Continguts de les tendències artístiques de finals del segle XIX, precursores de les avantguardes.

1. Les avantguardes són els moviments artístics que
plantegen una ruptura amb l’art creat fins el
moment, aportant notables renovacions a nivell
formal i de continguts. S’originaren massivament
a França a l’inici del segle XX però, tingueren la
seua germinació al llarg del XIX.

2. Reben el nom de Primeres avantguardes tots els moviments
creatius, essencialment pictòrics, que van aparèixer a Europa des del
1905 fins el 1945.
Uns moviments que presenten com a principal característica
el fet de qüestionar l’art del passat (imitador de la realitat) i que,
cercaren la renovació radical de l’art, tant a nivell formal com de
continguts, experimentant amb noves tècniques i materials.

3. Una renovació radical que ja des de finals del segle XIX, els
artistes impressionistes, neoimpressionistes i sobretot, els
postimpressionistes, havien anunciat, iniciant el camí cap a ...
LA INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT I NO DE LA
REPRESENTACIÓ DE LA MATEIXA.
Un camí que, a començaments del segle XX continuaran i
aprofundiran les noves tendències artístiques com:
FAUVISME
CUBISME
EXPRESSIONISME
FUTURISME
ABSTRACCIÓ

4. 
CONTEXT HISTÒRIC
Recordem que el segle XIX francès està
marcat per diferents fases revolucionàries (1830,
1848 i 1871, que comporten importants i violents
canvis socials i polítics.
Amb la revolució de 1848 (Primavera
dels pobles) s’instaurà la II República Francesa.
Les eleccions les guanyà Lluís Napoleó, que es
convertí en el President de la República.
Però, al 1851, Lluís Napoleó, enderrocà la
República de manera violenta i al 1852 es
proclamà Emperador del II imperi, Napoleó III,
una època, no obstant, de gran prosperitat a
França.
Napoleó III (1852) pintat per
Franz Xaver Winterhalter

5. Durà fins al 1870 quan Napoleó III declarà la guerra
a Prússia. Aquesta Guerra franco-prussiana resultà ser un
autèntic desastre per a França. Les tropes franceses foren
assetjades i derrotades i, el mateix Emperador hi fou fet
presoner.

6. Amb la derrota a la guerra franco-prussiana, va
acabar la prosperitat econòmica i esclatà la comuna
revolucionària de París de 1871, destituint a Napoleó III i
proclamant-se la III República Francesa (1871-1940).
En aquest llarg
període, França tingué un
important creixement
econòmic, amb importants
millores socials, a la
vegada que es creà un
imperi colonial a Àfrica i
Indoxina, que acabà el
1914 amb l’inici de la I
Guerra Mundial.
Il·lustració de la Comuna de París de 1871

7. El gran desenvolupament econòmic i cultural
francès tindrà el seu epicentre a París.
El món artístic que venia girant oficialment al
voltant dels Salons (grans exposicions organitzades per
les acadèmies), s’amplià a altres espais expositius i
ambients.
Saló de París 1866

8. Els artistes i els intel·lectuals es reuniran ara
als cafès on discutiran d’art, política, poesia, avanços
científics i de la realitat circumdant en general.
Apareixeran nous corrents artístiques i naixerà
el cinema (1895).
El segle XIX acabarà amb els
postimpressionistes que, donaran entrada al segle XX
a les primeres avantguardes com el fauvisme (1905-
1907) i el cubisme (1907-1914).

9. Amb l’esclat de la I Guerra Mundial (1914-1918) i la
introducció de les màquines en aquesta, el món
industrialitzat se n’adonà del poder de destrucció i de
mort que tenien com no s’havia conegut mai.
I generà una commoció brutal en tota la societat
europea, esborrant d’arrel la idea del segle XIX que la
humanitat avançava, gràcies al progrés tecnològic i
científic, cap a un món idíl·lic de pau, prosperitat i justícia.

10. 
1rs manifestacions
en el segle XIX
IMPRESSIONISME
NEOIMPRESSIONISME
POSTIMPRESSIONISME

11. 
 Inici titubejant i dispers però, definitiu i oficial en 1874
durant la exposició del grup en l’estudi del fotògraf
Nadar.
 El quadre exposat “Sol naixent: impressió” de Claude
Monet donarà nom al grup desprès de rebre una crítica
burlesca.
 Objectiu principal: captar l’efecte de la llum sobre els
objectes, l’instant.
 Reconeixement tardà per les contínues crítiques al
considerar les obres inacabades i imperfectes.
Impressionisme (1874-
1886)

12. La història de l’impressionisme comença a París, el 15 d’abril de
1874 quan una colla de pintors, rebutjats del Saló de París d’aquell any,
decidiren crear una Societat Anònima d’artistes i exposar junts les seues
creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar en el 3r pis de la casa 35
del Boulevard des Capucines a París.

14. El crític d’art Louis Leroy davant del quadre de Claude Monet
“Impressió: Sol naixent”, pintat al 1872, va escriure:
Batejant inconscientment al grup com IMPRESSIONISTES, terme
que empraran a partir d’ací inclús els crítics favorables al grup.

15. El grup impressionista realitzarà un total de 8 exposicions
col·lectives, de 1874 a 1886, durant les quals passaren de ser els
revolucionaris rebutjats per les vies oficials als pintors innovadors,
de referència i d’èxit.
Com a curiositat, comentar que, en totes exposà Camille
Pissarro però, que mai hi fou Édouard Manet qui, ni es reconegué
com a impressionista.
També, comentar que, Paul Gauguin, per aquell moment
impressionista, s’incorporà en la 4a exposició a última hora i, ja fins
l’ última.
I que, a la 8ena exposició també hi exposaren els joves
pintors Georges Seurat i Paul Signat amb el seu innovador estil.
Aquesta exposició marcarà el fi de l’impressionisme com a
moviment.
“Tarda de diumenge a l’illa
de la Grande Jatte”
(1884-1886)
Georges Seurat

16. CARACTERÍSTIQUES
1. TEORIA DELS COLORS. Els impressionistes eren coneixedors de
les teories de Newton sobre la descomposició de la llum i de les
teories del color del químic Chevreul sobre els colors primaris i
secundaris. Se’ls considera uns pintors teòrics perquè ho intentaren
experimentar.

17. 2. PLASMACIÓ DE LA LLUM. Els impressionistes intentaren captar
la llum que incideix en els objectes, no l’objecte en sí. De manera que,
a la inversa que Newton, composaren els colors per a crear sensació
lluminosa.
“El passeig” (1875)
Claude Monet
3. COLORACIÓ DE LES OMBRES. Les ombres deixen de ser fosques
i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats de complementaris que
es barregen en la retina de l’espectador. El clarobscur i el dibuix
queden diluïts entre el color.

18. 4. APARENCES SUCCESSIVES. En alguna ocasió, pintaren
repetidament el mateix objecte però en diferent moment del dia per a
plasmar els canvis que la llum li produïa, registrant per tant, canvis
cromàtics i de tonalitats, a la vegada que, de textures.
18 quadres de Claude Monet sobre el pòrtic de la Catedral de Rouen (1892-1894)

19. 5. PINZELLADA SOLTA. Les pinzellades queden soltes, espontànies,
lliures i ràpides, pastoses i gruixudes, sense retocar, per tal de traduir
la sensació lluminosa, amb diferències atmosfèriques, més fidelment.
“Regates en Argenteuil” (cap 1872)
Claude Monet

20. 6. SORTIDA A L’AIRE LLIURE. Els impressionistes van eixir dels
estudis per a traslladar-se al camp per a pintar directament de la
natura “a plein air” (a l’aire lliure).

21. ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES
1. ESCOLA DE VENÈZIA. Per la valoració de la llum natural amb tocs
de color en els paisatges amb protagonisme i no idealitzats.
Autors com Giorgione, Tizià, Veronés, Tintoretto,...
2. DIEGO VELÁZQUEZ. Per aplicar una perspectiva aèria amb gran
mestria (encara que fossin espais interiors). Els mateixos impressionistes
deien d’ell que era “el pintor de pintors”.
3. FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES. Tot un precursor d’estils
doncs, s’avançà al seu temps experimentat amb noves tècniques. En
obres com “La lletera de Bordeus”(1827) s’observen unes pinzellades
soltes i vigoroses amb pèrdua definitòria de dibuix precursores, en
aquest cas, de l’impressionisme.
“Les filadores” o “La faula d’Aracne” (cap 1657)

22. 4. JOHN CONSTABLE I JOSEPH MALLORD WILLIAM TURNER.
Pels seus estudis pictòrics de la llum i el color en els efectes de la
atmosfera.
5. ESCOLA DE BARBIZON. Ja que, refusaven el paisatge idealitzat i
preferien el realisme pictòric.
Camille Corot fou un representant qui, plantejà el paisatgisme
en espais més plans, senzills i lluminosos, amb una pinzellada fresca i
espontània, freqüentment de valors tonals alts. Un Corot que, solia pintar
a l’alba o al crepuscle per a captar els canvis atmosfèrics més aguditzats.
“El pont de Narni” de Camille Corot (1826) “La catedral de Chartres” de C. Corot (1830)

23. 6. ÉUGENE DELACROIX. Qui afirmava que en la natura tot és reflex.
L’ús de la mescla del color amb blanc per a obtenir llum serà una
referència clau. A l’igual que els esdeveniments de l’època representats.
7. GUSTAVE COURBET I LA SEUA CONCEPCIÓ DE REALISME.
Fou una inspiració per als impressionistes per la seua actitud desafiant
cap a l’academicisme que, li feia representar als subjectes desprovistos de
tota noblesa, amb actituds quotidianes.
“Un enterrament a Ornans” (1849)
Presentada en el Saló de París de 1850, causà un gran escàndol per representar un
fet banal en format i estil com si fos quadre d’història.

24. 8. LA FOTOGRAFIA. Demostrà que el que determina la visió és el color
i no el dibuix. Aportà el concepte d’instantània (ja siga d’acció, temps o
llum); i els revelà angles i plans inèdits (picats, contrapicats,...) La
representació de la realitat deixava de ser funció exclusiva de la pintura.
“El Boulevard Montmartre en primavera”
(1897) de Camille Pissarro
Punt de vista: en picat
Així doncs, la fotografia, ajudava a
captar moments efímers. Us sona haver vist
aquesta imatge abans?

25. 9. ÉDOUARD MANET. Per la seua avantguarda en la síntesis del color i
la simulació de l’espai sense perspectiva.
10. AVANÇ INDUSTRIAL. La fabricació del color amb tècniques
industrials permeté alliberar el pintor d’elaborar la seua pròpia pintura, i
traslladar-se a l’exterior de l’estudi per a pintar, és a dir, permetré la
pintura “a plein air”.
A més a més, hi aparegueren nous materials, pinzells i teles.
“Monet pintant un jardí a Argenteuil”
(1874)
d’ Auguste Renoir

26. “Madame Monet en traje japonès”
(1876)
de Claude Monet
“Bodegó amb ram de flors”
(1871)
d’ Auguste Renoir
11. JAPONISME. Es despertà l’interès per Japó quan, obrí els ports al
comerç internacional en 1854 i hi participà en les Exposicions Universals
de Londres de 1862 i 1867, i de París de 1878 i 1889. El seu art i i altres
elements culturals suposaren una font d’inspiració per als
impressionistes.
ART JAPONÈS OBRES IMPRESSIONISTES
amb elements japonesos

27. “La cabanya en Trouville, marea
baixa” (1881)
de Claude Monet
OBRES IMPRESSIONISTES
amb composicions descentrades
ESTAMPES JAPONESES DE L’ESCOLA
UKIYO-E DEL PERÍODE EDO, ACTUAL
TOKIO (1603-1868)
De la sèrie “Trenta sis vistes
del mont Fuji” d’ Hiroshige
Característiques:
- de gravat xilogràfic
- Composicions originals (descentrades,...)
- Formes esquemàtiques. Sense volum.
- Síntesi i finor del color.
- Sense focus lluminós, sense ombres.
“La gran onada de Kanagawa”
de la sèrie “Trenta sis vistes del
mont Fuji” de Hokusai
Procés de la
xilografia d’
ukiyo-e
d’ Utamaro
“La cançó
del gos”
(1876)
d’ Edgar
Degas

28.  Édouard Manet, considerat pels impressionistes com el seu
mestre.
 Altres representants pintors: Claude Monet, Auguste Renoir,
Alfred Sisley, Frédéric Bazille, Camille Pissarro, Edgar Degas,
Berthe Morisot, Mary Cassatt i Marie Bracquemond.
PINTORS
Bazille-Monet-Millet-Renoir-Manet-Degas

29.  De família de l’alta burgesia.
 Inicis de carrera naval incentivats per son pare. Abandonada aviat per la
pintura.
 El seu mestre, Thomas Couture, resultà ser, per a ell, excessivament
acadèmic i es feu autodidacta.
 Copià als grans mestres del Museu del Louvre i es dedicà a viatjar per
Europa per a instruir-se.
 Fou una nova interpretació de la realitat amb influència del seu bagatge:
base acadèmica, visites culturals, estampes japoneses, etc.
 La seua nova manera de fer influí als impressionistes que, el consideraren
el seu mestre.
 No obstant, sempre intentà ser admès per les vies oficials del Saló de París.
 Exposà moltes vegades en el seu propi estudi però, mai ho feu amb els
impressionistes.
 Morí als 51 anys per una infecció (atàxia locomotriu).
Édouard Manet
(París 1832-París 1883)

30. “El bevedor d’absenta” (1858).
1a obra presentada en el Saló de París de
1859, i desestimada.
“Ménippe” (1640)
de Velázquez
conservat al
Museu del Prat
de Madrid.
“Guitarrista espanyol”
(1860).
Manet l’aconseguí exposar
en el Saló de París de 1861, i
guanyar una menció d’honor.
INFLUÍ OBRES REALISTES
“M. i Mme.
Manet”
(1860)
exposada
en el Saló
de París de
1861, junt al
guitarrista.
↵

31. “El ballet espanyol” (1862)
“Lola de València” (1862)
Museu d’Orsay de París
INFLUÈNCIES
El ballet espanyol de Marià Camprubí actuà a
França en 1862 i 1863, moment on tot allò
espanyol estava de moda afavorit per la boda
de Napoleó III amb Mª Eugènia de Montijo,
aristòcrata espanyola.

32. “Esmorzar en l’herba” (1862)
“Concert campestre” (1510) de
Giorgione o Tizià
Museu del Louvre
Obra rebutjada en el Saló de París de 1863 i exposada en el Saló dels Rebutjats
(creat aquell any per Napoleó III).
INFLUÈNCIES1ª OBRA MÉS
CONTROVERTIDA

33. “Olympia” (1863)
“Venus d’Urbino”
(1538)
de Tizià
Galeria Uffizi
(Florència)
“Venus dormida”
(1510)
de Giorgione
a Dresden
(Alemanya)
“Esther” o “Odalisca” (1844)
de Léon Benouville
INFLUÈNCIES
Obres de Manet exposades i criticades en
el Saló de París de 1865.
“Maja nua”
(1790-1800)
de Goya
al Museu del Prat
(Madrid)
“Crist escarnit
per tres
soldats”
(1865)

34. “El pifre” (1866)
El desig de triomf en el Saló el portaran a presentar anualment varies
obres encara que quedaren rebutjades sistemàticament.
Al Saló de París de 1866 canvià de temàtica i composició (figures
aïllades) però, obtingué idèntic resultat.
“Actor tràgic” (1866)
Retrat de Philibert Rouviere en el
paper de Hamlet
“Pablo de Valladolid”
(c1635)
de Velázquez
conservat al
Museu del Prat
de Madrid.
INFLUÍ

35. “L'afusellament de Maximilià” (1867)
Cansat de ser rebutjat, al 1867 decidí muntar la seua pròpia exposició.
El catàleg li’l va escriure l’escriptor i amic Émile Zola a qui pintà.
“Émile Zola” (1868)
Aquell any de 1867
pintà un quadre
d’història com a
crítica a la política de
Napoleó III.
“Afusellament del 3 de maig”
(1814)
de Goya
INFLUÍ
Velázquez
japonisme
Olympia

36. Serà al 1873 quan aconsegueixca gran èxit
amb “ Le Bon Bock, Émile Bellot”.
“El descans” (1870)
Retrat de Berthe Morisot,
alumna i cunyada.
Obres de Manet exposades en el Saló de París de 1873.
“Le Bon Bock” (1873)
“Berthe Morisot
amb barret de
violetes” (1872)
“El balcó” (1868)
Altres obres
on retratà a
Berthe:

37. “El bar del Folies Bergère” (1882)
darrera obra de Manet pintada íntegrament al
seu estudi.
OBRES IMPRESSIONISTES
“Primavera” (1882)
Obres de Manet exposades en
el Saló de París de 1882 totes dues ja exitoses.

