Sostenibilitat i recursos limitats

1. LL’’espècie humana a laespècie humana a la
biosfera:biosfera:
la sostenibilitatla sostenibilitat

2. Presentació del BLOC 4Presentació del BLOC 4
 Què és el desenvolupament sostenible?Què és el desenvolupament sostenible?
 Què entenem perQuè entenem per sostenibilitatsostenibilitat??
 Quins recursos es troben en perillQuins recursos es troben en perill
dd’’esgotament? Per què?esgotament? Per què?
 Pot la nostra societat continuarPot la nostra societat continuar
indefinidament consumint recursos?indefinidament consumint recursos?
 Quins problemes de caràcter globalQuins problemes de caràcter global
només tenen solució amb lanomés tenen solució amb la
sostenibilitatsostenibilitat??

3. 10. Els recursos naturals10. Els recursos naturals
 La dependència deLa dependència de ll’’energiaenergia.. EnergiesEnergies
renovablesrenovables
 LL’’aigua:aigua: un recurs imprescindibleun recurs imprescindible
 Els recursosEls recursos forestalsforestals
 ElEl sòlsòl com a recurscom a recurs

4. 11. Impactes i riscos naturals11. Impactes i riscos naturals
 El canviEl canvi climàticclimàtic
 CausesCauses ii efectesefectes del canvi climàticdel canvi climàtic
 LaLa contaminaciócontaminació atmosfèricaatmosfèrica
 LL’’afebliment deafebliment de la capa dla capa d’’ozóozó
 La plujaLa pluja àcidaàcida
 Els riscosEls riscos sísmicssísmics
 Els riscosEls riscos volcànicsvolcànics

5. 12. La petjada ecològica12. La petjada ecològica
 Concepte deConcepte de petjada ecològicapetjada ecològica
 ElEl desenvolupamentdesenvolupament humàhumà
 CapitalCapital SolSol, capital, capital TerraTerra
 LaLa sostenibilitatsostenibilitat

6. 10. Els recursos naturals10. Els recursos naturals
i li l’’ús que en femús que en fem

7. Una ciutat sense aigua (p.132)Una ciutat sense aigua (p.132)
 DD’’on prové lon prové l’’aigua que raja de les aixetesaigua que raja de les aixetes
del centre on estudies?del centre on estudies?

8.  Quines són les fonts dQuines són les fonts d’’energia deenergia de
ll’’escola? És a dir, descola? És a dir, d’’on prové lon prové l’’energia queenergia que
fa possible que tot funcione (els llums, elsfa possible que tot funcione (els llums, els
ordinadors, la calefacció, etc.)ordinadors, la calefacció, etc.)

9. Els recursos energètics:Els recursos energètics:
 Són béns que extraiem de la natura perSón béns que extraiem de la natura per
obtenir energiaobtenir energia
 NN’’hi ha dehi ha de renovablesrenovables (eòlica) i(eòlica) i nono
renovablesrenovables (petroli, combustibles fòssils)(petroli, combustibles fòssils)
 Hi ha energiaHi ha energia endosomàticaendosomàtica (aliments) i(aliments) i
exosomàticaexosomàtica (estil de vida, biomassa)(estil de vida, biomassa)
 LL’’ús de cada tipus varia molt dús de cada tipus varia molt d’’uns païsosuns països
a da d’’altres (vg. Taula p. 134)altres (vg. Taula p. 134)

10. Perspectives en lPerspectives en l’’ús deús de
ll’’energia:energia:
 LL’’esperança està posada en lesesperança està posada en les energiesenergies
renovablesrenovables perquè les no renovables tard operquè les no renovables tard o
dd’’hora shora s’’esgotaranesgotaran
 EnergiaEnergia nuclear de fissiónuclear de fissió (no renovable)(no renovable)
 LL’’hidrogenhidrogen com a combustible (renovable)com a combustible (renovable)
 LL’’energiaenergia hidroelèctricahidroelèctrica (r)(r)
 LL’’energiaenergia maremotriumaremotriu (r)(r)
 LL’’energiaenergia nuclear de fusiónuclear de fusió (r)(r)
 Altres: eòlica, fotovoltaica, geotèrmica (r)Altres: eòlica, fotovoltaica, geotèrmica (r)
http://lasfuentesdeenergia.blogspot.com/http://lasfuentesdeenergia.blogspot.com/

