DIVERSITAT I INTERCULTURALITATFormació del professorat interí secundària Curs: 2009-2010 www.xtec.cat/~nalart , [email_address]
2.
REFLEXIONS PRÈVIES. AVALUACIÓ INICIAL Què es la diversitat? De quins tipus de diversitat parlem? Què volem dir amb interculturalitat? Ens presentem per parelles ACTIVITAT
3.
MODELS CLÀSSICS DEGESTIÓ DE LA DIVERSITAT Ref: Marta Casas Segregacionista POBLACIÓ IMMIGRANT SOCIETAT RECEPTORA Assimilacionista POBLACIÓ IMMIGRANT SOCIETAT RECEPTORA Acceptació de valors Multicultural Intercultural
4.
Intel.ligències 8 Estilsi ritmes Interessos Cultures Situació social Diversitat TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.
5.
PREMISES BÀSIQUES PERA L’EDUCACIÓ INTERCULTURAL Som més iguals que diferents Els conflictes són inevitables i enriquidors Tots som diversos en relació a algú altre Totes les persones som individuus complexos Tots tenim prejudicis i actituds que se’n deriven La dimensió emocional és bàsica Prejudici : sentiment desfavorable vers una persona que pertany a un grup, …. Estereotips : creences positives o negatives mantingudes per un individu sobre les característiques d’un grup com un tot
6.
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLESDr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
7.
QUÈ ÉS LAINTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.
8.
Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H. Gardner va establir uns criteris: Tenir una localització definida en el cervell. Posseir un sistema simbòlic i representatiu. Ser observable en grups de població. Evolucionar de manera independent i pròpia
9.
Concepte d’intel·ligència ABANSUna Innata Invariable Quantificable Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom. No es planteja AD ACTUALMENT Es pot desenvolupar És educable És una capacitat Pot variar segons les experiències Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat
10.
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES Necessitemtotes les intel·ligències. Totes són igualment importants. Es combinen de forma única en cada ésser humà. Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament. http:// www.youtube.com / watch?v = U9PkESxUjEY & feature = channel
Ref: Imma Palahíhttp://www.youtube.com/watch?v=IGRIROx5tik&feature=channel CCBB
13.
Els fonaments psicopedagògics1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu
Com es treballaen aquestes àrees i/o aules? AMB: OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat http://www.youtube.com/watch?v=FNXfsmvDr94&feature=channel Estratègies a l’aula
16.
Percentatges de retenció- mètode d’aprenentatge ( National Training Labs., Bethel, Maine) Aprenentatge escola activa “Aprenem fent” “ Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc ” ( Confucio) Grups de discussió Demostrant Audiovisual Llegint Escoltant 95 % Ensenyant i avaluant mútuament 90 % Ensenyant mútuament 75 % Fent 50 % 30 % 20 % 10 % 5 %
Activitat: anàlisi d’uncas Imagina’t que estàs donant classes en un IES de Cornellà. Ets tutor/a d’un tercer d’ESO amb 30 alumnes amb aquestes característiques: 20 alumnes espanyols nascuts tots a Cornellà o rodalies. 6 alumnes sudamericans: equatorians i peruans. 2 alumnes procedents del nord d’Àfrica. 2 alumnes xinesos. Quan imparteixes el crèdit comú de XXX has observat que des de fa un cert temps alguns dels alumnes no segueixen bé les explicacions i es perden. Et dóna la sensació que aquests no aprenen tot el que haurien d’aprendre i que a casa tampoc estudien massa. Això sí, la majoria porten sempre els deures ben fets. En general aquesta classe de tercer no sol presentar problemes de conducta a cap dels professors que hi intervenen, però sí que hi ha queixes de diversos docents en relació al seu baix rendiment acadènic, a que no s’esforcen prou i a que aquest curs es distreuen massa, ja que quan estaven a segon d’ESO el seu rendiment acadèmic era millor que el d’enguany. Les sospites es fan evidents quan fas el primer examen i observes que els resultats són baixos, especialment en els dos magrebins i en un dels xinesos. En la resta del grup, els resultats tampoc són els esperats, però creus que amb una mica d’atenció a la classe se’n poden sortir. Com a tutor/a d’aquest grup faries alguna cosa? Quines actuacions creus que anirien bé pel grup?
19.
