SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
SOCIOLOGIA Cultura i socialització
Per anar fent boca. El terme cultura designa la suma de produccions i institucions que distancien la nostra vida dels animals i que serveixen per a dues finalitats: protegir l´home de la natura i regular les relacions dels homes entre si. Sigmund Freud Fatxendes ho som i partim de la base que la resta d´ésser humans, llevat dels japonesos, els suïssos, els alemanys i els holandesos, pateixen seriosos defectes biogenètics causats per la no intervenció del pa amb tomàquet en la seva dieta. Manuel Vázquez Montalbán
Sumari
Què és la cultura? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Què és la cultura? ,[object Object],[object Object],[object Object]
Què és la cultura? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L´home ja no pot enfrontar-se amb la realitat d´una manera immediata; no pot contemplar-la, com si diguéssim, cara a cara. La realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció que avança la seva activitat simbòlica. En lloc de tractar amb les coses mateixes, en cert sentit, conversa constantment amb si mateix. Ernest Cassirer ,  Antropología filosófica.
Què és la cultura? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Cultura dominant:  la cultura del grup amb més poder i més capacitat d´imposar la seva cultura a la resta dels membres de la societat, els quals, per regla general, han d´assimilar-la per integrar-se a la societat. Subcultura: Tot i acceptar els elements essencials de la cultura dominant, plantegen formes diferenciades en termes de llenguatge, forma de vestir, normes i valors. Contracultura: És una subcultura que s´oposa obertament i rebutja els valors i les normes de la cultura dominant fins al punt d´intentar canviar-la.
Cultura dominant, subcultura i contracultura. ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Tribus urbanes: Formades per adolescents preocupats per descobrir una identitat que ni la societat ni la família els proporcionen. Assumeixen un codi d´expressions culturals (roba, llenguatge, música, llocs de reunió, etc.) que els orienta en la seva acció i els diferencia de la resta. Grups d´atac social: Aquests grups expressen de forma violenta i directa la seva disconformitat amb el sistema establert. Pretenen desestabilitzar la societat transgredint les lleis i fent ús de la violència. Grups socials alternatius: Responen al buit que molts senten davant un futur incert i un present sense sentit. Pretenen trobar alguna sortida a aquest buit existencial a través de formes de vida amb valors oposats als dominants en la cultura dominant: ecologistes, pacifistes, ruralisme, anticapitalistes, contemplatius ...
Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Activitats: 1- Els  hooligans  formen una subcultura o un grup contracultural? Raona la resposta. 2- Podem considerar-lo com a una forma de tribu urbana? Per què? “ Despreciamos también a los aficionados normales, a esa turba de estúpidos aburridos que se conforman con cantar dos o tras cancioncillas y tomar unas cuantas pintas de cerveza. Pero eso es una suerte: nosotros somos unos bastardos a sus ojos, una especie de demonios maleducados, y eso nos proporciona una posición interesante: la policía nos escolta, forma un pasillo para nosotros con sus furgonetas blindadas y bloquea las calles por las que vamos a pasar. Cuando miramos a nuestra espalda, vemnos una fila de pobres desgraciados esperando en la parada del autobús... Menuda mierda.” Benjamín Prado ,  Memorias de hooligans , El País, 14/06/1998
Cultura dominant, subcultura i contracultura. ,[object Object]
Cultura dominant, subcultura i contracultura. ,[object Object],Llegiu l´article del  Ramón de España Activitats: Quins són els arguments amb els que estàs més d´acord d´aquest article i quins són aquells amb els que no esteu en absolut d´acord?
Cultura dominant, subcultura i contracultura. ,[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],Michel de Montaigne (1553-1592)
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],Claude Levi-Strauss (1908-2009)
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],Sigmund Freud
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object]
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],http://www.elpais.com/articulo/ultima/cuchilla/elpepiult/19970701elpepiult_2/Tes?print=1
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Rosa Montero
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],Kwame Anthony Appiah http://www.elpais.com/articulo/opinion/Llego/hora/cosmopolitismo/elpepiopi/20080110elpepiopi_12/Tes?print=1
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],Ramin Jahanbegloo Hay una necesidad cada vez mayor de resaltar los valores comunes y básicos que comparten todas las culturas: el valor de la vida, el orden social y la protección contra la arbitrariedad. Esos valores básicos están plasmados en los derechos humanos. Las culturas tradicionales deberían ser consideradas y reconocidas como colaboradoras en la promoción de un mayor respeto de los derechos humanos y de su observancia. El reconocimiento y el aprecio de contextos culturales particulares contribuiría a facilitar, más que a limitar, el respeto y la observancia de los derechos humanos. Los derechos humanos universales no imponen un patrón cultural sino el estándar legal de la mínima protección necesaria para la dignidad humana.   Ramin Jahanbegloo ,  Derechos humanos y diálogo transcultural
Etnocentrisme i relativisme cultural ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]