11. LL’’or verd: elsor verd: els
biocombustiblesbiocombustibles
 Es pot considerarEs pot considerar
renovablerenovable perquè laperquè la
producció és ràpidaproducció és ràpida
(temps de creixement i(temps de creixement i
collita dels cultius) icollita dels cultius) i
ss’’explota a un ritmeexplota a un ritme
equivalent al de laequivalent al de la
generació del recursgeneració del recurs

12.  ElEl monocultiumonocultiu de canya dede canya de
sucre i de dacsa que nosucre i de dacsa que no
ss’’utilitza com a recursutilitza com a recurs
alimentari substitueix elsalimentari substitueix els
conreus de plantesconreus de plantes
alimentàries, com algunsalimentàries, com alguns
cereals de gran importància encereals de gran importància en
ll’’alimentació. La transformacióalimentació. La transformació
massiva dmassiva d’’aquests conreus haaquests conreus ha
creat polèmica sobretot acreat polèmica sobretot a
Amèrica del SudAmèrica del Sud , ja que té, ja que té
el risc de provocar problemesel risc de provocar problemes
alimentaris en grans regionsalimentaris en grans regions

13. LL’’aigua: un recurs imprescindibleaigua: un recurs imprescindible
 LL’’aigua que usem prové daigua que usem prové d’’aigüesaigües
superficialssuperficials (embassaments) o d(embassaments) o d’’aqüífersaqüífers
(pous)(pous)
 Usos que en fem:Usos que en fem:
 ÚsÚs agrícolaagrícola (reg per inundació, degoteig)(reg per inundació, degoteig)
 ÚsÚs industrialindustrial (refrigerant, paper, acer, plàstic)(refrigerant, paper, acer, plàstic)
 ÚsÚs domèsticdomèstic (higiene, rentar, inodor, jardins)(higiene, rentar, inodor, jardins)
 ÚsÚs energèticenergètic (energia hidroelèctrica)(energia hidroelèctrica)
 ÚsÚs lúdiclúdic (fonts, piscines, parcs aquàtics, golf)(fonts, piscines, parcs aquàtics, golf)

14. LL’’aigua és un bé escàsaigua és un bé escàs

15.  Gràcies a lGràcies a l’’energia solar i la força de la gravetatenergia solar i la força de la gravetat
ll’’aigua circula per la hidrosfera, però tota laigua circula per la hidrosfera, però tota l’’aiguaaigua
dolça no és apta per a ldolça no és apta per a l’’ús humàús humà
 La demanda dLa demanda d’’aigua pot provocar laaigua pot provocar la
sobreexplotació dels aqüíferssobreexplotació dels aqüífers en zones on plouen zones on plou
poc (costa mediterrània) i lapoc (costa mediterrània) i la salinitzaciósalinització dels pousdels pous
 Diverses activitats humanes generenDiverses activitats humanes generen residusresidus queque
provoquen laprovoquen la contaminaciócontaminació
 Els microorganismes dels sistemes aquàticsEls microorganismes dels sistemes aquàtics
autodepuren lautodepuren l’’aigua. Lesaigua. Les estacions depuradoresestacions depuradores
dd’’aigües residuals eliminen els contaminants iaigües residuals eliminen els contaminants i
restitueixen la qualitat de lrestitueixen la qualitat de l’’aiguaaigua

16. Depuradora d’aigües residuals de Lugo

17.  Reducció delReducció del consumconsum
 Augment deAugment de ll’’eficiència de leseficiència de les
instal·lacionsinstal·lacions
 DessalinitzacióDessalinització dd’’aigua marinaaigua marina
 TransvasamentsTransvasaments dd’’aigua deaigua de
conques amb excedents hídricsconques amb excedents hídrics
Solucions a l’escassetat de l’aigua:

