SlideShare a Scribd company logo
1 of 58
LA
INDUSTRIALITZACIÓ
DE LES SOCIETATS
EUROPEES
La vaga, de Koehler 1886
Índex
1- Introducció
2- L’ augment demogràfic
3- L ’ expansió agrícola
4- L’ era del maquinisme
4.1- les màquines, el vapor i les fàbriques
4.2- La indústria tèxtil
4.3- El carbó i el ferro: la siderúrgia
5- La revolució dels transports
5.1- El ferrocarril i el vaixell de vapor
5.2- L’ increment del comerç
6- El capitalisme industrial
6.1- el liberalisme i el capitalisme
6.2- els bancs i les finances
6.3- l’ expansió del capitalisme industrial
7- La segona fase de la industrialització
7.1- Les noves fonts d’ energia i les noves indústries
7.2- la nova forma d’ organització industrial
8- La nova societat industrial: burgesia i obrers
9- El moviment obrer
9.1- les primeres associacions obreres
9.2- el socialisme utòpic
9.3- el marxisme i el socialisme
9.4- l’ anarquisme
9.5- l’ internacionalisme
10- Webs d’ interès
1.
2. L’augment2. L’augment demogràficdemogràfic Revolució demogràfica
CAUSES
• producció d’aliments i variació (comerç triangular)
• Millores higièniques i de la medicina (clavegueram, primeres vacunes,
recollida d’ escombreries…)
•Població millor alimentada era més resisitent a les malalties.
•Les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.
CONSEQÜÈNCIES:
•disminució mortalitat
•manteniment natalitat o un lleuger creixement
•creixement de l’ esperança de vida
(38 anys a la darreria del segle XVIII a 50 anys a la darreria del segle XIX
1750 140 milions hab.
1850 EUROPA 266 milios
Procés de creixement de la població europea des de mitjan segle XVIII
Anglaterra
3. L’ expansió agrícola3. L’ expansió agrícola
Revolució agrícola
POBLACIÓ augment de la demanda d’aliments alça de preus
estímul per als propietaris a millorar la producció
•Privatització del sòl (Liberalisme econòmic)
Fi a l’ antic sistema senyorial de propietat de la terra
La propietat privada, es pot comprar i
vendre i realitzar les transformacions que es desitgin.
Els camps es cerquen (enclosures) i les parcel·les es
reorganitzen .
•Aplicació de nous mètodes
i tècniques de conreu
a) Supressió del guaret SISTEMA NORFOLK
plantes farratgeres - ramats
b) Mecanització del camp: segadores, sembradores, màquines de
batre…
c) Introducció de nous conreus: blat de moro i patata
d) Expansió ramadera
La població va
disposar d’ una
dieta més rica
i variada, que
es va veure
afavorida
també per la
revolució en els
transport
segadora
sembradora
Màquina de batre
El sistema Norfolk
permetia no deixar cap
porció de terra en repòs
i obtenir herbes per
alimentar el ramat
CONSEQÜÈNCIES:
•Augment productivitat.
•Beneficis finançar la naixent INDÚSTRIA.
•Mà d’ obra que es va veure obligada a emigrar cap a
les ciutats a treballar a les FÀBRIQUES.
4. L’ Era del maquinisme4. L’ Era del maquinisme
Les màquines, el vapor i les fàbriques
Màquines van anar substituint el treball manual artesanal
Avenç + PRODUCTIVITAT abaratiment BENEFICIS
Tècnic COSTOS
1r força humana
2n energia hidràulica
Novetat: màquina de vapor
(James Watt, 1769)
carbó com a combustible
s’abandonen energies tradicionals
La mecanització + noves fonts d’energia → sistema fabril
1- A la caldera, la calor transforma l’
aigua en vapor
2- El vapor penetra al cilindre
3- El pistó puja i empeny el balancí
4- el vapor es refreda al
condensador i fa retrocedir el pistó
Moviment altern
linial ascendent i
descendent
Condensador per
separat evitava la
pèrdua d’energia
El sistema fabril consisteix en la
concentració dels obrers i les
màquines en grans edificis
industrials: les fàbriques.
Divisió del treball: cada obrer s’
especialitza en una part de la
cadena de producció.
Burgès: Propietari de l’ edifici, les
màquines i el que es produeix.
Obrer: proletari que disposa de la
seva força de treball, la ven a canvi
d’ un sou o salari.
4.2 La indústria tèxtil
A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va
ser la indústria del cotó, per això es considera un dels
motors de la industrialització.
El govern va limitar les importacions de teixits i va
estimular la producció interior, el sector de la llana es va
ressentir.
A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va
ser la indústria del cotó, per això es considera un dels
motors de la industrialització.
El govern va limitar les importacions de teixits i va
estimular la producció interior, el sector de la llana es va
ressentir.
Innovacions:
a)llançadora volant (1733), que va augmentar
la velocitat del procés del teixit.
b) noves màquines de filar: Water Frame,
Jenny, Mule... Que van incrementar la
producció de fil
c)teler mecànic (1785): va completar el
procés de mecanització textil
Innovacions:
a)llançadora volant (1733), que va augmentar
la velocitat del procés del teixit.
b) noves màquines de filar: Water Frame,
Jenny, Mule... Que van incrementar la
producció de fil
c)teler mecànic (1785): va completar el
procés de mecanització textil
4.3 El carbó i el ferro: la siderúrgia
1r : Producció ferro en quantitats
petites. Els forns funcionaven amb
carbó vegetal que té un poder
calorífic escàs i costa fondre el
metall.
2n: 1732 l’ invent de Darby permet
ús del carbó de coc d’ una gran
potència calorífica
3r: Bessemer al 1855 dissenya el
convertidor per transformar el
ferro en acer
El sector va anar incrementant la producció gràcies a la demanda de
ferro per eines agrícoles, màquines i ferrocarrils. Els processos es van
anar perfeccionat i ampliant: eliminació d’ escòries, làmines, …
La principal font d’ energia de la 1ª R.I:
CARBÓ vapor i produir ferro
Convertidors de Bessemer als “ altos Hornos de Vizcaya “. Foto d’ abans de 1909
5. Revolució dels transports5. Revolució dels transports
5.1 El ferrocarril i el vaixell de vapor
Millora en les vies de comunicació tradicionals (camins, navegació fluvial…)
Aparició ferrocarril:
– origen: ús en mines. Vagonetes sobre rails i rodes amb pestanyes per
no descarrilar tirades per cavalls.
– 1803 R. Trevithick construí la primera locomotora.
– 1829: locomotora Stephenson ferrocarril amb màquina de vapor→
(passatgers)
– 1830: 1ª línia passatgers (Manchester – Liverpool)
– 1848: 1er ferrocarril a Espanya: Barcelona - Mataró
L’ increment de la producció agrària i industrial no tenia sentit si
no era possible fer arribar les mercaderies a la població, no només
la local, també la llunyana. Una sèrie d’ innovacions van
revolucionar els transports i van permetre l’ augment del comerç.
http://www.kalipedia.com/tecnologia/tema/funciona-locomotora-vapor.html?x1=20070822klpingtcn_65.Kes
CONSEQÜÈNCIES
A- estímul per a la pròpia industrialització (siderúrgia).
B- els trajectes es van escurçar, facilitant la mobilitat de persones
i mercaderies.
C- va augmentar la seguretat en els viatges.
D- capacitat de càrrega major abaratir el transport de
mercaderies.
El viatge en diligència de
Liverpool a Manchester durava
unes 4 hores. Hi havia 29
diligències diàries de línia
regular que podien transportar
unes 688 persones al dia.
Amb el ferrocarril, el viatge
durava prop de dues hores,
transportava diàriament 1070
passatgers, en un viatger més
barat, còmode, segur i
agradable. En pocs mesos les
diligències van deixar d’ existir
La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim i fluvial i els
vaixells de vapor, construïts en ferro, van substituir els de vela, perquè
permetien transportar més mercaderies i persones a una velocitat més
gran.
El primer vapor , dissenyat per Robert Fulton, data de 1807 (EEUU).
