Material explicatiu sobre el fenomen de l'atenció i quines són les estratègies per captar la nostra atenció.

1. Unitat 5: Atenció 2
La indústria de l’atenció, propaganda, estereotips,
bombolles de filtre

2. Comerciants d’atenció
• “No és casualitat que vivim en una època
caracteritzada per una sensació
generalitzada de crisi de l’atenció,
plasmada en l’expressió homo distractus,
una espècie amb una limitadíssima
capacitat d’atenció” (Tim Wu, Comerciantes
de atención)
• No hi moment en les nostres vides en què
no ens enfrontem a un allau de missatges,
incentius publicitaris, marques, xarxes
socials ...
• Venedors, polítics, publicistes, Google,
Facebook, twitter, Instagram, Netflix ... , el
col·lectiu que Tim Wu anomena
comerciants d’atenció, competeixen en una
2

3. Comerciants d’atenció
 Tradicionalment, la religió ha tingut el
monopoli de captar i utilitzar
l’atenció.
 L’Església buscava d’una manera
sistemàtica mitjançant tot un seguit
de mètodes influir en la ment de les
persones: art (pintura, escultura,
relleus en les esglésies, música,
teatre, literatura...), actes públics
(processons, romeries, celebracions
...), merchandising (creus,
medalletes, estampetes, espelmes
...)
 El concepte propaganda tenia en el
3

4. Comerciants d’atenció
 Interessants van ser les reflexions que
Walter Lippmann va escriure en el seu llibre
La opinió pública (1922).
 En ell quedaren plasmades un seguit de
consideracions sobre com les ments de la
gent durant la I Guerra Mundial van ser
segrestades per la propaganda dels governs
de les democràcies europees per aconseguir
el seu “consentiment” per posar en marxa la
maquinària militar sense la més mínima
resistència.
 Aquesta experiència el va fer dubtar sobre la
capacitat humana de generar opinions
veritablement independents i autònomes.
 El fet que l’opinió pública pogués ser
fabricada amb tanta facilitat va fer que
Lippmann contemplés amb pessimisme la
4

5. Comerciants d’atenció
 Lippmann va ser qui descobrir els estereotips, els
mecanismes sobre els que es construeix l’opinió
pública.
 Les opinions no es formen mitjançant un procés
calculat i racional sinó mitjançant els estereotips.
 Els estereotips són els nostres filtres de la percepció.
La nostra atenció està encadenada per aquests filtres.
 No percebem primer i després definim, sinó que
primer definim i després percebem (No és veure per
creure, sinó creure per veure).
 La voluntat de percebre tot en detall i de manera
personal implica un esforç esgotador que es veu
substituït per la drecera mental que ens ofereixen els
estereotips.
 Els mitjans de comunicació són els encarregats de
modelar la nostra mirada. Focalitzen la nostra atenció
5
Walter Lippmann

6. Comerciants d’atenció
 Un dels perdedors de la I Guerra
Mundial va escriure en una presó un
fulletó on es declarava admirador de la
propaganda britànica.
 Elogiava la seva senzilla presentació
de les “nocions negatives i positives
d’amor i odi, de l’incorrecte i del
correcte, de la veritat i la falsedat”.
 El fulletó era el Mein Kampf i l’autor,
Adolf Hitler, que estava convençut
que si arribés al poder encara ho
podria fer millor que els britànics.
6
https://pitxaunlio.blogspot.com/2020/06/el-plantejament-
propagandistic-del.html
Lectura
fragment:

7. Comerciants d’atenció
7
Analitzeu aquests cartells de la I Guerra Mundial (1914-1918):
1- Assenyaleu quins són els estereotips (i expliqueu-los) sobre
els que aquests cartells fan possible la captació de l’atenció dels
espectadors?
2- Busqueu campanyes publicitàries actuals (2 com a mínim):
públiques i privades en què també s’utilitzin estereotips.
Assenyaleu quins elements són.
3- Conclusions.

8. L’economia de l’atenció
8
• L’excés d’informació ha generat una
intensa competència per a
aconseguir l’atenció de la gent.
• La informació consumeix un
combustible: el combustible és
l’atenció.
• La viralitat d’una informació
(quantitat de cops que un mem és
compartit) és una conseqüència
estadística de la proliferació
d’informació en una xarxa social
composta per agents amb una
atenció limitada.
• La majoria dels missatges (mems)
passen quasi desapercebuts, en
canvi hi ha d’altres que assoleixen

9. L’economia de l’atenció
9
• Estudis del OSoMe (Observatori de
Xarxes Socials de la Universitat
d’Indiana) han descobert a través
d’estudis realitzats sobre
simulacions en xarxes socials:
1º Que la viralitat d’un mem no depèn
de la qualitat de la informació ni tampoc
depèn que sigui més o menys divertit o
graciós.
2º Que la qualitat de la informació
depèn de la quantitat de mems que
circulen:
- mems qualitat alta
+ mems qualitat baixa
Què és un
mem?
Qualsevol idea,
concepte,
imatge,
pensament que
circula per
internet.

10. L’economia de l’atenció
10
3º Que la qualitat de la informació
depèn de la quantitat de bots
involucrats:
-1% de bots qualitat alta
+1% de bots qualitat
baixa
(la viralitat es
dispara)
Aquests tres descobriments expliquen
quines són les condicions més
propícies perquè un falsa notícia (fake
new) es propagui.
Què és un bot?
És un compte
automàtic que es
fa passar per
una persona

11. L’economia de l’atenció
11
Quan una informació s’ha tornat viral
existeix una necessitat irresistible per
atendre a aquesta informació: si
tothom parla d’això, de segur que és
important. Confonem la qualitat amb la
quantitat.
Les xarxes socials com Facebook,
twitter, google, youtube ... situen el
contingut més popular en la part
superior de les nostres pantalles i ens
ensenyen a quantes persones els ha
agradat i a quantes ho han compartit.

