La fotografía en les avantguardes

1. LA FOTOGRAFIA EN LES
AVANTGUARDES

2. En la fotografia hi té una gran importància la component tècnica i, amb la intenció de reafirmar-se com a art,
va voler mostrar que podia aproximar-se a la pintura. És per això que vers 1890 i durant els primers anys del
segle XX es desenvolupà a Europa el que es coneix com Ia fotografia d'influència impressionista, la qual
utilitzava composicions semblants a propostes pictòriques i varis recursos formals tals com difuminar algunes zones,
desenfocar-les, etc.-. S'interessà especialment per paisatges de gust romàntic o per composicions de bodegons.
La fotografia i les Avantguardes
Léonard Misonne (1870-1943)

3. Als Estats Units sobresortí el grup Photo-Seces-sion, vigent entre 1902 i 1917, fundat per Alfred STIEGLITZ i
caracteritzat per defensar una fotografia directa sense intervencions posteriors ni retocs, oposat a la fotografia
pictorialista que, inspirada en l’art de l'època, proposava retocs a les imatges. A Europa, en aquesta direcció, es
produí el que coneixem com la Nova Objectivitat, un moviment que també aposta per la fotografia honesta i real, tot
volent captar Ia realitat tal com és.

4. Pictoralista
(basada en la subjectivitat, en els valors tradicionals de l’art, les belles arts, temàtiques tradicionals,
Enfoc romàntic del paisatges, imatges intemporals, reproduir tècniques pictòriques, destrucció negatius, còpies de l’original)

5. Nova Objectivitat (1910,1933)
Origens:
Pictòrics, avantguardes com a resposta a l’expressionisme
Característiques:
plantejaments puristes, fotografia directa, sense retoc, contemporània, moderna, del seu temps, composicions
obertes, experimenten els recursos tècnics i formals propis de la fotografia...

6. Destaca la figura de Man RAY, un artista molt pro-
per al Surrealisme a qui devem la creació d'un concepte
que anomenà "rayograph" i que correspon a un
fotograma. És a dir, es tracta d'una imatge fotogràfica
obtinguda sense utilitzar una càmera, doncs simplement
es col•loca un objecte damunt d'una superfície
fotosensible que és exposada a la Ilum directa.
D'aquesta manera obtenia composicions sense
mediació i feia propostes que s'apropaven a
l'atzar i a la idea de l'object trouvé surrealista.
Video expositiu “Rayograph”

7. Man RAY (1890-1976)

8. A l'escola de la Bauhaus s'ensenyava fotografia i el professor MOHOLY-NAGY, un artista molt preocupat per la
Ilum i els reflexos, qui utilitzà perspectives i punts de vista molt innovadors en les seves Obres.

9. El compromís i la denúncia:
Dorothea Lange i Walker Evans
En una direcció molt diferent dels interessos dels artistes de les primeres avantguardes s'ubica l'ús que es feu de la
fotografia com a útil de denúncia. En aquest sentit destacaren dues figures: Dorothea Lange i Lewis WICKES
HINE.

10. HINE és cèlebre per les fotografies que feu sobre les tasques laborals de nens empleats en diversos Oficis, així
com també de treballadors adults, tot començant la Seva Carrera fotografiant als emigrants que just arribaven a les
portes de Nova York, a Ellis Island, l'any 1904.

11. El president Roosevelt creà la Farm Security Administration (FSA, 1937-1943) amb l'objectiu que estudiés els
problemes que patia la població rural, doncs havien de fer front a fortes emigracions o a l'atur.
La fotografia havia de servir per fornir un testimoni visual de les vides dels camperols i explicitar la necessitat
d'un ajut governamental.
En aquesta estructura sobresortiren dos fotògrafs: Dorothea LANGE i Walker EVANS.

12. Treballà per la FSA relatives a l'emigració
vers Califòrnia, tot proveint excel•lents
documents de la precarietat en la que vivien i
transmetent a la perfecció la psicologia i
l'estat que es trobaven aquestes
persones.
Dorothea LANGE

13. El segon citat també cursa estudis a Paris i es traslladà als Estats Units, treballà per la FSA i feu moltes instantànies
sobre els grangers i masovers. També fou editor de la revista Fortune i publicà un interessant assaig fotogràfic
sobre ciutats fantasma de l'oest americà.
Walker EVANS

14. L'opció esteticista: Cecil Beaton
En l'àmbit de les imatges de moda i de ballet destacà Cecil BEATON. Treballà per les revistes de moda més
importants, començant per l'edició americana de Vogue, primer com a il•lustrador i després com a fotògraf, així com
també per Harper's Bazaar i Vanity Fair.
És el fotògraf de les celebritats

15. L'experiència de la FSA també és un clar exemple de la rellevància del fotoperiodisme, és a dir, d'aquell gènere
periodístic que es basa en imatges fotogràfiques. Sens dubte, la Guerra Civil espanyola fou un conflicte que captà
l'interès de les càmeres.
La fotografia, el fotoperiodisme i la guerra

16. Robert CAPA i Henri CARTIER-BRESSON entre d’altres fundaren l'any 1947 1’agència Magnum, encara
activa avui en dia, sens dubte un pilar fonamental del fotoreportatge
Ernest Andrei Friedman (Robert Capa)

17. CAPA fou corresponsal de guerra a nombrosos països i, entre ells, cobri la Guerra Civil espanyola, essent
l'autor de la cèlebre fotografia d'un milicià ferit a Cerro Muriano; també feu importants fotografies dels
espanyols a la retirada, camí cap a l'exili francès.

18. Agustí CENTELLES, feu nombroses fotografies de Barcelona, dels bombardejos de Lleida, del front d'Aragó i dels
camps d'internament francesos on s'allotjaren molts espanyols.

22. Es tracta d'un fotògraf que practica el fotoreportatge i que retrata amb la seva càmera algunes de les principals
personalitats del segle XX (Picasso, Edith Piaf, Marie Curie, Henri Matisse...).
A1 Seu entendre era importantíssim captar el que denominà l'instant decisiu, és a dir, aquell precís moment en que tots
els elements de la imatge contribueixen a dotar-la d'un sentit, tot procurant copsar instants peculiars i
irrepetibles que coincideixen amb el que es veu pel visor.
Henri Cartier-Bresson i la captació de l'instant decisiu

24. Henri Cartier-
Bresson
Gran humanista de
contingut i temàtica
Tocs surrealistes degut
als seus inicis
En la pràctica de la
fotografia
Es centre en la
positivitat de la
conducta humana, no
incideix en la desgracia,
busca la positivitat i
l’esperança.
Els seus grans temes
son els nens, l’amor, i la
captació del que és
quotidià.

25. Brassai: la ciutat i la fotografia nocturna
BRASSAL pseudònim de Gyula Halasz,
fotògraf hongarès conegut per les seves fotografies de la ciutat de Paris. A més de retratar a amics seus com
Picasso, Miró o Dalí, publicà un Ilibre fotogràfic titulat Paris la nuit on recollia les que feia quan es recorria la
ciutat de nit i captava les atmosferes dels carrers, de la pluja, de la boira i dels espais. Capturà realment l'essència
de la ciutat i feu moltes fotografies de bars, prostitutes, carrerons, els ponts del Sena i l'alegria de viure.