Molts afirmen que no són masclistes i, fins i tot, es proclamen feministes o “igualitaristes”. És una proclama més fàcil de fer que de portar a la pràctica, ja que el patriarcat arriba a tots els racons i ens para moltes trampes. I, en el cas dels homes, és fàcil caure en algunes, especialment en les actituds acomodatícies que Luís Bonino anomena micromasclismes.
Tercer Sopar Vegà de la Folgança d’Algemesí. Dissabte, 30 de gener de 2016, al bar de la Cooperativa, al carrer Passeig d’Algemesí. S’entregaren els premis de la Folgança:
Premis Batiste Borràs 2016, per la seua contribució al progrés cap a un món sense tortura taurina:
Francesc Viadel, periodista i escriptor algemesinenc.
Jesús Martínez, activista antituarí que, al 2014, fou brutalment agredit a la plaça de bous d’Algemesí.
Premi Cuerno Quemao 2016, per tot el contrari:
Jesús Bueno, propagandista i censor taurí, incitador de la justificació de la violència.
(...) Aquestes i moltes altres experiències et posen cara a cara amb persones masclistes, fatxendes, especistes, racistes o xenòfobes que, per suposat, no suporten que les qüestionen. Et posen davant de polítics professionals amb dues cares, de menjadors compulsius de formatge i pernil, de caçadors, ramaders, matancers, taurins o, fins i tot, toreros. Et veus davant de conspiradors professionals, difamadors compulsius, manipuladors, mentiders, hipòcrites… Esclaten denúncies d’abusadors, violadors o maltractadors i agressors, d’explotadors de persones treballadores, estafadors…
Aquest personatge està enfadat perquè, el dissabte passat, hi hagué un acte de protesta contra la seua elecció com a pregoner de la Setmana Santa d’Elda (Vinalopó Mitjà). Ell ja sabia que la protesta, convocada per Marea Jove i la Plataforma Animalista de Villena, l’anava a donar la benvinguda les portes del teatre Castelar d’Elda, i l’havia menyspreant dient que serien “els quatre gats de sempre”. No li agradà gens, però, l’atenció mediàtica es multiplicara i que la seua figura servira de suport a la lluita antitaurina.
I, aleshores, decidí aprofitar-se del seu paper de tertulià estrella del programa Espejo Público d’Antena 3. El que aconseguí aportar, com qui ho porta molt preparat de casa, és un “mira quin vestit més bonic que porte”, un “hui és dimarts sant” i la ja famosa pregunta: “Per a ser antitaurí, t’has de deixar de dutxar?”, seguida d’unes paraules que abundaven en el mal aspecte, al seu entendre, de les persones antitaurines...
(...) A l’anunci, però, si que n’hi ha de víctimes. Són les que mata Campofrío i amb les que omple eixa taula on tots hauríem de menjar del mateix plat. No sé quina cosa menjarà la vegetariana, que ho és “perquè el cos s’ho demana, i ja és com una actitud després”. I ja està. Perquè, clar, cal una vegetariana que no vulga parlar de les víctimes que es troben als plats, perquè això no és llevar-se els prejudicis.
No sé què li fa el bètic a la sevillista amb les sues pinturetes, o la beata a l’ateu amb el seu rosari. El grau de dificultat creix amb la pepera que voldrà passar-se el dia justificant la violència de l’austericidi, o amb l’espanyolista negant la democràcia del carrer. I arriba a allò impossible amb l’antiavalots tornant a casa i dent que ha tingut un dia molt dur, amb la taurina mirant com torturen i maten un bou i dient que ha estat una gran obra, amb el carnívor tallant amb orgull un tros de cria de vaca...
Este documento presenta identidades trigonométricas del ángulo doble y mitad. Explica que las identidades relacionan funciones trigonométricas del ángulo doble con funciones del ángulo original, y viceversa para el ángulo mitad. También incluye ejemplos y problemas resueltos para aplicar estas identidades.
La Unión Europea ha acordado un paquete de sanciones contra Rusia por su invasión de Ucrania. Las sanciones incluyen restricciones a las importaciones de productos rusos de alta tecnología y a las exportaciones de bienes de lujo a Rusia. Además, se congelarán los activos de varios oligarcas rusos y se prohibirá el acceso de los bancos rusos a los mercados financieros de la UE.
