Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. EL BARROC
JÚLIA LÓPEZ VALERA
INSTITUT BANÚS

2. CONTEXT HISTÒRIC :
LOCALITZACIÓ I CRONOLOGIA.
 Localització i cronologia: neix a Roma a finals del segle XVI i s’expandeix per la
monarquia hispànica (Castella, Corona d’Aragó, Portugal, Amèrica), França, Europa central
i els Països Baixos (Flandes i Holanda).
Júlia López Valera

3. CONTEXT HISTÒRIC : ECONOMIA.
 És el període de transició del feudalisme al capitalisme (Antic Règim), amb una major implantació
del capitalisme a l’Europa protestant (Països Baixos, Alemanya, Gran Bretanya) que culminarà en la
Revolució Industrial a Gran Bretanya.
 L’Europa mediterrània és més feudal i agrària, amb predomini de la religió catòlica (Contrareforma).
 El segle XVII serà un segle de profunda crisi econòmica, demogràfica, social i política, crisi que és ja
sistèmica del feudalisme i que afectarà especialment a l’Europa mediterrània i oriental (més feudal) i
molt menys als Països Baixos.
 Al segle XVIII torna el creixement econòmic, especialment a Europa occidental, però basat ja en un
creixement del comerç (comerç triangular colonial) i de les manufactures (indústria a domicili i
manufactures) que ens posen en les portes de la revolució industrial.
Júlia López Valera

4. CONTEXT HISTÒRIC: SOCIETAT.
 Continua la divisió estamental entre
privilegiats (rei, nobles i església) i no
privilegiats, però l’avanç del sistema
capitalista es plasma en la creixent
importància de la burgesia ( a Europa
occidental sobretot).
 La burgesia s’enriqueix encara més,
equiparant-se als privilegiats i lluitant amb la
noblesa per la supremacia social, i demana
els mateixos privilegis: compra càrrecs
nobiliaris, emparenta amb la noblesa o,
quan es tanquen aquestes portes,
protagonitzarà revolucions per acabar amb
els privilegis feudals i la societat estamental
(Anglaterra, França,...).
 La majoria de la població continua sent
camperola, ferventment religiosa i amb una
escassa formació educativa.
Júlia López Valera

5. CONTEXT HISTÒRIC:RELIGIÓ.
 La Criatiandat es trobava dividida en dos grans blocs: el bloc protestant i el bloc catòlic, que
s’enfronten en guerres cruels als segles XVI i XVII.
 Els protestants, a la seva vegada, es divideixen en luterans, calvinistes i anglicans, i es caracteritzen
per una religiositat més íntima i lligada a la fe (o la predestinació), no a les obres, i per centrar-se en
les figures de Déu i Crist, deixant fora del culte a la verge i els sants.
 L’església catòlica reacciona amb el Concili de Trento i la Contrareforma: confirma els seus dogmes
tradicionals, reforça l’autoritat del Papa, els sagraments (eucaristia sobretot) i les figures de la Verge i
els sants, lluita contra la corrupció interna (seminaris) i propugna una religiositat més exterior i
teatral (processons, construcció de multitud d’esglésies,...) .
 Els jesuïtes o Companyia de Jesús seran l’instrument del catolicisme per propagar les idees
contrareformistes, sovint a través de l’art (recarregament, comprensibilitat, populisme, teatralitat,
realisme, pietisme, patetisme,...): l’art com a propaganda de la fe (propaganda fide).
 Roma recupera el seu paper de centre del món catòlic.
Júlia López Valera

