Aprende a aprender: sácale el máximo potencial a tu cerebro
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
1. TEMA 1TEMA 1
L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIML’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani
1r de Batxillerat1r de Batxillerat
2. 0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ
Definició d’Antic RègimDefinició d’Antic Règim::
Què és?Què és?
On es va produir?On es va produir?
Quan?Quan?
Característiques:Característiques:
Societat:Societat:
Economia:Economia:
Política:Política:
3. 0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ
Definició d’Antic RègimDefinició d’Antic Règim::
Què és? Un sistema econòmic, social i polític.Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
On es va produir? A Europa.On es va produir? A Europa.
Quan? Entre els segles XVI i XIX.Quan? Entre els segles XVI i XIX.
Característiques:Característiques:
Societat: estamental.Societat: estamental.
Economia: agrària i senyorial.Economia: agrària i senyorial.
Política: absolutisme monàrquic.Política: absolutisme monàrquic.
4. 1. En l'Antic Règim, el rei convocava les1. En l'Antic Règim, el rei convocava les
Corts per a aprovar les lleis.Corts per a aprovar les lleis.
Preguntes prèviesPreguntes prèvies
5. 2. Els nobles pagaven impostos2. Els nobles pagaven impostos
6. 3. Si un noble cometia un delicte, era3. Si un noble cometia un delicte, era
jutjat de manera diferent que unjutjat de manera diferent que un
camperolcamperol
7. 4. Un sacerdot d'un poble podia arribar4. Un sacerdot d'un poble podia arribar
a ser bisbea ser bisbe
8. 5. Els camperols d'un senyor feudal5. Els camperols d'un senyor feudal
pagaven impostos també a l'Esglésiapagaven impostos també a l'Església
9. 6. La natalitat i la mortalitat eren molt6. La natalitat i la mortalitat eren molt
elevadeselevades
10. 7. Un artesà podia produir i vendre el7. Un artesà podia produir i vendre el
que vullgueraque vullguera
11. 8. El sistema econòmic predominant era8. El sistema econòmic predominant era
el mercantilismeel mercantilisme
12. 9. Els ilustrats pretenien fer una9. Els ilustrats pretenien fer una
revolució per a enderrocar l'absolutismerevolució per a enderrocar l'absolutisme
13. 10. El pensament ilustrat va tindre el10. El pensament ilustrat va tindre el
seu origen en Françaseu origen en França
14. ÍNDEX DEL TEMAÍNDEX DEL TEMA
1. Les bases de l'Antic Règim1. Les bases de l'Antic Règim
2. Poder polític i relacions internacionals a l'Europa2. Poder polític i relacions internacionals a l'Europa
del segle XVIIIdel segle XVIII
3. El parlamentarisme anglés3. El parlamentarisme anglés
4. Transformacions econòmiques i socials en el segle4. Transformacions econòmiques i socials en el segle
XVIIIXVIII
5. Paper del comerç colonial en els canvis econòmics5. Paper del comerç colonial en els canvis econòmics
6. La Il·lustració6. La Il·lustració
7. El naixements dels EUA7. El naixements dels EUA
8. Què es va transformar a l'Europa del segle XVIII?8. Què es va transformar a l'Europa del segle XVIII?
15. 1. Les bases de l'Antic Règim1. Les bases de l'Antic Règim
1.1 La pervivència de la1.1 La pervivència de la societatsocietat estamentalestamental
1.2 Una1.2 Una economiaeconomia agrària i senyorialagrària i senyorial
1.3 Una1.3 Una poblaciópoblació estancadaestancada
- Societat: estamental i amb població estancadaSocietat: estamental i amb població estancada
- Economia: de base agrària i predomini senyorialEconomia: de base agrària i predomini senyorial
- Política: monarquia absolutaPolítica: monarquia absoluta
16. 1. Les bases de l'Antic Règim1. Les bases de l'Antic Règim
ANTIC RÈGIMANTIC RÈGIM
SOCIETATSOCIETAT
S. XVIS. XVI S. XVIIIS. XVIII
MonarquiaMonarquia
absolutaabsoluta
EstamentalEstamental
Població estancadaPoblació estancada
ECONOMIAECONOMIA
POLÍTICAPOLÍTICA
De base agràriaDe base agrària SenyorialSenyorial
17. 1.1.- La societat estamental1.1.- La societat estamental
https://www.youtube.com/watch?v=scTlzGgavr0
3'20'' – 7'10''
1. Pots nomenar alguna característica de la societat del Antic Règim?1. Pots nomenar alguna característica de la societat del Antic Règim?
