1. SE PRAT Nuria Alart. www.xtec.cat/~nalart / [email_address] L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

2. ÍNDEX INTRODUCCIÓ L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI COM APRENEM? UNA NOVA MIRADA: LES CCBB I LES IM

3. Properes sessions Quines estratègies metodològiques afavoreixen un aprenentatge competencial? Com podem programar amb competències? Quina avaluació utilitzar? Avaluació competencial. Models de programació. Bones pràctiques

4. INTRODUCCIÓ Donar una mirada positiva al canvi de paradigma Promoure processos de canvi Provocar un posterior debat Fer una reflexió individual i/o grupal OBJECTIU Així

5. INTRODUCCIÓ Decrets 142 i 143 Competències bàsiques Què s’ha d’ensenyar? Què hem d’aprendre? Quin horari? Quines programacions? Alumnat? ENS INTERESSA SABER: Conèixer el seu desenvolupament biològic, psicològic,… Interessos, motivacions, Personalment Acadèmicament Professionalment ACTUALMENT … ENS PREOCUPEM PER: Orientar Coneixeu algun alumne/a que no ha acabat l’ESO … i ...... es defineixen

6. Societat del coneixement El coneixement es troba a la ment de les persones. Sols si som capaços de gestionar-lo entre tots, podrem donar respostes integrals, col·lectives i personals, als nous reptes.

7. Intel.ligències Estils i ritmes Interessos Cultures Situació social Diversitat TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.

8. RAONS PER UNA LLEI La fesomia de Catalunya i les seves necessitats i les seves perspectives de futur no són les mateixes que fa 20 anys Canvis socials Canvis demogràfics Repunt de natalitat Arribada de nouvinguts Canvis Econòmics: Societat del coneixement Impacte canvis tecnològics Globalització Nova Economia

9. L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI Irrupció de les TIC (internet)

10. L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI Creixement exponencial del coneixement

11. L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI Ràpida obsolescència

12. L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI Aparició de nous sectors laborals, ....

13. NECESSITAT D’UN CANVI METODOLÒGIC? Nadius digitals? Immigrant digitals?

14. GRUPS INTERACTIUS Comunitats d’aprenentatge

15. CANVI SENSE PORS Desenvolupament de: Capacitats individuals Treball en equip Passió professió

16. TREBALL EN VALORS Treball d’innovació emocional Enfocament vivencial i exemplar Perspectiva transversal (tothom)

17. AUTOCONEIXEMENT Coneixement i consciència d’un mateix Punts forts i febles. Intel·ligències quines?

18. AUTOAPRENENTATGE Mitjançant grups col·laboratius i les TIC/TAC Donar un sentit pedagògic a la tecnologia

19. COM APRENEM? Neurociència Metodologies actives Tecnologia

20. COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) L’emoció i la cognició treballen juntes

21. Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge (National Training Labs., Bethel, Maine) Aprenentatge escola activa “Aprenem fent” “ Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc ” ( Confucio) Grups de discussió Demostrant Audiovisual Llegint Escoltant 95 % Ensenyant i avaluant mútuament 90 % Ensenyant mútuament 75 % Fent 50 % 30 % 20 % 10 % 5 %

22. Aprenentatge online 90% Allò que fan ( Simulacions i jocs) 70% Parlant i escrivint (Cursos e-interactius, e-tutoria) 50% Veient i escoltant (Cursos amb audio i vídeo) 30% Allò que veuen (Curs amb imatges, ppt) 10% Allò que llegeixen (correu, lectures) Les persones recorden:

23. Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esforç Agrupament Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció A P R E N E N T A T G E

24. Són diferents A l’hora d’aprendre A l’hora de jugar A l’hora de compartir A l’hora de comunicar-se A l’hora de relacionar-se A l’hora de fer-se grans Sabem allò que els agrada, però seguim en la manera “antiga”

25. MARC TEÒRIC Intel·ligències Múltiples 4 pilars de J. Delors Pràctica reflexiva Competències bàsiques

26. Com ho podem fer?

27. No podem confondre innovació amb utilització de les TIC/TAC

28. La tecnologia és una eina no la solució

29. Ha canviat la manera de relacionar-se

30. Es passen hores fins que aconsegueixen superar-se, véncer al contrari, amb ajut o sense i sense por al fracàs

31. Aparenen a construir ells sols. Quant tenen un objectiu l’aconsegueixen Són creatius Són participatius Cada un és diferent

32. NOVES ALFABETITZACIONS Comunicació a través del llenguatge audiovisual : interpretar, utilitzar, valorar i produir imatges per a aprendre, per a comunicar-se... Multiculturalitat: coneixement, apreci i respecte per la cultura pròpia i la dels altres. Cultura de la globalització : coneixement i comprensió de les interrelacions entre fenòmens i processos que tenen lloc a escala global, regional i local. Gestió de la informació i us de les tecnologies (TIC / TAC) apropiades Coll, C. (2006). Lo básico en la educación básica .

