retornà a Espanya va pintar el frescos de la basílica
del Pilar de Saragossa. Després es traslladà a Madrid
tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu .
 El 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les
portes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del
moment. Després de la guerra del francès fou pintor de
cambra de Ferran VII. També ho havia estat de Josep
Bonaparte.
 Dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la
sordesa que li va deixar una malaltia el 1790, i la guerra
contra Napoleó, a partir de 1808.
Liberal convençut amb la restauració absolutista de Ferran
VII, decidí marxar d’Espanya i anà a Bordeus, (França) on
va morir el 1828
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Cronològicament l’hem d’enquadrar en el neoclassicisme
 Però ... Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat. Podríem dir que
presenta un estil personal, fora dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el seu
propi estil i s’anticipa a estils posteriors.
 D’altre banda pel tipus de pinzellada solta,
ràpida, llarga, en grans taques, totalment
independent del dibuix, anuncia formalment
aspectes propis del Impressionisme.
 En suma, podem afirmar que Goya tant pels
temes que tracta, com per l'ús del color o la
pinzellada s’allunya de manera evident de
l’estil vigent: el Neoclassicisme.
 La seva obra tant pel tema com per la forma
presenta aspectes precursors del
romanticisme: visió subjectiva de la
realitat, sens; triomf dels sentiments ...
intensitat i força expressiva del color...
ESTIL

En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línea. Goya ressegueix les figures en
negre, però defuig l’academicisme, cares i cossos estan deformats. (Fuig del model
escultòric propi del neoclassicisme).
 Gamma cromàtica
reduïda: Ocre, negre
blanc, groc, vermell.
 Colors càlids a la part
esquerra i colors freds a
la part dreta.
 Pinzellada solta,
ràpida, llarga, en grans
taques, totalment
independent del dibuix,
creant una mena
d’atmosfera.
 Destaca especialment
el color blanc i groc tan
de la camisa i el pantaló
com del fanal.
DESCRIPCIÓ FORMAL

 La llum és un element clau del quadre: L’únic focus lumínic està situat al terra davant
l’escamot francès i il·lumina amb força el grup d’espanyols ajusticiats i deixa en penombra
al grup de soldats.
 La llum del fanal separa el
dos grups (víctimes i
soldats).
 Il·lumina la figura amb els
braços oberts de l’esquerra,
convertint-la en el centre
d’atenció.
 El tenebrisme emprat
per Goya, el contrast
entre llums i ombres
incrementen el
dramatisme de l’escena
 La resta de personatges
es distribueixen al seu
voltant
DESCRIPCIÓ FORMAL

La composició s’articula en dos grups: els de les víctimes (esquerra) i el dels soldats
(dreta) que els estan afusellant. Clarament delimitats per la llum del fanal que il·lumina
a les víctimes i deixa en penombra a l’escamot de soldats.
El “camisa blanca” és el
centre de la imatge,
Però, és el fanal que
divideix clarament la
composició en dues
parts: il·luminant a les
víctimes i deixant la resta
en penombra.
L’aresta del fanal, a més a més, constitueix un eix vertical amb la torre del fons que
remarca aquesta dualitat.
Intensament il·luminat
contrasta amb tota la
resta tant pel color com
per l’actitud acaparant
tota la nostra atenció.
DESCRIPCIÓ FORMAL

El quadre presenta una sensació d’espai profund tridimensional aconseguit principalment
mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria (dissolució de les formes).
La inclusió del fanal, el
qual amb unes arestes molt
marcades configura en si
mateix una realitat
tridimensional manifesta.
l’aplicació del clarobscur
accentuant el volum de les
formes.
La superposició dels
diferents plans.
La gradació del tamany de
les formes especialment
visible en la filera de
condemnats i l’edifici del
fons.
Però que s’accentua per mitjà d’altres recursos com:
DESCRIPCIÓ FORMAL

