Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Democràcia, una ficció amenaçada.

269 views

Published on

Reflexió al voltant de la democràcia a partir dels pensaments de Yuval Noah Harari i Raffaele Simone.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Democràcia, una ficció amenaçada.

  1. 1. Democràcia, una ficció amenaçada
  2. 2. 2
  3. 3. • Yuval Noah Harari (24 de febrer de 1976)  és professor al Departament d'Història de la  Facultat d'Humanitats a la Universitat  Hebrea de Jerusalem.  • Harari es va especialitzar originàriament  en història medieval i història militar,  doctorant-se al Jesus College de  la Universitat d’Oxford el 2002.   • Més endavant es va especialitzar  en història i en els processos macro- històrics al llarg de la història de la  humanitat.  • La seva recerca es basa en marcar punts  de trobada entre la història i la biologia, com  per exemple trobar quina és la diferència  essencial entre l’Homo sapiens i altres  animals.  Yuval Noah Harari 3 Yuval Noah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, edicions 62, Barna 2014
  4. 4. Origen de les normes socials 4
  5. 5. Origen de les normes socials com paració 5
  6. 6. Origen de les normes socials com paració 6
  7. 7. Origen de les normes socials com paració Segons el codi, les persones estan  dividides en dos gèneres i en tres  classes. Els membres de cada  gènere i classe tenen un valor  diferent. La vida d’una súbdita val  trenta sicles de plata i la d’una  esclava, vint sicles de plata,  mentre que l’ull d’un súbdit en val  seixanta. Considerem com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals i que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat. 7
  8. 8. Origen de les normes socials com paració • Les societats basades en les normes  socials, tant en el codi d’Hammurabi  com en la Declaració d’Independència  dels Estats Units, són productes de la  imaginació humana, ficcions basades  en mites compartits i en principis que no  tenen validesa objectiva.  8
  9. 9. Origen de les normes socials com paració 9 • En quin sentit els éssers humans són diferents entre si?  En quin sentit, són iguals? • Hi ha alguna raó que permeti justificar de forma  objectiva que una d’aquestes afirmacions és millor que  l’altra? • Segons Harari, només ens ho pot justificar la força que  poden tenir en la imaginació de la gent que hi creu. • Tant els creients en una o en una altra afirmació utilitzen  la mateixa lògica: “Creiem en aquest principi perquè a partir d’ell podem crear una societat més estable i més pròspera”.
  10. 10. Origen de les normes socials 10
  11. 11. Origen de les normes socials 11 Què és la Revolució Cognitiva? • L’aparició de noves maneres de pensar i comunicar-se, fa entre 70.000 i 30.000 anys. • La hipòtesi més acceptada afirma que unes mutacions genètiques accidentals en el cervell dels sàpiens van alterar les seves connexions, fet que els va permetre pensar d’una manera que no tenia precedents i comunicar-se amb un llenguatge completament nou.
  12. 12. Origen de les normes socials 12 • Què tenia de tan especial el nou llenguatge dels sàpiens? • La veritable característica pròpia del llenguatge humà no és la capacitat de transmetre informació sobre els homes o els animals, sinó la capacitat de transmetre informació sobre coses que no existeixen en absolut. • (No podràs convèncer mai un mico perquè et doni un plàtan prometent-li que tindrà tots els plàtans que vulgui després de la mort al paradís dels micos.) • La ficció no ens ha permès simplement imaginar coses, sinó també fer-ho de manera col·lectiva. Podem teixir mites comuns com ara la història de la creació bíblica, els mites del Temps dels Somnis dels australians aborígens sobre la creació del món, els mites nacionalistes dels estats moderns.
  13. 13. Origen de les normes socials 13 • Què tenia de tan especial el nou llenguatge dels sàpiens? • Aquests mites confereixen al sàpiens la capacitat sense precedents de cooperar d’una manera flexible amb un gran nombre d’individus. • Les formigues i les abelles també poden treballar juntes en grups mot nombrosos, però ho fan d’una manera molt rígida i només amb els parents pròxims. • Els llops i els ximpanzés cooperen d’una manera molt més flexible que les formigues, però només ho poden fer en grups petits formats per individus que es coneixen íntimament. • Els sàpiens poden cooperar amb desconeguts, amb individus més enllà dels vincles genètics i d’amistat, gràcies al llenguatge humà i a la seva capacitat de crear ficcions compartides.