33. Què entenem per canvi? PARAULA CLAU Innovació ........

34. En què consisteix la intel·ligència del nostre alumnat? Els atrau les operacions matemàtiques Una comprensió especial pel món natural Els agrada llegir i escriure Líders naturals amb models positiu de rol Gran percepció respecte a la seva persona amb fortes fites Gran habilitat esportiva i moviments corporals Toquen instruments musicals amb força destressa Creen objectes artístics fantàstics De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligent? Cadascu és únic Diferent Contribucions valuoses a la cultura humana

35. TOTS I TOTES SOM DIFERENTS

36. UNA NOVA MIRADA A L’EDUCACIÓ LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

37. MARC TEÒRIC Intel·ligències Múltiples 4 pilars de J. Delors Pràctica reflexiva Competències bàsiques

38. Els fonaments psicopedagògics 1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu Bastida ; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge …

39. Què entenem per competència? Ref: A. Zabala Al mateix temps i de forma interrelacionada Com Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements Per mitjà de En un context determinat A on De forma eficaç De quina manera D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses Per a què És la capacitat o habilitat Què

40. Les CCBB es basen en: Integració dels continguts Enfocament globalitzador Renovació metodològica Competències docents Sistema d’avaluació

41. Les darreres tendències sobre les teories de l’aprenentatge COINCIDEIXEN El coneixement es construeix a mesura que l’aprenent interactua amb l’entorn Coneixements previs per a donar lloc a nous coneixements Emfasi del paper actiu de la persona en la construcció del coneixement L’apreciació de la realitat és diferent per dues persones diferents El coneixements no és una còpia de la realitat, sinó una construcció de l’ésser humà L’autoavaluació i reflexió del procès d’aprenentatge http://dotsub.com/view/41f08de7-68dc-4365-af4c-5733f565b9e1 (Vídeo)L’estudiant a la xarxa

42. CREATIVITAT El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses. La creativitat té la mateixa importància que l’alfabetització Exemple: Nena de 6 anys dibuixant. La mestra pregunta: Què és? Déu Ken Robinson (2006) EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ FUTUR NOVA CONCEPCIÓ DE L’ECOLOGIA HUMANA

43. LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Què sabeu de les IM? Heu fet alguna aplicació? FEM EL QUINTO DE LES IM

44. VÍDEO: LES IM Quina és la vostra intel·ligència més desenvolupada? Com la feu servir per aprendre nous conceptes? Penseu en algún personatge famós que hagi destacat en una intel·ligència PREGUNTES: http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page

45. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”

46. H. Gardner va oferir al món el resultat de la seva investigació sobre la psicobiologia de l`ésser humà Currículum escolar Model per a ser utiltzat a les aules NO VA DISSENYAR UN NOU: Crear i desenvolupar la teoria de les IM

47. LA INTEL·LIGÈNCIA Principis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,… CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS Una Invariable Quantificable Innata/heredada Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom

48. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA És múltiple És educable És una capacitat Es pot desenvolupar Pot variar segons les experiències Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat

49. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.

50. Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris: Tenir una localització definida en el cervell. Posseir un sistema simbòlic i representatiu. Ser observable en grups de població. Evolucionar de manera independent i pròpia

51. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Necessitem totes les intel·ligències. Totes són igualment importants. Es combinen de forma única en cada ésser humà Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament.

52. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres

53. I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) Coneixement de les pròpies emocions - Capacitat de controlar-les. - Capacitat d’automotivar-se Reconeixement de les emocions alienes - Control de les relacions

54. ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM EXPERIÈNCIES CRISTAL·LITZANTS Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona. (Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola) EXPERIÈNCIES PARALITZANTS Les vivències negatives que tanquen intel·ligències. (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne) Hi ha dos tipus d’experiències: “ En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner

55. Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner Ref: Àlex Sala

56. A S P E C T E S C O M U N S IM i CB

57. IM i CCBB L’escola ha de despertar i ampliar intel·ligències i alhora és necessari desenvolupar competències. S’han de treballar els dos conceptes. Harmonitzar i coordinar les IM i la necessitat de ser competent (Transformar la informació en coneixement) No neixem amb CCBB Necessitat desenvolupar Necessàries per “esmolar les IM Les tenim totes Neixem amb IM Necessitem despertar-les Són eines Sistemes neuronals La maquineta fa punta als colors per pintar millor COMPETÈNCIES INTEL·LIGÈNCIES

58. Perfils IM Ambient IM a l’aula Com explicar IM a l’alumnat TREBALLEM AMB IM ?

59. PERFILS IM QÜESTIONARIS OBSERVACIONS D’AULA VALORACIONS, OPINIONS AUTOAVALUACIONS METACOGNICIÓ (CONSCIÈNCIA DE COM S’APRÈN) CONDUCTES DISRUPTIVES FAMILIES www.eduquem.net http://proyectohelado.com.ar/test/inteligencias www.literacyworks.org/mi On trobar qüestionaris?