2. Tracta de recordar algun dels privilegis dels dos primers estaments2. Tracta de recordar algun dels privilegis dels dos primers estaments
3. Quins grups conformen el Tercer Estat?3. Quins grups conformen el Tercer Estat?
3. Què és la burgesia?3. Què és la burgesia?
18. 1.1.- La societat estamental1.1.- La societat estamental
SOCIETATSOCIETAT
EstamentalEstamental Població estancadaPoblació estancada
19. 1.1.- La societat estamental1.1.- La societat estamental
Tres ordres oTres ordres o
estamentsestaments
Dos grupsDos grups
- Clero- Clero
- Noblesa- Noblesa
- Tercer Estat- Tercer Estat
PrivilegiatsPrivilegiats
No privilegiatsNo privilegiats
Els grups eren tancats i esEls grups eren tancats i es
pertanyia per naixençapertanyia per naixença
ImmobilismeImmobilisme
Desigualtat jurídicaDesigualtat jurídica
20.
21. 1.3.-1.3.- Una població estancadaUna població estancada..
Escàs creixement demogràfic.Escàs creixement demogràfic.
Causes: pèssimes condicions alimentàries,Causes: pèssimes condicions alimentàries,
sanitàries, higièniques i de vida de la major partsanitàries, higièniques i de vida de la major part
de la població.de la població.
Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixaProvoca: mortalitat i natalitat altes, baixa
esperança de vida i alta mortalitat infantil.esperança de vida i alta mortalitat infantil.
22.
23. 1.2. Una economia agrària i senyorial1.2. Una economia agrària i senyorial
EconomiaEconomia
SobretotSobretot agràriaagrària
AgriculturaAgricultura
RamaderiaRamaderia
80% població80% població
viu al campviu al camp
EconomiaEconomia
ruralrural
Escassa produccióEscassa producció
Per a l'Per a l'autoconsumautoconsum Poc comerç (enPoc comerç (en
fires i mercats)fires i mercats)
Cada cert temps,Cada cert temps, crisis decrisis de
subsistènciasubsistència
TerresTerres
PropietatPropietat dels privilegiats:dels privilegiats: noblesa i cleronoblesa i clero
TreballadesTreballades pels no privilegiats:pels no privilegiats: camperolatcamperolat
24. 1.2. Una economia agrària i senyorial1.2. Una economia agrària i senyorial
EconomiaEconomia
A les ciutatsA les ciutats
ArtesaniaArtesania
ComerçComerç
GremisGremis
Desenvolupament a partir delDesenvolupament a partir del
segle XVIsegle XVI
25. La propietat de la terraLa propietat de la terra
Era la principal font de riquesa.Era la principal font de riquesa.
Pertanyia majoritàriament als senyors.Pertanyia majoritàriament als senyors.
No la podien vendre ni perdre maiNo la podien vendre ni perdre mai
(propietat vinculada).(propietat vinculada).
Drets senyorials:Drets senyorials:
Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…
L’església, a més, rebia el delme.L’església, a més, rebia el delme.