  14. 14. Origen de les normes socials 14 • Què tenia de tan especial el nou llenguatge dels sàpiens? superació del m om ent crític • Els ximpanzés i els sàpiens tenen instints socials que permeten crear relacions, jerarquies, caçar i lluitar junts. • Els ximpanzés quan el grup creix massa, l’ordre social es desestabilitza i el grup es fragmenta. • Durant molt de temps els sàpiens també van compartir aquestes limitacions amb els ximpanzés. • Fins i tot avui en dia, els sociòlegs i psicòlegs socials parlen del llindar crític dels 150, on la capacitat organitzativa del sàpiens comença a trontollar. • Per sota d’aquest llindar, les comunitats, les empreses, les xarxes socials i les unitats militars es poden mantenir, gràcies al coneixement íntim. No hi ha necessitat de crear categories, càrrecs ni estatus.
  15. 15. Origen de les normes socials 15 • Què tenia de tan especial el nou llenguatge dels sàpiens? La Revolució Cognitiva és el punt en què la història es declara independent de la biologia. Fins a aquest esdeveniment les activitat de totes les espècies humanes es podien explicar amb categories biològiques (gens, hormones, organismes). A partir d’aquest moment el relat històric substitueix la biologia. Per explicar l’aparició de l’imperi Romà, el descobriment d’Amèrica o la Revolució Francesa les categories biològiques ens resulten insuficients. Fem servir altre tipus de categories: idees, imatges, fantasies.
  16. 16. Origen de les normes socials 16 • Què tenia de tan especial el nou llenguatge dels sàpiens? • El comportament dels ximpanzés està fixat en gran part pels gens. Els canvis significatius en el seu comportament només poden provenir de mutacions, és a dir, de canvis en el ADN dels ximpanzés. • Des de la Revolució Cognitiva, els sàpiens han estat capaços de canviar el seu comportament i han transmès nous comportaments a les persones futures sense necessitat de cap canvi genètic o medioambiental. • Gairebé de la nit al dia, el 1789 la població francesa va passar de creure en el mite del dret diví dels reis a creure en el mite de la sobirania del poble.
  17. 17. Origen de les normes socials 17 • Què tenia de tan especial el nou llenguatge dels sàpiens? • A diferència de les mentides, una ficció mentre es manté exerceix una poderosa influència entre els que creuen en ella. • Des de la Revolució Cognitiva els sàpiens viuen en una realitat dual: a) la realitat objectiva: rius, muntanyes, arbres, animals b) la ficció: déus, nacions, empreses, diners. • Una ficció no és una mentida. • Menteixo quan dic que ara mateix no tinc diners per comprar un entrepà, quan en realitat sí que en tinc. • Tanmateix, no menteixo quan afirmo que els homes i les dones són iguals, que Al·là és gran o que el treball ens dignifica.
  18. 18. Origen de les normes socials 18 Les esglésies, els estats o els sistemes jurídics no existirien si els éssers humans només poguessin parlar de coses que existeixen. • Qualsevol cooperació humana a gran escala –tant si parlem d’un estat modern com d’una església medieval, una ciutat antiga o una tribu primitiva- està fonamentada en mites comuns que només existeixen en l’imaginari col·lectiu de la gent. • Els estats es fonamenten en mites nacionals compartits. (Dos serbis que no es coneixen de res poden arriscar la vida per salvar-se mútuament perquè tots dos creuen en l’existència de la nació sèrbia, la terra sèrbia i la bandera sèrbia). • Tanmateix, cap d’aquestes coses existeix més enllà de les històries que les persones s’inventen i s’expliquen mútuament. • A l’univers no hi ha déus, ni nacions, ni empreses, ni diners, ni drets humans, ni lleis, ni justícia més enllà de l’imaginari compartit dels éssers humans.
  19. 19. La democràcia com a ficció 19 Raffaele Simone, El Hada democràtica (2016) El italiano Raffaele Simone (Lecce, 1944), emérito de Lingüística en la universidad de Roma Tre y autor de varios textos de reflexión política, traza un diagnóstico desolador: Occidente lleva más de un decenio sin encontrar una cura para la enfermedad que ha contagiado a la democracia. El creciente absentismo electoral y el nacimiento de movimientos centrados en un radical rechazo del sistema político tradicional son solo los síntomas más patentes. La alarma de su último ensayo, El hada democrática. Por qué la democracia fracasa en su búsqueda de ideales, resulta aún más apremiante en el título italiano: Come la democracia fallisce (Cómo fracasa la democracia).
