SlideShare a Scribd company logo
RELACIONS  DE LA BIOCENOSI Els éssers vius de l’ecosistema, a més de relacionar-se amb el biòtop també es relacionen entre ells. Quins tipus de relació es donen?
Recordem… La  biocenosi  o  comunitat  és la  part biótica  de l’ecosistema. Està formada per les  poblacions  de les diferents espècies que viuen relacionades en el mateix biòtop. I entenem com a  població  el conjunt d’individus d’una mateixa espècie que ocupa una àrea determinada.  Totes les poblacions que conviuen en l’ecosistema formen la  comunitat . Aquesta convivència es tradueix en una diversitat de relacions entre els individus. Ara veurem aquesta varietat de relacions biòtiques…
Tipus de relacions de la biocenosi ,[object Object],[object Object]
1.  Relacions intraespecífiques ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
a)Relacions familiars Els individus que s’agrupen tenen relació de parentesc: pares, fills, germans… Facilita la reproducció i la cura de la descendència.
Les famílies poden ser molt diverses:  el pare, la mare i les seves cries… És el cas de molts ocells…
O d’alguns peixos, com aquesta parella de peixos papallona, que estarà junta tota la vida!
La famíla pot estar formada només per la mare i les seves cries, que de vegades, s’uneixen a grups similars…. Famílies matriarcals són les de rossegadors, elefants, felins,…
 
També són mares “solitàries” les aranyes, els escorpins…
Les famílies poden ser  monògames   (un mascle i una femella) o  polígames  ( un mascle i diverses femelles). Poden ser  permanents  o  temporals … Les osses crien als seus fills soles. Els cadells estaran amb la mare uns dos anys.
b) Gregarisme Formades per individus que viuen junts al llarg d’un periode de temps més o meys llarg amb la finalitat d’ajudar-se mútuament. És el cas de les bandades d’aus migratòries, dels bancs de peixos, dels ramats d’hervíbors…
 
 
c) Colònies Associacions d’individus que s’han originat asexualment, i que es mantenen units al llarg de tota la vida perquè tenen estructures comunes. És el cas dels pòlips del coral.
 
d) Societats Grup d’individus que viuen junts, s’organitzen, estableixen jerarquies i fan reparticions de tasques. Solen presentar diferències anatòmiques i fisiològiques. És el cas dels insectes socials, com les abelles, les formigues, els tèrmits.
Formigues i abelles tenen una jerarquia ben definida
e) Territorialitat Entre individus d’una mateixa espècie poden donar-se relacions de competència, com per exemple la rivalitat per l’aliment, l’espai, la llum, l’aparellament…
Batalla d’impales durant l’època de reproducció
 
2. Relacions interespecífiques Són les relacions biòtiques que s’estableixen entre els individus de diferents espècies de la biocenosi. Les més importants són: a) competència b) depredació c) parasitisme d) comensalisme (inquilinisme) e) mutualisme d) simbiosi
a) Competència (-/-) Té lloc entre els individus de diferents poblacions quan existeix la demanda d’un mateix recurs comú, que pot ser limitant.
Dit d’una altra manera: les poblacions del mateix nivell tròfic lluiten per l’aliment, altres pel territori (alguns ocells competeixen a l’hora de niar, per exemple), les espècies vegetals poden competir per la llum, o pel sòl… La competència ha jugat un paper decissiu en l’ evolució  de les espècies, ja que ha estat un factor de  selecció natural
b) Depredació (+/-) Es dóna quan una espècie, que anomenem  depredadora , s’alimenta d’una altra, que en diem  presa .
 