26. Economía en el s. XVIII
PRINCIPALMENTE AGRARIA
La agricultura:
Ocupaba a más del 80% de la población
Generaba gran parte de la riqueza
La propiedad de la tierra:
Se concentraba en manos de la
nobleza y de la Iglesia (también
de municipios y de la Corona)
La mayoría de campesinos
no podían acceder a la
propiedad de la tierra
pero
Tierras vinculadas:
- A la nobleza: mayorazgo
- A la Iglesia: manos muertas
- A los municipios: de comunes y de propios
- A la Corona: de realengo
* Tierra amortizada: que pasa a manos muertas o
personas jurídicas (monasterios, gremios,
municipios...). El término manos muertas se suele
utilizar solo para la propiedad eclesiástica
Estaban amortizadas*
No se podían vender o enajenar
Estaban sometidas al régimen señorial
Se trataba de
que Las tierras no vinculadas tenían un
precio muy elevado
27.
28.
29. Una producció insuficientUna producció insuficient
Agricultura endarrerida, de subsistència iAgricultura endarrerida, de subsistència i
policonreupoliconreu → escàs comerç.→ escàs comerç.
Conseqüències: crisis de subsistència → fam →Conseqüències: crisis de subsistència → fam →
desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat idesnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i
revoltes (revoltes del pa).revoltes (revoltes del pa).
31. ACTIVITATS
1. Fes un resum de com era l'economia a l'Antic Règim, fent referència a:
Economia agrària
Propietat de la terra i règim senyorial (senyorius)
Explotació de la terra pels camperols (agricultura de subsistència)
Pagament d'impostos
Conseqüències sobre el comerç i la població
2. Elabora un mapa conceptual de una pàgina amb la informació del resum
32.
33. 2. Poder polític i relacions internacionals a2. Poder polític i relacions internacionals a
l'Europa del segle XVIIIl'Europa del segle XVIII
2.1 L'absolutisme monàrquic2.1 L'absolutisme monàrquic
2.2 La contestació a l'absolutisme2.2 La contestació a l'absolutisme
2.3 El tractat d'Utrecht2.3 El tractat d'Utrecht
2.4 La política d'equilibri europeu2.4 La política d'equilibri europeu
34. 2.1.-2.1.- La monarquia absoluta de dret diví.La monarquia absoluta de dret diví.
Límits teòrics del poder reial:
La llei divina.
El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
Origen
Fòrmula de poder polític apareguda en França al segle XVII, com
a resultat de l’evolució de la monarquia autoritària dels segles
XV-XVII
Característiques
El poder del monarca absolut prové de Déu (origen diví)
El rei encarna l’Estat i totes les institucions emanen d’ell
El rei poseix els territoris i els habitants són els seus súbdits
35. 2.1.-2.1.- La monarquia absoluta de dret diví.La monarquia absoluta de dret diví.
https://www.youtube.com/watch?v=scTlzGgavr0 A partir de 1'26'
https://www.youtube.com/watch?v=OZByH4Wai_I Extracto Mª Antonieta
Al rei l’ajuden en el govern els
Consells i secretaris d’Estat
(nomenats per ell), funcionaris i
buròcrates.
Administració provincial i local:
governadors i intendents, també
nomenats pel rei.
36. 2.1.-2.1.- La monarquia absoluta de dret diví.La monarquia absoluta de dret diví.
Activitats
-Defineix Monarquia Absoluta
-Nomena els límits teòrics del poder reial
37. 2.2.-2.2.- La contestació aLa contestació a
l'absolutisme.l'absolutisme.
Monarquia parlamentària anglesa després
de les revolucions del segle XVII.
Idees de la Il·lustració.
38. 2.3.- El tractat d'Utrecht2.3.- El tractat d'Utrecht
Va ser signat després de la Guerra de
Successió d'Espanya (1700-1713)
Va comportar un canvi de fronteres, la
decadència de l'imperi espanyol i la
puixança del Regne Unit
“Europa tras el tratado de Utrecht” de Artehistoria. 1'27'' se ve un poco borroso.
https://www.youtube.com/watch?v=qIi4JRqkmBU
39.