Contracte educatiu Col·laboracióInstitut-tutor. Família DIAGNOSI PROPOSTA DE MILLORA Model d’escola inclusiva LIC/CLIC/ Tutor AO DIAGNOSI PROPOSTA DE MILLORA Ajudar a crear un marc de treball col·laboratiu entre tots/es. EAP SOL·LICITUD D’AJUDA DEL PROFESSIONALS EXTERNS. REVISIÓ DEL PII ( NOUVINGUTS) ESTRATÈGIES DE MILLORA (dinàmica grupal) ESTRATÈGIES D’AULA: Aprenentatge a partir de l’experiència Blocs d’aprenentatge curts Garantit comprensió lingüística (enunciats curts..) tant en els temes com en les eines avaluatives No passar a un nou bloc sense assolir els coneixements anteriors Utilitzar diferents metodologies tenint en compte les diferents inteligències. Treball conjunt amb tots els professors: treball col·laboratiu. Potenciar grups flexibles. Docència compartida.... EQUIP DOCENT DIAGNOSI: (AJUD DE L’EAP/ CLIC O LIC Problema de comprensió lingüística. (CLIC O TUTOR/A AO) Problemes socieoemocionals o familiars (SI CAL EAP) Problemes de motivació FER EL SEGUIMENT I VALORACIÓ DE LES PROPOSTES APORTADES PER L’EQUIP DOCENT. BUSCAR RECOLZAMENT AMB LA FAMÍLIA Treball grup-classe: educació emocional:autoestima, assertivitat, gestió d’emocions, resolució positiva de conflictes. Entrevistes puntuals amb les famílies TUTOR ACTUACIONS AGENTS
20.
ÀMBITS D’INTERVENCIÓ ALCENTRE L’ALUMNAT EL PROFESSORAT EL CENTRE LA COMUNITAT (L’ENTORN) EL CURRICULUM El currículum (explícit i ocult) és efectivament inclusiu, respectuós i atent a la diversitat? Com s’organitza (espais, horaris, protocols…)? Tot l’alumnat s’hi sent identificat? I les famílies? Es planteja com atendre la diversitat? Es contemplen els factors de desigualtat? Com es treballen les actituds excloents i discriminatòries? Es detecten els prejudicis? Es planteja com canviar determinades actituds? Com es vincula la vivència i el treball del centre amb l’entorn? Com es treballa amb les famílies? Existeix realment la comunitat educativa? Garantim, efectivament, l’equitat? Es potencia el respecte a tots els individus i grups? S’afavoreixen les interaccions entre els diferents grups?
21.
ON SÓN LESDIFICULTATS? NECESSITATS EDUCATIVES BARRERES PER ALS APRENENTATGES (A partir de les aportacions de F. Carbonell) M Casas Llengua Culturals Socials
Un centre inclusió treballa la diversitat…. Aprenentatge cooperatiu Planificació individual Docència compartida Resolució col.laborativa de conflictes Assessorament d’experts (EAP/LIC..)
24.
RECURSOS Unitats d’educació especial Unitats de suport a l’educació especial Escolaritat compartida Aula d’acollida Aula oberta (secundària) Atenció domiciliaria.
25.
Sense canvis enels elements Prescriptius del currículum Aplicació a l’alumnat amb NEE. Decisió de centre Responsables: EAP/ C. Diversitat/ Professorat TIPUS: Adaptacions metodològiques Adaptacions curriculars Aula Oberta Adaptacions grupals. Amb canvis en els elements prescriptius del currículum Aplicació sols si és s’esgotat la via de l’Adapt Curr. Les atorga el D:E Responsables EAP/ C. Diversitat/ professorat TIPUS : Modificacions en una àrea. Reducció de durada d’un cicle Augment d edurada d’un cicle. Escolaritat compartida Adequació curricular temporal i Addició curricular (L2 ) Aplicació a l’alumnat nou vingut Decisió de centre. Responsables C. Diversitat/ Professorat /TuorAA/ LIC/ CLIC Adapatacions curriculars Modificacions curriculars PI
26.
http ://www.youtube.com/watch?v=IVrmN0ejsZY&feature=channel_page APRENENTS INTEGRANTS GRUP HETEROGENI AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA DIVERSOS FLEXIBILITAT ENSENYAMENT ACTITUDS ÈSTRATÈGIES METODOLÒGIQUES ORIENTACIONS METODOLÒGIQIES ORGANITZACIÓ ESPAIS AGRUPAMENTS RITME SEQÜENCIACIÓ ACTIVITATS COMPLEXITAT L’ASSOLIMENT DE COMPETÈNCIES ADEQUACIONS CURRICULARS EN QUIN SENTIT SÓN LA RESPOSTA ÉS PER ASSEGURAR ESCOLA INCLUSIVA
27.