Este documento describe los conceptos básicos de un servidor web, incluyendo cómo funciona un servidor web básico, las características principales de los servidores web modernos como la seguridad y autenticación, y algunos servidores web específicos como Apache y AOLServer. También incluye las instrucciones para instalar y configurar el servidor Apache.
Tercer Sopar Vegà de la Folgança d’Algemesí. Dissabte, 30 de gener de 2016, al bar de la Cooperativa, al carrer Passeig d’Algemesí. S’entregaren els premis de la Folgança:
Premis Batiste Borràs 2016, per la seua contribució al progrés cap a un món sense tortura taurina:
Francesc Viadel, periodista i escriptor algemesinenc.
Jesús Martínez, activista antituarí que, al 2014, fou brutalment agredit a la plaça de bous d’Algemesí.
Premi Cuerno Quemao 2016, per tot el contrari:
Jesús Bueno, propagandista i censor taurí, incitador de la justificació de la violència.
(...) Aquestes i moltes altres experiències et posen cara a cara amb persones masclistes, fatxendes, especistes, racistes o xenòfobes que, per suposat, no suporten que les qüestionen. Et posen davant de polítics professionals amb dues cares, de menjadors compulsius de formatge i pernil, de caçadors, ramaders, matancers, taurins o, fins i tot, toreros. Et veus davant de conspiradors professionals, difamadors compulsius, manipuladors, mentiders, hipòcrites… Esclaten denúncies d’abusadors, violadors o maltractadors i agressors, d’explotadors de persones treballadores, estafadors…
Aquest personatge està enfadat perquè, el dissabte passat, hi hagué un acte de protesta contra la seua elecció com a pregoner de la Setmana Santa d’Elda (Vinalopó Mitjà). Ell ja sabia que la protesta, convocada per Marea Jove i la Plataforma Animalista de Villena, l’anava a donar la benvinguda les portes del teatre Castelar d’Elda, i l’havia menyspreant dient que serien “els quatre gats de sempre”. No li agradà gens, però, l’atenció mediàtica es multiplicara i que la seua figura servira de suport a la lluita antitaurina.
I, aleshores, decidí aprofitar-se del seu paper de tertulià estrella del programa Espejo Público d’Antena 3. El que aconseguí aportar, com qui ho porta molt preparat de casa, és un “mira quin vestit més bonic que porte”, un “hui és dimarts sant” i la ja famosa pregunta: “Per a ser antitaurí, t’has de deixar de dutxar?”, seguida d’unes paraules que abundaven en el mal aspecte, al seu entendre, de les persones antitaurines...
(...) A l’anunci, però, si que n’hi ha de víctimes. Són les que mata Campofrío i amb les que omple eixa taula on tots hauríem de menjar del mateix plat. No sé quina cosa menjarà la vegetariana, que ho és “perquè el cos s’ho demana, i ja és com una actitud després”. I ja està. Perquè, clar, cal una vegetariana que no vulga parlar de les víctimes que es troben als plats, perquè això no és llevar-se els prejudicis.
No sé què li fa el bètic a la sevillista amb les sues pinturetes, o la beata a l’ateu amb el seu rosari. El grau de dificultat creix amb la pepera que voldrà passar-se el dia justificant la violència de l’austericidi, o amb l’espanyolista negant la democràcia del carrer. I arriba a allò impossible amb l’antiavalots tornant a casa i dent que ha tingut un dia molt dur, amb la taurina mirant com torturen i maten un bou i dient que ha estat una gran obra, amb el carnívor tallant amb orgull un tros de cria de vaca...
Este documento presenta identidades trigonométricas del ángulo doble y mitad. Explica que las identidades relacionan funciones trigonométricas del ángulo doble con funciones del ángulo original, y viceversa para el ángulo mitad. También incluye ejemplos y problemas resueltos para aplicar estas identidades.
La Unión Europea ha acordado un paquete de sanciones contra Rusia por su invasión de Ucrania. Las sanciones incluyen restricciones a las importaciones de productos rusos de alta tecnología y a las exportaciones de bienes de lujo a Rusia. Además, se congelarán los activos de varios oligarcas rusos y se prohibirá el acceso de los bancos rusos a los mercados financieros de la UE.
Este documento describe los conceptos básicos de un servidor web, incluyendo cómo funciona un servidor web básico, las características principales de los servidores web modernos como la seguridad y autenticación, y algunos servidores web específicos como Apache y AOLServer. También incluye las instrucciones para instalar y configurar el servidor Apache.
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).