38. 
Oscar Claude Monet
(París 1840-París 1926)
 Al 1845 la seua família s’instal·là a Le Havre (Normandia).
 Aviat manifestà talent per dibuixar i començà a fer i vendre caricatures.
 Al 1858 tornaren a París i, s’introduí en la pintura de paisatge a l’aire lliure.
 Els anys 1862 i 1863 assistí al taller de Charles Gleyre on coincidí amb Auguste Renoir, Alfred
Sisley i Frédéric Bazille que, es convertiren en amics i en el grup impressionista.
 Junts pintaren a l’aire lliure en Barbizon i el bosc de Fontainebleau molt d’ a prop, zones d’oci
com Argenteuil, etc.
 Cercà exposar en el Saló de París i, en alguna ocasió, ho aconseguí.
 Els passos cap a l’impressionisme complicaren aquesta cerca i, la seua situació econòmica.
 Durant la Guerra franco-prussiana (1870-71) abandonà França per a evitar ser reclutat, i es
refugià a Londres, on conegué l’obra de Turner i Constable.
 Quan tornà, acabada la guerra, pogué permetre’s una vida burgesa gràcies a la herència de son
pare, recent faltat.
 La temàtica de les sèries i les pintures del seu jardí de Giberny (Normandia) iniciat en 1893 li
oferiren gran reconeixement.
 Estigué a punt de perdre la vista per catarates però, eixí d’una operació exitosa. Ara bé, només de
l’ull que va voler operar, el dret. De l’esquerre quedà cego.
 Morí en 1926 d’un càncer de pulmó.

39. “Esmorzar en l’herba” (1865)
estudi de 130 x 181 cm
Emulant a Édouard Manet, Claude va voler
tractar el mateix motiu en un format monumental de 6 x 4
m per a exposar-lo en el Saló de París de 1866 però, no
l’acabà a temps. En compte, pintà en 4 dies i aconseguí
exposar amb un rotund èxit “Dona amb vestit verd”.
L’obra incompleta la deixà al seu llogater; quan intentà
recuperar-la, com les condicions conforme havia estat
guardada no eren idònies, s’havia deteriorat i Monet tingué
que fragmentar-la en tres parts. Una d’elles està
desapareguda actualment.
Afegí a Gustave Courbet
“Dona amb
vestit verd”
(1866)
Camille Doncieux,
la seua futura esposa
Fragments conservats en el
Museu d’Orsay

40. “El Boulevard des Capucines” (1873)
“Les roselles a Argenteuil” (1873)
“L’estació de Saint-Lazare” (1877)

41. “El pont japonès”
(1899-1922-1924)
Evolució pictòrica d’acord malaltia ocular.
Problemes que començaren en 1908.
Mostra de la sèrie sobre el Parlament de Londres.
Realitzada en els seus nombrosos viatges a la capital de 1899 a 1905.
“Nenúfars” (1906)
Al 1906 inicià el motiu de plantes
florals aquàtiques del seu jardí de Giberny

42. 
Pierre-Auguste Renoir
(Limoges 1841-
Cagnes-sur-Mer 1919)
 Nascut en una família nombrosa i humil.
 L’any 1845 es trasllada amb la seua família a París.
 Aviat, amb 13 anys, ha de posar-se a treballar. Decorarà porcellana, ventalls
i estors.
 Amb els guanys, es costejà estudis de pintura en el taller de Charles Gleyre
on coincidí amb els que forjaria amistat i el grup impressionista; sobretot
amb Monet.
 Junts, pintaven a l’aire lliure: al bosc de Fontainebleau, zona d’oci La
Grenouillére, ...
 Participà en la cavalleria de la Guerra franco-prussiana.
 Sobreeixí del grup pel seu interès per les figures femenines (a l’igual que
Degas). També cultivà el retrat per a poder obtenir guanys per poder viure.
 La seua temàtica destaca per retractar la vida alegre de París.
 Patí artrosis que dificultà la seua tasca. Morí als 78 anys d’una pneumònia.

43. “La família Monet” (1874)
d’ Édouard Manet.
“Madame Monet i el seu fill” (1874)
d’ Auguste Renoir.
L’ estiu de 1874, desprès de la 1a exposició impressionista,
Renoir va acudir a la seua cita amb la família Monet. Allí s’hi trobà amb
Manet i junts pintaren a l’aire lliure.
EXEMPLE DE MATEIX MOTIU PICTÒRIC

44. “La llotja” (1874)
OBRES DESTACABLES
impressionistes
“El gronxador” (1876)
“Ball en el Moulin de la Galette” (1876)
Dècada 70
germà
Edmond

45. “Jeanne Samary amb vestit escotat ”
(1877)
“La lectora”
(1876)
CULTIVANT EL RETRAT
“Retrat d’una
jove, la
ingènua”
(1876)

46. “Ball en Bougival”
(1883)
“Esmorzar de remers” (1881)Aline
Charigot, la
seua futura
esposa
“Els paraigües”
(1881-86)
Dècada 80
Gustave
Caillebotte,
pintor i amic
de Renoir

47. “Les banyistes” (1884-87)
EVOLUCIONANT CAP UNA TEMÀTICA
I TRAÇ ACADÈMIC (període ingresc)

48. 
Alfred Sisley
(París 1839-
Moret-sur-Loing 1899)
 Pintor i gravador impressionista francès de pares anglesos.
 Fou enviat a Anglaterra als 18 anys per a aprendre l’idioma i
realitzar estudis de comerç per desig familiar. Romaní durant 4
anys.
 Allí conegué l’obra de Turner i Constable: paisatgistes anglesos.
 Regressà en 1862 i estudià pintura en el taller de Gleyre junt als que
configuraria el grup impressionista: Monet, Renoir, i Bazille.
 Eminentment pintor de paisatges en calma. No tractà
esdeveniments de l’època ni assumptes polítics.
 L’ únic retrat que realitzà fou els dels seus fills.
 Durant la guerra franco-prussiana Sisley es refugià en Londres com
Monet i Pissarro.
 Visqué i morí amb penúries econòmiques.

49. “Regata en Molesey”
(1874)
“Efecte de neu a Louveciennes ”
(1874)
“Pont de vianants en Argenteuil”
(1872)
“Camí de la Costa del mig, Louveciennes ”
(1873)

50. “Retrat d’Alfred Sisley”
(1876)
d’Auguste Renoir
“El matrimoni Sisley”
(1868)
d’Auguste Renoir
RETRATS SOBRE SISLEY
D’AUGUSTE RENOIR
“Retrat d’Alfred Sisley”
(1868)
d’ Auguste Renoir

51. 
Jean Frédéric Bazille
(Montpeller 1841-
Beaune-la-Rolande 1870)
 S’interessà per la pintura al contemplar obres d’ Eugène Delacroix.
 La seua família accedí a que estudiara pintura si ho combinava amb
Medicina, i així ho va fer.
 Per a ampliar estudis, es traslladà a París en 1862.
 Estudià pintura en el taller de Charles Gleyre, on conegué als que
serien amics i grup impressionista.
 Finalment, abandonà els estudis de Medicina en 1864.
 De família acomodada, compartí els seus estudis en París i diferents
materials amb ells: Monet, Sisley, Renoir i Manet, menys afavorits
econòmicament.
 Morí en la guerra franco-prussiana a punt de fer els 29 anys.