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PERALS PROFESSORS PER D’AFAVORIR L’ACOLLIDA Actitud càlida i afectuosa cap a l’alumnat Donar des del primer moment uns referents clars: pautes, normes, horari... Ajudar-lo a situar-se en l’espai i temps Crear vincles de confiança: professors, alumnes... Fer una valoració diagnòstica i detecció ajustada de necessitats. Establir una bona comunicació i assegurar-nos que entén el que li volem transmetre i que l’entenem. Generar mecanismes de col·laboració amb l’alumnat.
28.
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PERALS PROFESSORS PER AFAVORIR LA COMUNICACIÓ Entendre que tot professor és també professor de llengua. Respectar el procés que comporta aprendre una nova llengua: escoltar, familiaritzar-s’hi, interioritzar-la, produir per assaig-error, comprendre, expressar. Assegurar-nos que quan parlem a l’alumnat ens escolta. Parlar-li directament, si no ens entén captarà el nostre interès. Parlar-li a poc a poc però amb frases ben estructurades. Repetir-li les explicacions sempre que sigui necessari. Aportar-li la informació amb el suport d’altres llenguatges. Afavorir-ne la participació en converses. Activar estratègies conversacionals i correctives.
29.
Estratègies metodològiques Treballper projectes Docència compartida Treball per parelles Tutoria entre iguals Pla de treball Racons Grups cooperatius Tallers
30.
ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES Tutoriaentre iguals Treball per projectes Pla de treball Racons Grups cooperatius Tallers Treball per parelles PBL
31.
Transmissió i Reproducció del coneixement Reconstrucció compartida del coneixement Escoltar Copiar Treball individual Contestar Preguntar Discutir Parlar Treball cooperatiu
32.
RACONS Àmbits detreball creats en diferents indrets acotats de l’aula, per on l’alumnat passa successivament. Fomenta l’ autonomia. Poden ser de nivell, aula o cicle. TALLERS Espai social organitzat per facilitar un marc d’ actuacions sobre un eix temàtic, a partir d’ una proposta oberta plantejada pel mestre/a. Poden abraçar totes les àrees (llenguatge, plàstica, matemàtica, etc) PLA DE TREBALL Treball individualitzat, que aprofitant els interessos de l’alumnat, permet treballar aspectes del currículum seguint el ritme de l’alumne/a i el seu nivell de competències.
33.
GRUPS FLEXIBLES Agrupamentde l’alumnat segons el nivell de competències que modifica l’estructura del grup-classe durant el temps que se li destina. DESDOBLAMENTS Agrupament heterogeni i reduït d’alumnat que facilita l’atenció més personalitzada i l’assoliment dels objectius. CONTRACTE DIDÀCTIC O PEDAGÒGIC Document que permet negociar amb l’alumnat el treball que cal fer en un temps determinat i anotar els compromisos adquirits. Serveix per totes les àrees i per modificar aspectes actitudinals.
34.
GRUPS COOPERATIUS Instrumentidoni per construir socialment el coneixement i per a l’ajuda mútua. Implica que tothom treballi amb tothom. A nivell personal es treballa per la satisfacció d’autosuperar-se i a nivell grupal es plantegen objectius de millora evitant la competició entre els membres del grup. TREBALL PER PROJECTES Recurs metodològic que permet l’alumnat escollir l’ objecte d’aprenentatge. Fomenta la recerca, creativitat, autonomia i socialització. TREBALL PER PARELLES Forma organitzativa que permet sumar esforços i recursos per aconseguir un objectiu únic.
35.
TUTORIA ENTRE IGUALSTreball que facilita la interacció entre companys utilitzant els recursos dels mateixos alumnes. Es proposen models d’ actuació i resolució en un pla d’igualtat que permet incorporar fàcilment els aprenentatges. DOCÈNCIA COMPARTIDA Forma de treball que implica més d’un professor/a per tal de dur a terme el treball de l’ aula, planificant les unitats didàctiques i establint les relacions d’ensenyament-aprenentatge amb l’alumnat de forma compartida. Requereix un temps de preparació i un treball cooperatiu entre el professorat. Cal ser flexible i adaptatiu i mantenir una actitud d‘obertura. Permet una millor observació i detecció de necessitats.