5.2 Increment del comerç
La Revolució Industria economia de Mercat
(venda a mercats cada cop més amplis)
•Augment de la producció
•Creixement de la població
•Millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
•La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del
comerç interior. Es van ampliar els mercats locals i es va anar
consolidant un mercat nacional.
•El comerç exterior també es va incrementar considerablement a
mitjan segle XIX.
Pel que fa a la política comercial, es van defensar dues teories
contraposades:
Lliurecanvisme: política econòmica que permet la lliure
circulació de mercaderies, es suprimeixen les traves. Es
defensa que la llibertat de comerç entre països fomenta el
creixement econòmic.
Proteccionisme: Política econòmica que defensar la indústria
nacional, aplicant a les importacions aranzels (impostos) per tal
d’ incrementar el seu preu i fer-les menys competitives.
Aquesta postura s’ observa a països com Espanya, amb poca
capacitat per competir amb els productes anglesos.
La Revolució Industrial
a) El capitalisme com a model econòmic
b) El liberalisme com a doctrina política que el sostenia
Des de Gran Bretanya Europa, EEUU i Japó.
El liberalisme econòmic (ADAM SMITH):
-L’interès personal, la lliure iniciativa i la recerca del màxim benefici són el
motor de l’economia.
-Els diferents interessos s’equilibren al mercat gràcies al joc
de l’oferta i la demanda.
-L’Estat s’ha de mantenir al marge del funcionament de l’economia. S’ha
d’imposar el lliurecanvisme (Estat liberal)
4. El capitalisme industrial4. El capitalisme industrial
El capitalisme industrial:
•Mitjans de producció (fàbriques, maquinària i
estocs) són propietat privada d’un grup reduït.
•la burgesia
•treballadors, els obrers, sense propietat,
•treballen a canvi d’ un salari.
Problemes: L’ augment constant de la producció
sense tenir en compte la demanda comporta
•la fallida d’ empreses
•l’acumulació d’ estocs
•l’acomiadament d’ obrers
Crisis
periòdiques
6.2 Els bancs i les finances
Bancs: entitats intermeiàriaentre els estalviadors i els empresaris.
- deixaven capital (diners) a les empreses Préstecs
- actuaven com a inversors directes (compra accions)
- faciliten pagaments: xecs i lletres de canvi
SOCIETATS ANÒNIMES
És una societat mercantil de tipus capitalista en la qual els socis posen
recursos en comú per desenvolupar una activitat de tipus empresarial amb
l’objectiu d’aconseguir uns guanys. El capital social (conjunt d’aportacions que
han de fer els socis) està dividit en accions que representen la part de l’empresa
que té cadascun dels socis. Els vots de cada soci depenen directament del
nombre d’accions que tenen.
•el capital que es necessita és dividit en parts o accions
•les accions poden ser comprades o venudes en la borsa de valors
6.3 L’ expansió del capitalisme industrial
•Ppi. S. XIX la industrialització es va estendre per França i Bèlgica
•Entre el 1850 i el 1870: Rússia, Alemanya, els EUA i Japó
• fort ús de la tecnologia i capital exterior
• gran concentració d’empreses
• importància dels bancs
• intervenció Estat
•Al sud Europa van coexistir regions industrialitzades amb zones
essencialment rurals.
•Europa oriental: es va mantenir al marge de la industrialització fins
entrat el s. XX
5. Segona fase de la industrialització (2ª ½ s. XIX)5. Segona fase de la industrialització (2ª ½ s. XIX)
Noves potències industrials: Alemanya, Estats Units i Japó
Noves fonts d’energia
ELECTRICITAT i PETROLI
desbanquen el carbó
1.- Dinamo (generador elèctric, 1869) va
permetre produir energia mecànica en energia
elèctrica en centrals hidroelèctriques.
2.-L’ alternador i el transformador al 1897
van fer possible el seu trasllat.
S’APLICA:
indústria (força motriu)
transports : ferrocarril, tramvia
sistemes de comunicació : telèfon, telègraf,
ràdio
oci : fonògraf, cinematògraf
il·luminació
Telègraf
(Morse) 1838
Germans Lumière,
inventors del
cinematògraf al 1895
http://blocs.xtec.cat/orig
ensdelcinema/cos-del-
treball/tecnologia-
cinematografica/el-
cinematograf/
Fonògraf, 1877
Telèfon.
Antonio
Meucci.
1876
Bombeta. Edison. 1879
Planxa elèctrica.
1882
PETROLI (½ s.XIX, EUA)
S’APLICA:
motor d’ explosió (1885) en va facilitar la utilització com a combustible per
als automòbils
motor dièsel a la navegació marítima va permetre augmentar la rapidesa i la
capacitat dels vaixell
L’ aviació va ser una altra de les grans innovacions possibles gràcies al
petroli. Els germans Wright van fer el primer vol l’ any 1903
La metal·lúrgia va adquirir un gran impuls.
Producció de nous metalls acer inoxidable
alumini
La indústria de l’ automòbil amb la invenció de
Henry Ford (EUA, 1893) del cotxe utilitari
La indústria química alemanya:
 adobs
pesticides,
productes químics (àcid sulfúric, dinamita,
sosa, cautxu vulcanitzat…)
tints i productes farmacèutics.
Construcció: ciment armat primers gratacels
Home Insurance Building construido en 1885
por el arquitecto William Le Baron Jenney en
Chicago con 42m de altura (10 plantas). Fue el
primer edificio hecho con acero estructural.
Una nova organització industrial
Fabricació en sèrie (TAYLORISME) permet:
augment productivitat (estandaritzada
i
massiva)
disminuir el temps emprat
reduir costos de fabricació.
Fabricar en cadena: divisió del procés de producció en tasques molt
específiques utilitzant màquines de gran precisió.
Cada obrer s’ especialitza en una part concreta del procés
S’ eliminen els moviments inútils per rendibilitzar al màxim la mà d’ obra.
La fàbrica d’ automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar el model.
El resultat va ser una producció estandarditzada i massiva de cotxes amb costos menors.
El consum es va estendre a sectors més amplis de la població (reducció costos)
Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions
tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es
van fer cada vegada més grans per evitar la competència
CÀRTEL: acords entre diferents empreses per tal d’ evitar la competència
mútua.
TRUST: fusió d’empreses per tal de crear un monopoli.
HÒLDING: grup financer amb majoria d’accions d’un conjunt d’empreses o bancs
MONOPOLI: dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte
pactes entre empreses:
• fixar preus
• establir àrees d’influència
La nova societat industrial
Sistema industrial: les diferències socials s’estableixen per la riquesa i no
pel naixement com a l’ Antic Règim.
SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES
Grup hegemònic propietària de les indústries i els negocis i model a imitar.→
Sovint es barreja amb l’antiga noblesa
a) gran burgesia: banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques
b) burgesia mitjana: professionals liberals, funcionaris i comerciants.
c) petita burgesia: empleats i botiguers
Nivell de vida alt:
 cases ricament decorades
servei domèstic
manera de vestir
oci: salons, teatres, concerts…
EL PROLETARIAT
-Mà d’obra fàbriques.
-Treball a canvi d’un salari.
- Grup més nombrós de la societat i el més desfavorit.
- Cap legislació que fixés les condicions laborals, per això els salaris, els
horaris i els descansos eren fixats arbitràriament pels empresaris.
•Salaris baixos. Dones i nens amb sous inferiors
•Jornades laborals de 12 i 14 hores
•No són indemnitzats en cas d’ acomiadament,
baixa...
•Els espais de treball no reunien les condicions
higièniques necessàries: excés de soroll, manca
de ventilació, fred a l’ hivern i calor a l’estiu,
brutícia, manca de llum...