52. “Reunió familiar” (1867) Exposada en el Saló de París
“Autorretrat”
(1866)
“El vestit rosa” (1864)
amb 23 anys pintà a la seua cosina
Bazille
“Escena d’estiu”
(1869)

53. “El taller en el carrer Condamine” (1870) el que compartí amb Renoir de 1868 a 1870.
Es situen 6 personatges, tres d’ells fàcilment identificables, Manet, amb barret, que observa el
quadre de Bazille; aquest, que està situat frontalment, paleta en mà. I, Edmond Maître, amic de
Bazille, al piano. Els altres, possiblement són, Monet junt Manet. Zola a l’escala i sota ella, Renoir.
“El rentat”
(1870)
“Banyistes” de
Renoir refusat en
el Saló de 1866
Bodegó de Monet

54. “Retrat d’
Auguste Renoir”
de Bazille (1867)
“Retrat de
Frédéric Bazille”
de Renoir (1867)
quadre de Monet
RETRATS ENTRE AMICS

55. 
Camille Pissarro
(Saint-Thomas 1830-París 1903)
 Nasqué en una illa occidental de Dinamarca.
 Viatjà a París i a Caracas (Veneçuela) per estudiar pintura.
 Però, regressà a la seua ciutat natal per ajudar als seus pares.
 L’any 1855 es traslladà a París novament per a ampliar estudis artístics en la Escola
de B.B.A.A.
 Coneixerà a Camille Corot i la escola de Barbizon, així com a Claude Monet que,
seran una gran influència per a ell.
 Els quadres de paisatges, inspirats en Corot, i enviats al Saló, sempre li foren
acceptats.
 Durant la guerra franco-prussiana viatjà a Londres com Monet i Sisley.
 El paisatgisme anglès serà la seua nova influència.
 En el camp impressionista, participà en les 8 exposicions realitzades.
 També fou atret pel divisionisme de Paul Signac i Georges Seurat.
 Patí artrosis. Morí als 73 anys d’una pneumònia.
 Fou professor de Paul Gauguin, V. Van Gogh, Mary Cassatt i Paul Cézanne, qui
també l’inspirà.

56. “La pastora” (1881)“Autorretrat” (1873)
“El Boulevard Montmartre
de nit” (1897)
“El Boulevard Montmartre
un matí d’hivern” (1897)
“Cuita de pomes” (1888)

57. 
Edgar Degas
(París 1834-París 1917)
 Nascut en un entorn burgés i culte.
 Fou mestre, pintor, escultor, gravador i fotògraf.
 Als 11 anys ingressà al Liceu de París on conegué a Henri Rouart (posterior pintor i
enginyer), amic que l’acompanyarà tota la seua vida.
 Amplià estudis en el taller de Lamothe, deixeble d’ Ingres.
 Viatjà a Itàlia en 1855 on residí durant 3 anys.
 No obstant, tota aquesta formació clàssica, s’inclinà per reflectir les diferents
manifestacions de la vida moderna des d’una vessant personal gens convencional:
curses de cavalls, òperes, ballets, cafès concerts, etc.
 Incentivà la tècnica al pastel, barrejada a vegades amb aquarel·la i guaix.
 Participà en la guerra franco-prussiana on li detectaren un problema ocular.
 Se’ l vincula al moviment impressionista però, llevant de la seua llibertat creadora no
compartia amb ells els trets característics.
 Sí exposà en 7 de les 8 exposicions impressionistes i era un assidu tertulià en el Café
Guervois.
 A la dècada dels 80 començà a treballar la escultura que, li resultà més grata donats
els problemes oculars que, acabaren deixant-lo cego.

58. “Cavalls davant les grades” (1868)
oli sobre llenç
“L’absenta” (1876)
oli sobre llenç
“Miss La La
al circ Ferran ”
(1879)
oli sobre llenç
“La classe de dansa ”
(1874)
oli sobre llenç
“La estrela ”
(1877)
pastel sobre paper

59. “El gibrell”(1886)
Pastel sobre paper
“La petita ballarina de catorze anys”
Creada per Degas en cera en 1881. Amb tutú de cotó,
cinta en el cabell i peana de fusta.
La de bronze data de 1922, ja mort Degas.
“Les planxadores”
(c1884)
Oli sobre llenç

60. 
Berthe Morisot
(Bourges 1841-París 1895)
 De família de l’alta burgesia, rebé, junt a la seua germana major, un ensenyament
artístic considerablement bo malgrat no poder ser admesa en l’escola d’art pel fet de
ser dona.
 Neta del pintor Fragonard. Tingué mestres de l’ escola de Barbizon (Corot,
Daubigny, Millet). També estudià sota la tutela d’ Édouard Manet, encara que,
oficialment, no se li considerà el seu mestre; per a qui també posà.
 Aconseguí exposar en el Saló de París amb crítiques favorables.
 S’incorporà al grup impressionista mitjançant Manet i hi participà activament. Es
mantingué fidel al seu estil.
 Exposà en 7 de les 8 exposicions impressionistes.
 Just es casà amb el germà menor de Manet, Eugène, l’any de la 1a exposició (1874).
 La seua temàtica preferida foren les escenes intimistes i familiars, amb les dones com
a protagonistes.
 Tècnicament emprà l’oli i l’ aquarel·la amb pinzellades molt gràfiques.
 Pintà fonamentalment al seu estudi en formats menuts.
 Morí als 54 anys d’una pneumònia.

61. “El bressol”(1872)
Exposada en la 1a exposició impressionista
“Dama en la seua toillete”(1875-80)
“L’espill
de Psique”
(1876)

62. “Eugène Manet en l’illa de Wight”
(1875)
“Eugène Manet i la seua filla en el jardí”
(1883)
“En el menjador”
(1886)
“Dia d’estiu”(1879) “Autorretrat”(1885)

63. 
Mary Cassat
(Pennsilvanià 1844-
París 1926)
 Pintora i gravadora Nord-americana.
 De família acomodada, estudià idiomes, art i música, realitzant diversos
viatges per Amèrica, Europa i Orient Mitjà.
 Finalment, s’instal·là a París per dedicar-se a la pintura.
 L’artista acadèmic Jean-Léon Gêrome l'admetí com a alumna.
 També assistí al Louvre com a “copista” junt amb la seua amiga pintora
Elizabeth Jane Gardner qui, posteriorment, es casà amb William-Adolphe
Bouguereau.
 Aviat es feu amiga de Degas qui li ensenyà diverses tècniques.
 Participarà en 4 de les 8 exposicions impressionistes.
 La seua temàtica favorita seran les dones i els nens.
 Influí en què l’impressionisme arribara als Nord-americans.
 A partir de 1912 la pèrdua de visió la farà abandonar la pintura.
“Autorretrat”
(1885)

64. “En la llotja”(1879)
“Bebé dormint”(1910)
“Noia en una butaca blava”(1878)
“Dona amb un collar de
perles en la llotja”(1879)
Gravat
d’influència
japonesa.

