ELS ECOSISTEMES K´ÑOKMç

3. • És el conjunt format per els éssers vius que viuen a una
zona determinada que es relacionen estretament entre
ells.
• El conjunt de tots els ecosistemes de la terra es coneix
com ecosfera.
• Ni ha de dos tipus: terrestres i aquàtics.
• Els estudia l’ecologia.

4. ECOSISTEMES
ELEMENTS
EL BIÒTOPLA BIOCENOSI
Conjunt d'éssers vius de
l’ecosistema.
Part inorgànica de
l’ecosistema. Ex. roques,
aire, aigua...
Es relacionen entre si

5. Per descriure i identificar a la biocenosi hem de saber:
 Llista dels éssers vius amb el seu %
 Relació entre ells. Les relacions alimentaries en són un
exemple.
Els factors provocats per la biocenosi en diem factors
biòtics.

6. Per descriure el biòtop necessitem saber:
 Tipus d’ecosistema. Ex. bassa, conreu de cereals...
 variables fisicoquímiques s'anomenen factors abiòtics.
Ex. tipus de sol, quantitats de llum, temperatures, etc. Les

7. El poden compartir dues
especies

8. • El flux d’energia s’inicia des de la fotosíntesi.
• L’energia entra mitjançant E. Lumínica, a continuació els
organismes productors la transformen en E. química. I
així va passant d’un nivell tròfic a un altre.

9. • La matèria circula per l’ecosistema de manera cílica.
• Els organismes productors consumeixen matèria
inorgànica i la converteixen en orgànica. Quan moren els
descomponedors converteixen en matèria inorgànica.

10. • Els productors: fabriquen la seva pròpia matèria orgànica
a partir de diòxid de carboni, aigua i sals minerals fent la
fotosíntesi, utilitzant l'energia del Sol
• Els consumidors s'alimenten d'altres éssers vius. N'hi ha
de tres tipus:
• Primaris, s'alimenten de vegetals.
• Secundaris. Alguns són omnívors, és a dir, inclouen vegetals en la
dieta.
• Terciaris. S'alimenten d'altres animals, tant herbívors com
carnívors. També reben el nom de supercarnívors.
• Els descomponedors es nodreixen descomponent la
matèria orgànica i produint com a resultat substàncies
inorgàniques, utilitzades pels productors.

11. Son les relacions que s’estableixen entre els éssers vius
que es mengen els uns als altres.
N’hi ha diverses:
Cadenes tròfiques
xarxes tròfiques

12. Els nivells tròfics es representen a través de pisos
superposats.
Hi ha tres tipus:
1. Piràmide de nombres.
S'hi representa el nombre d'individus que hi ha de cada
nivell tròfic sense tenir en compte la mida dels organismes.
Poden ser invertides; per exemple, un arbre (productor)
que sustenta diferents poblacions de consumidors, o un
organisme i els seus paràsits.

14. 2. Piràmides de biomassa
Els pisos representen la quantitat de matèria orgànica de
cada nivell tròfic. La biomassa es mesura en g o Kg de
matèria orgànica seca per unitat de m2 o m3.
A mesura que pugem, els pisos són més petits, ja que la
matèria orgànica s'utilitza per produir energia. Poden ser
invertides. Aquests tipus de piràmides invertides
acostumen a ser temporals, ja que si la situació es
mantingués molt de temps, l'ecosistema acabaria
desapareixent.

16. 3. Piràmides d’energia
Cada pis representa l'energia emmagatzemada en un
nivell tròfic en un temps determinat. Són les que
proporcionen més informació, ja que mostren el flux
d'energia entre els nivells tròfics. no poden ser invertides,
ja que l'energia que té un nivell tròfic sempre és més gran
que la del nivell superior, per poder sostenir-lo

18. • Els animals herbívors són consumidors primaris, i els
carnívors, secundaris i terciaris, diem que els
consumidors tenim una nutrició heteròtrofa
• Productors
Per mitjà de la fotosíntesi, els productors fabriquen la
matèria orgànica que després utilitzen els consumidors.