36.
AULA D’ACOLLIDA Recursmolt específic, només per l’arribada de l’alumnat, que hauria d’estar molt vinculat a la seva aula de referència. Aquest recurs pot facilitar: Permet treballar una bona acollida a l’alumnat nouvingut. El treball accelerat del currículum de les matèries instrumentals, en funció de les necessitats de l’alumne/a. L’aprenentatge accelerat de la llengua vehicular i d’aprenentatge.
37.
CONTEXT EDUCATIU D’ACOLLIDA:UNA ESCOLA INCLUSIVA Satisfer les necessitats de tot l’alumnat sense que cap d’ells s’hagi d’ajustar a la majoria. Crear un sentit de comunitat i ajut mutu que promogui l’èxit de tots els seus membres . Tota persona és un membre important i valuós amb responsabilitat. Assegurar l’eix de participació pares, alumnes, mestres, personal no docent. CONSTRUIR UNA ESCOLA CAPAÇ DE:
38.
LA INCLUSIÓ ÉSUN ENFOCAMENT HOLÍSTIC QUE INCLOU TOTA LA COMUNITAT ACCEPTACIÓ CRÍTICA I CONSTRUCTIVA VALORS DE RESPECTE SENTIT DE PERTINENÇA A LA COMUNITAT PARTICIPACIÓ ACTIVA PRINCIPIS D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS
39.
La Fatima ésuna noia d’un poble interior del Marroc de 14 anys que acaba d’arribar al vostre centre. QUINES ACTUACIONS CREUS QUE HAURIEM DE PORTAR A TERME PER TAL DE GARANTIR: Una adequada diagnosi de necessitats. Una bona integració escolar i social ACTIVITAT Alumna Famílies Integració social(entorn) Mètodes d’aprenentatge Recursos inicials Incorporació al currículum normal Cultura de centre Integració escolar Alumna Famílies Diagnosi de necessitats Aula Centre Alumna Centre Famílies Acollida ACTUACIONS
Ús de la llengua catalana Dret a la diferència Igualtat d'oportunitats Cohesió social Ref: Departament d’Educació, 2005
42.
Pla educatiu d’entorn CENTRE EDUCATIU Alumnat en risc d’exclusió nouvingut Aula d’acollida AMBIT D’ACTUACIÓ DEL PLA LIC Ref: Departament d’Educació, 2005
43.
Un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre AULA D’ACOLLIDA Compromís del centre. Tutor d’acollida. Tecnologies de la informació i la comunicació. Recursos metodològics i materials específics.
44.
CENTRE EDUCATIU Adequaciói aplicació dels documents de centre Pas de l’aula d'acollida al centre acollidor Currículum Actitud
45.
Adequació i aplicaciódels documents de centre Projecte lingüístic Pla d’acollida Centre acollidor PAT
46.
Projecte lingüístic Potenciari consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge en un marc plurilingüe Respecte per a totes les llengües. Desaparició dels prejudicis lingüístics. Valoració de la diversitat lingüística. Importància de l’aprenentatge d’una nova llengua català castellà llengües estrangeres
47.
Projecte d’acollida id’integració escolar per a tot l’alumnat Sensibilització (equip directiu, professorat, alumnat, PAS,) Protocol de rebuda Avaluació inicial Criteris d’adscripció a un curs. Adaptació curricular Aula d’acollida Estratègies i sistemes organitzatius d’atenció individualitzada Pla d’acció tutorial. Tutoria entre iguals Serveis escolars Activitats complementàries i extraescolars
48.
Xarxa educativa AMPAEntitats locals Administracions locals CEIP IES Concertada E Adults Ll . Infants Serveis educatius XARXA EDUCATIVA NOU CONCEPTE D’ORGANITZACIÓ Ref: Departament d’Educació
49.
Acollida Competència socialCoeducació Comunicació Símbols identitaris Educació emocional Cultura de la pau Inclusió Cultura de la mediació Valors i actituds Ref: Departament d’Educació
50.
Què hem d’ensenyaral segle XXI? Educació integral/inclusiva?Quina? Quines competències?