65. 
Marie Bracquemond
(Morlaix 1840-Sèvres 1916)
 Alumna del taller
d’Ingres.
 Al 1869 coneguí i es casà
en el mateix any al pintor
francès Félix
Bracquemond de qui
agafà el cognom.
 S’entusiasmà per
l’impressionisme.
 Participà en 3 de les 8
exposicions
impressionistes.
 Abandonà la pintura al
voltant de 1890 cansada
de les contínues
crítiques.
“En la terrassa de Sèvres”(1880)
“Tres dames
amb para-sol”
(1880)
“Sota la làmpada”(1887)

66. 
Eva Gonzalès
(París 1849-París 1883)
 Filla de l’escriptor espanyol de
nacionalitat francesa Emmanuel
Gonzalès.
 Fou alumna i model d’Édouard Manet
amb qui l’uní una gran amistat fins la
mort d’ambdós amb cinc dies de
diferència.
 L’obra de Manet influí la seua però, a
partir de 1876 desenvolupà un estil més
personal amb una paleta més clara
influïda ara per Degas.
 Degas també li incentivà la tècnica del
pastel.
 Com Manet, mai exposarà amb els
impressionistes.
 Morí als 34 anys a causa d’una embòlia
“Matí rosa”(1874)
“El trompeta”
(1870)
“El despertar”(1878)
“Eva Gonzalès”
(1870)
Pintada per Manet

67.  AUGUSTE RODIN (París 1840-Meudon 1917),
considerat el gran escultor del segle XIX inclús pels
seus coetanis. La seua fama fou tal que des del seu
taller arribà a convertir l’art de la escultura en una
empresa amb nombrosos empleats per a abastir els
encàrrecs que li arribaven de totes les parts del món.
ESCULTORS
 Característiques de la seua obra:
 El seu art trencà amb els cànons acadèmics.
 Lligat a l’impressionisme per l’acabat rugós i “esbotzat” (tècnica del “non
finito”=sensació de “no acabada”); per la preocupació d’allò efímer i fugaç.
 Inspirada en la terribilitat de Miguel Àngel (la seua obra la conegué
personalment en un viatge a Itàlia).
 Temàtica variada: retrats, nus, temes eròtics, ...
 Materials, tècniques i formats diversos: marbre, bronze, etc. Encara que,
destacà per ser un extraordinari modelador.
 Interès per captar la vida, la força, el dinamisme, l’acció, més que la
perfecció formal i la bellesa.
 Incorporació de jocs lumínics i actituds en els personatges.

68.  Obres destacables: “Les portes de l’Infern”(1880-1917), una reflexió sobre la condició
humana. Encarregada pel govern francès per a la entrada del Museu d’Arts
Decoratives de París (que no arribà a construir-se) i inspirada en “La Divina
comèdia” de Dante Alighieri, “Les flors del mal” de Charles Baudelaire i
“Metamorfosi” d’Ovidi.
Les tres ombres
El bes que,
finalment,
descartà
Dante meditant, més
coneguda com El
pensador
Alt relleu de +6 x 4 x 1m
Compost per més de 180
figures d’entre 15 cm i 1m
d’altura. Rodin convertí
en autònomes a algunes
d’elles. Actualment n’hi
han 8 portes de bronze
arreu del món. La 1ª es feu
al 1920, ja mort l’artista.

69. “La edat de bronze”
(1877)
Representà la seua entrada en el Saló de París
Obra polèmica perquè s’insinuà que havia tret el motlle
directament d’un cos nu.
Original en guix fotografia
“La eterna primavera”
(1884)
“La catedral”
(1908)
“Els burgesos de
Calais”
(1884-1889)
Representa als sis burgesos
que en 1347, a l’inici de la
Guerra dels Cent Anys,
oferiren la seua vida per a
salvar a la resta d’habitants de
la ciutat assitiada de Calais.

70.  CAMILLE CLAUDEL, (Fère-en-Tardenois 1864-
Montdevergues 1943) una de les poques dones
escultores destacades de la història. Auguste Rodin es
convertí en el seu mestre i ella en la seua
col·laboradora i musa. S’ influïren, artísticament,
mútuament. La seua carrera fou meteòrica, encara
que sofrí de mania persecutòria i destruí bona part de
les seues escultures. Afortunadament, queden un
centenar de peces de la seua producció, algunes
conservades en el Museu Rodin. Passà els 30 darrers
anys de la seua vida en un manicomi per mandat de
la mare (quan morí el pare en 1913). També decidiren
que ningú la visitara. L’únic que ho faria, en 7
ocasions, fou el seu germà Paul, escriptor i diplomàtic
a Xina.
 Característiques de la seua obra:
 Els temes més habituals són els retrats i les escenes amoroses dramàtiques
que, hom pot identificar com autobiogràfiques donat que així fou la seua
relació amb Rodin que, acabà amb ruptura (oficial en 1898). El conegué en
1883 durant una classe com a substitut d’Alfred Boucher, mestre
d’escultura de Camille.
 Tècnicament i estilísticament la seua obra i la de Rodin tenen similituds.
Foto de 1884

71.  Obres destacables: “La edat madura”(1899). Conté una doble analogia:
el pas del temps i la fi de la seua passió amb Rodin. La escultura mostra
a un home envellit (Rodin) que es debat entre l’amor d’una dona
madura mig àngel mig bruixa (la que es convertirà en esposa, Rose
Beuret) i la d’una jove que li suplica amor (Camille).
En el Museu d’ Orsay

72. “Rodin”
(1892)
guix entintat
“La onada” o
“Les banyistes”
(1897-1903)
marbre, ònix, bronze
“Sakountala”
(1905)
marbre “El gran vals”
(1913)
bronze

73.  També anomenat Puntillisme, Divisionisme o
Impressionisme científic.
 Com l’impressionisme, es desenvolupà a França a finals
del segle XIX.
 Just a la dècada dels 80, els joves pintors Georges Seurat
i Paul Signac, formats en el moviment impressionista,
comencen a qüestionar-se el seu tret intuïtiu i sensorial, i
intenten dotar-lo d’un fonament científic. Considerant
que la recreació de la llum no corresponia a les exigències
científiques de l’estudi del color amb que s’havia iniciat
el moviment.
 Aquesta idea venia inspirada per la observació de les
noves tècniques d’impressió.
 Si recordem, Camille Pissarro també s’afegí a aquesta
experimentació. I, en l’última exposició impressionista ja
es podia gaudir de la contemplació d’un nou avanç: el
neoimpressionisme.
Neoimpressionisme
(1883)
“Pereres en flor en Eragny.
Matí. ”
(1886)
Camille Pissarro
“Noia agafant flors”
(1900)
El fill, Lucien Pissarro

74. TÈCNICA
1. ESTUDI I NO INTUÏCIÓ. Basats en les teories del
color del químic Chevreul (Llibre sobre la
complementarietat dels colors) sobre els colors
primaris i secundaris i els seus contrastos
simultanis, aplicaran un detallat estudi previ de les
combinacions de colors més adequades per a
aconseguir l’efecte desitjat.
2. PINZELLADES MENUDES I DE COLORS
PURS. Dipositaran la pintura sobre el llenç en
pinzellades menudes, rodones i juxtaposades amb
colors purs (de màxima saturació).
3. LLUMINOSITAT. La juxtaposició de colors
complementaris contribuirà a la lluminositat del
conjunt.
4. EFECTE ÒPTIC. Amb aquesta petitesa en la
pinzellada es pretendrà aconseguir que, amb la
distància, la mescla del color la realitze la retina de
l’espectador.
Detall de
“La desfilada de circ ”
(1887-88)
Georges Seurat

75. DIFERÈNCIES AMB L’IMPRESSIONISME
 Substitució de la pinzellada llarga per punts de color purs.
 L’obra parteix del “a plein air” però, s’acaba en el taller.
 Recuperació de la divisió entre obra definitiva i esbós.
 Tenen una marcada tendència a l’esquematització de les formes
i als volums simplificats. Creant així estructures geomètriques.
 Dóna la sensació que la llum emana dels cossos. En
l’impressionisme, la llum era la que incidia sobre els cossos.
 Al ser tan teòrics, s’allunyen de la espontaneïtat dels
impressionistes.
La imatge adquireix una
entitat desconeguda
El resultat són unes figueres poc
naturals, rígides i simplificades.
“El desdejuni” (1886-87)
De Paul Signac