Omnipresent.
1. Omnipresent.
Aquest article no va contra els homes, sinó contra la injustícia.
Molts afirmen que no són masclistes i, fins i tot, es proclamen feministes o “igualitaristes”. És una
proclama més fàcil de fer que de portar a la pràctica, ja que el patriarcat arriba a tots els racons i
ens para moltes trampes. I, en el cas dels homes, és fàcil caure en algunes, especialment en les
actituds acomodatícies que LuísBonino1 anomena micromasclismes.
Els defineix com a comportaments de control i domini de “baixa intensitat” naturalitzats,
legitimats i invisibilitzats que [molts homes] executen
impunement, amb o sense consciència de fer-ho.
Comportaments sexistes que s’assenten en la vella i encara
no deslegitimada “autoritat” sobre les dones que la majoria
d’homes, malgrat que no ho confessen, es continuen
autoadjudicant. Accions de control “petites” i quotidianes,
imposicions i abusos de poder dels homes en les relacions
de parella, als que diversos autors i autores (Miller,
Bourdieu, Glick, Castañeda, etc) han anomenat petites
tiranies, terrorisme íntim, violència “tova”, “suau” o “de
molt baixa intensitat”, ardits de dominació, masclisme
invisible o sexisme benèvol. Comportaments especialment
invisibles i ocults per a les dones que els pateixen.
Obstacles i resistències per a la igualtat amb les dones en
la quotidianitat2.
Bonino donà una conferència a València3 i, quan arribà el
torn de preguntes i intervencions, demanà els homes que
participaren, començant amb l’explicació d’experiències
personals micromasclistes. Es tractava d’un exercici de
reconeixement de responsabilitats, i que hauria de ser el pas previ a un compromís per a eliminar
aquests obstacles per a la igualtat real entre homes i dones.
Un home jove comptà que, quan vivia amb els seus pares, arribava a casa i esperava que sa mare
parara taula mentre mirava la televisió. Un home reconegué que les recriminacions de la seua
companya per “no saber planxar” mai havien estat un incentiu per a aprendre’n, sinó tot el
contrari, ja que la seua ineptitud l’eximia de la tasca de planxar. Més d’un comptà que esperaven
festa i gratitud després d’haver fet alguna tasca de la llar que la seua companya feia constantment,
sense rebre cap reconeixement. En concret, un home major parlà de la seua paella del diumenge,
un esdeveniment incomparable al treball constant de la seua dona, que feia els menjars de tots els
dies amb eficiència i pocs diners, però que mai rebia els elogis de la seua obra d’alta cuina.
Ningú confessà haver protagonitzat experiències més aspres, de
les que Bonino parlà durant la conferència. Es tracta de
conflictes generats pels homes quan les dones no executen
correctament les imposicions micromasclistes o, pitjor encara,
es neguen a acceptar-les. Aquestes coses les conten les dones
en la intimitat. Protestes perquè el sopar no està fet,
recriminacions perquè la casa està bruta, queixes perquè els
xiquets i xiquetes molesten, malestar perquè no es pot
descansar quan s’arriba a casa després del treball i la parada al
bar del cantó, baralles perquè els diners no arriben a final de
mes…
Les protestes per l’incompliment de les normes no escrites
posen en evidència les normes, i els micromasclismes es
http://www.luisbonino.com/
Bonino, Luís. Los micromachismos. Article publicat a la revista Cibeles, nº 2, Ajuntament de Madrid, novembre de
2004. http://www.luisbonino.com/pdf/Los%20Micromachismos%202004.pdf
3 Conferència de Luís Bonino: Micromachismos, violencia cotidiana de baja intensidad. Cicle de l’Aula CAM sobre
Violència contra les dones. Centre cultural CAM La Llotgeta (Plaça del Mercat, 4. València). 25/03/2009.
1
2
2. mostren com el que són: masclisme pur i dur. Molts homes no tenen cap problema en negar eixa
evidència, però és difícil que conformaren una majoria entre els pocs que acudiren a una
convocatòria com aquella. No és possible que cap dels assistents no haguera provocat conflictes a
eixe nivell. El primer motiu és que jo estava allí.
