1. Els nous moviments socials
Introducció. Les condicions de vida dels obrers i obreres
Léon Frèderic: L’edad del treballador ( 1895)
2. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
Moviment obrer: Procés a través del qual els obrers i obreres es van
identificant com una classe socials amb interessos propis
1.1. Industrialització i associacions d’ofici (segle XVIII)
La industrialització va alterar la societat tradiciónal
amb L’ expulsió pagesos de les terres
La nova cultura del progrés industrial
Producció tradicional. Artesania
afect Artesans
a
Proletarització
Primers conflictes laborals Associacions d’ofici
3. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
1.2. Repressió, radicalisme i lluita socials
L’auge de la conflictivitat social va provocar la intervenció dels governs
amb mesures repressives
com Vagues: actes de sedició
Associacions de treballadors: entitats subversives
i França: Llei de Chapelier (1791)
Prohibició associacions
Anglaterra: Combination Acts ( 1799 -1800)
Per evitar la repressió els obrers s’organitzen en cofradies de caràcter
religiós, festiu o assistencial
Davant les respostes dels governs el moviment obrer es radicalitza
5. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
1.3. El ludisme (1811-1817)
Moviment que va adquiri auge a Angleterra a partir de 1811 i es caracteritzava per
la destrucció o incendi de les màquines o fàbriques.
El seu origen està relacionat
amb · Atur, després de les guerres Napoleòniques
· Liberalizació econòmica.
· Repressió per part de l’exercit
S’nicià en zones de molta industrialització: Lancashire i Yorkhire
I s’expandir cap a altres zones angleses i del continent europeu
El nom de ludites ve del nom del capità Ludd
El ludites pensaven que La màquina provocava atur i reducció dels
salaris
6. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.4. Les primeres organitzacions obreres (1823-1876)
El 1830 es va crear a Anglaterra l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball
Agrupació de diverses unions d’oficis(Trade Unions)
Formada
Obrers qualificats
per Alta tradició de lluita
Alta quota
El 1833 es va constituir la Great Trade Union formada per obrers no qualificats
Les seves principals reivindicacions
eren Reducció jornada laboral
Augment salaris
Dret d’associació
Multiplicació associacions obreres França:Primera Unió Obrera (1843)
Espanya: Asociació de teixidors de Barcelona
(1840)
8. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.5. El cartisme (1839-1848)
Moviment social que procedia de la tradició radical dels treballadors anglesos.
La repressió política contra els obrers i la seva exclusió de la participació
electoral i per canviar les lleis es va fer necessari
la La intervenció política dels
treballadors
El 1836 es va crear la London Working Men’s Association
Va publicar Sufragi Universal masculí
Vot secret
Carta del poble Divisió equitativa circunscripcions electorals
Caràcter elegible dels no-propietaris.
Sou diputats Reformes democràtiques
Accés treballadors a la política i anticapitalistes
No va aconseguir el seu objectius, peró va mostrar la consciència dels treballadors
al voltant d’uns objectius polítics.
9. Els nous moviments socials
1 Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
1.5. El socialisme utòpic
Teòrics que, des de la primera meitat del segle XIX, condenen les injustícies de la
societat industrial que provoca miseries i que van propugnar la dignitat de l’individuo
i la solidaritat col·lectiva
van elaborar
Projectes ideals que pretenien la igualtat social
Creien en la reforma de la societat per mitjans pacìfics i morals i amb
la fundació de comunitats aïllades exemplars (d’aquí el nom d’utòpics)
Principals socialistes utòpics Charles Fourier: creació de falansteris
Etienne Cabet: disseny nous país: Icària
Robert Owen: va defensar la creació de
cooperatives.
va aplicar aquests principis a la
seva fàbrica de New Lanark
Aquest intents d’aplicar les idees socials van fracasar
10. Socialistes utòpics
Robert Owen
Charles Fourier Etienne Cabet
New Lanark (Escòcia)
11. Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.1. L’impacte de la Revolució de 1848
El 1848, el protagonisme obrer es va desplaçar d’Anglaterra al continent.
En la revolució de 1848 a Paris els treballadors es van posar inicialment al costat de la burgesia
liberal contra les forcés conservadores.
Peró la burgesia No va acceptar les propostes reformistes del obrers i
va reprimir la insurrecció obrera amb l’exèrcit
El 1848 va significar la clara confrontació social dels obrers amb la burgesia liberal
Malgrat la repressió el moviment reivindicatiu es va intensificar
Sectors del moviment obrer, davant del fracàs i la reacció de la burgesia, plantegen la
necessitat de canviar el model social burgés que cosideren incompatible amb les demandes
obreres.
Es desenvolupen les dues ideologies fonamentals del moviment obrer: el
marxisme i l’ anarquisme.
12. Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.2. El marxisme
El 1848 Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Parti Comunista
Primera formulació del socialisme científic un corrent que tindria un impacte profund no només
en el moviment obrer, sinó també en la cultura mundial.
La teoría marxista es va bastir sobre tres bases.
1.- La lluita de classes. La història és la lluita entre les classes opressores i les
oprimides. Etapes històriques: esclavisme, feudalisme, capitalisme i en el futur
socialisme.
2.- Critica del present: el capitalisme - Explotació de l’home per home.
- Plusvàlua: Apropiació per part
del
3.-Presa del poder pels traballadors capitalista de l’excedent produït
creació societat comunista. pel
Igualitaria on no hi haurà treballador. General benefici.
explotació
13. Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
2.3. L’anarquisme
Menys vertebrat que el marxisme. El primer referent va ser P.J Proudhon; considerava
que - La propietat privada era un robatori
- Rebutjava l’Estat
El pensament llibertari partia del rebuig a tota classe d’autoritat l’anarquia com a model social
Es fonamentava en 1.- L’exaltació de la lliberat individual en el marc de la solidaritat.