76. FUNDADORS
GEORGES SEURAT
(París 1859-París 1891)
De família humil però,
acomodada gràcies a la
propietat de terres,
pogué pintar lliurament
sense dependre del gust
de l’època. Inicià en
solitari la pràctica de les
seues teories.
1a gran obra:
“Un bany a Asnieres”
(1883)
“Les models”
(1884-86)
2,5 x 2 m
De fons:
la seua obra mestra

77. “La torre Eiffel”
(1889)
Construïda per a
commemorar el centenari
de la Revolució Francesa i
exposar-se en la Exposició
Universal de París de 1889.
“Dona empolsant-se”
(1889-90)
“La desfilada de circ” (1887-88)
“El circ” (1891)
Darrera obra
(no acabada)
Acabà tapant
l’únic autorretrat
que fou

78. Seurat anomenà a aquest nou llenguatge plàstic
cromolluminarisme, on la percepció era bàsica així com el coneixement
de les lleis òptiques.
Pensava que l’emoció i l’harmonia tenien una arrel científica. I,
feia ús de les següents consideracions:

79. PAUL SIGNAC
(París 1863-París 1935)
De família acomodada.
Pintor i escriptor. El 1r
seguidor de les teories de
Seurat. Estudiós de les
arts i les ciències, escriví
varies obres sobre els
seus contemporanis,
entre elles “D’ Eugène
Delacroix al
Neoimpressionisme”.
Conreà aquesta tècnica
fins la seua mort.
“Retrat de Félix Fénéon” (1890)
Periodista i crític d’art. Amic de Signac. Com ell, un teòric del
Neoimpressionisme. A ell es deu el terme.
“El port de Saint-Tropez”
(1907)
“Diumenge” (1888-90)
“La boia roja”
(1895)
“El Palau
dels Papes
d’Avinyó”
(1900)

80. 
 Entre elles, l’obra d’un grup d’artistes que recullen moltes de les
troballes tècniques i estilístiques de l’impressionisme però que,
doten a la seua pintura d’ uns matisos personals que els fan
convertir-los en imminents precursors de les primeres
avantguardes del segle XX.
 Ells són: Paul Cézanne (precursor del cubisme), Paul Gauguin
(precursor del fauvisme), Vincent van Gogh (precursor de
l’expressionisme) i Henri de Toulousse Lautrec (precursor del
cartell publicitari).
Postimpressionisme
Terme que
engloba les
tendències
artístiques
posteriors a
l’impressionisme.

81. 
Paul Cézanne
(Ais de Provença 1839-
Ais de Provença 1906)
 Pintor provençal, descendent d’un comerciant
piemontès, visqué sempre folgadament del seu
patrimoni.
 Començà estudiant Dret però, es traslladà a París per
formar-se artísticament.
 Allí conegué a Pissarro qui el va introduir en la tècnica
impressionista i en la seua pintura “a plein air”.
 Exposà en la 1a (1874) i en la 3a (1877) exposició
impressionista on les burles recaigueren especialment
sobre ell per realitzar una geometrització de la realitat.
Arrel d’açò es retirà al seu poble natal per poder
treballar sense interferències.
 Se’l considera precursor del cubisme pel seu
essencialisme geomètric (deia: “Tot en la natura es
modela segons l’esfera, el con i el cilindre”) .
“Moderna Olimpia”
(cap 1873) de la 1a
exposició impressionista

83. “Natura morta amb
el guix de Cupido”
(1895)
“Autorretrat
sobre fons rosa”
(1875)
“La casa Maria”
(c 1895)
CULTIVÀ PRINCIPALMENT EL
RETRAT, EL BODEGÓ I EL PAISATGE.
En una recerca individual intentant recuperar la forma perduda en
l’impressionisme. La seua evolució determinarà que, a la maduresa, ja no es
considere impressionista.
Cézanne explorà la dimensió volumètrica sense recórrer al
clarobscur, juxtaposant tons paral·lels i fent contrastos per temperatura
(càlids-freds). La recerca de l’essència de les coses representades originarà la
fi de la perspectiva tradicional.

84. “Banyista” (cap 1885-90)
TAMBÉ TRACTÀ TEMES CLÀSSICS: BANYISTES
“Les grans banyistes” (1905)A vegades recolzat
per la fotografia
I DE GÈNERE
(ESCENES
QUOTIDIANES)
“Jugador de cartes”
(aprox 1889-92)
Sèrie pictòrica (5). Una d’elles es
convertí el 2012 en l'obra d'art
venuda públicament per més diners,
en comprar-lo la família reial de
Qatar per més de 250 milions de
dòlars.
RECERCA DE LA ESSÈNCIA DE
LES FORMES: CONCEPCIÓ DEL
QUADRE A BASE DE COSSOS
GEOMÈTRICS
DESINTERÈS PER LA
PERSPECTIVA TRADICIONAL.
INTERÈS PER LA LLUM A BASE
DE COLORS CONTRASTATS PER
A CREAR FORMES I VOLUMS

85. 
Paul Gauguin
(París 1848-
Polinèsia francesa 1903)
 D’ascendència peruana. Visqué allí un curt període en edat
infantil.
 També treballà en borsa i aconseguí èxit però, canvià per la
pintura a temps complet en 1882.
 Fou amic de Pissarro i Cèzanne, de Degas i Van Gogh.
 Exposà amb els impressionistes en dues ocasions (1882 i 1884).
 Considerat pintor postimpressionista, participà activament del
simbolisme també com a escriptor i escultor de gravats i
ceràmica. Sent un bon representant de l’ Escola de Pont-Avén.
 S’apropà de la tècnica anomenada cloissonisme (colors quasi
plans i vius delimitats per contorns foscos); influència del
japonisme i precursora del còmic i dels dibuixos animats.
 L’interès pel primitivisme li valgué residències en Panamà,
Tahití i Illes Marqueses. Aquesta vessant captivà a Pablo
Picasso.
 Se’l considera precursor del fauvisme per la seua
experimentació amb el color i el seu estil sintetista. I inspirador
dels Nabis per la seua temàtica exòtica.
“Autorretrat” (1893)
“Autorretrat amb
El Crist grog” (1889)

86. “El Crist
grog”
(1889)
Obra per
excel·lència
representativa del
cloissonisme.
“La visió desprès
del sermó: Jacob
lluitant amb un
àngel”
(1888)
1886: 1a visita a Pont-Avén (Bretanya). Al principi de 1888 regressà.
(A la seua escola practicaven el cloissonisme i un contingut simbolista)
Finals de 1888: A Arlés (Provença), amb Van Gogh
“Café nocturn”
(1888) De Gauguin
“Café nocturn”
(1888) De Van Gogh
ÚS DE COROS PURS I
QUASI PLANS
FORMES DELIMITADES
PER CONTORNS FOSCOS

87. “D’on venim? Qui som? Cap on anem?” (1897)
“Quan et cases?”
(1892)
Venda rècord en 2015 per
300 milions de dòlars.
“Ta Matate”
(1892)
1889 i posteriors:
A Tahití
RECERCA D’ ALLÒ
AUTÈNTIC-PRIMITIU

88. 
Vincent van Gogh
(Zundert, Països Baixos 1853-
Auvers sur Oise 1890)
 El primer treball el fou per a una galeria d’art, desprès es fou
pastor i viatjà com a missioner a una zona minera de Bèlgica.
 L’impressionà l’art de Millet i el seu missatge social i decidí
dedicar-se a la pintura, rondava l’any 1880, tenia 27 anys.
 Entrà en contacte amb l’impressionisme al París de 1886. S’
interessà per les seues innovacions puntillistes i per les seues
influències de les estampes japoneses.
 Es traslladà a Arlès, al sud de França. La lluminositat del lloc el
fou canviar de colors de paleta i augmentar la seua genialitat.
 Se’l considera precursor de l’ expressionisme pel seu interès per
plasmar el més profund de la seua ànima. I també inspirador
dels fauvistes per l’ús important del color amb càrrega emotiva.
 De personalitat complexa i salut mental inestable (patí varies
crisis). Acabà la seua vida als 37 anys per un dispar al pit; les fonts
arrepleguen que es disparà ell però, al 2011 sorgí una versió que referència
un accident amb dos joves germans que jugaven amb un revòlver.
 Reconeixement pòstum. En vida només vengué 1 obra d’una
producció extensíssima (900 pintures i 1600 dibuixos).
“Autorretrat” (1890)
de 35 pintats.
“La vinya roja en
Arlés” (1888) únic
quadre venut en vida