c) Parasitisme (+/-) Es dóna quan una espècie  paràsita  viu a costa d’una altra espècie, que anomenem  hoste  i a la que li ocasiona un perjudici. Crisàlida de Papilion parasitada per algun insecte
Tenim exemples en el polls, les paparres, les sangoneres, el vesc, el puput(parasita els nius)…que viuen fora de l’hoste. Però també hi ha paràsits interiors, com la tènia, els bacteris patògens…
El puput posa els nous en nius d’altres, per a que li crien els pollets i es donen casos tan disparatats com aquest pit-roig alimentant una cria més gran que ell !
d) Comensalisme (+/0) Es dóna quan una espècie anomenada  comensa l aprofita les restes d’aliment que deixa una altra, a la que no beneficia ni perjudica.   Trobem exemples en els voltors, les hienes…
Unes altres formes de comensalisme (o relació +/0 ) són aquelles en que  una espècie utilitza una altra com a medi de transport , com és el cas de les rèmores amb els taurons, rajades o dofins
També es donen relacions d’ Inquilinisme , què tenen lloc quan una espècie utilitza una altra com a refugi. Com l’esquirol i el pi, o el pica-soques.
I com el peix pallasso i l’anèmona que l’acull
e) Mutualisme (+/+) És un tipus d’associació on les dues espècies en surten beneficiades, o s’ajuden mútuament. Els esplugabous s’alimenten dels pàrasits de molts hervíbors, i se’n beneficien tots dos.
Un altre exemple de  mutualisme  el trobem amb la relació que s’estableix entre les flors i els insectes que les pol·linitzen.
El bernat ermità transportant anèmones que a canvi li ofereixen protecció (són urticants), és un altre exemple de  mutualisme.
f) Simbiosi (+/+) Quan el mutualisme és obligat perquè una espècie és depenent de l’altra parlem de  simbiosi . Un exemple són els  líquens , organismes formats per un fong i una alga simbionts.
Un altre exemple és el de les  micorrizes , simbiosi que es produeix entre fongs i les arrels dels vegetals.  Al vegetal li proporciona una série d’aventatges, com ara major captació d’aigua, de nutrients, major protecció davant altres fongs patògens i el fong obté carbohidrats i vitamines de la planta o l’arbre.
Les asociaciones entre bacteris intestinals i animals hervíbors, o la de les plantes lleguminoses i els bacteris  Rhizobium  també són exemples de simbiosi.
Font de les fotografies: Fotonatura.org

More Related Content

What's hot

L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
Antonio Núñez
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
selegna curso
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióMelani GuePe
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Els llevats
Els llevatsEls llevats
Els llevats
Pol Ortin
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratori
albaisthebest
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
Julia Valera
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
Biologia i Geologia
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
Dani Ribo
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
Dani Ribo
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIJsus28
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Oriol Baradad
 
67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques
Dani Ribo
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalenttcasalisintes
 

What's hot (20)

L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Els llevats
Els llevatsEls llevats
Els llevats
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Material de laboratori
Material de laboratoriMaterial de laboratori
Material de laboratori
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
 
Mescles
MesclesMescles
Mescles
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitariBiologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
Biologia 2n Batxillerat. UD18. El procés immunitari
 
67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Enllaç químic covalent
Enllaç químic covalentEnllaç químic covalent
Enllaç químic covalent
 

Viewers also liked

adaptació dels éssers vius
adaptació dels éssers viusadaptació dels éssers vius
adaptació dels éssers viusges_c_tarda
 
Els Ecosistemes
Els EcosistemesEls Ecosistemes
Els Ecosistemes
colobor
 
Selva mediana o bosque tropical subcaducifolio
Selva mediana o bosque tropical subcaducifolioSelva mediana o bosque tropical subcaducifolio
Selva mediana o bosque tropical subcaducifolio
Mel Vidals
 
La vida dels_primers_cristians_en_les_catacumbes
La vida dels_primers_cristians_en_les_catacumbesLa vida dels_primers_cristians_en_les_catacumbes
La vida dels_primers_cristians_en_les_catacumbesipenam
 
Fotografies càmera gina
Fotografies càmera ginaFotografies càmera gina
Fotografies càmera ginaVeroCP22
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Els ecosistemes
Els ecosistemes  Els ecosistemes
Els ecosistemes Tere Donet
 