•Els obrers mal alimentats i cansats eren molt
vulnerables a les malalties.
A suburbis al voltant de les fàbriques A barris residencials. Són cases luxoses amb
espais enjardinats.
Les primeres associacions obreres
LUDDISME: Forma de protesta basada en la destrucció i
crema de màquines ja les consideraven les responsables
dels salaris baixos i l’atur
OPOSICIÓ al maquinisme.
Societat de Socors Mutus (o de resistència): organitzacions que per mitjà del pagament d’ una
quota,
s’ encarregaven de socórrer les necessitats dels seus associats en cas de malaltia, accident,
atur, mort…Actuaven com a societats de resistència.
Les associacions obreres eren prohibides.
7. El moviment obrer s.XIX, el proletariat va anar
adquirint consciència de
classe.
Molts treballadors es van
adonar que tenien problemes
comuns i objectius propis.
Això els va portar a
organitzar-se per tal de
defensar els seus interessos.
Al 1835 es va
calar foc a la
fàbrica Bonaplata,
primera en
utilitzar la força
del carbó a
Catalunya i
Espanya.
•1825: Gran Bretanya es van derogar les lleis que prohibien les societats obreres i
es van fundar els primers sindicats, que reunien obrers d’un mateix ram.
Ex: Sindicat General de Filadors.
•1834: Great Trade Union sindicat que agrupava obrers diferents oficis.→
ObjectiuS dels sindicats:
- millorar les condicions de treball
- defensa del dret d’associació
- reducció jornada laboral
- millores salarials
- regulació treball infantil
- utilització de la vaga com a arma de
pressió
EL SINDICALISME
Socialisme utòpic
Una sèrie de pensadors van denunciar les desigualtats i les dures
condicions de vida dels treballadors i van proposar nous models d’
organització social.
Nova organització de la societat sense explotació dels treballadors.
Marxar de les ciutats industrials, que havien corromput els homes.
Construcció de comunitats ideals, harmòniques, perfectes, on la comunitat estava
per sobre de l’ individu, que treballaria en funció de les seves capacitats.
Distingeix entre els "productors" i els
"ociosos", donant un valor suprem al treball.
Gran defensor de l'intervencionisme de
l'Estat per promoure el canvi, proposa
abolir el dret d'herència i nacionalitzar els
mitjans de producció.
El seu model de reforma social es basa en unes
comunes anomenades falansteri, societats tancades
d'unes 1600 persones que assumeixen totes les
funcions socials
Li atribueix tot els mals que assoten la
societat a la pressió de la competència,
per la qual raó els dèbils són conduïts a
la desgràcia. Exigia la igualtat de
salaris, i la unió dels interessos
personals per a assolir el bé comú .
"tallers socials de treball", una
combinació entre una societat
cooperativa i un sindicat, on els
treballadors a cada jornada unirien els
seus esforços per al benefici comú.
Pretenia substituir el sistema capitalista per un altre més just que evités els
problemes de la societat industrial. Els obrers havien d'unir-se per a crear una
nova realitat europea basada en cooperatives que fossin més rendibles que les
indústries: Cooperatives de producció i cooperatives de distribució.
La seva idea més
important potser va ser
la d'eliminar els diners
juntament amb la
propietat privada.
El seu ideal era una societat
anàrquica sense poder polític,
sinó lliures acords entre
treballadors, que s'unirien en
una confederació d’autogestió
(preanarquisme)
El marxisme i el socialisme
Friedrich Engels
Karl Marx
½ s. XIX Marx i Engels van denunciar l’ explotació de la
classe obrera. Calia destruir el model d’ estat capitalista
i crear una nova societat a través d’ una revolució obrera.
El PROLETARIAT Revolució obrera
(parlaments)
Nou estat
(temporal)
sense classes socials
ni propietat privada.
Dictadura del proletariat.
(fins aconseguir els
objectius)
.
Societat
comunista
Sense govern
Sense forces
de l’ordre
Partits
socialistes
(finals s. XIX)
Partiendo de la doctrina clásica, según la cual sólo el
trabajo humano produce valor, Marx señaló la
explotación del trabajador, patente en la extracción de
la plusvalía, es decir, la parte del trabajo no pagada al
obrero y apropiada por el capitalista, de donde surge la
acumulación del capital. Denunciaba con ello la
esencia injusta, ilegítima y violenta del sistema
económico capitalista, en el que veía la base de la
dominación de clase que ejercía la burguesía.
El capital, dijo: "Dudo que nadie haya
escrito tanto sobre el dinero teniendo
tan poco".
La base del seu pensament era la llibertat, per tant consideraven que
qualsevol poder li era contrari.
Rebutjaven la formació de partits polítics i participar en les eleccions.
Només acceptaven la formació de sindicats (anarcosindicalisme) que
lluitessin per millorar la vida dels obrers.
La revolució hauria de sorgir espontàniament de les masses obreres i
camperoles.
Un mitjà seria la vaga general revolucionària.
Destruir la societat capitalista i implantar-ne una altra sense cap
autoritat ni Estat.
Alguns grups anarquistes més radicals optaren per solucions violentes
per aconseguir els seus fins, com atemptats terroristes, magnicidis...
L’ anarquisme
Pensadors: Mihail Bakunin i Kropotkin
Volien , com els marxistes, acabar amb la
propietat privada i les classes socials però per
una altra via.
Mihail
Bakunin
Kropotkin
El Liceu, a finals del segle XIX es
convertí en l'aparador social d'una
burgesia que hi veia un espai refinat i
prestigiós. A la vegada, l'anarquisme,
que s'havia apoderat dels moviments
de revolta social de l'època, veié en el
Liceu un dels símbols de l'oligarquia
dominant. Aquesta identificació afectà
tràgicament la vida del teatre: el
7 de novembre de 1893, en la nit
d'inauguració de la
temporada 1893-1894 (s'hi representava
Guillaume Tell, de Rossini), l'anarquista
Santiago Salvador llençà dues
bombes Orsini sobre la platea del
teatre, de les quals només n'explotà
una que causà una vintena de morts.
Aquest fet commocionà la ciutat; el
públic liceístic (i, en general, el dels
teatres de la ciutat) va trigar a tornar a
la normalitat i durant anys no es van
utilitzar les butaques que ocupaven els
morts per la bomba.
L’ internacionalisme
Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT)
amb seu a Londres. Tant els marxistes com els
anarquistes i sindicalistes defensaven la necessitat d’ unir
els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar
contra el capitalisme.
(1864-1876), a iniciativa de Marx, es va crear
II Internacional (1889, París):
Només partits socialistes.
La II AIT va crear els símbols del moviment obrer:
•himne La Internacional
•festa de l’1 de Maig, Dia dels Treballadors.
Entre els seus objectius principals estava aconseguir la
jornada de 8 hores.
Marx davant els assistents a la I
AIT
https://www.youtube.com/watch?v=7y06QqiPJUc
http://www.youtube.com/watch?
v=WgPmDBCQfwE
https://www.youtube.com/watch?v=x6MXQqQXAxI
http://laflordelavida.net/2012/05/08/la-revolucion-industrial/
apunts
https://www.youtube.com/watch?v=8uV18yzAhR8
Daens
https://www.youtube.com/watch?v=XFs0LCnW-lM
Germinal
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esohistoria/quincen
a4/index_quincena4.htm
Apunts i activitats
http://joseluistrujillorodriguez.blogspot.com.es/2012/11/la-sociedad-
de-clases-y-la-revolucion.html
Apunts
http://www.claseshistoria.com/revolucionindustrial/esquema.htm
Apunts i activitats
http://www.claseshistoria.com/movimientossociales/esquema.htm
Apunts i activitats
http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?temaClave=1196
Apunts i activitats