20. • Descomponedors
Els descomponedors transformen la matèria orgànica en
inorgànica, que pot tornar a ser utilitzada pels productors.

21. • Si representéssim en una gràfica el nombre d'individus
d'una població en funció del temps obtindríem corba en J.
• Una població natural no pot créixer de manera indefinida,
el creixement també està limitat per les altres espècies
Això provoca que el nombre d'individus s'estabilitzi al
voltant d'una mida màxima, de manera que s'obté una
corba en forma de S.

22. La interacció entre les diferents poblacions que habiten en un ecosistema afecta de
manera que entre elles s'estableix un mecanisme regulador. Això manté les diferents
poblacions oscil·lants al voltant d'un nombre mitjà d'individus. Un exemple d'això és
el sistema depredador-presa.

24. Factors abiòtics Depenent de la zona
Temperatura
Llum
Humitat
Zona freda
Desert fred.
Tundra.
Taigà
Zona temperada
Estepa
Bosc caducifoli
Bosc mediterrani
Zona càlida
Bosc equatorial
Bosc tropical
Sabana
Desert càlidPoden ser
Naturals Humanitzats

25. Ecosistema
D’alta
Muntanya

27. Boscos caducifolis
El sòl fèrtil i gruixut acull molts éssers vius.
Són típics del clima oceànic, amb hiverns
freds i precipitacions abundants.

29. Sistemes de conreu
Les característiques del biòtop varien
segons el clima de la zona i el tipus de
conreu (regadiu o secà).

31. Parcs i jardins

33. Factors abiòtics
Depenent del medi
Temperatura
Llum
Pressió
Salinitat
Quantitat d’oxigen
Marins
Fons sorrencs poc
profunds
Zona intermareal
D’aigua dolça
Rius i rierols
Llacs i
aiguamolls

34. Zona intermareal
El biòtop es
caracteritza per quedar
submergit i sotmès a
l'onatge durant la
marea alta, i quedar al
descobert durant la
marea baixa; molts
animals s'enterren
llavors a la sorra o
ocupen els tolls que hi
queden; alguns ocells
hi van en cerca
d'aliment.

36. Els fons sorrencs poc profunds
És un biòtop
permanentment
submergit hi
arriba força llum
i l’aigua conté
oxigen en
abundància, ja
que està sotmès
a l'onatge.

38. Rius i rierols
Els cursos d'aigua
són biòtops que es
caracteritzen per tenir
llum abundant i molt
oxigen dissolt en
l'aigua. Quan l'aigua
queda estancada, és
freqüent que
n'augmenti la
temperatura i hi
disminueixi la
quantitat d'oxigen
dissolt

40. Llacs i aiguamolls
Aquestes masses d'aigua, es caracteritzen per la poca
profunditat, fins i tot algunes vegades arriben a assecar-se. la
quantitat d'oxigen dissolt pot ser escassa i són molt sensibles a
la contaminació. La presència dels contaminants redueix encara
més l'oxigen disponible.

41. • La biodiversitat és una variable que s'utilitza en ecologia
per valorar la qualitat de la biocenosi d'un ecosistema i
expressar la quantitat de formes de vida diferents que la
constitueixen.

42. El Biòtop: sòlids com graves, sorra...
líquids com aigua amb sals minerals
gasos com l’aire dels porus
La biocenosi: plantes verdes, petits mamífers, fongs,
bacteris...

43. • Es forma amb el següent procés:
Els fenòmens atmosfèrics actuen sobre les roques de la superfície i provoquen la
meteorització (1). S'hi instal·len éssers vius, que col·laboren a disgregar les roques i
proporcionen compostos orgànics (2). El resultat és la formació d'una capa superficial
que recobreix les roques (3). El sòl desenvolupat permet una vegetació de mida més
gran i la instal·lació d'animals (4).