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el mediPreguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medixiispa
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
montsejaen
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Els éssers vius
Els  éssers vius Els  éssers vius
Els éssers vius Mercè
 
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
macarulles
 
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Neus Cortiella
 
Els ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsicsEls ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsics
pcvcolegioaltet
 
Essers vius / Essers inerts
Essers vius / Essers inertsEssers vius / Essers inerts
Essers vius / Essers inertsDmulalopez
 
3 els éssers vius
3 els éssers vius3 els éssers vius
3 els éssers viusblasman
 

Viewers also liked (18)

ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
ADAPTACIONS I DIVERSITAT 2
 
adaptació dels éssers vius
adaptació dels éssers viusadaptació dels éssers vius
adaptació dels éssers vius
 
Els Ecosistemes
Els EcosistemesEls Ecosistemes
Els Ecosistemes
 
Selva mediana o bosque tropical subcaducifolio
Selva mediana o bosque tropical subcaducifolioSelva mediana o bosque tropical subcaducifolio
Selva mediana o bosque tropical subcaducifolio
 
La vida dels_primers_cristians_en_les_catacumbes
La vida dels_primers_cristians_en_les_catacumbesLa vida dels_primers_cristians_en_les_catacumbes
La vida dels_primers_cristians_en_les_catacumbes
 
Fotografies càmera gina
Fotografies càmera ginaFotografies càmera gina
Fotografies càmera gina
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
Els ecosistemes
Els ecosistemes  Els ecosistemes
Els ecosistemes
 
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el mediPreguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
Preguntes del tema 5 de medi: Els éssers vius i la seva relació amb el medi
 
T7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemesT7 dinàmica dels ecosistemes
T7 dinàmica dels ecosistemes
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
Els éssers vius
Els  éssers vius Els  éssers vius
Els éssers vius
 
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
 
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
 
Els ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsicsEls ecosistemes, conceptes bàsics
Els ecosistemes, conceptes bàsics
 
Essers vius / Essers inerts
Essers vius / Essers inertsEssers vius / Essers inerts
Essers vius / Essers inerts
 
3 els éssers vius
3 els éssers vius3 els éssers vius
3 els éssers vius
 

Similar to RELACIONS DE LA BIOCENOSI

Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacions
Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacionsTema 2 successions_i_dinamica_de_poblacions
Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacionsDavid Escofet Marías
 
Els Ecosistemes (1ESO)
Els Ecosistemes (1ESO)Els Ecosistemes (1ESO)
Els Ecosistemes (1ESO)
Margalida Colombàs
 
2. relacions entre poblacions
2. relacions entre poblacions2. relacions entre poblacions
2. relacions entre poblacionsmartaperezmurugo
 
La diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_viusLa diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_viustxapisan
 
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusClassifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusPEPESTEL
 
Les formigues
Les formiguesLes formigues
Les formigues
mplanellas
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnesdafemu
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnesdafemu
 
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificacióUnitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificacióClaraSarda
 
Regne dels bacteris o moneres
Regne dels bacteris o moneresRegne dels bacteris o moneres
Regne dels bacteris o moneres
annacarlaferran
 
Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)
cgarau1
 
Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)
cgarau1
 
Relacions biòtiques(2)
Relacions biòtiques(2)Relacions biòtiques(2)
Relacions biòtiques(2)
cgarau1
 
Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)
cgarau1
 
Tema2.la diversitat de la vida
Tema2.la diversitat de la vidaTema2.la diversitat de la vida
Tema2.la diversitat de la vidaavazqu23
 
Els Insectes (Primaria)
Els Insectes (Primaria)Els Insectes (Primaria)
Els Insectes (Primaria)
Eduardo CONNOLLY
 

Similar to RELACIONS DE LA BIOCENOSI (20)

Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacions
Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacionsTema 2 successions_i_dinamica_de_poblacions
Tema 2 successions_i_dinamica_de_poblacions
 