18. Dessalinitzadora i central elèctrica de Gran Canària

19. Fem números ambFem números amb
lala factura de lfactura de l’’aiguaaigua
 67000 L/90 dies = 744,4 L per dia67000 L/90 dies = 744,4 L per dia
744 L/5 persones =744 L/5 persones = 148,8 L148,8 L persona i diapersona i dia
(Barcelona 122 L/dia, amb(Barcelona 122 L/dia, amb estalvisestalvis podriapodria
oscil·lar entre 70 i 100 L diaris)oscil·lar entre 70 i 100 L diaris)
 153,27 E/67000 L = 0,002 E cada L (100 L153,27 E/67000 L = 0,002 E cada L (100 L
costen unscosten uns 20 cèntims20 cèntims). L). L’’aiguaaigua
embotellada és molt més cara (50 c/L)embotellada és molt més cara (50 c/L)

20. Fem números ambFem números amb
lala factura de lfactura de l’’aiguaaigua
 Sumem IVA i TMRM: 7,31 E + 30,49 E =Sumem IVA i TMRM: 7,31 E + 30,49 E =
37,8 E d37,8 E d’’impostos. 37,8·100/153,27 =impostos. 37,8·100/153,27 =
24,66 %24,66 % dd’’impostosimpostos
 2 milions a 148,8 L per persona i dia,2 milions a 148,8 L per persona i dia,
durant 365 dies seria: 2·10durant 365 dies seria: 2·1066
·148,8·365 =·148,8·365 =
108624·10108624·1066
L per any. Per passar a hmL per any. Per passar a hm33
cal dividir per 10cal dividir per 1099
. El resultat final és un. El resultat final és un
consum anual deconsum anual de 108,6 hm108,6 hm33
dd’’aiguaaigua

21. Els recursos forestalsEls recursos forestals
 ElsEls boscosboscos ocupen 1/3 de les terresocupen 1/3 de les terres
emergides i hi habiten la major part de lesemergides i hi habiten la major part de les
espècies conegudesespècies conegudes
 Hi ha prop de 2 milions, encara que potserHi ha prop de 2 milions, encara que potser
més, dmés, d’’espècies diferents, despècies diferents, d’’això en diemaixò en diem
BIODIVERSITATBIODIVERSITAT
 AlsAls boscos tropicalsboscos tropicals (6 % de les terres(6 % de les terres
emergides) hi viuen entre el 50 i el 90 %emergides) hi viuen entre el 50 i el 90 %

22.  Les masses forestals tenen un paper clauLes masses forestals tenen un paper clau
en laen la regulacióregulació de lde l’’atmosferaatmosfera
 Durant laDurant la fotosíntesifotosíntesi incorporen COincorporen CO22 ii
alliberen Oalliberen O22
 Els boscos generenEls boscos generen humitathumitat i influeixen eni influeixen en
elel clima localclima local: el fan: el fan més temperatmés temperat ii
redueixen les oscil·lacions de zonesredueixen les oscil·lacions de zones
properes desproveïdes de boscosproperes desproveïdes de boscos

23. Els recursos dels boscosEls recursos dels boscos
 Matèries primeresMatèries primeres per a fer: mobles, materialsper a fer: mobles, materials
de construcció, paper, aliments, energia,de construcció, paper, aliments, energia,
fàrmacs (anticancerígens)...fàrmacs (anticancerígens)...
 Fa uns anys elFa uns anys el CARBÓ VEGETALCARBÓ VEGETAL era laera la
principal font dprincipal font d’’energia primàriaenergia primària
 Durant la Revolució Industrial fou substituït pelDurant la Revolució Industrial fou substituït pel
CARBÓ MINERALCARBÓ MINERAL
 Però encara hi ha molts països que basen partPerò encara hi ha molts països que basen part
dels seus recursos en ladels seus recursos en la BIOMASSABIOMASSA delsdels
boscos (llenya de troncs i branques i carbóboscos (llenya de troncs i branques i carbó
vegetal)vegetal)
 Més de la meitat de la fusta es gasta per aMés de la meitat de la fusta es gasta per a
obtenirobtenir FUELFUEL, combustible bàsic en molts, combustible bàsic en molts
països pobrespaïsos pobres

24. Fragas do rio Eume

25. LL’’explotació dels boscosexplotació dels boscos
 ElEl creixement econòmiccreixement econòmic i lai la progressió demogràficaprogressió demogràfica
provoquen lprovoquen l’’explotació excessiva dels recursos forestalsexplotació excessiva dels recursos forestals
 Molts països pobres paguenMolts països pobres paguen el deuteel deute amb els rics ambamb els rics amb
recursos naturals (fusta, minerals preciosos...)recursos naturals (fusta, minerals preciosos...)
 AlAl BrasilBrasil la selva es converteix en pastura per engreixarla selva es converteix en pastura per engreixar
el bestiarel bestiar
 AA MadagascarMadagascar el monocultiu de canya de sucreel monocultiu de canya de sucre
substitueix el bosc tropicalsubstitueix el bosc tropical
 AA MalàisiaMalàisia part de la selva és explotada per a traurepart de la selva és explotada per a traure
fustafusta
 A lA l’’illa deilla de KalimantanKalimantan (Indonèsia) es desfà l(Indonèsia) es desfà l’’hàbitathàbitat
natural de lnatural de l’’orangutan per a plantar palmeres per fer oliorangutan per a plantar palmeres per fer oli
de palmade palma
 http://teknociencia.wordpress.com/2008/12/31/pocos-motivoshttp://teknociencia.wordpress.com/2008/12/31/pocos-motivos

26. Bosc de Kalimantan
Indonèsia

27. LL’’explotació dels recursos ha de serexplotació dels recursos ha de ser
SOSTENIBLESOSTENIBLE i mai no si mai no s’’han dhan d’’extraureextraure
recursos a un ritme més alt del que tardenrecursos a un ritme més alt del que tarden
a regenerar-se.a regenerar-se.
En aquests moments a molts llocs delEn aquests moments a molts llocs del
planeta els boscos teòricamentplaneta els boscos teòricament
RENOVABLESRENOVABLES ss’’exploten amb talexploten amb tal
intensitat que es converteixen en recursosintensitat que es converteixen en recursos
NO RENOVABLES.NO RENOVABLES.
Un bosc pot tardar dècades o segles aUn bosc pot tardar dècades o segles a
regenerar-seregenerar-se

28. Les reforestacionsLes reforestacions
 Molts boscos sMolts boscos s’’han substituït per zones dehan substituït per zones de
conreu i pasturatgeconreu i pasturatge
 També en alguns països han augmentat o sTambé en alguns països han augmentat o s’’hanhan
mantingut les superfícies forestalsmantingut les superfícies forestals
 SS’’han dut a termehan dut a terme REFORESTACIONSREFORESTACIONS ambamb
arbres de creixement ràpid que no sónarbres de creixement ràpid que no són
autòctons (pi, eucaliptus...)autòctons (pi, eucaliptus...)
 La reforestació amb plantes que no són pròpiesLa reforestació amb plantes que no són pròpies
de lde l’’hàbitat comportahàbitat comporta problemesproblemes: disminució de: disminució de
les espècies autòctones, pèrdua del boscles espècies autòctones, pèrdua del bosc
original, propagació de malalties, empobrimentoriginal, propagació de malalties, empobriment
de la diversitat, sequera i augment del riscde la diversitat, sequera i augment del risc
dd’’incendis forestalsincendis forestals

29. Paper iPaper i fustafusta ràpidaràpida
 Ús de suportsÚs de suports digitalsdigitals,, reutilitzacióreutilització deldel
paper (usar lpaper (usar l’’altra cara per imprimiraltra cara per imprimir
esborranys),esborranys), sensibilitzarsensibilitzar la gentla gent
 Les espècies foranes prenen el paperLes espècies foranes prenen el paper
dd’’altres espècies autòctones fins quealtres espècies autòctones fins que
poden eliminar-les. Lpoden eliminar-les. L’’eucaliptuseucaliptus ha fetha fet
desaparèixer molts boscos autòctons a ladesaparèixer molts boscos autòctons a la
cornisa cantàbrica i Galícia i a més és unacornisa cantàbrica i Galícia i a més és una
espècie que facilita la propagació del focespècie que facilita la propagació del foc

30. El sòl com a recursEl sòl com a recurs
 És la zona dÉs la zona d’’interacció entre els éssersinteracció entre els éssers
vius i els factors ambientals (roques, aire,vius i els factors ambientals (roques, aire,
aigua) i el lloc on es generen i retenen elsaigua) i el lloc on es generen i retenen els
nutrients de les plantesnutrients de les plantes
 ElEl sòlsòl és un sistema natural dinàmic queés un sistema natural dinàmic que
ss’’ha format per lha format per l’’alteració de lesalteració de les roquesroques
per lper l’’acció delsacció dels agents atmosfèricsagents atmosfèrics i elsi els
éssers viuséssers vius

31.  Perquè es forme un sòl han de passarPerquè es forme un sòl han de passar
molts anys, en canvimolts anys, en canvi ss’’erosionaerosiona
fàcilmentfàcilment
 És un recurs fonamental perquè és elÉs un recurs fonamental perquè és el
substratsubstrat dd’’on obtenen els productorson obtenen els productors
primaris part de la matèria mineralprimaris part de la matèria mineral
necessària per a viurenecessària per a viure
 Hi viuen elsHi viuen els microorganismesmicroorganismes
descomponedorsdescomponedors que transformen laque transformen la
matèria orgànica en nutrients inorgànicsmatèria orgànica en nutrients inorgànics
dd’’on es nodreixen les planteson es nodreixen les plantes
 El sòl té unEl sòl té un ús agrícola i ramaderús agrícola i ramader . La. La
producció delsproducció dels conreus i pasturesconreus i pastures
depèn de la qualitat i fertilitat del sòldepèn de la qualitat i fertilitat del sòl

32. La pèrdua de sòlLa pèrdua de sòl
 LL’’agricultura intensivaagricultura intensiva (maquinària(maquinària
pesant, monocultiu) provoca unpesant, monocultiu) provoca un
empobriment i requereix lempobriment i requereix l’’ús creixentús creixent
dd’’adobs (fosfats i nitrats) que podenadobs (fosfats i nitrats) que poden
contaminar les aigües subterràniescontaminar les aigües subterrànies
 El nombre de caps de bestiar perEl nombre de caps de bestiar per
hectàrea dehectàrea de pasturatgepasturatge ha de respectarha de respectar
les característiques del sòl. Un excésles característiques del sòl. Un excés
provoca la degradació (erosió,provoca la degradació (erosió,
compactació...)compactació...)

33.  La pèrdua de sòl més important és laLa pèrdua de sòl més important és la
causada percausada per ll’’erosió hídricaerosió hídrica. Les. Les
pluges arrosseguen materials del sòlpluges arrosseguen materials del sòl
 ElEl clima mediterraniclima mediterrani (estius secs,(estius secs,
pluges torrencials a la tardor) i lespluges torrencials a la tardor) i les
condicions geològiques del nostrecondicions geològiques del nostre
paisatge fan que aquest siga un problemapaisatge fan que aquest siga un problema
molt greu en el nostre àmbit territorialmolt greu en el nostre àmbit territorial

35. La desforestació i la desertificacióLa desforestació i la desertificació
 LaLa degradació dels boscosdegradació dels boscos està relacionadaestà relacionada
amb la pèrdua de sòl, ja que la coberta vegetalamb la pèrdua de sòl, ja que la coberta vegetal
contribueix a la conservació i estabilitatcontribueix a la conservació i estabilitat
 Causa de desforestació: laCausa de desforestació: la tala abusivatala abusiva dede
territoris per a usos diversos (mineria,territoris per a usos diversos (mineria,
pasturatge, conreu, carreteres...)pasturatge, conreu, carreteres...)
 Una altra causa de desforestació: elsUna altra causa de desforestació: els incendisincendis
forestalsforestals. La pèrdua de masses forestals fa. La pèrdua de masses forestals fa
minvar la fixació de COminvar la fixació de CO22 i augmenta li augmenta l’’efecteefecte
hivernaclehivernacle

