La relació Catalunya - Espanya és com la d'una dona maltractada i el seu malt...ERCAltPirineu
Intervenció de Rosa Amorós a l'acte central de campanya a Lleida.
Rosa Amorós és la candidata del Pirineu i número dos a la llista d'ERC a Lleida per Esquerra Republicana de Catalunya.
La relació Catalunya - Espanya és com la d'una dona maltractada i el seu malt...ERCAltPirineu
Intervenció de Rosa Amorós a l'acte central de campanya a Lleida.
Rosa Amorós és la candidata del Pirineu i número dos a la llista d'ERC a Lleida per Esquerra Republicana de Catalunya.
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
(...) A l’anunci, però, si que n’hi ha de víctimes. Són les que mata Campofrío i amb les que omple eixa taula on tots hauríem de menjar del mateix plat. No sé quina cosa menjarà la vegetariana, que ho és “perquè el cos s’ho demana, i ja és com una actitud després”. I ja està. Perquè, clar, cal una vegetariana que no vulga parlar de les víctimes que es troben als plats, perquè això no és llevar-se els prejudicis.
No sé què li fa el bètic a la sevillista amb les sues pinturetes, o la beata a l’ateu amb el seu rosari. El grau de dificultat creix amb la pepera que voldrà passar-se el dia justificant la violència de l’austericidi, o amb l’espanyolista negant la democràcia del carrer. I arriba a allò impossible amb l’antiavalots tornant a casa i dent que ha tingut un dia molt dur, amb la taurina mirant com torturen i maten un bou i dient que ha estat una gran obra, amb el carnívor tallant amb orgull un tros de cria de vaca...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
(...) A l’anunci, però, si que n’hi ha de víctimes. Són les que mata Campofrío i amb les que omple eixa taula on tots hauríem de menjar del mateix plat. No sé quina cosa menjarà la vegetariana, que ho és “perquè el cos s’ho demana, i ja és com una actitud després”. I ja està. Perquè, clar, cal una vegetariana que no vulga parlar de les víctimes que es troben als plats, perquè això no és llevar-se els prejudicis.
No sé què li fa el bètic a la sevillista amb les sues pinturetes, o la beata a l’ateu amb el seu rosari. El grau de dificultat creix amb la pepera que voldrà passar-se el dia justificant la violència de l’austericidi, o amb l’espanyolista negant la democràcia del carrer. I arriba a allò impossible amb l’antiavalots tornant a casa i dent que ha tingut un dia molt dur, amb la taurina mirant com torturen i maten un bou i dient que ha estat una gran obra, amb el carnívor tallant amb orgull un tros de cria de vaca...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
“El que jo voldria”. De gàbies i de capacitat per decidir. Jesús Frare Garcia
En resum, potser que sense voler, aquestes valoracions “del que voldríem” les fem des del privilegi, perquè no estem fora dels marges i és a fora dels marges on és qui pateix la situació injusta i assumir les conseqüències de la decisió. El que podem percebre com a pèrdues o passos enrere inacceptables, des d’altres perspectives poden ser millores o passos endavant. Certament, no és la millor resposta del món quan parlem de drets com la Llibertat, que ha de ser igual per a tothom, però el tot o res no és la postura de qui somnia amb el tot però que primer, vol deixar de patir el res, el quasi res o el molt poc.
El gran problema “del que voldríem” és que sempre són els éssers humans els que decideixen. Qui esclavitza i qui allibera s’acaben fent a “allò que voldrien”. Els animals esclaus no parlen, no diuen el que voldrien. Alguna cosa podem intuir si obrim la porta d’una gàbia i l’au presonera busca refugi al racó més allunyat de la seua caverna, com si aquella porta oberta fóra una amenaça en lloc d’una proposta de llibertat. O, en el meu cas, quan haguí de frenar el cotxe per a no esclafar un canari immòbil sobre l’asfalt, que agafí sense cap problema. Fins i tot aquestes experiències i intuïcions són les nostres, no les de les aus...