40.
41. 3.-3.- El parlamentarisme anglésEl parlamentarisme anglés
Al segle XVII,Al segle XVII, dues revolucionsdues revolucions van posar fi a la monarquia dels Stuartvan posar fi a la monarquia dels Stuart
a Anglaterra, que intentaven governar sense el control del parlament.a Anglaterra, que intentaven governar sense el control del parlament.
Revolució
del 1648-9
Poder reial
Poder
parlamentari
Carles I Stuart
Oliver Cromwell
Enfrontament
entre
Resultat:
Execució
República
Nomenat Lord Protector
Fins el 1660Restauració dels
Stuart (Carles II) 1679 va signar l'habeas corpus
Revolució
del 1688-9
Destronament definitiu dels Stuart (l'últim va ser Jacob II, catòlic)
Nou rei: Guillem III d'Orange
(gendre de l'anterior i protestant)
Va jurar la Declaració de Drets
Limitava el poder del rei i
ampliava el del parlament
42. 3.-3.- El parlamentarisme anglésEl parlamentarisme anglés
RESULTAT
La Declaració de Drets va limitar el poder reial i va suposar la separació de poders
S'instaura el sufragi censatari → pacte entre la burgesia i la noblesa
El filòsof John Locke va arreplegar aquests canvis a la seua obra “Dos tractats
sobre el govern civil” (1689), que va influir sobre el pensament il·lustrat
43. - Feu una línia del temps dels esdeveniments principals de les
revolucions angleses.
- Feu les activitats 1 i 4 de la pàg. 9
- Compara la monarquia anglesa amb la francesa, prenent com a
model d'esta el document 2 de la pàg. 6 (Discurs de Lluís XV)
ActivitatsActivitats
44.
45.
46. - Compara la monarquia anglesa amb la francesa, prenent com a
model d'esta el document 2 de la pàg. 6 (Discurs de Lluís XV)
47.
48.
49. 4.- Transformacions econòmiques i4.- Transformacions econòmiques i
socials en el segle XVIIIsocials en el segle XVIII
4.1 El creixement de la població4.1 El creixement de la població
-- Per augment de la producció agrària i descens de les gransPer augment de la producció agrària i descens de les grans
epidèmies i guerresepidèmies i guerres
50. 4.- Transformacions econòmiques i4.- Transformacions econòmiques i
socials en el segle XVIIIsocials en el segle XVIII
4.2 L'augment de la producció: les manufactures4.2 L'augment de la producció: les manufactures
- Creixement de la demanda a les colònies- Creixement de la demanda a les colònies
-- Per a evitar el control dels gremis:Per a evitar el control dels gremis:
· Domestic system· Domestic system o treball a domicili.o treball a domicili.
· Manufactures reials o privades.· Manufactures reials o privades.
51. 4.3.- Comerç colonial.4.3.- Comerç colonial.
Comerç interior limitat a les fires i mercats.Comerç interior limitat a les fires i mercats.
Noves rutes marítimes (segle XVIII)Noves rutes marítimes (segle XVIII) → creixement→ creixement
del comerç colonial → acumulació de capital, nousdel comerç colonial → acumulació de capital, nous
mercats i matèries primeres.mercats i matèries primeres.
Enriquiment de la burgesia comercial i financeraEnriquiment de la burgesia comercial i financera
(creixement de les finances).(creixement de les finances).
52. 4.3.- Comerç colonial.4.3.- Comerç colonial.