6. CONTEXT HISTÒRIC:POLÍTICA.
 Pràcticament a tota Europa s’imposen les monarquies absolutes de dret diví: el poder del rei
s’imposa definitivament sobre nobles i ciutats (art al servei de les monarquies).
 L’hegemonia europea deixa de ser de la monarquia hispànica i l’imperi, que entren en una profunda
crisi, i passa a França (segles XVII i XVIII) i, posteriorment, a Gran Bretanya.
 Aquest canvi es plasma en les guerres del s.XVII, especialment a la Guerra dels Trenta Anys, mentre
el XVIII serà d’un menor impacte de les guerres des de la fi de la Guerra de Successió.
 D’aquest triomf absolutista són excepcions el parlamentarisme anglès que neix de les revolucions
angleses (XVII) i els Països Baixos (major importància i poder de la burgesia en els dos casos).
Júlia López Valera

7. CONTEXT HISTÒRIC:PENSAMENT.
 El fracàs de l’humanisme: la religió ataca el paper central de l’home (tant protestants
com catòlics) i posa de manifest la seva feblesa davant de Déu i de la mort.
 El pensament científico-racional, que se’n deriva del pensament racional de Descartes i
la revolució científica (Kepler, Galileu, Newton), va guanyant terreny al religiós al llarg dels
segles XVII i XVIII i desembocarà en el racionalisme de la Il·lustració.
 La revolució científica (Kepler, Galileu, Pascal, Newton) posa les bases del mètode
científic i d’una ciència moderna, experimental i quantitativa.
 Descartes es basa en el racionalisme (explicar la natura des de la raó i no des de la
religió) i el dubte metòdic.
 Del pensament cartesià (Descartes) se’n deriva una nova concepció de la natura i el
món: les coses ja no són perfectes i universals (neoplatonnisme renaixentita), inó que la
mateixa natura canvia i la percebem de diferent manera segons el moment o la persona
(relativisme i dinamisme presents en l’art barroc).
Júlia López Valera

8. CONTEXT HISTÒRIC :PARTICULARITATS HISPÀNIQUES.
 El segle XVII suposa un segle de
profunda crisi en la monarquia
hispànica: crisi econòmica, crisi social,
problemes interns, crisi política
(nomenen els vàlids o privats en nom
dels reis), derrota en la guerra dels
Trenta Anys, comencen a esgotar-se els
metalls preciosos americans,...
 La monarquia hispànica perd
l’hegemonia front a França, a més de
pèrdues territorials, i comença una
llarga decadència.
 Aquesta decadència contrasta amb
la riquesa cultural: és el segle d’or de
les lletres castellanes i l’art barroc es
difon per tota la monarquia (encara
que sovint amb materials pobres com
rajola o fusta), amb figures com
Velázquez.
Júlia López Valera

9. CONTEXT HISTÒRIC :PARTICULARITATS HISPÀNIQUES.
El segle XVIII comença amb un canvi de
dinastia: la victòria borbònica a la Guerra
de Successió suposa la entrada de la
dinastia francesa dels Borbons i la
implantació de la monarquia absoluta a
tots els territoris.
 El segle suposa també una certa
recuperació
econòmica
i
una
dependència de França, sobretot a nivell
cultural i ideològic (d’allà vindrà el
Barroc cortesà, però també, ja en la
segona meitat del segle, la Il·lustració i la
modernitat).
 A nivell general, la importància de la
religió catòlica als territoris peninsulars
serà molt gran (és el principal exemple
de la implantació de la Contrareforma,
amb la Inquisició) i la de la burgesia i el
racionalisme molt menor que a Europa
occidental (societat d’Antic Règim
fortament jerarquitzada).
Júlia López Valera

