FITXA 69: MAGATZEMSCARSON
Júlia López Valera
Presentació basada en la del
professor Antonio Nuñez
2.
FITXA TÈCNICA
Edifici MagatzemsCarson, Pirie, Scott
Autor Louis Sullivan (Boston, 1856-
Chicago, 1924)
Cronologia 1899-1901 (ampliat entre 1903
i 1904)
Tipologia Civil
Materials Formigó, ferro i vidre.
Estil Escola de Chicago.
Localització Chicago (EUA).
Júlia López Valera
3.
La segona RevolucióIndustrial generalitza l'ús de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) i
de nous materials, com el ferro i l'acer. L’augment espectacular de la producció, juntament amb
el desenvolupament de nous productes dóna lloc a l’aparició de la societat de consum.
ÉPOCA
Una nova societat necessita de nous edificis: dóna resposta l’'esperit funcional i innovador
dels enginyers que contrasta amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals.
Als darrers anys del segle XIX arriba la superació d'aquests conflictes amb els arquitectes de
l'Escola de Chicago i el modernisme.
El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció calia,
rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada, degut a l'encariment del sòl urbà.
Els nous materials com el ferro i el formigó armat permetien superposar molts pisos i
l'ascensor -inventat per Siemens- resolia el problema de viure en edificis alts. S’inicia la
construcció dels primers gratacels.
CONTEXT HISTÒRIC
Júlia López Valera
4.
Louis Sullivan ésl’arquitecte més rellevant de l’anomenada Escola de Chicago. Estudia
arquitectura a l’ Institut Tecnològic de Massachusets (ITM), i a l’Escola de Belles Arts de París, on
rep la influència del decorativisme modernista.
Louis Sullivan (Boston 1856- Chicago, 1924)AUTOR
Investiga les possibilitats que ofereixen les estructures metàl·liques i l’aplicació que aquestes
poden tenir en edificis comercials, construint els primers gratacels a la ciutat de Chicago.
Tot i l' interès per l’estructura i el caràcter funcional i racional de les seves obres, l’arquitectura
de Sullivan manté element decoratius que l’entronquen amb el modernisme.
CONTEXT HISTÒRIC
Júlia López Valera
5.
ESCOLA DE CHICAGO( LLAVOR DEL FUNCIONALISME )
L’arquitectura dels EE.UU que fins la primera meitat del segle XIX havia seguit les mateixes pautes
que a Europa, a la segona meitat del segle, l’augment continuat de les seves ciutats, els va dur a
cercar noves solucions arquitectòniques entre les quals destaca l’Escola de Chicago.
ESTIL
Les CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS d’aquest estil són:
1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà
realitzar edificis amb gran alçària.
2.- Ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a l’ús d’estructures metàl·liques)
4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que
no són necessaris els murs de càrrega)
5.- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens 1887)
6.- Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura
artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies
horitzontals i verticals.
CONTEXT HISTÒRIC
Júlia López Valera
6.
A) MATERIALS Formigóarmat, ferro i vidre
B) ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
Els magatzems Carson estan sostinguts per un
esquelet format per els nous materials,com el
formigó armat (creació francesa del 1880), les
característiques del qual són: més comprensió i
plasticitat (capacitat d’adaptar-se als motlles on
s’aboca) i més resistència al foc.
Un altre element molt important, l’ascensor elèctric,
fou construït per Siemens l’any 1887.
Això forma una estructura interna de ferro que
permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans
finestres i dissenyar els interiors lliurement, sense
dependre de murs de càrrega.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera
7.
C) ESPAI EXTERIOR
Lafaçana dels magatzems Carson, presenta dues parts ben diferenciades: La base de l’edifici
formada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de
façana.
Dues bandes de
rica ornamentació
de ferro fos.
En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos de caràcter
naturalista, feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els
grans aparadors.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera
8.
La resta deplantes segueixen una construcció
cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un
ritme de finestres horitzontals. Aquestes són més
baixes a la part superior, i estan separades per una
geomètrica estructura de formigó.
La part superior es tanca amb una coberta plana.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera
9.
El trencant dela cantonada, Sullivan al resol aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del
cos inferior de l’edifici, però amb una decoració molt més exagerada en la seva part baixa.
Als vitralls que segueixen la línia dels aparadors
Dels murs laterals de l’edifici s’hi poden veure els
noms dels magatzems
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera
10.
En el seuconjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables,
especialment la de deixar entrar la llum.
Aquesta horitzontalitat li dóna poca sensació
d’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet una
major adaptació visual a l’entorn.
També cal ressaltar que els grans finestrals dels
aparadors i les portes del pavelló circular permeten
una perfecte interrelació de l’interior amb
l’exterior, (continuïtat entre el carrer i el vestíbul
dels magatzems).
Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en
sentit horitzontal per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera
11.
En general l’edificipresenta una gran sobrietat, predominant la funcionalitat sobre l’estètica.
Pocs elements decoratius. Reduïts al ferro forjat de
la planta baixa i a les columnes de terracota que
rematen la coberta.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera
12.
C) ESPAI INTERIOR
Lallum és un element predominant en tot
l’interior
La planta és lliure, només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai.
L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fora formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on
no sobra ni falta res.
Cada part reflexa la funció a la qual està destinada: “La forma segueix a la funció” era una de les
teories de Sullivan.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Júlia López Valera
Els magatzems Carson,Pirie i Scott es troben en el
xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins del
districte comercial de Chicago, lloc on desprès de
l’incendi que va patir la ciutat al 1871, es van
centralitzar les activitats econòmiques i
administratives de la ciutat.
Per tant l’edifici presenta una perfecta integració
urbanística per la seva ubicació. També el fet de
trobar-se en una cantonada augmenta la seva
importància i accessibilitat.
Júlia López Valera
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
15.
Aquest edifici vafuncionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott,
especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre
altres.
És considerat com una de les
construccions més importants de
Louis Sullivan i també un dels edificis
més significatius de l’Escola de
Chicago.
També és un clar exemple del
pensament arquitectònic de Sullivan:
“LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ”
Júlia López Valera
INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
16.
En els magatzemsCarson Sullivan manté el decorativisme ornamental de l’arquitectura
modernista, que l’artista conegué durant la seva estada a París.
El plantejament arquitectònic de Sullivan segons
el qual, la forma dels elements està condicionada
a la seva funció i no a l’inversa, constitueix l’arrel
del posterior moviment funcionalista europeu,
en el que destaquen Adolf Loos i Le Corbusier.
També recull les possibilitats dels nous materials com el formigó, el ferro i el vidre, amb els quals
Sullivan planteja la construcció d’una estructura Interna que li permet realitzar edificis més alts
(gratacels) i dotar-los amb grans finestrals....
Villa Savoye
Le Corbusier (1929 – 1931)
Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
17.
A Barcelona estroba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la Via
Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall entre el modernisme i
el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres
oficials.
Josep Domènech Mansana,
Edifici de Sindicats
Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES