1. SEMINARI AULES D’ACOLLIDA Eivissa Octubre 2009 Núria Alart [email_address] / www.xtec.cat /~nalart

2. ÍNDEX Introducció Marc teòric: Teoria de les Intel·ligències Múltiples, les CCBB i la pràctica reflexiva. Com aprenem? Metodologies competencials TIC/TAC Avaluació competencial. Projecte Espurn@

3. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT TOT L’ALUMNAT ÉS DIFERENT Molt Ràpid Amb dificultats Lent Físiques Sensorials Emocionals Cognitives A LES NOSTRES AULES APRENEM MINUSVALIES Poc

4. UNESCO (2001) Plantejà “unes regles d’or de la inclusió: Incloure a tot l’alumnat Comunicar-se eficaçment a l’aula Eliminar barreres d’aprenentatge i participació a l’aula Planificar les classes (UD) de manera que resultin més efectives per a tothom (accessibilitat al currículum de l’aula) Planificar individualment l’accés al currículum de l’aula (PI) Utilitzar suports específics(ajuts tècnics,) i generals a l’aula. Controlar el comportament de tot l’alumnat a l’aula Treballar en col·laboració a l’aula

5. UNESCO (2001) La 4ª regla d’or es refereix a la recomanació de planificar les classes (UD), el treball a l’aula per a tot l’alumnat. Pensar els objectius per tot l’alumnat de l’aula i per altres (PI) Adaptar la classe i la feina d’acord amb les seves habilitats, interessos i motivació. Una mateixa aula pot està treballant a diferents nivells. Intervenir activament a les activitats. Aprendre fent. Veure i tocar els objectes per aprendre millor Fer servir suports visuals, auditius, fotografies, dibuixos,… Fer un llistat de paraules clau de la sessió. Preparar materials i exercicis que després es podran compartir. Treballar en grups cooperatius.

6. Intel.ligències Estils i ritmes Interessos Cultures Situació social Diversitat TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.

7. CANVIS EN EL MODEL EDUCATIU? Irrupció de les TIC (internet) Consolidació de sistemes democràtics Creixement exponencial del coneixement Ràpida obsolescència. Aparició de nous sectors laborals Les transformacions de la societat anomenada de la informació i el coneixement com ara: NOUS REPTES

8. NECESSITAT D’UN CANVI METODOLÒGIC? Nadius digitals? Immigrant digitals?

9. COM APRENEM?

10. COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) L’emoció i la cognició treballen juntes

11. E S Q U E R R E H. dret Raó Mates Llenguatge Lògica Creativitat Emocions Intuició Imaginació Art H. esquerre D R E T

12. MOTIVACIÓ INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU ENSENYAR ÉS MOTIVAR Captar l’atenció de l’alumnat. Fer que l’alumnat s’interessi de veritat Despertar la seva curiositat Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol, com en petit grup cooperatiu) MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.

13. Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge? Quines estratègies utilitza? DOCENT MOTIVACIÓ ALUMNAT Quines habilitats utilitza? A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR: Tasques variades: treball per projectes Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps. Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació

14. Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge ( National Training Labs., Bethel, Maine) Aprenentatge escola activa “Aprenem fent” “ Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc ” ( Confucio) Grups de discussió Demostrant Audiovisual Llegint Escoltant 95 % Ensenyant i avaluant mútuament 90 % Ensenyant mútuament 75 % Fent 50 % 30 % 20 % 10 % 5 %

15. Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esforç Agrupament Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció A P R E N E N T A T G E

16. L’escola inclusiva L’única manera de fer possible aules inclusives , en las quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents , és estructurar-hi l’aprenentatge de forma cooperativa Pere Pujolàs (2008)

17. MARC TEÒRIC 4 pilars de J. Delors Intel·ligències Múltiples Competències bàsiques Pràctica reflexiva

18. Les finalitats de l’educació obligatòria Tinguin coneixement sobre el món Disposin de les eines per comprendre’l Puguin habitar-lo i millorar-lo Delors, 1999 SABER SABER FER SABER SER I ESTAR SABER CONVIURE educar persones que

19. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment” http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page

20. H. Gardner va oferir al món el resultat de la seva investigació sobre la psicobiologia de l`ésser humà Currículum escolar Model per a ser utiltzat a les aules NO VA DISSENYAR UN NOU: Crear i desenvolupar la teoria de les IM

21. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.

22. Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris: Tenir una localització definida en el cervell. Posseir un sistema simbòlic i representatiu. Ser observable en grups de població. Evolucionar de manera independent i pròpia

23. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Necessitem totes les intel·ligències. Totes són igualment importants. Es combinen de forma única en cada ésser humà. Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament.

24. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres

25. I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) Coneixement de les pròpies emocions - Capacitat de controlar-les. - Capacitat d’automotivar-se Reconeixement de les emocions alienes - Control de les relacions

26. ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM EXPERIÈNCIES CRISTAL·LITZANTS Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona. (Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola) EXPERIÈNCIES PARALITZANTS Les vivències negatives que tanquen intel·ligències. (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne) Hi ha dos tipus d’experiències: “ En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner

27. Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner Ref: Àlex Sala

28. Aplicació pràctica de les Intel·ligències Múltiples Reconeixement de la diversitat cognitiva (8 models) Educació equilibrada de les diferents intel·ligències Promoció explícita de les experiències cristal·litzants (projecte de màxims, valoració de mèrits... ) Projectes personalitzats (implicació amb objectius) Exercici de responsabilitats + treball en equip Diversificació dels estils d’aprenentatge (Input i output. Avaluació diversificada i orientada a la productivitat: portfoli.