12. L’economia de l’atenció
12
L’existència de biaixos cognitius
agreugen el problema:
Les xarxes socials prioritzen aquells
missatges amb els que és més probable
que estiguem d’acord i ens blinden
contra els missatges que podrien fer-nos
canviar d’opinió.
El biaix més comú és el biaix de
confirmació:
Qualsevol informació que trobem, la
nostra ment intenta encaixar-la amb el
que ja sabem. Sovint busquem,
recordem i entenem aquella informació
que ratifica les creences prèvies.

13. L’economia de l’atenció
13
L’existència d’aquest biaix promou
l’aparició de les anomenades cambres
d’eco o bombolles de filtre.
Les bombolles de filtre són les que
seleccionen la informació que rebem que
acostuma a ser la que millor encaixa amb
les nostres creences.
Es produeix un augment de la polarització
entre grups: les opinions entre grups es
van radicalitzant i diferenciant cada cop
més.
Els membres d’aquests grups coneixen els
que pensen altres integrants del seu grup
però no el que pensen realment els
integrants de grups diferents. Moltes
vegades el missatge dels altres grups

14. L’economia de l’atenció
14
La informació que ens arriba a través de
les xarxes socials està filtrada.
Aquest filtre està generada per una
mena de membrana digital dissenyada a
la nostra imatge i semblança.
Algoritmes d’IA, cookies de rastreig
s’encarreguen de construir una
membrana digital personalitzada a partir
de les nostres petjades cada cop que
fem un clik.
Els filtres són reproduccions digitals de
la nostra forma de percebre el món.
Aquests algoritmes finalment són els que
decideixen què hem de veure i què hem
de conèixer.

15. L’economia de l’atenció
15
Per què és tan fàcil crear bombolles de filtre?
Aclaparats davant tanta informació, les bombolles de
filtre ens ajuden a trobar la informació que
necessitem sabem.
Ens apropen a un món acollidor, habitat per
persones, objectes i idees familiars.
Quines són les conseqüències negatives?
En un món fet a la nostra vida, ignorem el que
succeeix més enllà.
Ens impedeix el contacte amb idees i coneixements
que ens poden canviar la nostra manera de veure el
món. Un món en què tot sigui familiar és un món en
el que no hi ha res que valgui la pena aprendre.
Aquesta personalització té un preu: proporciona a les
empreses una enorme quantitat d’informació relativa
a la nostra vida, gran part de la qual ni tan sols
compartiríem amb els nostres amics.
Eli Pariser

16. L’economia de l’atenció
16
En què consisteix el negoci de
l’atenció?
En el moment que acceptes un servei
gratuït de qualsevol plataforma, el preu
és informació sobre tu mateix. Google o
Facebook converteixen la teva atenció
en diners.
Cada clik que generes és una
mercaderia i cada moviment del teu
ratolí pot subhastar-se en qüestions de
micro-segons al millor postor.
Quanta més informació personal
rellevant siguin capaços d’oferir
aquestes empreses, més espais
publicitaris podran vendre i, en
conseqüència, més probabilitats que

17. L’economia de l’atenció
17
Vocabulari mínim sobre el negoci de
l’atenció:
CLIKBAITING: l’ús de titulars esquer o
enganyosos a la recerca del clik fàcil, per
poder obtenir ingressos publicitaris.
ULTRATARGETING: Consisteix a
seleccionar fins a la màxima precisió els
destinataris del missatges publicitaris
aprofitant tota la informació que es disposa
sobre els destinataris.
NANOTARGETING: Definició de grups
d’abordatge cada cops més petits, per
comunicar missatges específics i directes.

18. L’economia de l’atenció
18
“Intel·ligent és dubtar de les pròpies
conviccions. Però el món digital ens
torna inflexibles, tossuts, sectaris,
perquè els algoritmes detecten els
nostres prejudicis i els nodreix
constantment. És possible resistir-
se?
El veritable diàleg és amb els que
són diferents a tu, el contrari és
escoltar l’eco de la teva pròpia veu.
Serem capaços d’educar l’algoritme
perquè entengui que volem mantenir
https://www.ted.com/talks/e
li_pariser_beware_online_fil
ter_bubbles?language=ca
Visionat del vídeo d’ Eli
Pariser: compte amb les
bombolles de filtre a la
xarxa.

19. L’economia de l’atenció
19
Un altre fenomen que apareix, molt
vinculat a l’anterior, és el de les caixes
de ressonància:
La gent acaba separada en comunitats
denses i cada cop més desinformades
(tribalisme digital).
Un altre biaix que intervé és el de la
inclinació a la negativitat:
Els contingut negatius es propaguen
més ràpidament que els positius.
D’aquesta manera és fàcil manipular les
emocions creant relats que més
ràpidament desencadenen respostes
negatives, com la por i l’ansietat,

20. L’economia de l’atenció
20
Les millors opcions per fer difícil crear i
compartir continguts falsos o de baixa
qualitat sigui podrien ser aquestes:
• Continguts de pagament per rebre i
compartir informació
• Qualificar les publicacions
automàtiques com a propaganda
La comunicació gratuïta té un preu. En el
moment de reduir-se el cost de la
informació, s’ha reduït també el seu valor
i obert la porta a l’adulteració.
Filippo Menczer y Thomas Hills, “La
economia de la atención”, Investigación
y Ciencia, febrero 2021