Qui es menja a qui
Qui es menja a quiQui es menja a qui
Qui es menja a qui
 
Els Ecosistemes (1ESO)
Els Ecosistemes (1ESO)Els Ecosistemes (1ESO)
Els Ecosistemes (1ESO)
 
2. relacions entre poblacions
2. relacions entre poblacions2. relacions entre poblacions
2. relacions entre poblacions
 
La diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_viusLa diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_vius
 
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusClassifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers vius
 
Les formigues
Les formiguesLes formigues
Les formigues
 
Animals vertebrats
Animals vertebratsAnimals vertebrats
Animals vertebrats
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnes
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnes
 
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificacióUnitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
 
Tema 5 5è B
Tema 5 5è BTema 5 5è B
Tema 5 5è B
 
Regne dels bacteris o moneres
Regne dels bacteris o moneresRegne dels bacteris o moneres
Regne dels bacteris o moneres
 
Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)
 
Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)
 
Relacions biòtiques(2)
Relacions biòtiques(2)Relacions biòtiques(2)
Relacions biòtiques(2)
 
Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)Relacions biòtiques(3)
Relacions biòtiques(3)
 
Tema2.la diversitat de la vida
Tema2.la diversitat de la vidaTema2.la diversitat de la vida
Tema2.la diversitat de la vida
 
Biodiversitat
BiodiversitatBiodiversitat
Biodiversitat
 
Els Insectes (Primaria)
Els Insectes (Primaria)Els Insectes (Primaria)
Els Insectes (Primaria)
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 