Jo m’he enfadat perquè no he trobat alguna cosa que ma mare, ma tia o la meua companya
guardaren on no corresponia, perquè jo l’havia deixada sense guardar on corresponia com si
s’haguera de guardar ella mateixa. I m’he enfadat amb elles, com si foren responsables per haver
fet “malament” allò que jo no havia fet, com si això no fora una responsabilitat meua. Que siga més
fàcil per a nosaltres reconèixer els nostres micromasclismes “passius, benèvols” que la seua
conversió en masclismes “actius” és una bona prova de l’existència dels micromasclismes.
Vaig preferir escoltar, i no demaní la paraula. Però la
crida de Bonino em va fer recordar un dels meus
micromasclismes molt refinat, vinculat colateralment al
micromasclisme en estat pur d’un amic. Quan jugava el
Barça, tres amics anàvem sa casa a veure el partit amb
ell, la seua companya i la seua filla. Poc després,
començà a vindre la parella d’un d’aquests amics.
Creàrem unes normes per a aquestes reunions: una
pizzeria o un xinés portava el menjar per a que no
s’haguera de cuinar, i compràvem aperitius i begudes.
Els que marxàvem després de la nit de futbol, recollíem
ràpidament les deixalles i baixàvem el fem. Utilitzàvem,
això si, gots i coberts que rentava la gent de la casa.
Veient el futbol.
Aquestes regles pretenien eliminar al màxim les
possibilitats que una dona treballara per a homes que es
reunien a veure futbol i, durant molt de temps, pensàrem que acomplien la seua funció. Però el
format de la reunió era perillós.
Cap de les dues dones tenien un interès pel Barça equiparable al nostre. Un dia deixaren el saló i
marxaren a parlar a la cuina. Altre, es quedaven a taula i deixaven el sofà per a l’afició blaugrana.
Això es convertí en costum, i la separació homes – dones quedà establerta sense que cap de les
persones reunides qüestionara aquest fet. La xiqueta començà a créixer i, quan ja caminava, anava
del gineceu a l’androceu reclamant atenció. No dèiem res, però era evident que els homes
celebràvem que anara amb les dones i deixara que ens concentràrem en allò autènticament
important, que era el Barça de Cruyff.
Un dia, la xiqueta va romandre massa temps
davant de la tele, i fou aleshores quan l’amfitrió
digué: “Anna, la teua filla!”. I Anna, que aquell
dia era a la cuina, s’emportà la nena. Es va fer un
silenci i, mentre ell aprofitava per a concentrar-se
en el joc, els homes convidats creuàvem alguna
mirada nerviosa. A un d’ells li vingueren ganes
d’anar al vàter, fet que aprofità per a acabar en la
cuina i jugar amb la nena. Jo vaig fer com si
haguera oblidat que havia de dir alguna cosa
important a aquelles dues dones, i m’incorporí a
la seua conversa durant uns 10 minuts. L’altre
quedà descol·locat, i no pogué fer altra cosa que
esperar que l’anomalia es convertira en un fet del
passat.
El patriarcat és omnipresent. Estava allí, com si
fora un home vell i nu amagat darrere d’una
cortina. Sabíem que hi era, però havíem establert
acords tàcits, amb paraules ben intencionades i
silencis còmplices, per a mantindre aquella
cortina tancada i mirar cap a altra banda. Però és
3. una tela vella, té la grossor de molts segles i el pes de la lluita feminista, i qualsevol accident la pot
fer caure. “Anna, la teua filla!”. Aquell home patètic quedà al descobert, el miràrem fit a fit i ens
veiérem a nosaltres mateixos.
Què férem? Tornar a muntar la cortina del patriarcat i mantindre els nostres acords. En lloc de fer
com si el vell no hi fora, cadascú es justificà la seua presència. Que t’agrade el futbol i que vulgues
gaudir amb els teus amics no era un delicte. Un partit del Barça per la tele era un esdeveniment
que només passava una o dues vegades al mes i, per tant, aquelles reunions eren tolerables. Elles…
es podien aficionar al futbol o podien buscar una activitat alternativa i/o compensatòria.
Segurament tindrien més habilitat que nosaltres per a que no anara associada a un sopar al que
estava convidat tothom.
Construïm moltes aparences d’igualitarisme, sovint vinculades a fets que semblen poc importants,
amb defectes que es poden fer perdonar per la seua excepcionalitat o apel·lant a la tolerància de les
dones. És quasi segur que les dues d’aquesta història estaven vivint més micromasclismes que,
sumats, generaven una situació molt injusta. I els homes continuàvem gaudint dels nostres
privilegis silencionsos, perquè tots participàvem a un nivell o altre.