60. Ambient IM a l’aula Canviem la mirada Decorem IM Expliquem-ho a l’alumnat Tothom és intel·ligent Cadascú té una combinació pròpia de intel·ligències que va evolucionant

61. Donaré possibilitats d’elecció a l’alumnat Avaluaré utilitzant altres intel·ligències que la lingüística

62. Utilitzaré els meus coneixements sobre les IM per fer sorgir talents i augmentar l’autoestima de l’alumnat Encoratjaré l’alumnat a reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge

63. L’aula un espai viu Tinc capacitats Les mostro Les valoren Tinc un lloc (Ref.A. Múñoz)

64. Què hem d’entendre per competències? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004

65. Què demanen les empreses? Capacitat per a relacionar-se. Saber comunicar. Adaptabilitat al lloc de treball. Puntualitat. Eficiència. Capacitat de solucionar problemes. Conèixer les noves tecnologies Mobilitat laboral

66. “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors, habilitats, experiència…” PROCESSOS COGNITIUS PROCESSOS EMOCIONALS

67. Ref: Roser Canals 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual COMPETÈN CIES COMUNICA TIVES 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal COMPETÈN CIES PERSONALS 5. Competència d’aprendre a aprendre 8. Competència social i ciutadana 4. Competència matemàtica 3. Tractament de la informació i competència digital COMPETÈN CIES METODOLÒGIQUES 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 2. Competències artística i audiovisual COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

68. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Per aconseguir-ho és clau l'organització del centre i/o aules Organització del professorat Participació de l'alumnat Procés d'aprenentatge de l’alumnat Treball individual Treball cooperatiu Ús de determinades metodologies Recursos didàctics

69. CURRÍCULUM COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS CONTINGUTS MÈTODES PEDAGÒGICS CRITERIS D’AVALUACIÓ CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS

70. El currículum ha de garantir que a l´acabar l´ensenyament obligatori tot l’alumnat tingui un bon domini de certes competències COMPETÈNCIES COMUNICATIVES 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre COMPETÈNCIES PERSONALS 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana Referents clau per al desplegament del currículum per competències: TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA Ref: R. Canals

71. TRANSVERSALITAT: Entesa com el criteri per a la selecció de continguts i opcions metodològiques que generin contextos globals d’aprenentatge des d’un enfocament interdisciplinari de les àrees i/o matèries. FUNCIONALITAT: Entesa com el criteri per establir i prioritzar opcions metodològiques que fomentin l’aplicació dels aprenentatges en diferents situacions i contextos reals , concrets i propers a l’alumnat AUTONOMIA DE L’ALUMNAT: Entesa com el criteri que afavoreixi les estratègies didàctiques que facin protagonista a l’alumnat com ara: la comunicació d´objectius, la presa de decisions, la corresponsabilitat en l’avaluació en les activitats d’ensenyament/aprenentatge...

72. COMPETÈNCIA DOCENT Capacitat per ... Cal conèixer les diferents intel·ligències Orientar-lo: personal, acadèmica i professionalment. Fer-lo pensar i gaudir. Conèixer l’alumnat Reflexió constant d’evidències Avaluació constant Posar en pràctica escola 2.0 aprén conjuntament: pares, alumnes i professors Dominar les TIC/TAC Fer alumnes competents. Riquesa d’activitats. Interdisciplinarietat Planificació i organització del propi treball Comunicació i relacions interpersonals Projecte Espurn@, projectes telemàtics,... Treball en grup cooperatiu i en xarxa Descobriment, els meus punts forts, debilitats, millora, èxits Autoconeixement positiu

73. METODOLOGIES COMPETENCIALS QUE DESENVOLUPEN INTEL·LIGÈNCIES Cooperatiu Racons Estudi de casos Portafolis Projectes Contractes PBL TIC/TAC Eines 2.0, WQ, Wiki, Caceres, blocs,vídeo,... TREBALL

74. C. social i ciutadana : Interacció amb els demés, normes de convivència, consciència de diversitat,… C. Coneixement i la interacció amb el món físic: interacció manipulativa i sensorial amb els elements del món físic C. comunicativa, ling. audiovisual: conversar i escoltar. Expressar-se per escrit, i diferents llenguatges audiovisuals C. Aprendre a aprendre: Consciència i control de les pròpies capacitats i coneixements. Autoavaluació. C. matemàtica: Comprendre, utilitzar i relacionar els números . Resoldre problemes C. Artística i cultural: observació i expressió creativa C.Tractament de la informació i c. digital: gestionar la informació, ús de les TIC C. Autonomia i iniciativa personal: aplicació de valors i actituds personals. Projectes individuals o col·lectius

75. Winslow Homer. Country School,1871

76. Una activitat de centre que m’agrada explicar i que va tenir èxit

77. Vídeo http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/15/IVrmN0ejsZY Escola inclusiva i de qualitat

78. Moltes gràcies! Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest Coordinadora del GRAIM (Grup de recerca de les IM) Membre del Projecte Espurn@