10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
El terme barroc sorgeix al segle XVIII com un terme despectiu (barrueco en portuguès vol
dir perla irregular o defectuosa), fent referència a la irregularitat i complexitat de l’estil.
Actualment entenem per Barroc l’estil que, durant els segles XVII i XVIII sorgeix a Itàlia i
s’estén per tota Europa, amb un llenguatge propi i complex, amb diverses solucions estètiques i formals i amb una visió contradictòria,i alhora unitària, fruit de l’esperit de l’època.
De l’església: és un art al servei de l’església catòlica de la Contrareforma
(propaganda fide), per a transmetre als fidels el seu missatge de manera
clara (art populista) i teatral i el seu poder a través de la grandiositat, però
però també el gastaran les esglésies protestants.
És un art al
servei del poder
De les monarquies absolutes: és un instrument de propaganda del poder
del rei a través de l’ostentació i el luxe (símbol de l’omnipotència reial)
en palaus, edificis de govern i ciutats senceres (urbanisme escenogràfic).
De la burgesia protestant, que mostra el seu poder econòmic encarregant
especialment pintures més senzilles, realistes, intimistes i simbòliques.
És un art retòric, de discurs, necessari per a complir la funció propagandística,
barrejant allò real i allò probable per a convèncer l’espectador
Júlia López Valera
Roma serà el primer i principal focus de l’art barroc

11. Júlia López Valera

12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Es trenca no sols amb l’humanisme, sinó amb l’art renaixentista en general: l’equilibri,
la contenció i l’harmonia deixen pas a l’emoció, el dinamisme i el desequilibri;
l’optimisme al pessimisme; l’objectivitat a la subjectivitat; la raó a la sensació.
És un art popular, més proper a la societat i al poble: és el destinatari de l’art,
de la propaganda, i, per tant, ha de comprendre el missatge (populisme).
L’objectiu és fusionar totes les arts en una de sola, interaccionant les diferents arts entre elles.
L’urbanisme assoleix encara una major importància, ja que es concep la ciutat com un
immens escenari (urbanisme escenogràfic) on s’integren els diferents espais (edificis,
carrers, places, fonts, jardins,...) en un tot unitari, amb l’objectiu de conquerir l’espai
públic (la Roma de Sixt V).
Crea una iconografia i una simbologia pròpies i reconeixibles per tots.
Júlia López Valera

13. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Júlia López Valera

14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Recarregament: l’excés decoratiu és cert per al barroc en general,però no per a
totes les escoles i períodes.
Corrupció de la norma clàssica: parteix dels elements clàssics, però els exagera,
els trenca, els mou, els combina de manera efectista, els porta als extrems.
Teatralitat: busca la sorpresa, l’engany, el reflex, la construcció d’espais escenogràfics.
Moviment i dinamisme: transmeten un moviment, una energia i una tensió
que tendeixen a l’exageració, contrari a les lleis d’harmonia clàssiques.
Predomini de la línia corba i les composicions complexes
amb formes obertes (derivada de l’anterior).
Jocs de llums i ombres: arriben fins el clarobscur i el tenebrisme, contrastant l’obscuritat
i la llum, i no sols en la pintura, sinó també a l’escultura i les façanes dels edificis.
Naturalisme i realisme excessius: es busquen els moments més exagerats
per a tractar d’arribar a l’espectador pels sentiments, provocant-li emocions.
Tracten de captar la psicologia i personalitat dels personatges a partir
de la seva expressió, de manera personal i, sovint, exagerada.
Júlia López Valera

15. Júlia López Valera

16. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
El barroc de la Contrareforma: present a Itàlia, Espanya i l’Imperi,
pretén comunicar exaltadament els postulats del Concili de Trento
(propaganda fide), de manera més sensual, monumental i decorativa
a Roma i més efectista, teatral i simbòlica a Espanya.
Tipus de
barroc
El barroc de l’absolutisme: present a França i a Espanya amb l’arribada
dels Borbons, és més clàssic i té com a finalitat exaltar el poder reial.
El barroc protestant: desenvolupat als Països Baixos (Holanda), va dirigit
a una clientela de caràcter burgès i amb una predilecció per les pintures
costumistes i intimistes (retrats, natures mortes, paisatges, interiors).
En resum, el barroc als països catòlics és més imaginatiu, sensual, dinàmic, teatral
i ric, mentre que als països protestants és més racional i sobri, amb excepcions.
Júlia López Valera

17. Júlia López Valera