Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 4 Moviment Obrer Pdf

16,644 views

Published on

Published in: Education, News & Politics, Career
  • Be the first to comment

Unitat 4 Moviment Obrer Pdf

  1. 1. El Moviment Obrer
  2. 2. <ul><li>Podria definir-se </li></ul><ul><li>Com el conjunt d’actuacions i d’organitzacions que volen aconseguir millorar les condicions de vida i treball dels obrers. </li></ul>
  3. 3. El moviment obrer <ul><li>Els orígens del Moviment Obrer </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Anglaterra </li></ul></ul></ul></ul><ul><li>Les noves ideologies obreres: Socialisme i Anarquisme </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>El Socialisme Utòpic </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>El Socialisme Revolucionari </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Marxisme </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Anarquisme </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>El moviment internacionalista </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>L’AIT o Primera internacional </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Els partits socialistes </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>La Segona Internacional </li></ul></ul></ul></ul>
  4. 4. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER La Revolució Industrial comportà el sorgiment d’una nova classe social: El proletariat Viu condicions duríssimes (de vida i de treball, i això comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la Burgesia. Així, pren consciència de classe . Sorgeix el moviment obrer (associacions). Es crearen ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme El Vagó de Tercera Classe Honoré Daumier
  5. 5. Revolució industrial Proletariat Moviment Obrer Ideologia Organització Socialisme Sindicats Partits Segle XIX Segle XX Socialisme utòpic Socialisme revolucionari Poca industrialització Poc proletariat Poc moviment Sindicats Caixes de socors... Moviment Obrer Sindicats socialistes i anarquistes Organitzacions obreres (partits marxistes) Internacionalització Iª Internacional 1864 - 1876 IIª Internacional 1890 - 1918 SOCIALISME I MOVIMENT OBRER ESQUEMA GENERAL Marx, Engels (Marxisme) Bakunin (Anarquisme)
  6. 6. Societat industrial Societat de classes Societat urbana Igualtat jurídica Definida per la posició econòmica Burgesos Proletaris Escenari de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes socials Remodelació urbanística Gran burgesia (aristocratització) Petita burgesia (artesans i comerciants) Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...) Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència cohesió familiar, defensa de l’ordre establert Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia) Èxode rural Es defineix per dividida classificats Identificats per Eren la Producte del Introducció: La societat industrial
  7. 7. Treballador que només és propietari de la seva força de treball Dures condicions de vida i de treball Llargues jornades laborals Males condicions de treball Dones i nens amb sous més baixos Disciplina laboral estricta Nul·la legislació laboral Excedent de mà d’obra (barata) Males condicions de vida (alimentació, roba ...) Problemes d’habitatge Problemes d’escolarització Analfabetisme Treball infantil Mortalitat alta (sense seguretat social) Explotació Prendre consciència d’aquesta explotació és Prendre consciència de classe Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes Moviment Obrer Proletaris Pateixen S’inicia el
  8. 9. Els orígens del Moviment Obrer: Anglaterra Primeres manifestacions Ludisme (Ned Ludd) Desorganitzat, Visceral Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball Primeres organitzacions obreres Mútues, societats de socors Anglaterra, 1825 Dret Associació Sindicats (trade unions) Reivindicacions laborals 1830, primer sindicat nacional ( Associació General per a la Protecció del Treball, John Doherty) Primera mobilització política dels sindicats Associació dels Treballadors de Londres: Cartisme , 1838 “La Carta del Poble” Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal Finalment Obrers aconsegueixen millores (10 hores/dia) col·laborant amb la burgesia Lluitaven per neixen En els inicis Daumier
  9. 10. Les noves ideologies obreres: Socialisme i Anarquisme Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat Socialisme utòpic Robert Owen 1771-1858 Karl Marx 1818-1883 Socialisme revolucionari (científic)
  10. 11. El socialisme utòpic Intel·lectuals il·lustrats , amb preocupacions socials Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme (explotació, atur, crisis cícliques...) Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general . Desconfien de la política i dels polítics Els socialisme utòpic també es caracteritza per No tenir un contingut revolucionari Són reformistes Engels encunyà el terme amb un sentit pejoratiu, car aconseguí pocs resultats pràctics
