Quines condicions s’esforça en “imposar” l’SPAMA, ànima de càntir? Del que parles és d’experiència acumulada durant anys a base de molts encerts i alguns errors, d’un saber compartit amb altres protectores i la resta del món animalista, de coneixements, d’empatia amb els animals i les seues situacions, del desig d’atendre’ls i de cobrir les seues necessitats, d’un compromís per a sempre. Parles del que vosaltres no heu tingut mai i no teniu la intenció de tindre, del que no s’arregla dient que eres molt animalista o fent-te fotos electorals amb gossets. Del que parles, no s’aconsegueix amb un plec de condicions que has demanat que t’envien per correu, que has fet que te l’imprimisquen i que has posat sobre la taula sense ni tan solt haver-t’ho llegit.

1. Caguerades.
Jesús Frare.
Un dia més de l’era del canvi al País
Valencià, i no m’acostume. No
m’acostume al fet d’haver fet de
“rebentaplenaris” mentre el grup
municipal del PP a Gandia, que acabava
d’ajuntar fins a la sacietat la paraula
“cultureta” amb Maria del Mar Bonet,
abandonava el Saló de Plens en
solidaritat amb la causa animalista.
No m’acostume als somriures plens de
suficiència de gent que no té cap
problema de penjar-se el cartell
d’animalista i ens explica a nosaltres el
que això significa. No m’acostume a la
seua “clec de progrés”, reflex d’eixa
barreja amb la que conformen els equips
de govern: senyors de barba canosa i
ben retallada que acompanyen els
cadells i cadelles mentre enyoren temps
millors, vells militants acostumats a no
qüestionar les consignes, joves amb un
currículum iniciat a l’institut i que per fi
han aconseguit que algú els votara…
“Eixa, eixe és el respecte que mostra el
Pacma!!”. “Si, si, pels animals si que us
moveu, però per a les persones res de
res!!”. No sentí el “Tu no menges
carn???”, però segur que ho digueren. Em donaren un respir, perquè en això són com els i les
indignades del PP que acabaven de marxar. La clec progre és com totes les clecs que ofereixen
el seu suport espontani a qualsevol forma d’ús i abús dels animals. Diuen les mateixes coses.
“Lògica” especista i poca cosa més.
Per cert, quina por li tenen al Pacma, veritat? El posen a tot arreu, estiga o no, i el volen com a
culpable i boc expiatori. Segur que temen que, un dia, hi haja una veu a les institucions que els
faça front davant de pràctiques com les que acaben de desplegar a Gandia . Quan tinguem les1
nostres pròpies veus, no ens caldran aliats que s’apropien del nostre discurs quan son a l’oposició
i que el llancen a les escombraries quan arriben a ser govern (si poden, amb els nostres vots).
Aquesta clec també ha fet hores extres a les xarxes socials. Han divulgat el seu “argumentari”,
han demonitzat qui els destapa les vergonyes i, fins i tot, han convocat una concentració de suport
a Artur Torró al mateix lloc, el mateix dia i a la mateixa hora de la manifestació animalista. Dins
d’aquest brollador que ha estat la galàxia Més Gandia, m’agradà molt una reflexió que portava per
títol “Caguerades”.
El protagonista és la típic cagalló de brontosaure a la porta d’una escola, que és alguna cosa així
com la veïna de la mare del cosí de l’amic que maltracta al seu home i indueix “alienació parental”
als seus fills i filles, o com la gent eixa que es nega a contestar en castellà quan arribes a
Barcelona. Això és important: la merda sempre és incommensurable, exagerada, i sempre és a la
porta d’una escola, millor encara si és de P3. Impedeix el pas i deixa en no res l’heroica carrera
de la canalla fins al temple del saber, tot fugint de les milions de merdes que cobreixen el camí
La Veu del País Valencià, Jesús Frare, 05/12/2016, Canvi. També és “contra nosaltres”, http://opinions.laveupv.com/1
jesus-frare-i-garcia/blog/8603/canvi.tambe-es-contra-nosaltres. Animalisme CAT, 04/12/2016, http://
animalismecat.blogspot.com.es/2016/12/canvi-ii-tambe-es-contra-nosaltres.html
Jo dic No!!! Sr. Ródenas.