More Related Content

What's hot

Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1
elicres
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
Josep Miquel
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
jcalzamora
 
Unitat 4 globalització
Unitat 4   globalitzacióUnitat 4   globalització
Unitat 4 globalització
David Busquets
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
jordimanero
 
La revolta dels animals
La revolta dels animalsLa revolta dels animals
La revolta dels animals
Beatriz36
 

What's hot (20)

Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
Imperialisme colonialisme
Imperialisme colonialismeImperialisme colonialisme
Imperialisme colonialisme
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
Modernisme i noucentisme
Modernisme i noucentismeModernisme i noucentisme
Modernisme i noucentisme
 
Sociabilitat
SociabilitatSociabilitat
Sociabilitat
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
 
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
El capitalisme
El capitalismeEl capitalisme
El capitalisme
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Aparença i realitat
Aparença i realitatAparença i realitat
Aparença i realitat
 
Unitat 4 globalització
Unitat 4   globalitzacióUnitat 4   globalització
Unitat 4 globalització
 
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS3r eso  tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
3r eso tema 4- lL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
 
La revolta dels animals
La revolta dels animalsLa revolta dels animals
La revolta dels animals
 
L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914
 

Similar to Cultura i socialització.

Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la culturaTema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Guidacardona
 
L\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i culturaL\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i cultura
rosasabates
 
Lhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I CulturaLhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I Cultura
guestbc7584
 
Exposició Margaret Mead
Exposició Margaret MeadExposició Margaret Mead
Exposició Margaret Mead
Albert Ribelles
 
Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal
Andreea ...
 
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
cerezojordan17
 

Similar to Cultura i socialització. (20)

Power ud3 part_1
Power ud3 part_1Power ud3 part_1
Power ud3 part_1
 
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la culturaTema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
Tema 4 L'ésser humà, entre la naturalesa i la cultura
 
conflicte social
conflicte socialconflicte social
conflicte social
 
Què éS La Cultura
Què éS La CulturaQuè éS La Cultura
Què éS La Cultura
 
L\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i culturaL\'home: naturalesa i cultura
L\'home: naturalesa i cultura
 
Lhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I CulturaLhome Naturalesa I Cultura
Lhome Naturalesa I Cultura
 
qui som?
qui som?qui som?
qui som?
 
Multiculturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrismeMulticulturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrisme
 
Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8
 
Home animal gregari
Home animal gregariHome animal gregari
Home animal gregari
 
Butlletí nº1. setembre 2009
Butlletí nº1. setembre 2009Butlletí nº1. setembre 2009
Butlletí nº1. setembre 2009
 
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAF
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAFButlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAF
Butlletí nº1 del Centre d'Estudis Tradicionals ACAF
 
Exposició Margaret Mead
Exposició Margaret MeadExposició Margaret Mead
Exposició Margaret Mead
 
Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.
 
Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal Dimensio biologica, cultural i personal
Dimensio biologica, cultural i personal
 
l'espill
l'espilll'espill
l'espill
 
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)La tribu quichua (LAURA CEREZO)
La tribu quichua (LAURA CEREZO)
 
Canvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació interculturalCanvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació intercultural
 
Conceptecultura
ConcepteculturaConceptecultura
Conceptecultura
 
Antagonisme
AntagonismeAntagonisme
Antagonisme
 

More from Manel Villar (Institut Poeta Maragall)

More from Manel Villar (Institut Poeta Maragall) (20)

Atenció 1.
Atenció 1.Atenció 1.
Atenció 1.
 