El nom de la pel·lícula Trobades a la tercera fase s’inspira en la classificació Hynek dels contactes entre éssers humans amb alienígenes. La trobada pròxima de tercera fase (RR3) arriba al contacte visual: un individu humà veu alienígenes, fora o dins de les seues màquines. El somni de la comunicació entre uns i altres arriba amb la cinquena fase (RR5).
Amb els anys, cada vegada em resulten més difícils les experiències de primer contacte, les trobades amb persones que entenen la vida sense que els altres animals siguen un factor a tindre en compte. Tope amb cosmovisions que arriben de les profunditats de l’especisme, que es mostren a través d’expressions tan punyents que obren un abisme entre elles i jo. Cadascuna de les moltes vegades que tinc una d’aquestes experiències, em venen a la ment aquelles escenes de Ballant amb llops , amb els sioux Zintká Nagwáka i Pehín Otháte i el tinent Dunbar al voltant del foc, buscant la forma de saltar les enormes barreres de comunicació que els separaven.
Biografia Guitarristica de Carlos Santias por Josep M. MangadoCarlos Soler
Diapositivas de la conferencia homenaje al guitarrista Carlos Santias por el Cercle Guitarristic de Catalunya, podéis ver la conferencia en vídeo en http://carlos-santias-ferrer.blogspot.com/ Recomendamos ver las diapositivas a pantalla completa.
2. Si poguéssim reduir la població de la Terra a una petita vila d’exactament 100 habitants, mantenint les proporcions existents en l’actualitat, seria quelcom semblant a això:
3. Hi hauria: 57 asiàtics 21 europeus 4 persones de l’hemisferi oest (tant nord com sud) i 8 africans
4. 52 serien dones 48 homes 70 no serien blancs 30 serien blancs 70 no cristians 30 cristians 89 heterosexuals 11 homosexuals
5. 6 persones posseirien el 59% de la riquesa de tota la vila i els 6 (sí, 6 de 6) serien nord-americans. De les 100 persones, 80 viurien en condicions infrahumanes .
6. 70 serien incapaces de llegir 50 sofririen malnutrició 1 persona estaria a punt de morir 1 bebè estaria a punt de néixer Només 1 ( sí, només 1 ) tindria educació universitaria.
7. En aquesta vila hi hauria 1 persona amb ordinador . Al analitzar el nostre món des d’aquesta perspectiva tan comprimida és quan es fa més urgent la necessitat de l’acceptació, e nteniment i educació .
8. Ara reflexiona... Si t’has aixecat aquest matí amb més salut que malaltia, llavors ets més afortunat que els milions de persones que no sobreviuran aquesta setmana.
9. Si mai has experimentat els perills de la guerra, la soledat d’estar empresonat, l’agonia de ser torturat o les punxades de la inanició, llavors estàs per davant de 500 milions de persones.
10. Si pots anar a l’església, la sinagoga o la mesquita sense por a ser humiliat, arrestat, torturat o mort, llavors ets més afortunat que 3.000 milions ( 3.000.000.000 ) de persones del món.
11. Si tens menjar al refrigerador, roba a l’armari, un sostre sobre el teu cap i un lloc on dormir, ets més ric que el 75% de la població mundial.
12. Si guardes diners al banc i a la teva cartera i tens algunes monedes a la tauleta de nit ... ja estàs entre el 8% més ric d’aquest món.
13. Si els teus pares encara viuen i están junts... ets una persona MOLT rara .
14. Si pots llegir aquest missatge, acabes de rebre una doble benedicció: algú estava pensant en tu i més encara, ets molt més afortunat que els més de 2.000.000.000 de persones en aquest món que no poden llegir.
15. Treballa com si no necessitessis els diners. Estima com si mai t'haguessin ferit. Balla com si ningú et veiés. Canta com si ningú t’escoltés.
16. El que va... torna Envia aquest missatge a totes les persones que estimis. Tradueix-lo perquè l’entengui més gent. Envia-ho i alegra el dia a algú . L’únic que pot passar, si decideixes enviar-lo, és que algú somrigui gracies a tu.