2. malgrat que ha estat agranat eixe mateix matí. Això
també és important: sempre ho acabaven d’agranar,
però la plaga de gossos domèstics, atreta per l’olor a
net, ho torna a femar en un bufit.
El detall particular és la reflexió final: “Ei! i estic segur
que aquest fill de puta també està contra l'ajuntament
per això de la gossera i la protectora i el Sursum Corda.
I és un gran defensor dels gossets…”. No res, casual i
gens forçada.
Les reflexions al voltant d’aquesta idea de les
caguerades que no recull la gent defensora dels
animals són dignes de llegir, i mostren el nivell de
coneixement i d’interès per la realitat de les protectores,
de la problemàtica del rescat de gossos i gats
abandonats o de les responsabilitats socials i
institucionals al respecte. També mostren la visió que
té una gent molt progressista dels animals víctimes
d’aquestes situacions, als que no oferirien un tracte
molt diferent al de les merdes que tant els molesten.
Aquesta gent forma part de la maquinària dels governs
del canvi. I el que és pitjor, alguna d’aquesta gent s’ha
dedicat i es dedica a donar palmadetes a l’esquena de
la gent animalista.
Pancarta de capçalera a la manifestació de Gandia (15/12/2016).
Gandia i el seu problema amb els discursos llegits.

3. Tornem al Ple. Em sorprengué molt que la major part consistira en un intercanvi de discursos
escrits. Ha de ser un homenatge a aquella senyora que li llegia els discursos de genollons a
l’Arturo Torró, mentre aquest feia com que se’ls sabia. Com que el figura anà de farol i digué que
ell no llegia mai els discursos, ara tothom a llegir-los. Trobe que li resta sentit al plenari, que es
podria substituir per un grup de Whatsapp. El Xavi Ródenas també respongué amb un discurs
escrit a l’exposició feta per Rosa Tormos, de la Societat Protectora d’Animals i el Medi Ambient de
la Safor (SPAMA).
Diana Morant, alcaldessa de Gandia, a una manifestació contra la tortura taurina a Gandia mentre governava el PP. A
Sota, una mostra de la propoganda/propostes per a les eleccions municipals del 2015.

4. Em ressona al cap, una i altra vegada, el seu argument del “xantatge”. Pel que sembla, i a dins
dels seus caps, l’SPAMA acostumava a forçar la situació fins al límit per a imposar les seues
condicions a unes institucions porugues davant el preu polític i electoral d’un enfrontament amb la
protectora. Ródenas, íntegre i valent, no té aquesta por i ha esborrat la costum amb un cop de
taula. És altre exemple d’eixe desconeixement absolut de la problemàtica que tracten amb la
seua habitual barreja de pals prepotents i safanòries condescendents.
Quines condicions s’esforça en “imposar” l’SPAMA, ànima de càntir? Del que parles és2
d’experiència acumulada durant anys a base de molts encerts i alguns errors, d’un saber compartit
amb altres protectores i la resta del món animalista, de coneixements, d’empatia amb els animals i
les seues situacions, del desig d’atendre’ls i de cobrir les seues necessitats, d’un compromís per a
sempre. Parles del que vosaltres no heu tingut mai i no teniu la intenció de tindre, del que no
s’arregla dient que eres molt animalista o fent-te fotos electorals amb gossets. Del que parles, no
s’aconsegueix amb un plec de condicions que has demanat que t’envien per correu, que has fet
que te l’imprimisquen i que has posat sobre la taula sense ni tan solt haver-t’ho llegit.
Certament, hi han hagut moltes caguerades a Gandia. I, front això, la lluita continua. Al final
d’aquesta batalla, el balanç que farem, i al que estem tan acostumats, serà en nombre de víctimes
cobertes de pretexts polítics. Ací, no podran dir que no es podien preveure.
Gente de la Safor, redacció, 16/12/2016, “SPAMA quería continuar el servicio en las condiciones que ellos querían”,2
http://gentedelasafor.com/not/34455/-ldquo-spama-queria-continuar-el-servicio-en-las-condiciones-que-ellos-querian-
rdquo-/
https://www.youtube.com/watch?v=BJL3wD2s-9w https://www.youtube.com/watch?v=FXC_98tQOGA