1. Romanticisme
Arts figuratives del Segle XIX

2. • Idees de la Revolució Francesa: “Llibertat, Igualtat,
Fraternitat”.
• L’art deixa de ser un servidor del poder.
• Individualisme.
• Subjectivitat, sentimentalisme, apassionament...
• Exalçament del poble.
• Enfrontament entre neoclàssics i romàntics.

3. Esquema general
En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada una de les seves dues
meitats, es va donar la presència de dos estils:
Primera meitat
Neoclassicisme
Romanticisme
Segona meitat
Realisme
Impressionisme

4. Primera meitat: estils i representants en pintura
Neoclassicisme
Jacques-Louis David
Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos)
Romanticisme
Francisco de Goya y Lucientes (espanyol)
Eugène Delacroix
Théodore Géricault (tots dos francesos)
John Constable
William Turner (tots dos anglesos)
Caspar David Friedrich (alemany)

5. Representants principals del Romanticisme
Francisco de Goya y Lucientes (espanyol)
Eugène Delacroix
Théodore Géricault (tots dos francesos)
John Constable
William Turner (tots dos anglesos)
Caspar David Friedrich (alemany)

6. El Romanticisme: Context
• Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó (encara que té les arrels en els
darrers anys del segle XVIII). Coincideix amb l'oposició de la burgesia a la
Restauració de l’Absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de
Viena, així com amb els moviments liberals a favor de les independències
nacionals; està relacionat, per tant, amb el liberalisme i el nacionalisme de la
primera meitat del XIX.
• Es basa, fonamentalment, en la llibertat. L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és
una nova sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits, i que dóna
prioritat al sentiment, el jo interior i, per tant, l ’individu. S’exalten la sensibilitat, la
imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sentiments individuals.
• Són corrents paral·leles: la llibertat en l’art, la llibertat individual que exalta el
liberalisme, i la llibertat dels pobles que defensa el nacionalisme.

7. El Romanticisme: Context
• La filosofia de Kant n’és un antecedent : el sentiment com a vehicle del
coneixement, i l’interior humà com a centre de tot plantejament filosòfic.
També Rousseau (Nova Eloisa), que exalta l’amor a la naturalesa i les
passions. Fichte diu que no hi ha res fora el jo individual, ja que tot el que
existeix forma part de la consciència.
• L ’ Edat Mitjana es recupera com a tema, així com les llegendes i mites del
nord d’Europa. També atrauen molt els temes exòtics i orientals .
• Proposen la tornada a una religiositat íntima i condemnen les institucions
eclesiàstiques.
• Poesia i música són els mitjans d'expressió idonis del romanticisme.

8. Romanticisme
Característiques generals
• Constitueix una reacció violenta contra el
neoclassicisme.
• Exalta allò pintoresc i exòtic (viatgen molt).
• Té un afany de transcendència que reviu ideals
catòlics.
• Dóna importància als temes del passat, històrics.
• Preeminència de l’expressió emocional per sobre
de la perfecció acadèmica.

9. • Predomini del color i els seus valors de sensibilitat i emoció, sobre la línia i al dibuix
amb els seus valors racionals (ja evident en l’obra de Goya). La llum esfuma les figures i
accentua el cromatisme.
• Pinzellada ràpida, solta i pastosa (herència dels pintors venecians, dels barrocs
flamencs i de Goya).
• S’utilitzen moltes altres tècniques pictòriques, com l'aquarel·la, el gravat, l’aiguafort i
la litografia (Goya en serà un exponent).
• Esdeveniments d’actualitat: revolucions polítiques, o desastres (temes).
• També temes del passat, sobretot els ambientats en l ’Edat Mitjana, època molt
valorada pels romàntics, en general. Els temes exòtics, fantàstics, religiosos… són
també molt freqüents.
• Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures en
posicions convulses i llums vibrants (dramatisme) , que junt amb el color fan
desaparèixer les formes escultòriques, pròpies del neoclàssic.
John Constable
La catedral de
Salisbury

10. Romanticisme espanyol

11. • Francisco de Goya y Lucientes
(Espanya, 1746-1828)
• És considerat l’artista més gran
del segle XVIII.
• Va rebre la influència del pintor
neoclàssic Anton Mengs
(Alemanya, 1728-1779).
• No entra en cap categoria
estilística: la seva obra dura 60
anys: en la seva joventut va ser
rococó, però en la maduresa arriba
a ser romàntic. L’home solitari
davant el destí, la visió interior que
contempla els misteris de la
naturalesa...

12. • Francisco de Goya y Lucientes
(Espanya, 1746-1828)
• De fet, és considerat un dels
primers exponents del
romanticisme.
• A més, Goya és precursor de
l’impressionisme i de
l’expressionisme. En el primer cas,
per la deformació de les figures
humanes.
• Un dels seus dons principals és
penetrar la façana dels seus
models per desemmascarar-ne la
veritat interior.

13. GÉRICAULT i DELACROIX
• Théodore Géricault i
• Eugène Delacroix
• Representants màxims del
romanticisme francès, mestres de la
Revolució que prediquen l’esperit de
rebel·lia i glorifiquen els dies
revolucionaris de 1820, 1830 i 1848.