També contribueix a accentuar la sensació d’espai profund que presenta el quadre la
inclusió de dos diagonals trencant l’horitzontalitat dels fusells i l’horitzó.
Aquestes dues diagonals
tot i que no configuren
una perspectiva cònica,
trenquen l’horitzontalitat
de les línies dels fusells i
de l'horitzó donant
dinamisme, però també
incrementant la sensació
de profunditat.
La línia de l’horitzó
situada alta converteix a
l’espectador en un
protagonista més de
l’escena potenciant el
realisme del tema
representat.
DESCRIPCIÓ FORMAL

En la composició d’aquesta pintura la idea estructural més forta és el contrast:
Contrast entre llum i
ombra.
Contrast entre
víctimes i soldats.
Contrast entre la
individualitat de les
víctimes i la
uniformitat dels
soldats.
Contrast entre la
verticalitat del “camisa
blanca” i
l’horitzontalitat dels
fusells.
Per últim, els violents escorços en les figures dels morts en primer pla també
contribueixen a incrementar la sensació de profunditat.
DESCRIPCIÓ FORMAL

El dinamisme de la composició accentua el dramatisme del tema.
Mitjançat l’ús de contrastos
de llum: zones molt
il·luminades i d’altres en
penombra.
L’ús de contrastos de color.
Colors càlids i colors freds.
Contrastos entre línies
horitzontals i línies verticals.
Mitjançant la presència de dues diagonals molt marcades que trenquen
l’horitzontalitat dels fusells i l'horitzó.
Contrast entre els cossos
caiguts dels morts i els dels
que estan a punt de ser
executats.
DESCRIPCIÓ FORMAL

Un altre element que també contribueix a donar el dinamisme a aquesta pintura són les
diferents actituds i emocions que davant la mort mostren les víctimes en contrast amb la
uniformitat i absència d’emocions de l’escamot de soldats.
DESCRIPCIÓ FORMAL

Aquesta pintura mostra de manera dinàmica un moment instantani referencial de
caràcter històric però també mostra una voluntat d’eternitat.
Al seu llenç Goya recull un moment instantani referencial de caràcter històric:
L’afusellament per part de l’exèrcit napoleònic la matinada del 3 de maig de 1808
d’alguns dels espanyols que el dia anterior s’havien rebel·lat contra la invasió dels
francesos.
I això ho fa d’una forma dinàmica
al mostrar-nos dins de la mateixa
pintura la temporalitat d’un fet
que és succeeix en el temps.
 Així podem veure tres moments:
El que ha passat (Els morts
ensangonats caiguts a terra) el que
està passant (els que estan a punt
de matar) i el que passarà (els que
desesperant fent cua abans de
morir). És a dir present, passat i
futur d’un mateix fet.
DESCRIPCIÓ FORMAL

 Però també presenta una voluntat d'eternitat al mostrar quelcom més allà del fet
representat, el quadre és també un crit contra el horror, la irracionalitat i la crueltat de
la guerra valors de caire universal i atemporal.
DESCRIPCIÓ FORMAL

El tres de Maig és un llenç que mostra els fets reals que van succeir a Madrid durant
el primers dies de maig de 1808 i amb el quals s’inicia la Guerra del Francès.
Tema històric
Concretament el quadre mostra els afusellaments que les tropes franceses van fer la
matinada del 3 de Maig de 1808 a la Muntanya del Principe Pio dels rebels que
s’havien manifestat contra l’ocupació dels invasors el dia anterior.
Aquesta obra fa parella amb una altre “el dos de maig de 1808” també conegut com
“La càrrega dels mamelucs”. Junts constitueixen un encàrrec que el govern de la
Regència de les Corts de Cadis van fer a Goya al 1814.
TEMA

No sabem si Goya en va ser testimoni directe però és fidel a la realitat dels fets. Diferents
elements accentuen el realisme dels fets representats tant del lloc com dels personatges.
L’acció se situa a la muntanya
del Príncipe Pio de Madrid, des
de la qual es possible veure la
caserna militar del Conde-
Duque, l’arquitectura de la qual
apareix dibuixada al fons de la
composició.
La inclusió en la escena d’ una
dona, la qual cosa també dóna
versemblança als fets, donat
que les dones també s’havien
afegit a la lluita i van ser també
víctimes de la repressió.
La inclusió també d’un frare en referència a la participació d’alguns eclesiàstics en la
revolta i en al·lusió directa a que aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego
i Davila.
TEMA