89. “Menjadors de creïlles” (1885)
1880-1886: Etapa dels Països Baixos.
La paleta de colors és fosca i la temàtica sol representar els
treballadors humils i les seues miserables condicions de vida.
També representà les 1rs còpies d’ obres de Jean-François
Millet.
“Tristor” gravat (1882) Representa a Clasina, una
prostituta alcohòlica i embarassada parella de Van Gogh
en aquell moment.
Conté una cita de Michelet: Com pot ser que una dona així
estiga sola i abandonada en la terra?
“El sembrador
a la posta del
Sol” dibuix còpia
del de Millet (1881)

90. La migdiada (1890)
El sembrador amb el Sol ponent (1888)
Els primers passos (1890)
Farratgera (1889)
Nit estelada (1889)
Còpies fins la seua mort

91. 1886-1888: Impressionisme i
neoimpressionisme a París.
Reorientació d’estil: tonalitats clares,
colors purs juxtaposats, pinzellades menudes
divisionistes,...
Copià estampes japoneses.
“Retrat de
Pere Tanguy”
Regent d’una
tenda de material
d’art.
(1887-88)
“Autorretrat amb barret de palla”(1887-88)

92. “Autorretrat amb retrat de
Bernard, els Miserables”
(1888) De Gauguin. Representat
com el bandoler de la novel·la de
Víctor Hugo. Dedicat a Van Gogh.
“Autorretrat com un
bonzo”
(1888) De Van Gogh.
Representat com un monjo
budista inspirat també en
una novel·la: “Madame
Chrysanthème” de Pierre
Loti.
A principis de 1888, Van Gogh i Gauguin deixen París en
cerca d’altres indrets que els inspiren. Gauguin s’instal·larà en Pont-
Avén (Bretanya) junt a Bernard i Van Gogh en Arlés (Provença).
Vincent, mentre esperava als dos amics amb intenció de crear
una comunitat d’artistes, decidí que s’intercanviaren autorretrats.
Aquestes són les obres:
“Autorretrat amb retrat de
Gauguin”
(1888) De Bernard. En aquell
moment, el més avantguardista de
tots tres, creador del cloissonisme
en l’Escola de Pont-Avén.

93. 1888: Practicant el cloissonisme de l’ Escola de Pont-Avén.
Copiant ara a l’amic Émile Bernard, que conegué a París i
primer representant de l’Escola, practicà la tècnica inventada per ell
i inspirada en les estampes japoneses, el cloissonisme (formes amb
contorns negres i interiors amb colors quasi plans i molt vius).

94. “L’habitació en Arlés” (1888)
1888: Estància en Arlés (Provença, sud de França).
Estil més personal: paleta de colors vius, expressionisme en els
traços (espirals, remolins,...) i en les formes distorsionades.
“La nit estelada” (1889)
“La casa groga” (1888) On
conviurà durant 3 mesos amb
Gauguin. Per a acomodar-lo, instal·là
gas (s’observa encara la rasa) i penjà
una sèrie de quadres sobre gira-sols.
Volia crear una comunitat d’artistes.
“Dotze gira-sols en un gerro” (1888)
Un de la sèrie (7) fou en 1987 el quadre més car
mai venut, ho fou per 39,9 milions de dòlars.
“El pintor de camí a
Tarascó” (1888) Gaudia
de pintar “a plein air”

95. 1889: Desprès de l’incident arxiconegut amb Gauguin, internament per
un any a l’hospital psiquiàtric de St. Paul de Meusole. Quan eixí, passà
una breu estada a París i finalment, s’instal·là en un poble proper,
Auvers-sur-Oise, on morí. Allà va estar sota la cura del doctor Gadget.
“L'església
d’Auvers-sur-Oise”
(1890)
“Retrat del
Doctor Gadget”
(1890)
“Entrada a
l’hospital
de St. Paul”
(1889)
“Font al jardí
de l’hospital
de St. Paul”
(1889)
CREACIONS QUE NO
CORRESPONEN A LA REALITAT
FIDELMENT SINÓ AMB LES EMOCIONS DE
L’ARTISTA (GENERALMENT, INTENTEN
EXPRESSAR L’ANGOIXA I EL DESCONSOL
INTERIOR). PER A TAL FI, EMPRÀ:
- LÍNIES SINUOSES.
- DISTORSIÓ DE LES FORMES.
- COLORS PURS MOLT EMPASTATS.
- PINZELLADA VIGOROSA.
- CONNOTACIONS SIMBOLISTES.
“Autorretrat
amb l’orella
envenada”
(1889)

96. 
Henri de Toulousse Lautrec
(Albi 1864-Malromé 1901)
 Pintor, gravador, dibuixant i il·lustrador.
 De família aristocràtica (ell fou comte), naixé amb un
desordre genètic als ossos per culpa de la
consanguinitat dels seus pares, cosins germans, i
només creixé 1,52 cm. Açò, no l’afectà l’ànim en vida,
sent una persona alegre que sabia riure de sí mateix.
 S’instal·là en el París de Montmartre en 1881. I recreà
la seua vida alegre i nocturna, especialment la del
cabaret Moulin Rouge.
 En els 90 posarà les seues imatges al servei del
comerç de l’espectacle i començarà a produir cartells.
 Per aquest fet, se’l considera precursor del cartell
publicitari.
 Tindrà influències del japonisme i de les obres de
Degas especialment pels seus enquadres originals,
imatges simplificades amb contorns negres i colors
plans, entre altres.
Retrat d’un
autorretrat
(1892) de
Maurice
Guilbert.

97. “En el Moulin Rouge, el ball” (1890)
INFLUÈNCIAT PEL
JAPONISME:LÍNIES
COMPOSITIVES
DIAGONALS, FIGURES
INCOMPLETES EN
L’ENQUADRE, ETC.
SEGUÍ LA TEMÀTICA
URBANA INICIADA PER
DEGAS AMB AMBIENTS
TANCATS I LLUM
ARTIFICIAL.
“Jean Avril ballant”
(1892)
ESTIL FOTOGRÀFIC:
CAPTÀ EL MOVIMENT I LA
ESPONTANEÏTAT.

98. “Saló de la Rue des Moulins ” (1894)
“Alfred la Guigne”
(1894)
“Dona pujant-se
les calces”
(1894)
“El Sr., la Sra. I el gos”
(1894)

99. “Moulin Rouge, La Goulue”
(1891) El primer cartell
“Jane Avril dans les
Jardins de París”
“Divan japonaise”
(1892-93)
“Aristide Bruant
dans son cabaret”
(1892)
CARTELLISME
signatura:

100. 
Altres tendències
artístiques
postimpressionistes
SIMBOLISME
GRUP DELS NABIS
ART NAIF

101. És un moviment literari que té les seues arrels en “Les flors del mal”
del poeta francès i opiòman Charles Baudelaire, una recopilació dels seus
poemes des de 1840 fins l’any de la seua publicació, 1857 que sembla un
manual de lliurament als plaers prohibits (drogues i prostitució).
El terme s’encunyà pel “Manifest simbolista” (1886) del també poeta
francès Jean Moréas.
Als 90, es traslladà a les arts plàstiques, i a nivell internacional.
Forjant-se com un conglomerat de troballes pictòriques i no un estil unitari.
Les obres d’ Edgar Allan Poe, que Baudelaire admirava tant i que va
traducir al francès, van tenir-hi també una considerable influència i van
esdevenir la font de gran quantitat d'imatges.
El simbolisme en les belles arts representa una conseqüència dels
aspectes més foscos i gòtics del romanticisme; si el romanticisme va ser
impetuós i rebel, l'art simbolista va ser estàtic i hieràtic.
L’art era considerat com una religió que havia de salvar l’home del
materialisme burgés.
Simbolisme (1886)