1
tres principis bàsics
2.- Crítica propietat privada i defensa propietat col·lectiva.
3.- Oposició a tota organització jeràrquica. Principlament l’estat
Els mitjans per destruir l’estat burgués i arribar a una societat sense classes
es fonamenta
en - Rebuig acció política i per tant dels partits
- Esponatneïtat de les masses
El principal representant de l’anarquisme va ser Bakunin
14. Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
Marxime i anarquisme
Aspectes comuns
- Crítica al sistema capitalista.
-Societat de classes.
Marxisme -Explotació. Anarquisme
-Propietat privada
- Destrucció capitalisme:
K. Marx instauració socialisme. Propietat M. Bakunin
col·lectiva
- Conquesta de l’Estat burges per - Destrucció de l’Estat
convertir-lo en un Estat al servei dels - Antiautoritaritarisme
treballadors (dictaduradel proletariat). - No a l’acció política.
Autoritari. Diferències -Contraris al reformisme
- Necessitat d’una avanguarda:partit -Protagonisme de les masses.
comunista. - Insurrecció general.
-Dues maneres per conquerir el poderde
l’Estat.
- Reformiste: eleccions.
- Revolucionaria: violència,
15. Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) I
2.4. La formació de la Associació Internaciona de Treballadors (AIT) 1era Internacional.
Any 1864. Contacte entre les organitzacions obreres de frança i anglaterra vol agrupar el
treballadors de diferents països
Organitzada
en
-Seccions nacionals Diverses tendències
-Comité Central hi havien
La seva organització va ser encarregada a un Consell General dirigit per Marx que va
elaborar
- El Estatuts
- El Manifest Inaugural
dos principis
1.- Emancipació classe obrera
2.- Conquesta del poder de l’Estat
En els diferents Congresos ( Ginebre, Lausana, i Bruseles) es van
impulsar mobilitacions a tot europa i amèrica
per Jornada laboral 8 hores
Supressió treball infantil
Enfrotament entre marxistes i anarquistes Millorar condicions laborals dona
Vaga mitjà de lluita
17. Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II
2.5. La Comuna de París (1871)
Durant la guerra franco-prussiana (unificació d’Alemanya) les tropes alemanyes van arribar
fins a París.
Va ser llavors quan a París es va produir la insurrecció espontània com a reacció davant la
derrota i contra els poders tradicionals de l’Estat (exercit i burgesia fonamentalment).
Va ser un alçament
Va dur Proclamació
de
Obrer i popular Comuna de Paris
Nou estat democràtic i social obrer
-Nacionalizació béns del clergat
conjunt de reformes -Anulació lloguers
de
-Cooperatives obreres.
Revolucionaries -Ensenyament laic i gatuït
La Comuna va se reprimida per l’exercit.
La repressió va ser duríssima: 17.000 afussellats i 40.000 detencions.
La AIT va ser declarada il·legal
18. La Comuna de Paris 1871
La Comuna de París 18 une rue de Paris en mai 1871 ou La Commune 71 Maximilien Luce
20. Els nous moviments socials
2 L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II
2.6. La crisi de la Internacional
La derrota de la Comuna va tenir una gran repercussió en l’AIT.
Divisió entre marxistesi anarquistes
de
pels Marxistes la causa del fracàs va ser el
caràcter espotani i la manca de direcció.
Formació de partits nacionals Els anarquiste no van acceptar la
Proposta de formar partits i van ser
expulsalts
La AIT es traslladà a Nova York, on va perdent força
21. Els nous moviments socials
3 L’expansió del moviment obrer
3.1.Cap a un sindicalisme de masses (1870-1930)
Des del darrer quart del segle XIX, el capitalisme va experimentar un important
canvi: la Segona revolució Industrial i l’Imperialisme
Repercussions notables en el moviment obrer
de
-Creixement proletariat
- Incorporació de sectors no especialitzats (miners, estibadors)
- Fragmentació moviment obrer (sectors terciari)
Cami cap un sindicalisme massiu Creació de sindicats centralitzats
22. Els nous moviments socials
3 L’expansió del moviment obrer
3.2.La formació dels partits socialistes
D’acord amb la Iera Internacional es van formar el partits socialistes nacionals
Alemanya SPD Parttit Socialdemòcrata Alemany (1875. Marxista)
de
Programa - Democratització societat
- Estat del benestar
- Regulació mercat laboral
de
Reformista
França PSF. Partit Socialista Francès (1905. Marxista)
PLB. Partit Laborista Britànic (1900-1006). Dependència
Anglaterra dels sindicats
23. Els nous moviments socials
3 L’expansió del moviment obrer
3.3.L’univers anarquista
L’anarquisme va arrelar principalment a Espanya i Itàlia.
Van sorgir 2 corrents
1.- Anarcomunisme: propugnava l’acció directa i
de
violenta (ús de la violència)
de
Atemptats
2.- Sindicalisme revolucionari: contrari als atemptats
Defensora d’un sindicalisme de masses
24. Els nous moviments socials
3 L’expansió del moviment obrer
3.4.Les tendències ideològiques socialistes
En la dècada del 1890 va començar una polèmica sobre els carcàcter reformista o revolucionari
Dels partits socialistes
Van sorgir 2 corrents
1.-Revisionismes (Eduard Bernstein) Reformistes.
de
Pragmàtics
de
considerava a.- Es sistema capitalista és
pot millorar internament i fer-lo
més just.
b.- Democràcia parlamentària
permetia als treballadors
aconseguir reformes.
2.- Revolucionaris ( Lenin).
de
considerava
a.- Que s’havia de fer la revolució
i destruir el capitalisme
b.- La democràcia parlamentària no
era ùtil per fer la revolució