Aquest quadre és un crit universal contra el horror, la irracionalitat i crueltat de la
guerra.
Goya presenta els fets amb
una gran expressivitat perquè
l’interessa més mostrar un
sentiment, un punt de vista
personal que no pas realitzar un
document dels fets.
Goya presenta un nou
concepte de la pintura
històrica, allunyant-se de la
visió heroica tradicional i
substituint-la per la crítica d’
una realitat: la guerra, que
genera patiment humà..
Goya ressalta el patiment de les víctimes. Els militars francesos són màquines de
matar, estan despersonalitzats, no tenen cara. Per contra, les víctimes estan
individualitzats, tots viuen el moment segons la seva personalitat. Al·legòricament la
zona il·luminada seria el bé, i el mal la foscor.
SIGNIFICAT

La posició dels braços en creu de la
figura central representaria
iconogràficament la figura de Crist, la
de l’heroi, el màrtir, l'innocent.
L’obra presenta diferents elements simbòlics i al·legòrics que reforcen el seu significat
Per alguns autors els colors groc i
blanc (símbols heràldics del Papa) hi
simbolitzarien l'església.
El fanal situat als peus dels soldats
il·luminant a les víctimes – veritables
protagonistes del quadre- Ha estat vist
segons els autors:
Atribut reforçat, tant pels estigmes
que apareixen en les mans, com pel
color blanc de la camisa (innocència).
- bé com una metàfora de la presència
de Déu.
- bé com un símbol de la il·lustració.
SIGNIFICAT

El tres de Maig transcendeix la plasmació d’un fet concret per convertir-se en un símbol
del pacifisme i l’antibel·licisme de la humanitat.
Amb aquesta pintura Goya va dotar de valor universal un episodi particular.
SIGNIFICAT

Funció decorativa o commemorativa
No se sap amb seguretat la funció que
van tenir aquests quadres. Algunes
hipòtesis suggereixen que podrien haver
tingut una funció decorativa en un arc de
triomf efímer construït en honor de Ferran
VII, amb motiu del seu retorn a Espanya, o
bé, es podrien haver exposat amb motiu
de la celebració commemorativa del 2 de
maig.
El que sí que és evident, és que els
quadres no van agradar i es guardaren al
fons del Museu del Prado, però no
s'exhibien.
No va ser fins unes dècades després, un
cop el Romanticisme i l'Impressionisme, es
van desenvolupar que aquestes pintures
van obtenir reconeixement i fama
mundial.
FUNCIÓ

Dos són les figures principals en les que Goya s’inspira per elaborar el seu propi estil:
Velázquez i Rembrandt
De Velázquez rep la perspectiva aèria, la utilització de la llum i la llibertat de la
pinzellada.
De Rembrandt rep la
perfecció del joc de
clarobscur, la voluntat
realista, naturalista, que
l’apartà de l'idealisme
neoclàssic i també el gust
pels autoretrats.
MODELS I INFLUÈNCIES

Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta obra
anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors tals com:
El Romanticisme: l’ús violent del color i el
moviment i el protagonisme que dóna al
poble, a la heroïcitat col·lectiva.
L’Impressionisme: El traç lliure, l’abandó de
l’academicisme, les seves pinzellades soltes i
els contrastos cromàtics.
L’Expressionisme: Per la utilització de
l’expressivitat del color per mostrar emoció i
sentiments i per la deformació de la realitat
per manifestar l’interior.
El Cubisme: Manifesta en la deformació
geomatitzant dels soldats.

Des d’un punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre va influir en obres com:
L’execució de Maximilià
Manet (1867).
La “Matança de Corea de
Pablo Picasso (1951).

Fitxa 66 el tres de maig

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Fitxa 66 el tres de maig

Similar to Fitxa 66 el tres de maig (20)

More from Julia Valera

More from Julia Valera (20)

Fitxa 66 el tres de maig