ElEl mercantilismemercantilisme (segles XVII i XVIII):(segles XVII i XVIII):
Intervenció de l'Estat en l'economia per a augmentar la riquesaIntervenció de l'Estat en l'economia per a augmentar la riquesa
del pais mitjançant l'acumulació de metalls preciosos (or idel pais mitjançant l'acumulació de metalls preciosos (or i
plata). Comportava:plata). Comportava:
- Adopció de mesures proteccionistes (evitar les importacions)- Adopció de mesures proteccionistes (evitar les importacions)
- Impuls de les manufactures i de les companyies comercials- Impuls de les manufactures i de les companyies comercials
(estímul de les exportacions, especialment del comerç colonial)(estímul de les exportacions, especialment del comerç colonial)
El gran moviment i l'acumulació de capitals al voltant del comerçEl gran moviment i l'acumulació de capitals al voltant del comerç
colonial justifica que molts historiadors descriguen aquestcolonial justifica que molts historiadors descriguen aquest
periode preindustrial com el delperiode preindustrial com el del capitalisme comercialcapitalisme comercial..
54. 4.3.- El comerç colonial
Comerç triangular (colonial)
Anglaterra
ÀfricaAmèrica (EUA)
Manufactures
Esclaus
Matèries
primeres i
productes
colonials
(cotó, tabac,
sucre, café,
plata, or)
Aportacions a la R.I.
Mercats
Matèries
primeres
Capitals
Manufactures
55. 4.- Transformacions econòmiques i4.- Transformacions econòmiques i
socials en el segle XVIIIsocials en el segle XVIII
4.4 L'ascens de la burgesia4.4 L'ascens de la burgesia
- Tenien poder econòmic:- Tenien poder econòmic:
– Tenien negocis, manufactures i companyes comercialsTenien negocis, manufactures i companyes comercials
– Controlaven els grans capitals i les institucions financeresControlaven els grans capitals i les institucions financeres
– Prestaven a la noblesa i a la monarquiaPrestaven a la noblesa i a la monarquia
- Però pertanyien a l'estat pla:- Però pertanyien a l'estat pla:
Havien de pagar forts impostosHavien de pagar forts impostos
Patien una discriminació legal i no podien participar en políticaPatien una discriminació legal i no podien participar en política
- Demanaran la fi dels privilegis estamentals, la igualdat de drets i- Demanaran la fi dels privilegis estamentals, la igualdat de drets i
l'access al poder políticl'access al poder polític
56. Transformacions econòmiques iTransformacions econòmiques i
socials en el segle XVIIIsocials en el segle XVIII
ACTIVITATSACTIVITATS
Feu les activitats 4, 5 i 6 de la p. 11Feu les activitats 4, 5 i 6 de la p. 11
Explica què és el comerç triangularExplica què és el comerç triangular
Feu l'activitat 4 de la p. 13. Com va contribuir el comerç colonialFeu l'activitat 4 de la p. 13. Com va contribuir el comerç colonial
al creixement econòmic de l'Europa del segle XVIII?al creixement econòmic de l'Europa del segle XVIII?
57. 6.- LA IL·LUSTRACIÓ.6.- LA IL·LUSTRACIÓ.
6.1.- Les bases de la Il·lustració.6.1.- Les bases de la Il·lustració.
6.2.- La crítica a l’Antic Règim.6.2.- La crítica a l’Antic Règim.
6.3.- El despotisme il·lustrat.6.3.- El despotisme il·lustrat.
58. 6.1.-6.1.- Les bases de la Il·lustracióLes bases de la Il·lustració
Ideologia al servei de la burgesia.Ideologia al servei de la burgesia.
Precedents:Precedents:
Newton: mètode científic.Newton: mètode científic.
Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders,Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders,
igualtat legal i drets bàsics individuals.igualtat legal i drets bàsics individuals.
Racionalisme i fe absoluta en la raó (atac alRacionalisme i fe absoluta en la raó (atac al
teocentrisme i la religió): llibertat de consciència i deteocentrisme i la religió): llibertat de consciència i de
pensament.pensament.
Principis de llibertat i d'igualtat: liberalisme polític,Principis de llibertat i d'igualtat: liberalisme polític,
econòmic i socialeconòmic i social
59.