29. Perfils IM Ambient IM a l’aula Com explicar IM a l’alumnat TREBALLEM AMB IM ?

30. PERFILS IM QÜESTIONARIS OBSERVACIONS D’AULA VALORACIONS, OPINIONS AUTOAVALUACIONS METACOGNICIÓ (CONSCIÈNCIA DE COM S’APRÈN) CONDUCTES DISRUPTIVES FAMILIES www.eduquem.net http://proyectohelado.com.ar/test/inteligencias www.literacyworks.org/mi On trobar qüestionaris?

31. Ambient IM a l’aula Canviem la mirada Decorem IM Expliquem-ho a l’alumnat Tothom és intel·ligent Cadascú té una combinació pròpia de intel·ligències que va evolucionant

32. Presentaré el material d’aprenentatge de manera que involucri el màxim d’intel·ligències possibles Canvi

33. Donaré possibilitats d’elecció a l’alumnat Avaluaré utilitzant altres intel·ligències que la lingüística

34. Utilitzaré els meus coneixements sobre les IM per fer sorgir talents i augmentar l’autoestima de l’alumnat Encoratjaré l’alumnat a reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge

35. L’aula un espai viu Tinc capacitats Les mostro Les valoren Tinc un lloc (Ref.A. Múñoz)

36. Què entenem per competència? PARAULA CLAU Contingut Habilitat Actitud Estratègies Autoestima ........

37. Factors que intervenen en l’aprenentatge ACTITUDS HABILITATS CONTINGUTS INTEL·LECTIVES PROCEDIMENTALS Capacitats mentals: depenen de les IM Capacitats per actuar i fer Afectivitat Motivació Interès Conceptes a aprendre SER PENSAR FER SABER COMPETÈNCIA APRENENTATGE SOCIALS Empatia, assertivitat

38. Què hem d’entendre per competències? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004

39. Què vol dir ser competent?

40. Què demanen les empreses? Capacitat per a relacionar-se. Saber comunicar. Adaptabilitat al lloc de treball. Puntualitat. Eficiència. Capacitat de solucionar problemes. Conèixer les noves tecnologies Mobilitat laboral

41. “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors , habilitats, experiència…” PROCESSOS COGNITIUS PROCESSOS EMOCIONALS

42. No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc capaç de resoldre-ho… IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho …

43. Ref: Roser Canals 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual COMPETÈN CIES COMUNICA TIVES 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal COMPETÈN CIES PERSONALS 5. Competència d’aprendre a aprendre 8. Competència social i ciutadana 4. Competència matemàtica 3. Tractament de la informació i competència digital COMPETÈN CIES METODOLÒGIQUES 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 2. Competències artística i audiovisual COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

44. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Per aconseguir-ho és clau l'organització del centre i/o aules Organització del professorat Participació de l'alumnat Procés d'aprenentatge de l’alumnat Treball individual Treball cooperatiu Ús de determinades metodologies Recursos didàctics

45. EXEMPLES A L'AULA HABILITATS S I N T E T I T Z A R PROCEDIMENTS Fer esquemes Subratllar Quadres sinòptics Mapes mentals

46. IM i CCBB L’escola ha de despertar i ampliar intel·ligències i alhora és necessari desenvolupar competències. S’han de treballar els dos conceptes. Harmonitzar i coordinar les IM i la necessitat de ser competent (Transformar la informació en coneixement) No neixem amb CCBB Necessitat desenvolupar Necessàries per “esmolar les IM Les tenim totes Neixem amb IM Necessitem despertar-les Són eines Sistemes neuronals La maquineta fa punta als colors per pintar millor COMPETÈNCIES INTEL·LIGÈNCIES

47. Una activitat a l’aula que m’agrada explicar i que va tenir èxit

48. Processos mentals d’ordre superior Identificar Coneixement Enumerar Classificar Comprensió Explicar Calcular Aplicació Usar Comparar Anàlisi Elegir Crear Síntesi Contrastar Avaluació Justificar Taxonomia de Bloom Prendre decisions

49. PRÀCTICA REFLEXIVA La pràctica reflexiva és una metodologia de formació que té com a elements principals de partida les experiències de cada docent en el seu context i la reflexió sobre la pròpia pràctica. Parteix, per tant, de la persona i no pas del saber teòric i que té en compte l’experiència personal i professional per a l’actualització i la millora de la tasca docent. 1. AUTOANÀLISI. Què sento? Què faig? Per què? 2. CONTRAST. Què m’aporten les miradesdels altres? (emocions, vivències …) ttt = altres membres TTT = Bones pràctiques, experts. 3. REDESCRIPCIÓ DE LA PRÀCTICA. Comparant l’abans amb l’ara. Què sento? Canvio? Per què?

50. Vídeo http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/15/IVrmN0ejsZY Escola inclusiva i de qualitat