  20. 20. La democràcia com a ficció 20 “La democracia como paradigma político se basa en un complicado, valiente y genial sistema de ficciones, es decir de proposiciones impracticables pero cargadas de un encanto irresistible; proposiciones que quien interviene en el juego democrático debe aceptar sin excesivo “curiosear a su alrededor” (según la maliciosa recomendación de Bagehot a propósito de la monarquía de Inglaterra que va en el exergo). Esas ficciones son numerosas y están entrelazadas formando en su conjunto una estructura conceptual de impresionante complejidad. Pero esa estructura, observada en sus componentes y, por así decirlo, desmontada pieza a pieza, demuestra ser un agregado inestable, casi como el de los palillos del mikado cuando quedan depositados después de lanzarlos: parecen asentados, pero en realidad están en un equilibrio extremadamente inseguro. Basta la menor vibración para deshacerlo todo.” El Hada democrática
  21. 21. La democràcia com a ficció 21 Els principis del paradigma democràtic són •Proposicions lògicament falses •Ideològicament verdaderes Són irrealitzables Guien les conviccions i els comportaments de moltes persones.Vegeu a Harari (realitat dual)
  22. 22. La democràcia com a ficció 22 Els principis del paradigma democràtic són ... Màximes molt genèriques que assenyalen objectius cap els que tendim il·limitadament El seu origen es remunta a la Déclaration des droits de l’home et du citoyen (1789)
  23. 23. La democràcia com a ficció 23 Els principis del paradigma democràtic
  24. 24. La democràcia com a ficció 24 Per què fracassa la democràcia? No ens adonem del caràcter ficcional dels seus principis Els entenem com a descripció d’estats de fets. Metàfora de la Fada democràtica La democràcia té el poder de satisfer qualsevol reivindicació de la ciutadania, fins i tot reivindicacions incompatibles. La impossibilitat de satisfer a tothom acaba per desacreditar-la
  25. 25. La democràcia com a ficció 25 Per què fracassa la democràcia? "Si existiese un pueblo de dioses se gobernaría democráticamente. Un gobierno tan perfecto no conviene a los hombres”. Así, lapidariamente, se pronuncia Rousseau en Du contrat social. La “perfección” a la que alude reside en el hecho de que la hipótesis democrática requiere de algunas virtudes al más alto grado. Proporciona además un elenco de ellas: “gran sencillez de costumbres”, “igualdad de los ordenamientos y de las fortunas”, “poco o nada de lujo” … Virtudes similares son, sin embargo, tan arduas de alcanzar que Rousseau tiene que admitir que, “si se toma el término en su rigurosa acepción, nunca ha existido una verdadera democracia ni nunca existirá”. El Hada democràtica Rousseau
  26. 26. La democràcia com a ficció 26 Per què fracassa la democràcia? “... la democracia es una hipótesis basada en el fragilísimo principio del "como si" : incluso si todos saben que un principio dado no subsiste, se comportan como si ese principio fuese válido. En el fondo, ese es el presupuesto de muchos juegos (el futbol se practica como si las manos no existieran; el boxeo como si no existieran los pies y así sucesivamente), lo que también podría sugerir que la democracia, basada como está en reglas de este tipo, sea en el fondo un gigantesco juego de simulación (Norberto Bobbio)”. El Hada democrática Norberto Bobbio (1909-2004) Recordeu José Luis Pardo (pacte social)
  27. 27. La democràcia com a ficció 27 Per què fracassa la democràcia? Pot resultar racionalment decebedor que la democràcia sigui entesa com un sistema de relacions humanes fonamentada en principis que, en rigor, no són gaire consistents. Tanmateix en aquest aspecte la democràcia coincideix amb les grans religions o altres teories polítiques que històricament havien tingut molt de suport, com per exemple la teoria del dret diví. Això demostra que sobre fonaments “febles”, des d’un punt de vista racional, es poden construir sistemes institucionals complexos i sòlids. Raffaele Simone
  28. 28. La democràcia com a ficció 28 La democràcia es construeix contra els postulats del “pensament natural”. El pensament natural és el pensament amb el que l’infant comença a crear-se concepcions, judicis i representacions a propòsit de les seves relacions amb els altres. Aquestes concepcions primitives l’espècie humana les porta a sobre des dels seus orígens. El senyor de les mosques de William Golding és un exemple literari de com es desenvolupen els mecanismes d’aquest pensament.
  29. 29. La democràcia com a ficció 29 Els postulats del “pensament natural”. La gestació de l’homo democraticus s’ha d’entendre com un procés llarg i no sempre exitós en el que el “petit totalitari” s’ha de transformar en un “petit demòcrata” La democràcia es defineix pel seu caràcter perillosament “artificial”, ja que suspèn i nega una varietat de pressupòsits humans “naturals” “... una hipòtesi que té uns fonaments empírics tan febles ha de ser constantment estalonada, transmesa per l’educació, protegida amb bons exemples (i “donant bon exemple”), i vigilada. La necessitat d’aquest dispositiu revela que la democràcia no és un cim conquerit per a l’eternitat, sinó la fase provisionalment final d’un procés històric, i que com a tal està exposada al risc permanent de crisi.” Cómo fracasan las democracias, Claves de razón práctica, septiembre/octubre 2014, nº 236
  30. 30. La democràcia com a ficció 30 L’acceptació o rebuig del pensament natural fa possible la distinció clàssica entre dreta i esquerra. La dreta no requereix una gran elaboració del comportament nadiu de l’infant. L’esquerra neix del rebuig total del pensament natural. Recordeu Lakoff (marcs de referència) Els postulats del “pensament natural”.