  11. 12. Falansteri (comunitat de Producció i de consum) Mutualisme i federalisme Rebuig a l’Estat, la política i l’Església Precursor de l’anarquisme ( la propietat privada és un robatori) Classe productiva i classe no productiva Ciència i progrés Tallers cooperatius (educació, assistència mèdica...) Empresari / New Lanarck (Millores laborals) Dirigent sindicalista (Great Trade Unions) Cooperativisme New Harmony (EE.UU.) El socialistes utòpics Saint Simon 1760-1825 Charles Fourier 1772-1837 Robert Owen 1771-1858 P.J. Proudhon 1809-1865 Tallers Nacionals Membre del govern provisional de 1848 Idea General de la Revolució , 1851 Blanc 1811-1882
  12. 13. Henri de Saint-Simon Charles Fourier i representació d’un Falansteri Robert Owen
  13. 14. Pierre-Joseph Proudhon i els seus fills Gustave Courbet, 1865 Louis Blanc
  14. 15. El socialisme revolucionari Marxisme Marx Bakunin ANARQUISME Molt diverses, tot i que amb aspectes comuns: - Gran influència posterior - Demanen canvis socials i polítics totals - S’ha de donar la revolució - Volien un nou ordre social sense propietat privada
  15. 16. El socialisme revolucionari Marxisme Marx Bakunin ANARQUISME El Materialisme Històric Anàlisi de la societat capitalista Revolució proletària Dictadura del proletariat Societat comunista Doctrina llibertària Revolució proletària Destrucció de l’Estat Societat comunista
  16. 17. El Marxisme o socialisme científic Marx desenvolupa una filosofia (per a l’estudi del passat) MATERIALISME DIALÈCTIC (Tesi, antítesi i síntesi) MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història) Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ECONOMIA El Manifest Comunista El capital Karl Marx 1818-1883 Quan serveix per a interpretar la història dóna lloc al
  17. 18. ECONOMIA És la base de la societat – infrastructura – i el motor de la història Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de l’època - superestructura - Els modes de producció Les forces de producció Les relacions de producció Defineixen les diverses classes socials Dominants i dominades Lluita de classes Provoca el pas de les etapes històriques Dividides en qualsevol època Es basa en uns elements que van canviant Antagonisme
  18. 19. Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques Forces de producció i relacions de producció Esclavisme Feudalisme Capitalisme Modes de producció Homes lliures / esclaus Senyors / serfs Burgesos / proletaris Antagonisme i lluita de classes En el passat...
  19. 20. Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista ( Crítica del present) Economia capitalista Mode de producció: Capitalisme Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra Relacions de producció: Proletariat Capitalista (burgès) (classe dominada) (classe dominant) explotació Plusvàlua (benefici del capitalista) Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres Es basa en A través de la
  20. 21. On ens portarà tot això, segons K. Marx? (Projecte de futur) A una crisi de superproducció Una revolució social (Lluita de classes) En una societat socialista Què vol Marx? Que el proletariat (amb el Partit Comunista ) La Dictadura del proletariat Una societat sense classes (socialista) Societat comunista Que provocarà Que transformarà la societat capitalista instauri A través de la qual es construirà
  21. 22. L’Anarquisme Anarquisme “ Absència de poder” Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies ( ni Déu, ni Estat, ni amo ) Col.lectivització de tots els béns Cooperatives de producció i consum i federalisme -Rebuig a l’acció política (apoliticisme, no als partits) -Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme ( sindicalisme i propaganda pel fet ) Bakunin i Kropotkin significa Es basa en la Llibertat i Igualtat Substitució de l’Estat per Societat sense propietat privada Els seus representants
  22. 23. L’evolució de l’Anarquisme El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia Anarcocomunisme Anarcosindicalisme Kropotkin Acció col·lectiva revolucionària Enrico Malatesta Atemptats terroristes Bakuninista Pràctica sindical i revolucionària Major presència entre els obrers. A finals de segle pren força la El podem dividir en Propaganda pel fet Peter Kropotkin 1842-1921 Enrico Malatesta 1853-1932
  23. 24. El Moviment Internacionalista L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876- La Segona Internacional 1889-1916 L’aparició dels partits socialistes Història de l’organització internacional obrera
