2. EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EN LA
POBLACIÓ I EN LES CIUTATS
La revolució industrial , les màquines van comportar canvis en les formes de
vida sobretot a les ciutats.
Els canvis:
1. ACCELERAT CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
provocat per:
Descens de la mortalitat : (avenços mèdics,
higiènics i millora de l’alimentació).
INCREMENT DE LA FECUNDIDAT (Les expectatives
de treball provoquen que les parelles es casessin
més joves)
2. LES MIGRACIONS A LES CIUTATS
Intens procés d’urbanització a Europa
Èxode rural
Construcció de nous barris que albergaven, uns les classes burgeses
(ELS EXAMPLES) i altres les classes treballadores
4. EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EN LA
POBLACIÓ I EN LES CIUTATS
La societat es polaritza al voltant de dues classes socials:
1. La burgesia capitalista : posseïdora dels mitjans de producció i
2. Els proletaris o obrers: han de vendre la seva força de treball a canvi
d’un salari
La càrrega II de Casas
Fàbrica Bonaplata
5. Les fàbriques
IMPORTÀNCIA DE LA MÀ
D’OBRA INFANTIL I
FEMENINA
No existia legislació. laboral ni
assegurances per malaltia, ni
vacances pagades , et.
D’aquesta situació neix eren els
sindicats i el moviment obrer, que
ho definirem com la lluita dels
treballadors per defensar els seus
drets laboral i la dignitat de vida
6. L’aparició de la màquina comporta una nova organització del treball. La
dona i el nen rivalitzen amb l’home per al lloc de treball, doncs no cal una
força corporal important ni habilitats especials aconseguides després d’un
llarg aprenentatge. Si abans l’artesà feia la feina servint-se d’eines, ara
l’obrer serveix a la màquina.
Destaquen tres formes d’organització i lluita obreres:
LUDISME: Moviment que adquireix gran empenta a Anglaterra a partir
de 1811 consistent a destruir màquines, ja que aquestes deixen l’obrer a
l’atur. El nom prové d’un imaginari Ned Ludd. En estendre’s el fenomen el
govern intenta aturar-lo aplicant la pena de mort.
SINDICALISME: Als anys vint sorgeixen les primeres unions d’ofici o
sindicats (Trade Unions), que reclamen augments salarials, reducció de la
jornada laboral i drets associatius. El 1833 es crea la Great Trade Union o
Gran Sindicat, que, davant el seu èxit esclatant, acaba il·legalitzada.
CARTISME: Moviment nascut els anys trenta que reclama ja drets
polítics, com el sufragi universal. El nom prové d’un document, la People’s
Charter (1838), adreçada al Parlament. Perdurarà fins al 1848.
7. Quan apareix el terme socialisme té un significat poc clar, en gran
mesura oposat a individualisme. Hi ha 3 tipus bàsics de socialisme:
Socialisme utòpic: anterior al 1848, presenta doctrines de
reforma social. Entre els seus representants destaquen:
- Robert OWEN, el Comte de SAINT-SIMON, Charles
OWEN
FOURIER, Étienne CABET, Pierre-Joseph PROUDHON, Louis
BLANC o Louis-Auguste BLANQUI.
Socialisme científic o MARXISME: parteix sempre de
l’experiència humana amb una anàlisi escrupolosa del passat.
Eliminarà pràcticament del tot l’anterior. Destacats representants:
- Karl MARX, Friedrich ENGELS, Karl KAUTSKY, Rosa
MARX
LUXEMBURG…
Socialisme llibertari o ANARQUISME: d’escassa coherència
doctrinal i molt heterogeni, mira amb nostàlgia cap a un món agrari
de petits nuclis de població, lluny del procés d’industrialització en
marxa. Hi destaquen:
- Mikhail BAKUNIN i Piotr KROPOTKIN.
BAKUNIN
8. Kropotkin Bakunin
Obté un cert èxit en medis populars i cercles intel·lectuals a l’últim terç del s.
XIX. S’oposa al procés d’industrialització, mira amb nostàlgia cap al món agrari
de petits nuclis de població i nega tot principi de poder o autoritat.
Un clar precursor és PROUDHON (“La propietat és un robatori”), i els principals
representants: Mikhail BAKUNIN i Piotr KROPOTKIN.
La ideologia anarquista se sintetitza en:
una afirmació: “anarquia és llibertat”, i
tres negacions: “ni Déu, ni Estat, ni amo”.
Cal diferenciar entre:
Anarco-col·lectivisme (Bakunin): defensa la col·lectivització de la terra, del
capital i dels instruments de treball, però no dels fruits.
Anarco-comunisme (Kropotkin): col·lectivització també dels productes.
9. El 28 de setembre de 1864, al St. Martin’s Hall de Londres, neix l’AIT
(Associació Internacional de Treballadors) o Iª Internacional, fruit de la
col·laboració francobritànica i del lideratge de MARX, qui redacta el Manifest
inaugural (“Memorial a la classe obrera”), el Preàmbul i els Estatuts.
Del Preàmbul, un dels més importants documents del moviment obrer, cal
destacar dues idees bàsiques:
L’emancipació de la classe obrera ha de ser obra
Fundació de l’AIT
dels propis treballadors.
La classe obrera no pot restar indiferent a la
conquesta del poder polític.
Dirigida des de Londres per un Consell General
presidit per Marx, l’AIT tindrà gran força entre els
obrers europeus fins a la Comuna de París de 1871.
10. DEURES:
Fer el dossier que entregaré sobre la burgesia i les classes
treballadores en el segle XIX i principis del XX.