RELACIONS DE LA BIOCENOSI

  • 1. RELACIONS DE LA BIOCENOSI Els éssers vius de l’ecosistema, a més de relacionar-se amb el biòtop també es relacionen entre ells. Quins tipus de relació es donen?
  • 2. Recordem… La biocenosi o comunitat és la part biótica de l’ecosistema. Està formada per les poblacions de les diferents espècies que viuen relacionades en el mateix biòtop. I entenem com a població el conjunt d’individus d’una mateixa espècie que ocupa una àrea determinada. Totes les poblacions que conviuen en l’ecosistema formen la comunitat . Aquesta convivència es tradueix en una diversitat de relacions entre els individus. Ara veurem aquesta varietat de relacions biòtiques…
  • 3.
  • 4.
  • 5. a)Relacions familiars Els individus que s’agrupen tenen relació de parentesc: pares, fills, germans… Facilita la reproducció i la cura de la descendència.
  • 6. Les famílies poden ser molt diverses: el pare, la mare i les seves cries… És el cas de molts ocells…
  • 7. O d’alguns peixos, com aquesta parella de peixos papallona, que estarà junta tota la vida!
  • 8. La famíla pot estar formada només per la mare i les seves cries, que de vegades, s’uneixen a grups similars…. Famílies matriarcals són les de rossegadors, elefants, felins,…
  • 9.  
  • 10. També són mares “solitàries” les aranyes, els escorpins…
  • 11. Les famílies poden ser monògames (un mascle i una femella) o polígames ( un mascle i diverses femelles). Poden ser permanents o temporals … Les osses crien als seus fills soles. Els cadells estaran amb la mare uns dos anys.
  • 12. b) Gregarisme Formades per individus que viuen junts al llarg d’un periode de temps més o meys llarg amb la finalitat d’ajudar-se mútuament. És el cas de les bandades d’aus migratòries, dels bancs de peixos, dels ramats d’hervíbors…
  • 13.  
  • 14.  
  • 15. c) Colònies Associacions d’individus que s’han originat asexualment, i que es mantenen units al llarg de tota la vida perquè tenen estructures comunes. És el cas dels pòlips del coral.
  • 16.  
  • 17. d) Societats Grup d’individus que viuen junts, s’organitzen, estableixen jerarquies i fan reparticions de tasques. Solen presentar diferències anatòmiques i fisiològiques. És el cas dels insectes socials, com les abelles, les formigues, els tèrmits.
  • 18. Formigues i abelles tenen una jerarquia ben definida
  • 19. e) Territorialitat Entre individus d’una mateixa espècie poden donar-se relacions de competència, com per exemple la rivalitat per l’aliment, l’espai, la llum, l’aparellament…
  • 20. Batalla d’impales durant l’època de reproducció
  • 21.  
  • 22. 2. Relacions interespecífiques Són les relacions biòtiques que s’estableixen entre els individus de diferents espècies de la biocenosi. Les més importants són: a) competència b) depredació c) parasitisme d) comensalisme (inquilinisme) e) mutualisme d) simbiosi
  • 23. a) Competència (-/-) Té lloc entre els individus de diferents poblacions quan existeix la demanda d’un mateix recurs comú, que pot ser limitant.
  • 24. Dit d’una altra manera: les poblacions del mateix nivell tròfic lluiten per l’aliment, altres pel territori (alguns ocells competeixen a l’hora de niar, per exemple), les espècies vegetals poden competir per la llum, o pel sòl… La competència ha jugat un paper decissiu en l’ evolució de les espècies, ja que ha estat un factor de selecció natural
  • 25. b) Depredació (+/-) Es dóna quan una espècie, que anomenem depredadora , s’alimenta d’una altra, que en diem presa .
  • 26.  
  • 27. c) Parasitisme (+/-) Es dóna quan una espècie paràsita viu a costa d’una altra espècie, que anomenem hoste i a la que li ocasiona un perjudici. Crisàlida de Papilion parasitada per algun insecte
  • 28. Tenim exemples en el polls, les paparres, les sangoneres, el vesc, el puput(parasita els nius)…que viuen fora de l’hoste. Però també hi ha paràsits interiors, com la tènia, els bacteris patògens…
  • 29. El puput posa els nous en nius d’altres, per a que li crien els pollets i es donen casos tan disparatats com aquest pit-roig alimentant una cria més gran que ell !
  • 30. d) Comensalisme (+/0) Es dóna quan una espècie anomenada comensa l aprofita les restes d’aliment que deixa una altra, a la que no beneficia ni perjudica. Trobem exemples en els voltors, les hienes…
  • 31. Unes altres formes de comensalisme (o relació +/0 ) són aquelles en que una espècie utilitza una altra com a medi de transport , com és el cas de les rèmores amb els taurons, rajades o dofins
  • 32. També es donen relacions d’ Inquilinisme , què tenen lloc quan una espècie utilitza una altra com a refugi. Com l’esquirol i el pi, o el pica-soques.
  • 33. I com el peix pallasso i l’anèmona que l’acull
  • 34. e) Mutualisme (+/+) És un tipus d’associació on les dues espècies en surten beneficiades, o s’ajuden mútuament. Els esplugabous s’alimenten dels pàrasits de molts hervíbors, i se’n beneficien tots dos.
  • 35. Un altre exemple de mutualisme el trobem amb la relació que s’estableix entre les flors i els insectes que les pol·linitzen.
  • 36. El bernat ermità transportant anèmones que a canvi li ofereixen protecció (són urticants), és un altre exemple de mutualisme.
  • 37. f) Simbiosi (+/+) Quan el mutualisme és obligat perquè una espècie és depenent de l’altra parlem de simbiosi . Un exemple són els líquens , organismes formats per un fong i una alga simbionts.
  • 38. Un altre exemple és el de les micorrizes , simbiosi que es produeix entre fongs i les arrels dels vegetals. Al vegetal li proporciona una série d’aventatges, com ara major captació d’aigua, de nutrients, major protecció davant altres fongs patògens i el fong obté carbohidrats i vitamines de la planta o l’arbre.
  • 39. Les asociaciones entre bacteris intestinals i animals hervíbors, o la de les plantes lleguminoses i els bacteris Rhizobium també són exemples de simbiosi.
  • 40. Font de les fotografies: Fotonatura.org