60. John Locke
(1632-1704)
anglés
“Dos assaigs sobre el poder civil”, 1690
Context de la Revolució anglesa
A la natura, tots els homes gaudeixen de llibertat i d'igualtat
Drets naturals: a la vida, a la llibertat i a la propietat
L'home delega la defensa d'aquestos drets en l'Estat (pacte o contracte),
que ha de defendre'ls
Naixement de la societat civil
Per a evitar abusos, el poder de l'Estat ha d'estar separat en:
- Un poder legislatiu (Assemblea) triat i nomenat pel poble (la sobirania emana del poble)
- Un poder executiu que siga els seus mandats. Si abusa, és legítim rebel·lar-se
"Ningún edicto u ordenanza, sea de quien sea, esté redactado en la forma que lo esté, y cualquiera
que sea el poder que lo respalde, tiene la fuerza y el apremio de una ley, si no ha sido aprobado por
el poder legislativo elegido y nombrado por el pueblo. Porque sin esta aprobación, la ley no podría
tener la condición absolutamente indispensable para que lo sea, a saber, el consenso de la
sociedad (...) El poder legislativo no debe ni puede transferir la facultad de hacer leyes a ninguna
otra persona; porque tiene que dejarla allí donde el pueblo la situó."
John Locke. Dos tratados del gobierno civil (1690). [1]
61. 6.2.-6.2.- La crítica a l’Antic RègimLa crítica a l’Antic Règim..
Proposen un nou model polític i social basat en laProposen un nou model polític i social basat en la
llibertatllibertat i lai la igualtatigualtat: crítica a l’absolutisme, posant les: crítica a l’absolutisme, posant les
bases del liberalismebases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).(igualtat legal i d’oportunitats).
MontesquieuMontesquieu (1689-1755)(1689-1755): divisió de poders.: divisió de poders.
RousseauRousseau (1712-1778)(1712-1778): contracte social i sobirania nacional: contracte social i sobirania nacional
(democràcia).(democràcia).
VoltaireVoltaire (1694-1778)(1694-1778): tolerància i llibertat de consciència.: tolerància i llibertat de consciència.
Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.
Vídeo: “Crisis del Antiguo Régimen. 2: El pensamiento ilustrado”. 18'21''
Crítica política a partir del 10'45''
https://www.youtube.com/watch?v=_s4uWqmC89w
62. 6.2.-6.2.- La crítica a l’Antic RègimLa crítica a l’Antic Règim..
Extrau les idees principals dels següents textos:Extrau les idees principals dels següents textos:
– P. 22 Text 3, “L'esperit de les lleis” del Baró deP. 22 Text 3, “L'esperit de les lleis” del Baró de
MontesquieuMontesquieu
– P. 19 La Il·lustració, text de Rousseau “ElP. 19 La Il·lustració, text de Rousseau “El
contracte social”contracte social”
Compara eixes idees amb la realitat del moment aCompara eixes idees amb la realitat del moment a
França descrita en el document 2 de la p. 6 (discurs deFrança descrita en el document 2 de la p. 6 (discurs de
Lluís XV al parlament de París, 1766)Lluís XV al parlament de París, 1766)
63. 6.3.-6.3.- El despotisme il·lustratEl despotisme il·lustrat..
““Tot per al poble, però sense el poble”.Tot per al poble, però sense el poble”.
Exemples: Frederic II (Prússia), Mª TeresaExemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa
(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III
(Espanya).(Espanya).
Què fan?: centralisme, reformes administratives,Què fan?: centralisme, reformes administratives,
foment de l’educació i millores econòmiquesfoment de l’educació i millores econòmiques
(agricultura, indústria i comerç).(agricultura, indústria i comerç).
Límits: reformes econòmiques, però no socials iLímits: reformes econòmiques, però no socials i
polítiques de fonspolítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.→ caiguda de l’Antic Règim.
64. 7.- La independència dels EUA7.- La independència dels EUA
Pel llibre, fer les 5 activitats de la p. 16Pel llibre, fer les 5 activitats de la p. 16