36.  Les zones boscoses redueixenLes zones boscoses redueixen
ll’’erosionabilitaterosionabilitat del sòl. La vegetaciódel sòl. La vegetació
intercepta una fracció dintercepta una fracció d’’aigua que cau, enaigua que cau, en
redueix la velocitat dredueix la velocitat d’’impacte i disminueiximpacte i disminueix
el poder erosiu de les precipitacions.el poder erosiu de les precipitacions.
També fa minvar lTambé fa minvar l’’escorrentiaescorrentia i contribueixi contribueix
a disminuir la disminuir l’’erosió hídrica del sòl.erosió hídrica del sòl.
 LesLes arrelsarrels dificulten que el sòl sdificulten que el sòl s’’erosione,erosione,
el mantenen més compacte, i la matèriael mantenen més compacte, i la matèria
orgànica acumulada (orgànica acumulada (virostavirosta, fulles en, fulles en
descomposició) i ldescomposició) i l’’humushumus el protegeixenel protegeixen
de lde l’’erosióerosió

37.  La desforestació i la pèrdua de sòlLa desforestació i la pèrdua de sòl
comporten lcomporten l’’avanç del desert, el queavanç del desert, el que
anomenem laanomenem la desertificaciódesertificació
 LesLes terres àridesterres àrides (1/3 del planeta) són(1/3 del planeta) són
extremament vulnerables a laextremament vulnerables a la
sobreexplotació i lsobreexplotació i l’’ús inadequat de la terraús inadequat de la terra
 Segons la FAO a començaments delSegons la FAO a començaments del
segle XXI més desegle XXI més de 250 milions250 milions dede
persones estan ja afectades per lapersones estan ja afectades per la
desertificació i uns 1000 milions en mésdesertificació i uns 1000 milions en més
de 100 països estaran en risc els propersde 100 països estaran en risc els propers
anysanys
 Deteriorament dels hàbitats i pèrdua deDeteriorament dels hàbitats i pèrdua de
biodiversitatbiodiversitat

39. La Cripta de la Fi del MónLa Cripta de la Fi del Món ::
ll’’arca de Noè de les plantesarca de Noè de les plantes
 Difícilment es podrien repoblar, ja queDifícilment es podrien repoblar, ja que lala
supervivència de les espècies nosupervivència de les espècies no
pot deslligar-se de la presènciapot deslligar-se de la presència
dd’’altres éssers vius i de laltres éssers vius i de l’’entornentorn (les(les
espècies no viuen aïllades). Depenent delespècies no viuen aïllades). Depenent del
grau dgrau d’’afectació dels ecosistemes, no esafectació dels ecosistemes, no es
podria repoblar fàcilment.podria repoblar fàcilment.

40.  LesLes condicions climàtiquescondicions climàtiques naturalsnaturals
de lde l’’arxipèlag de les Svalbard són ideals,arxipèlag de les Svalbard són ideals,
sobretot les baixes temperatures, quesobretot les baixes temperatures, que
permeten conservar les llavors sensepermeten conservar les llavors sense
germinar i en bon estatgerminar i en bon estat
 LL’’existència de bancs de llavors permetexistència de bancs de llavors permet
preservar el patrimoni genèticpreservar el patrimoni genètic de lade la
Terra i la seuaTerra i la seua biodiversitatbiodiversitat, i mai no se, i mai no se
sap si podríem utilitzar aquest potencialsap si podríem utilitzar aquest potencial
biològic en situacions futuresbiològic en situacions futures

41. Secció de la Cripta de la Fi del Món a les illes Svalbard (Noruega)

42. WEBS on sWEBS on s’’explica el projecteexplica el projecte
(Global Seed Vault)(Global Seed Vault)
 http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B3veda_Ghttp://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%B3veda_Gl
 http://www.croptrust.org/main/arctic.php?itemihttp://www.croptrust.org/main/arctic.php?itemid
 http://en.wikipedia.org/wiki/Svalbard_Global_Shttp://en.wikipedia.org/wiki/Svalbard_Global_S