La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.
 
Crítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues moralsCrítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues morals
 
Filosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirusFilosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirus
 
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poderNihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
 
Etern retorn i superhome
Etern retorn i superhomeEtern retorn i superhome
Etern retorn i superhome
 
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de DéuCrítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
 
Conviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesaConviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesa
 
Capitalismo y pandemia varios autores
Capitalismo y pandemia   varios autoresCapitalismo y pandemia   varios autores
Capitalismo y pandemia varios autores
 
Sopa de Wuhan
Sopa de WuhanSopa de Wuhan
Sopa de Wuhan
 
Els nostres i els altres
Els nostres i els altresEls nostres i els altres
Els nostres i els altres
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Post-veritat
Post-veritatPost-veritat
Post-veritat
 
Aforismes 18
Aforismes 18Aforismes 18
Aforismes 18
 
Biaixos cognitius
Biaixos cognitiusBiaixos cognitius
Biaixos cognitius
 
Aforismes 17
Aforismes 17Aforismes 17
Aforismes 17
 
Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.
 
Política i modernitat.
Política i modernitat.Política i modernitat.
Política i modernitat.
 

Cultura i socialització.

  • 1. SOCIOLOGIA Cultura i socialització
  • 2. Per anar fent boca. El terme cultura designa la suma de produccions i institucions que distancien la nostra vida dels animals i que serveixen per a dues finalitats: protegir l´home de la natura i regular les relacions dels homes entre si. Sigmund Freud Fatxendes ho som i partim de la base que la resta d´ésser humans, llevat dels japonesos, els suïssos, els alemanys i els holandesos, pateixen seriosos defectes biogenètics causats per la no intervenció del pa amb tomàquet en la seva dieta. Manuel Vázquez Montalbán
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8. Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Cultura dominant: la cultura del grup amb més poder i més capacitat d´imposar la seva cultura a la resta dels membres de la societat, els quals, per regla general, han d´assimilar-la per integrar-se a la societat. Subcultura: Tot i acceptar els elements essencials de la cultura dominant, plantegen formes diferenciades en termes de llenguatge, forma de vestir, normes i valors. Contracultura: És una subcultura que s´oposa obertament i rebutja els valors i les normes de la cultura dominant fins al punt d´intentar canviar-la.
  • 9.
  • 10. Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Tribus urbanes: Formades per adolescents preocupats per descobrir una identitat que ni la societat ni la família els proporcionen. Assumeixen un codi d´expressions culturals (roba, llenguatge, música, llocs de reunió, etc.) que els orienta en la seva acció i els diferencia de la resta. Grups d´atac social: Aquests grups expressen de forma violenta i directa la seva disconformitat amb el sistema establert. Pretenen desestabilitzar la societat transgredint les lleis i fent ús de la violència. Grups socials alternatius: Responen al buit que molts senten davant un futur incert i un present sense sentit. Pretenen trobar alguna sortida a aquest buit existencial a través de formes de vida amb valors oposats als dominants en la cultura dominant: ecologistes, pacifistes, ruralisme, anticapitalistes, contemplatius ...
  • 11. Cultura dominant, subcultura i contracultura. . Activitats: 1- Els hooligans formen una subcultura o un grup contracultural? Raona la resposta. 2- Podem considerar-lo com a una forma de tribu urbana? Per què? “ Despreciamos también a los aficionados normales, a esa turba de estúpidos aburridos que se conforman con cantar dos o tras cancioncillas y tomar unas cuantas pintas de cerveza. Pero eso es una suerte: nosotros somos unos bastardos a sus ojos, una especie de demonios maleducados, y eso nos proporciona una posición interesante: la policía nos escolta, forma un pasillo para nosotros con sus furgonetas blindadas y bloquea las calles por las que vamos a pasar. Cuando miramos a nuestra espalda, vemnos una fila de pobres desgraciados esperando en la parada del autobús... Menuda mierda.” Benjamín Prado , Memorias de hooligans , El País, 14/06/1998
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.