More Related Content

What's hot

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12jordimanero
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrialjcestrella
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimJulia Valera
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10jordimanero
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATEva María Gil
 
Revolució industrial i les seves innovacions tecnologiques
Revolució industrial i  les seves innovacions tecnologiques Revolució industrial i  les seves innovacions tecnologiques
Revolució industrial i les seves innovacions tecnologiques esther2107
 
Revoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urssRevoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urssvicentaros
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partJulia Valera
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20jordimanero
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 

What's hot (20)

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrial
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
 
Revolució industrial i les seves innovacions tecnologiques
Revolució industrial i  les seves innovacions tecnologiques Revolució industrial i  les seves innovacions tecnologiques
Revolució industrial i les seves innovacions tecnologiques
 
2 la nova era industrial
2 la nova era industrial2 la nova era industrial
2 la nova era industrial
 
Revoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urssRevoluciosovieticai urss
Revoluciosovieticai urss
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
 
Unitat 4 Moviment Obrer
Unitat 4 Moviment ObrerUnitat 4 Moviment Obrer
Unitat 4 Moviment Obrer
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 

Viewers also liked

T. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialismeT. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialismeTxema Gs
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundialArmand Figuera
 
Revolució Francesa i revolucions liberals
Revolució Francesa i revolucions liberalsRevolució Francesa i revolucions liberals
Revolució Francesa i revolucions liberalsLibertango
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsLibertango
 
Període d'entreguerres
Període d'entreguerresPeríode d'entreguerres
Període d'entreguerresLibertango
 
La guerra de successió def
La guerra de successió defLa guerra de successió def
La guerra de successió defLibertango
 
Imperi dels habsburg
Imperi dels habsburgImperi dels habsburg
Imperi dels habsburgLibertango
 
L'organització política del territori
L'organització política del territoriL'organització política del territori
L'organització política del territoriLibertango
 
El Teler
El TelerEl Teler
El Telerxardite
 
Hª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssicaHª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssicaAngel Martínez
 
L'organització política de la societat
L'organització política de la societatL'organització política de la societat
L'organització política de la societatLibertango
 

Viewers also liked (20)

T. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialismeT. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialisme
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundial
 
Revfrancesa
RevfrancesaRevfrancesa
Revfrancesa
 
Revolució Francesa i revolucions liberals
Revolució Francesa i revolucions liberalsRevolució Francesa i revolucions liberals
Revolució Francesa i revolucions liberals
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
Període d'entreguerres
Període d'entreguerresPeríode d'entreguerres
Període d'entreguerres
 
Revfrancesa
RevfrancesaRevfrancesa
Revfrancesa
 
Unitat 4. Un planeta viu
Unitat 4. Un planeta viuUnitat 4. Un planeta viu
Unitat 4. Un planeta viu
 
Barrocpintura
BarrocpinturaBarrocpintura
Barrocpintura
 
La guerra de successió def
La guerra de successió defLa guerra de successió def
La guerra de successió def
 
Imperi dels habsburg
Imperi dels habsburgImperi dels habsburg
Imperi dels habsburg
 
L'organització política del territori
L'organització política del territoriL'organització política del territori
L'organització política del territori
 
El Teler
El TelerEl Teler
El Teler
 
Presentacion teler
Presentacion telerPresentacion teler
Presentacion teler
 
Capistrano2
Capistrano2Capistrano2
Capistrano2
 
El TèXtil
El TèXtilEl TèXtil
El TèXtil
 
Hª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssicaHª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssica
 
Acabats
AcabatsAcabats
Acabats
 
Dossier textil 1011
Dossier textil 1011Dossier textil 1011
Dossier textil 1011
 
L'organització política de la societat
L'organització política de la societatL'organització política de la societat
L'organització política de la societat
 

Similar to La revolució industrial

Revolucio ind mov_obrer_lourdes
Revolucio ind mov_obrer_lourdesRevolucio ind mov_obrer_lourdes
Revolucio ind mov_obrer_lourdesLourdes Escobar
 