102.  Plàsticament, també sorgí com a reacció front l’enfocament realista de
l’impressionisme, ja que consideraven la realitat diària burda i malalta.
 Representen el subjectivisme, el món interior, l’ànima, l’esperit, la fantasia, el
misteri, l’ocultisme, ... mitjançant imatges amb significat simbòlic: figures
immaterials, de mons ideals i sobrenaturals.
 Aflorà l'interès pel cristianisme, les figures mitològiques (sirenes, esfinxs,
etc.) i de tradicions diverses.
 Reflectiren la bellesa ambigua, allò androgin, la dona fatal.
 De profusa ornamentació. Estàtic i hieràtic.
 Molts, foren acceptats pels Salons oficials.
 Artistes simbolistes: Grup de Pont-Avén, Gustave Moreau, Pierre Puvis de
Chavannes i Odilon Redon, a França; a Àustria, Gustave Klimt; a Noruega,
Eduard Munch i a Bèlgica, James Ensor.
 Influiran sobre el contemporani “Art Nouveau”.

103. REPRESENTANTS A FRANÇA
GUSTAVE MOREAU
(París 1826-París
1898)
D’ estil acadèmic,
romàntic i
italianitzant. Mestre
de Henri Matisse i
Georges Rouault,
entre d’altres.
“L’aparició”del cap de
St. Joan Baptista a Salomé.
Tema religiós però, amb
gran sensualitat. (c 1875)
“Èdip i l’esfinx”
(1864)
PIERRE PUVIS DE
CHAVANNES
(Lió 1824-París 1898)
Solia simplificar el
dibuix i crear
ambients en calma.“El pobre pescador” (1881)
“L’esperança”(1872)
Precursors del
simbolisme pictòric:

104. ODILON REDON
(Bordeus 1840-
Bordeus 1916)
Escultor, dibuixant,
gravador i pintor.
Il·lustrador del seu amic
poeta Charles Baudelaire.
Precursor del
surrealisme. Abundants
representacions
imaginatives (de mals
somnis i éssers
sobrenaturals).
Exposà en la 8ª dels
impressionistes.
“Aranya somrient”(1881)
Les aranyes de Redon senten
emocions i són protagonistes de
molts mal somnis.
“El pòlip deforme” de la
sèrie Els orígens III (1883)
Representa un ésser
sobrenatural inspirat en els
microorganismes de C.
Darwin.
“Ophelia”(1902) Extreta de
l’obra literària “Hamlet” de
William Shakespeare.
“Els ulls tancats”(1890)

105. GUSTAVE KLIMT
(Baumgarten 1862-
Viena 1918)
Inicis de tall acadèmic.
L’estil personal: molt
ornamental, concentració
d’àrees de detall, altres de
caire abstracte
geometritzant, sensualitat
en les formes amb el nu
femení com a recurrent font
d’inspiració, ús de pa d’or.
REPRESENTANT A ÀUSTRIA
“Les tres edats de la vida”
(1905)
“El petó”(1908)
“Fris de Beethoven”(1902) Encarregat
per a la 14ªexposició de la secessió vienesa.
“Dànae”(1907)

106. REPRESENTANT A NORUEGA
EDVARD MUNCH
(Loten 1863-
Ekely 1944)
Pintor i gravador.
La malaltia, la
bogeria i la mort
acompanyaren la
seua vida. Precursor
de l’expressionisme.
“El crit”(1893)
“La dansa de la vida”(1900)
Representa diferents estadis de l’amor
“Madonna”(1895)
“Amor i dolor”(1895)
“Pubertat”(1895)

107. REPRESENTANT A BÈLGICA
JAMES ENSOR
(Oostende 1860-
Oostende 1949)
D’estil naturalista
acadèmic en l’inici. Als
80 l’estil es tornà místic i
inquietant: plens de
màscares i marionetes
sinistres, esquelets
vivents i al·legories
fantàstiques. “Autorretrat amb
màscares”(1895)
“Entrada de Crist a
Bruxel·les”(1895)
“El pintor
d’esquelets”(1896)

108.  La paraula “nabi” deriva de l’hebreu “nebiim” que
significa profeta. Així doncs,són el grup dels profetes.
 Són la 2ª generació de simbolistes que tenien noves
inquietuds, aspiraren a portar a la vida les idees
plasmades en l’art i generar reformes.
 Dos llocs de reunió: la Acadèmia Julian i el cafè
Volpini, tots dos a París; Una revista de difusió: La
Revue Blanche.
 Influenciats per Paul Gauguin i el japonisme.
 Consideraven que una obra d’art és el producte final
i l’expressió visual de la síntesi que un artista fa de la
naturalesa amb metàfores personals estètiques i
símbols. Sent així, precursors de l’art abstracte.
 El representen: els pintors i amics francesos Paul
Sérusier, Maurice Denis, Edouard Vuillard i Pierre
Bonnard, i l’escultor català Arístides Maillol.
Grup dels nabis
“El talismà” (1888)
de Paul Sérusier.
Punt de partida, estiu de
1888 amb P. Gauguin en
Pont-Avén. Ací l’autor
s’alliberarà de la
concepció mimètica de
la natura i la reemplaçà
per un equivalent de
color. El quadre és un
manifest d’una pintura
pura, autònoma i
abstracta.

109.  Característiques:
- Materials diversos: gravats, vidrieres, objectes de decoració,
il·lustracions, publicacions, escenografies, etc.
- Vinculats a l’arquitectura modernista.
- Intenció: democratització de l’art (que l’art arribe a totes les classes
socials).
 Tendències:
- Espiritual o simbòlica (Paul Sérusier, Maurice Dennis): amb major
interès pel primitivisme, la simplificació i el cromatisme pictòric (ús
de colors plans en zones àmplies). Pròxims a les idees de Paul
Gauguin. Temàtica bíblica.
- Decorativista (Pierre Bonnard i Edouard Vuillard): amb interès per
l’art oriental, pròxims als enquadres de Degas, essencialment
decorativistes amb escenes intimistes burgeses.

110. Maurice Denis, el teòric del grup, autor del primer manifest nabi:
“Recordeu que un quadre, abans de ser un cavall de batalla, una
dona nua o una anècdota qualsevol, és essencialment una superfície
plana coberta de colors reunits en un ordre determinat”.
Maurice Denis passà
pel grup dels nabis,
influències
divisionistes i Art
Nouveau. Finalment,
desprès de successius
viatges a Itàlia a partir
de 1895 s’aproximà a
un nou ordre classista.
“Les muses”(1893)
Museu d’Orsay
“La corona de
margarides”(c1905-06)
Museu Tyssen-Bornemisza
“L’ofrena en el calvari”
(1890)
“Matí de pasqua o
matí misteriós”(1891)

111. L’autor Félix
Vallotton, el suís dels
nabis
Édouard Vuillard (1868-1940)
Pierre Bonnard
(1867-1947)
“Cinc pintors” (1902-03)
“La peresa”
(1896)
de Félix
Vallotton
“Interior” (1902)
d’Édouard Vuillard
“Nu a contrallum” (1908)
de Pierre Bonnard
“Mediterrània” (1902)
d’ Arístides Maillol
“Dones en el jardí” (1891)
de Pierre Bonnard
Tremp sobre paper

112.  Art desenvolupat per un grup d’artistes sense formació
acadèmica, de manera autodidacta, i no professional.
 És un art ingenu i en aparença infantil, ple de mancances
tècniques: dibuix imprecís, sense perspectiva,... Ple de detalls i
gran colorit.
 Resulta, no obstant, més pur i autèntic perquè, no està
determinat pels convencionalismes estètics.
Art naif
“La gitana adormida”(1897)
De Henri Rousseau, el duaner (1844-
1910) pintor francès, màxim
representant d’aquest moviment.

113. AUTORA: XELO PIQUERES