  24. 25. Els obrers d’arreu tenen els mateixos problemes Cal organitzar-se per aconseguir millores Durant la segona meitat del segle XIX Més societat obreres Necessitat de col·laborar internacionalment El quart estat Pellizza de Volpedo
  25. 26. L’AIT (Primera Internacional) 1864-1876 Londres, 1864 Associació Internacional de Treballadors (AIT) Neix a Amb el nom de Primer intent d’organitzar el proletariat internacionalment Tingué pocs afiliats (més força simbòlica que real) Sobretot resultà un lloc de discussió teòrica Hi participaren diversos grups: - Trade Unions (sí lluita política i sindical, no a la violència) - Proudhonians (sí mutualisme, apolítics) - Bakuninistes - Marxistes
  26. 27. Estatuts - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers - Amb participació en la lluita política (primer pas per alliberar-se de l’opressió econòmica) On es proclama Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868) Diferències entre anarquistes i marxistes S’organitzava a través de Consell General i Seccions nacionals A causa de les MARX (figura clau) Redacta Estatuts i Manifest Inaugural És el Cap del Consell General Congrés de Ginebra, 1866 Jornada de 8h/dia No al treball infantil Millora treball dones
  27. 28. Primera Internacional -1864-1876- Llibertaris, antiautoritaris Contraris a l’acció política i a un Estat obrer Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General Anomenats autoritaris Acció política i sobirania del Consell General No a l’acció violenta Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876) Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà Bakunin Marx
  28. 29. Els partits socialistes Neixen a partir de 1880 Són obrers i revolucionaris Participen de la lluita electoral i parlamentària Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista Els més importants: -Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky -Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901) -Partit Laborista anglès (1900) -PSOE amb Pablo Iglesias (1879) Pablo Iglesias Karl Kautsky Jean Jaurès
  29. 30. El moviment anarquista , a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia Anarcocomunisme Anarcosindicalisme Kropotkin Acció col·lectiva revolucionària Enrico Malatesta Atemptats terroristes Bakuninista Pràctica sindical i revolucionària Major presència entre els obrers . A finals de segle pren força la El podem dividir en Propaganda pel fet L’evolució de l’Anarquisme
  30. 31. La Segona Internacional (1889-1916) Neix a París el 1889 -Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista -Els anarquistes no hi són acceptats -Acceptaven la legalitat democràtica Característiques -Es respecta l’autonomia dels partits -Es celebren congressos cada 3 anys (debatre) -Es crea el Bureau Socialista Internacional -Brussel·les -Amb delegats de cada partit -Per assegurar continuïtat entre congressos Organització http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/lainternacional.htm
  31. 32. El Primer de Maig (Jornada reivindicativa) “ La Internacional” (Himne obrer) La lluita per la jornada laboral per les 8 hores - El revisionisme (Reforma o Revolució?) - L’imperialisme i la qüestió colonial - El militarisme Símbols Els grans debats i polèmiques Va tenir una gran repercussió Context internacional favorable: Nova etapa capitalista Expansió econòmica i colonial
  32. 33. Revisionisme Eduard Bernstein 70’s-80’s sXIX, extensió del marxisme creació arreu partits socialistes 1875, fundació PSDA 1891, Congrés d’Erfuts, programa bàsic socialisme - vot femení - impostos progressius - prohibició treball menors de 14 anys - necessitat de participar en la lluita política El socialisme perd tarannà revolucionari Cal ser més pragmàtic? En aquest context aparegué el REVISIONISME
  33. 34. “ Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899) Eduard Bernstein Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. En contra d’aquestes teories Els defensors de la revolució social Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) El Revisionisme resulta condemnat en la Segona Internacional, tot i que finalment es adoptat Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates Crearan els partits comunistes
  34. 35. Imperialisme Lenin, Imperialisme, fase superior del capitalisme El capitalisme necessita ampliar el seu radi d’explotació. L’imperialisme ha de ser condemnat. La Guerra Els pacifistes creuen que no s’ha de lluitar en una guerra burgesa i, un cop ha esclatat, s’ha de buscar la pau. Els revolucionaris creuen que cal aprofitar-la per fer la revolució (Lenin, Rosa Luxemburg). A la pràctica, la guerra acaba amb la internacional: Deliri patriòtic , els obrers lluiten al costat dels seus governs Si hi afegim la Revolució Russa: El socialisme es dividirà entre comunistes i socialdemòcrates.

×