2. la revolució industrial 1 BAT.
2. la revolució industrial 1 BAT. 2. la revolució industrial 1 BAT.
2. la revolució industrial 1 BAT. martav57
 
Apunts la revolució industrial
Apunts la revolució industrialApunts la revolució industrial
Apunts la revolució industrialarritatanet
 
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-155. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15martav57
 
Revolució Industrial
Revolució IndustrialRevolució Industrial
Revolució Industriallukada
 
Revolució Industrial
Revolució IndustrialRevolució Industrial
Revolució Industriallukada
 
Revolució Industrial
Revolució IndustrialRevolució Industrial
Revolució Industriallukada
 
Treball Revolució Industrial
Treball Revolució IndustrialTreball Revolució Industrial
Treball Revolució Industriallaraperezgordillo
 
T3 Rev industrial
T3 Rev industrialT3 Rev industrial
T3 Rev industrialMaria Polo
 
La revolució Industrial
La revolució IndustrialLa revolució Industrial
La revolució Industrialneusgr
 
Treball avaluacio writter_carmesancho
Treball avaluacio writter_carmesanchoTreball avaluacio writter_carmesancho
Treball avaluacio writter_carmesanchocarmesancho16
 
Larevolucioindustrial
LarevolucioindustrialLarevolucioindustrial
LarevolucioindustrialEduard Costa
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrialblogsoller
 
Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.Mercè Bigorra
 
Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.Mercè Bigorra
 
Treball Historia
Treball HistoriaTreball Historia
Treball Historiaanlona
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució IndustrialAlbeAL
 

Similar to La revolució industrial (20)

Revolucio ind mov_obrer_lourdes
Revolucio ind mov_obrer_lourdesRevolucio ind mov_obrer_lourdes
Revolucio ind mov_obrer_lourdes
 
La industrialització
La industrialitzacióLa industrialització
La industrialització
 
2. la revolució industrial 1 BAT.
2. la revolució industrial 1 BAT. 2. la revolució industrial 1 BAT.
2. la revolució industrial 1 BAT.
 
Industrialitzacio societats europees
Industrialitzacio societats europeesIndustrialitzacio societats europees
Industrialitzacio societats europees
 
Apunts la revolució industrial
Apunts la revolució industrialApunts la revolució industrial
Apunts la revolució industrial
 
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-155. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN 1870-1914 1 BAT. 2014-15
 
Revolució Industrial
Revolució IndustrialRevolució Industrial
Revolució Industrial
 
Revolució Industrial
Revolució IndustrialRevolució Industrial
Revolució Industrial
 
Revolució Industrial
Revolució IndustrialRevolució Industrial
Revolució Industrial
 
Treball Revolució Industrial
Treball Revolució IndustrialTreball Revolució Industrial
Treball Revolució Industrial
 
T3 Rev industrial
T3 Rev industrialT3 Rev industrial
T3 Rev industrial
 
La revolució Industrial
La revolució IndustrialLa revolució Industrial
La revolució Industrial
 
Treball avaluacio writter_carmesancho
Treball avaluacio writter_carmesanchoTreball avaluacio writter_carmesancho
Treball avaluacio writter_carmesancho
 
Larevolucioindustrial
LarevolucioindustrialLarevolucioindustrial
Larevolucioindustrial
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrial
 
Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.
 
Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.Tema 3 revolució industrial m.b.
Tema 3 revolució industrial m.b.
 
Unitat 3. la revolució industrial
Unitat 3. la revolució industrialUnitat 3. la revolució industrial
Unitat 3. la revolució industrial
 
Treball Historia
Treball HistoriaTreball Historia
Treball Historia
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrial
 

More from Libertango

Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaLibertango
 
El barroc escultura
El barroc esculturaEl barroc escultura
El barroc esculturaLibertango
 
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01Libertango
 
Iti roma turo 2014
Iti roma turo 2014Iti roma turo 2014
Iti roma turo 2014Libertango
 
Dretes o esquerres
Dretes o esquerresDretes o esquerres
Dretes o esquerresLibertango
 
L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)Libertango
 
L'activitat econòmic
L'activitat econòmicL'activitat econòmic
L'activitat econòmicLibertango
 
L'activitat econòmic
L'activitat econòmicL'activitat econòmic
L'activitat econòmicLibertango
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra fredaLibertango
 
Ii guerra mundial
Ii guerra mundialIi guerra mundial
Ii guerra mundialLibertango
 
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Libertango
 
Periodeentregue rres
Periodeentregue rresPeriodeentregue rres
Periodeentregue rresLibertango
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciariLibertango
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciariLibertango
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciariLibertango
 
Ppt sector secundari
Ppt sector secundariPpt sector secundari
Ppt sector secundariLibertango
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primariLibertango
 

More from Libertango (20)

Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
Barrocoarquitectura
 
El barroc escultura
El barroc esculturaEl barroc escultura
El barroc escultura
 
Ppt ètica
Ppt èticaPpt ètica
Ppt ètica
 
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
Lacrisidelanticregim 131022134645-phpapp01
 
Iti roma turo 2014
Iti roma turo 2014Iti roma turo 2014
Iti roma turo 2014
 
Dretes o esquerres
Dretes o esquerresDretes o esquerres
Dretes o esquerres
 
L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)
 
L'activitat econòmic
L'activitat econòmicL'activitat econòmic
L'activitat econòmic
 
L'activitat econòmic
L'activitat econòmicL'activitat econòmic
L'activitat econòmic
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
Ii guerra mundial
Ii guerra mundialIi guerra mundial
Ii guerra mundial
 
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
Lasegonaguerramundial1939 1945-110519112655-phpapp02
 
Guerra civil
Guerra civil Guerra civil
Guerra civil
 
Guerra civil
Guerra civilGuerra civil
Guerra civil
 
Periodeentregue rres
Periodeentregue rresPeriodeentregue rres
Periodeentregue rres
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Ppt sector terciari
Ppt sector terciariPpt sector terciari
Ppt sector terciari
 
Ppt sector secundari
Ppt sector secundariPpt sector secundari
Ppt sector secundari
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 

Recently uploaded

LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Recently uploaded (10)

LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

La revolució industrial

  • 2. Índex 1- Introducció 2- L’ augment demogràfic 3- L ’ expansió agrícola 4- L’ era del maquinisme 4.1- les màquines, el vapor i les fàbriques 4.2- La indústria tèxtil 4.3- El carbó i el ferro: la siderúrgia 5- La revolució dels transports 5.1- El ferrocarril i el vaixell de vapor 5.2- L’ increment del comerç 6- El capitalisme industrial 6.1- el liberalisme i el capitalisme 6.2- els bancs i les finances 6.3- l’ expansió del capitalisme industrial 7- La segona fase de la industrialització 7.1- Les noves fonts d’ energia i les noves indústries 7.2- la nova forma d’ organització industrial 8- La nova societat industrial: burgesia i obrers 9- El moviment obrer 9.1- les primeres associacions obreres 9.2- el socialisme utòpic 9.3- el marxisme i el socialisme 9.4- l’ anarquisme 9.5- l’ internacionalisme 10- Webs d’ interès
  • 3. 1.
  • 4.
  • 5. 2. L’augment2. L’augment demogràficdemogràfic Revolució demogràfica CAUSES • producció d’aliments i variació (comerç triangular) • Millores higièniques i de la medicina (clavegueram, primeres vacunes, recollida d’ escombreries…) •Població millor alimentada era més resisitent a les malalties. •Les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent. CONSEQÜÈNCIES: •disminució mortalitat •manteniment natalitat o un lleuger creixement •creixement de l’ esperança de vida (38 anys a la darreria del segle XVIII a 50 anys a la darreria del segle XIX 1750 140 milions hab. 1850 EUROPA 266 milios Procés de creixement de la població europea des de mitjan segle XVIII
  • 7. 3. L’ expansió agrícola3. L’ expansió agrícola Revolució agrícola POBLACIÓ augment de la demanda d’aliments alça de preus estímul per als propietaris a millorar la producció •Privatització del sòl (Liberalisme econòmic) Fi a l’ antic sistema senyorial de propietat de la terra La propietat privada, es pot comprar i vendre i realitzar les transformacions que es desitgin. Els camps es cerquen (enclosures) i les parcel·les es reorganitzen . •Aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu
  • 8. a) Supressió del guaret SISTEMA NORFOLK plantes farratgeres - ramats b) Mecanització del camp: segadores, sembradores, màquines de batre… c) Introducció de nous conreus: blat de moro i patata d) Expansió ramadera La població va disposar d’ una dieta més rica i variada, que es va veure afavorida també per la revolució en els transport
  • 9. segadora sembradora Màquina de batre El sistema Norfolk permetia no deixar cap porció de terra en repòs i obtenir herbes per alimentar el ramat CONSEQÜÈNCIES: •Augment productivitat. •Beneficis finançar la naixent INDÚSTRIA. •Mà d’ obra que es va veure obligada a emigrar cap a les ciutats a treballar a les FÀBRIQUES.
  • 10. 4. L’ Era del maquinisme4. L’ Era del maquinisme Les màquines, el vapor i les fàbriques Màquines van anar substituint el treball manual artesanal Avenç + PRODUCTIVITAT abaratiment BENEFICIS Tècnic COSTOS 1r força humana 2n energia hidràulica Novetat: màquina de vapor (James Watt, 1769) carbó com a combustible s’abandonen energies tradicionals La mecanització + noves fonts d’energia → sistema fabril
  • 11. 1- A la caldera, la calor transforma l’ aigua en vapor 2- El vapor penetra al cilindre 3- El pistó puja i empeny el balancí 4- el vapor es refreda al condensador i fa retrocedir el pistó Moviment altern linial ascendent i descendent Condensador per separat evitava la pèrdua d’energia
  • 12. El sistema fabril consisteix en la concentració dels obrers i les màquines en grans edificis industrials: les fàbriques. Divisió del treball: cada obrer s’ especialitza en una part de la cadena de producció. Burgès: Propietari de l’ edifici, les màquines i el que es produeix. Obrer: proletari que disposa de la seva força de treball, la ven a canvi d’ un sou o salari.
  • 13. 4.2 La indústria tèxtil A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó, per això es considera un dels motors de la industrialització. El govern va limitar les importacions de teixits i va estimular la producció interior, el sector de la llana es va ressentir. A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó, per això es considera un dels motors de la industrialització. El govern va limitar les importacions de teixits i va estimular la producció interior, el sector de la llana es va ressentir. Innovacions: a)llançadora volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit. b) noves màquines de filar: Water Frame, Jenny, Mule... Que van incrementar la producció de fil c)teler mecànic (1785): va completar el procés de mecanització textil Innovacions: a)llançadora volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit. b) noves màquines de filar: Water Frame, Jenny, Mule... Que van incrementar la producció de fil c)teler mecànic (1785): va completar el procés de mecanització textil
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17. 4.3 El carbó i el ferro: la siderúrgia 1r : Producció ferro en quantitats petites. Els forns funcionaven amb carbó vegetal que té un poder calorífic escàs i costa fondre el metall. 2n: 1732 l’ invent de Darby permet ús del carbó de coc d’ una gran potència calorífica 3r: Bessemer al 1855 dissenya el convertidor per transformar el ferro en acer El sector va anar incrementant la producció gràcies a la demanda de ferro per eines agrícoles, màquines i ferrocarrils. Els processos es van anar perfeccionat i ampliant: eliminació d’ escòries, làmines, … La principal font d’ energia de la 1ª R.I: CARBÓ vapor i produir ferro
  • 18. Convertidors de Bessemer als “ altos Hornos de Vizcaya “. Foto d’ abans de 1909
  • 19. 5. Revolució dels transports5. Revolució dels transports 5.1 El ferrocarril i el vaixell de vapor Millora en les vies de comunicació tradicionals (camins, navegació fluvial…) Aparició ferrocarril: – origen: ús en mines. Vagonetes sobre rails i rodes amb pestanyes per no descarrilar tirades per cavalls. – 1803 R. Trevithick construí la primera locomotora. – 1829: locomotora Stephenson ferrocarril amb màquina de vapor→ (passatgers) – 1830: 1ª línia passatgers (Manchester – Liverpool) – 1848: 1er ferrocarril a Espanya: Barcelona - Mataró L’ increment de la producció agrària i industrial no tenia sentit si no era possible fer arribar les mercaderies a la població, no només la local, també la llunyana. Una sèrie d’ innovacions van revolucionar els transports i van permetre l’ augment del comerç.
  • 21. CONSEQÜÈNCIES A- estímul per a la pròpia industrialització (siderúrgia). B- els trajectes es van escurçar, facilitant la mobilitat de persones i mercaderies. C- va augmentar la seguretat en els viatges. D- capacitat de càrrega major abaratir el transport de mercaderies. El viatge en diligència de Liverpool a Manchester durava unes 4 hores. Hi havia 29 diligències diàries de línia regular que podien transportar unes 688 persones al dia. Amb el ferrocarril, el viatge durava prop de dues hores, transportava diàriament 1070 passatgers, en un viatger més barat, còmode, segur i agradable. En pocs mesos les diligències van deixar d’ existir
  • 22.
  • 23. La màquina de vapor es va aplicar al transport marítim i fluvial i els vaixells de vapor, construïts en ferro, van substituir els de vela, perquè permetien transportar més mercaderies i persones a una velocitat més gran. El primer vapor , dissenyat per Robert Fulton, data de 1807 (EEUU).
  • 24. 5.2 Increment del comerç La Revolució Industria economia de Mercat (venda a mercats cada cop més amplis) •Augment de la producció •Creixement de la població •Millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars. •La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del comerç interior. Es van ampliar els mercats locals i es va anar consolidant un mercat nacional. •El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.
  • 25. Pel que fa a la política comercial, es van defensar dues teories contraposades: Lliurecanvisme: política econòmica que permet la lliure circulació de mercaderies, es suprimeixen les traves. Es defensa que la llibertat de comerç entre països fomenta el creixement econòmic. Proteccionisme: Política econòmica que defensar la indústria nacional, aplicant a les importacions aranzels (impostos) per tal d’ incrementar el seu preu i fer-les menys competitives. Aquesta postura s’ observa a països com Espanya, amb poca capacitat per competir amb els productes anglesos.
  • 26. La Revolució Industrial a) El capitalisme com a model econòmic b) El liberalisme com a doctrina política que el sostenia Des de Gran Bretanya Europa, EEUU i Japó. El liberalisme econòmic (ADAM SMITH): -L’interès personal, la lliure iniciativa i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia. -Els diferents interessos s’equilibren al mercat gràcies al joc de l’oferta i la demanda. -L’Estat s’ha de mantenir al marge del funcionament de l’economia. S’ha d’imposar el lliurecanvisme (Estat liberal) 4. El capitalisme industrial4. El capitalisme industrial
  • 27. El capitalisme industrial: •Mitjans de producció (fàbriques, maquinària i estocs) són propietat privada d’un grup reduït. •la burgesia •treballadors, els obrers, sense propietat, •treballen a canvi d’ un salari. Problemes: L’ augment constant de la producció sense tenir en compte la demanda comporta •la fallida d’ empreses •l’acumulació d’ estocs •l’acomiadament d’ obrers Crisis periòdiques
  • 28. 6.2 Els bancs i les finances Bancs: entitats intermeiàriaentre els estalviadors i els empresaris. - deixaven capital (diners) a les empreses Préstecs - actuaven com a inversors directes (compra accions) - faciliten pagaments: xecs i lletres de canvi SOCIETATS ANÒNIMES És una societat mercantil de tipus capitalista en la qual els socis posen recursos en comú per desenvolupar una activitat de tipus empresarial amb l’objectiu d’aconseguir uns guanys. El capital social (conjunt d’aportacions que han de fer els socis) està dividit en accions que representen la part de l’empresa que té cadascun dels socis. Els vots de cada soci depenen directament del nombre d’accions que tenen. •el capital que es necessita és dividit en parts o accions •les accions poden ser comprades o venudes en la borsa de valors
  • 29.
  • 30. 6.3 L’ expansió del capitalisme industrial •Ppi. S. XIX la industrialització es va estendre per França i Bèlgica •Entre el 1850 i el 1870: Rússia, Alemanya, els EUA i Japó • fort ús de la tecnologia i capital exterior • gran concentració d’empreses • importància dels bancs • intervenció Estat •Al sud Europa van coexistir regions industrialitzades amb zones essencialment rurals. •Europa oriental: es va mantenir al marge de la industrialització fins entrat el s. XX
  • 31.
  • 32. 5. Segona fase de la industrialització (2ª ½ s. XIX)5. Segona fase de la industrialització (2ª ½ s. XIX) Noves potències industrials: Alemanya, Estats Units i Japó Noves fonts d’energia ELECTRICITAT i PETROLI desbanquen el carbó 1.- Dinamo (generador elèctric, 1869) va permetre produir energia mecànica en energia elèctrica en centrals hidroelèctriques. 2.-L’ alternador i el transformador al 1897 van fer possible el seu trasllat. S’APLICA: indústria (força motriu) transports : ferrocarril, tramvia sistemes de comunicació : telèfon, telègraf, ràdio oci : fonògraf, cinematògraf il·luminació
  • 33. Telègraf (Morse) 1838 Germans Lumière, inventors del cinematògraf al 1895 http://blocs.xtec.cat/orig ensdelcinema/cos-del- treball/tecnologia- cinematografica/el- cinematograf/ Fonògraf, 1877 Telèfon. Antonio Meucci. 1876 Bombeta. Edison. 1879 Planxa elèctrica. 1882
  • 34. PETROLI (½ s.XIX, EUA) S’APLICA: motor d’ explosió (1885) en va facilitar la utilització com a combustible per als automòbils motor dièsel a la navegació marítima va permetre augmentar la rapidesa i la capacitat dels vaixell L’ aviació va ser una altra de les grans innovacions possibles gràcies al petroli. Els germans Wright van fer el primer vol l’ any 1903
  • 35. La metal·lúrgia va adquirir un gran impuls. Producció de nous metalls acer inoxidable alumini La indústria de l’ automòbil amb la invenció de Henry Ford (EUA, 1893) del cotxe utilitari La indústria química alemanya:  adobs pesticides, productes químics (àcid sulfúric, dinamita, sosa, cautxu vulcanitzat…) tints i productes farmacèutics. Construcció: ciment armat primers gratacels Home Insurance Building construido en 1885 por el arquitecto William Le Baron Jenney en Chicago con 42m de altura (10 plantas). Fue el primer edificio hecho con acero estructural.
  • 36. Una nova organització industrial Fabricació en sèrie (TAYLORISME) permet: augment productivitat (estandaritzada i massiva) disminuir el temps emprat reduir costos de fabricació. Fabricar en cadena: divisió del procés de producció en tasques molt específiques utilitzant màquines de gran precisió. Cada obrer s’ especialitza en una part concreta del procés S’ eliminen els moviments inútils per rendibilitzar al màxim la mà d’ obra.
  • 37. La fàbrica d’ automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar el model. El resultat va ser una producció estandarditzada i massiva de cotxes amb costos menors. El consum es va estendre a sectors més amplis de la població (reducció costos)
  • 38. Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans per evitar la competència CÀRTEL: acords entre diferents empreses per tal d’ evitar la competència mútua. TRUST: fusió d’empreses per tal de crear un monopoli. HÒLDING: grup financer amb majoria d’accions d’un conjunt d’empreses o bancs MONOPOLI: dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte pactes entre empreses: • fixar preus • establir àrees d’influència
  • 39.
  • 40. La nova societat industrial Sistema industrial: les diferències socials s’estableixen per la riquesa i no pel naixement com a l’ Antic Règim. SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES Grup hegemònic propietària de les indústries i els negocis i model a imitar.→ Sovint es barreja amb l’antiga noblesa a) gran burgesia: banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques b) burgesia mitjana: professionals liberals, funcionaris i comerciants. c) petita burgesia: empleats i botiguers Nivell de vida alt:  cases ricament decorades servei domèstic manera de vestir oci: salons, teatres, concerts…
  • 41. EL PROLETARIAT -Mà d’obra fàbriques. -Treball a canvi d’un salari. - Grup més nombrós de la societat i el més desfavorit. - Cap legislació que fixés les condicions laborals, per això els salaris, els horaris i els descansos eren fixats arbitràriament pels empresaris. •Salaris baixos. Dones i nens amb sous inferiors •Jornades laborals de 12 i 14 hores •No són indemnitzats en cas d’ acomiadament, baixa... •Els espais de treball no reunien les condicions higièniques necessàries: excés de soroll, manca de ventilació, fred a l’ hivern i calor a l’estiu, brutícia, manca de llum... •Els obrers mal alimentats i cansats eren molt vulnerables a les malalties.
  • 42.
  • 43.
  • 44. A suburbis al voltant de les fàbriques A barris residencials. Són cases luxoses amb espais enjardinats.
  • 45.
  • 46.
  • 47. Les primeres associacions obreres LUDDISME: Forma de protesta basada en la destrucció i crema de màquines ja les consideraven les responsables dels salaris baixos i l’atur OPOSICIÓ al maquinisme. Societat de Socors Mutus (o de resistència): organitzacions que per mitjà del pagament d’ una quota, s’ encarregaven de socórrer les necessitats dels seus associats en cas de malaltia, accident, atur, mort…Actuaven com a societats de resistència. Les associacions obreres eren prohibides. 7. El moviment obrer s.XIX, el proletariat va anar adquirint consciència de classe. Molts treballadors es van adonar que tenien problemes comuns i objectius propis. Això els va portar a organitzar-se per tal de defensar els seus interessos. Al 1835 es va calar foc a la fàbrica Bonaplata, primera en utilitzar la força del carbó a Catalunya i Espanya.
  • 48. •1825: Gran Bretanya es van derogar les lleis que prohibien les societats obreres i es van fundar els primers sindicats, que reunien obrers d’un mateix ram. Ex: Sindicat General de Filadors. •1834: Great Trade Union sindicat que agrupava obrers diferents oficis.→ ObjectiuS dels sindicats: - millorar les condicions de treball - defensa del dret d’associació - reducció jornada laboral - millores salarials - regulació treball infantil - utilització de la vaga com a arma de pressió EL SINDICALISME
  • 49. Socialisme utòpic Una sèrie de pensadors van denunciar les desigualtats i les dures condicions de vida dels treballadors i van proposar nous models d’ organització social. Nova organització de la societat sense explotació dels treballadors. Marxar de les ciutats industrials, que havien corromput els homes. Construcció de comunitats ideals, harmòniques, perfectes, on la comunitat estava per sobre de l’ individu, que treballaria en funció de les seves capacitats. Distingeix entre els "productors" i els "ociosos", donant un valor suprem al treball. Gran defensor de l'intervencionisme de l'Estat per promoure el canvi, proposa abolir el dret d'herència i nacionalitzar els mitjans de producció. El seu model de reforma social es basa en unes comunes anomenades falansteri, societats tancades d'unes 1600 persones que assumeixen totes les funcions socials
  • 50. Li atribueix tot els mals que assoten la societat a la pressió de la competència, per la qual raó els dèbils són conduïts a la desgràcia. Exigia la igualtat de salaris, i la unió dels interessos personals per a assolir el bé comú . "tallers socials de treball", una combinació entre una societat cooperativa i un sindicat, on els treballadors a cada jornada unirien els seus esforços per al benefici comú. Pretenia substituir el sistema capitalista per un altre més just que evités els problemes de la societat industrial. Els obrers havien d'unir-se per a crear una nova realitat europea basada en cooperatives que fossin més rendibles que les indústries: Cooperatives de producció i cooperatives de distribució. La seva idea més important potser va ser la d'eliminar els diners juntament amb la propietat privada. El seu ideal era una societat anàrquica sense poder polític, sinó lliures acords entre treballadors, que s'unirien en una confederació d’autogestió (preanarquisme)
  • 51. El marxisme i el socialisme Friedrich Engels Karl Marx ½ s. XIX Marx i Engels van denunciar l’ explotació de la classe obrera. Calia destruir el model d’ estat capitalista i crear una nova societat a través d’ una revolució obrera. El PROLETARIAT Revolució obrera (parlaments) Nou estat (temporal) sense classes socials ni propietat privada. Dictadura del proletariat. (fins aconseguir els objectius) . Societat comunista Sense govern Sense forces de l’ordre Partits socialistes (finals s. XIX)
  • 52. Partiendo de la doctrina clásica, según la cual sólo el trabajo humano produce valor, Marx señaló la explotación del trabajador, patente en la extracción de la plusvalía, es decir, la parte del trabajo no pagada al obrero y apropiada por el capitalista, de donde surge la acumulación del capital. Denunciaba con ello la esencia injusta, ilegítima y violenta del sistema económico capitalista, en el que veía la base de la dominación de clase que ejercía la burguesía. El capital, dijo: "Dudo que nadie haya escrito tanto sobre el dinero teniendo tan poco".
  • 53. La base del seu pensament era la llibertat, per tant consideraven que qualsevol poder li era contrari. Rebutjaven la formació de partits polítics i participar en les eleccions. Només acceptaven la formació de sindicats (anarcosindicalisme) que lluitessin per millorar la vida dels obrers. La revolució hauria de sorgir espontàniament de les masses obreres i camperoles. Un mitjà seria la vaga general revolucionària. Destruir la societat capitalista i implantar-ne una altra sense cap autoritat ni Estat. Alguns grups anarquistes més radicals optaren per solucions violentes per aconseguir els seus fins, com atemptats terroristes, magnicidis... L’ anarquisme Pensadors: Mihail Bakunin i Kropotkin Volien , com els marxistes, acabar amb la propietat privada i les classes socials però per una altra via. Mihail Bakunin Kropotkin
  • 54. El Liceu, a finals del segle XIX es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificació afectà tràgicament la vida del teatre: el 7 de novembre de 1893, en la nit d'inauguració de la temporada 1893-1894 (s'hi representava Guillaume Tell, de Rossini), l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini sobre la platea del teatre, de les quals només n'explotà una que causà una vintena de morts. Aquest fet commocionà la ciutat; el públic liceístic (i, en general, el dels teatres de la ciutat) va trigar a tornar a la normalitat i durant anys no es van utilitzar les butaques que ocupaven els morts per la bomba.
  • 55.
  • 56. L’ internacionalisme Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT) amb seu a Londres. Tant els marxistes com els anarquistes i sindicalistes defensaven la necessitat d’ unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme. (1864-1876), a iniciativa de Marx, es va crear II Internacional (1889, París): Només partits socialistes. La II AIT va crear els símbols del moviment obrer: •himne La Internacional •festa de l’1 de Maig, Dia dels Treballadors. Entre els seus objectius principals estava aconseguir la jornada de 8 hores. Marx davant els assistents a la I AIT https://www.youtube.com/watch?v=7y06QqiPJUc http://www.youtube.com/watch? v=WgPmDBCQfwE https://www.youtube.com/watch?v=x6MXQqQXAxI