1. IMPRESSIONISME
I
POSTIMPRESSIONISME
LA PINTURA DE FINALS DEL S.XIX
2. IMPRESSIONISME:
L'Impressionisme és una escola pictòrica nascuda
a França que es va manifestar sobretot, de 1874 a
1886 i va marcar la ruptura de l'art modern amb
l'academicisme. Destaca la seva tendència a
recollir les impressions fugitives.
L'impressionisme és considerat el moviment més
important a la pintura de les últimes dècades del
segle XIX.
En un principi va ser un estil mal rebut pels crítics i
el públic en general, suposava un canvi molt radical
respecte a tot el que s’havia fet fins aleshores.
3. PINTORS:
Monet (1840-1926) Considerat màxim
reprsentant de
l’impressionisme.
Tècnica: taques de
colors que creen les
formes.
Importància del llum
natural.
Pinta a l’aire lliure
(plein air)
9. Pintava escenes on les
ballarines es
preparaven per sortir
en escena, cada una
fent postures
diferents, com si es
tractàs d’una fotografia.
Cercava
l’espontaneitat, captura
r el moment amb els
pinzells.
10.
11. POSTIMPRESSIONISME:
El postimpressionisme és el conjunt d'estils
pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX
que sorgiren després de l'impressionisme.
El postimpressionisme era tant una extensió de
l'impressionisme com un rebuig a les seves
limitacions. Els postimpressionistes van continuar
fent servir colors vius, una aplicació compacta de la
pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida
real, però van intentar posar més emoció i
expressió a la seva pintura.
12. PINTORS:
Vincent Van Gogh Des de jove: caràcter
dificil i temperament
molt fort. Molt
inestable. Holandès
que marxa a París
(boheme).
13. CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA OBRA:
Pinzellades ondulants.
Colors intensos
(groc, verd i blau)
caracteritzen la seva
obra.
14. NIT PARISENCA
La seva forma de
pintar, el tipus de
pinzellada i utilització
dels colors mostren el
seu estat
emocional, marcat per
la inestabilitat.
17. AUTORRETRAT, AMB ORELLA TALLADA
Després d’una baralla
amb el seu amic, el
també pintor, Paul
Gauguin, mentres
s’afaitava amb una
navalla Van Gogh es
tallà un tros de la
orella.
Hospitalitzat.
Passà un any al
psiquiàtric.
18. EL SEU METGE
Malgrat els atacs successius de bogeria, durant
aquest període va seguir treballant.
19. ELS MENJADORS DE PATATA
Malgrat el gran nº d’obres que va pintar, no va
vendre cap en vida, convertint-se després de la
seva mort en un dels pintors més coneguts i
valorats universalment.
20. TOULOUSE-LAUTREC (1864-1901)
Pintor francès que
destacà per la seva
representació de la
vida nocturna
parisenca de finals del
s.XIX.
Malaltia que afectava
desenvolupament dels
ossos (molt petit).
Visqué a Montmartre
(barri bohemi a
Paris), on freqüentava
cabarets.
21. OBRES
La seva obra és el
reflexe de la vida
nocturna que duia el
pintor.
Aquest és un de tants
cartells que va
fer, promocionant
espectacles de
cabarets.
22. Pintava allò que veia i
vivia a les nits de la
boheme parisenca:
cabareteres, prostitutes
, la burgesia divertint-
se, etc…
Sempre sense cercar
la idealització dels
personatges, sinó més
bé el contrari…de
vegades dembles
caricatures.
25. Considerat com a cronista social d’aquell moment.
La vida noctàmbula i desordenada, aixó com els
problemes amb l’alcohol (absenta) deterioraren la
seva salut. Depressions, manies i neuròsis.
Es contagià de sífilis.
Morí postrat a un llit.