  31. 31. La democràcia com a ficció 31 Les principals crítiques al paradigma democràtic Moviments antidemocràtics: la democràcia és un esforç inútil Moviments hiperdemocràtics: el nivell de democràcia dels règims actuals és insuficient i ha de ser ampliat.
  32. 32. La democràcia com a ficció 32 Els principals riscos per al paradigma democràtic D’una banda, la renúncia dels ciutadans a qualsevol forma de participació, i al mateix temps el trasllat del poder a mans dels grups de interessos y als lobbies (perill de la tecnocràcia). D’altra, la inestabilitat política permanent. El “Foteu el camp i que passi el que hagi de passar!”, pròpia dels populismes tant de dreta com d’esquerra, fa probable que ens porti a una situació futura en què es pugui produir un col·lapse econòmic de grans dimensions.
  33. 33. La democràcia com a ficció 33 Contra la democràcia representativa Un dels exemples de com s’ignora la noció ficcional de democràcia és una de les crítiques més comuns dels moviments hiperdemocràtics a la democràcia actual: la sobirania popular està segrestada pels seus representants polítics. La democràcia representativa ha possibilitat “la realització” d’una proposta utòpica de la democràcia originària: que tots els ciutadans puguin participar en el debat polític (democràcia directa). La impossibilitat material de la democràcia directa va propiciar el següent pas acrobàtic: la transferència de la sobirania de tots els ciutadans a un nombre limitat de persones perquè en lloc d’ells pugui governar. D’aquesta manera, a través dels seus representants, els ciutadans es com si participessin directament en el govern.
  34. 34. La democràcia com a ficció 34 Contra la democràcia representativa “Esta situación se ha visto exacerbada por el nacimiento de la “democracia digital”, es decir por la utilización de Internet para crear movimientos, promover convocatorias, organizar votaciones, etcétera. Internet, al favorecer la creación de grupos que se pueden ampliar indefinidamente, la facilidad de los contactos entre ellos, el reducido coste de las operaciones, el aparente igualitarismo de sus miembros, ha producido el nacimiento por doquier de entidades de todo tipo, algunas de las cuales se han asomado a la vida política. Uno de los motivos de este fenómeno radica en que crea la ilusión de que uno participa, de que está ahí, de que cuenta en alguna medida.” Cómo fracasan las democracias “Este último es el caso italiano, donde el denominado Movimiento 5 Estrellas, creado en Internet, y que aunque nunca había celebrado un congreso, logró llevar a numerosos representantes al Parlamento a raíz de las elecciones de 2013. Los “grillini” (como se les llama en Italia) votan telemáticamente sobre todos los asuntos, pero nunca se reúnen; consideran que están poniendo en práctica el principio de accesibilidad universal, pero su jefe se autonombró, es materialmente inaccesible, se muestra totalitario en las posturas que adopta, y goza de un cargo a perpetuidad; sus seguidores están convencidos de que son todos iguales, pero carecen de estatutos y pueden ser expulsados en cualquier momento.” Cómo fracasan las democracias Democràcia digital
  35. 35. La democràcia com a ficció 35 Contra la democràcia representativa “En el impulso general de rechazo que caracteriza a los movimientos quedan anulados todo tipo de intermediarios (partidos, sindicatos, etcétera) y en general de la política, lo político y los políticos en su conjunto. Es lo que se llama antipolítica (Alfio Mastropaolo, Antipolítica, L’Ancora del Mediterraneo, Nápoles 2005). Su elemento primario es una desconfianza total de la esfera política, de sus personas, sus instituciones, sus usos y sus rituales, pero sobre todo de sus privilegios, sus corruptelas, su distanciamiento de las necesidades de los ciudadanos. (…) Parlamento, partidos, grupos de poder y élites, notables de todas las direcciones son igualmente señalados, en base a frases poco elaboradas y de fuerte efecto, que tanto pueden ser consideradas anárquicas como ultrademocráticas, como las siguientes: “Nos encargamos nosotros” o “Son todos iguales”.” El Hada democrática El triomf de l’antipolítica
  36. 36. La democràcia com a ficció 36 “Pienso que el movimentismo* en el que se expresa la actual impaciencia con la democracia es premonitorio de una auténtica crisis histórica, es decir de un cambio radical de formas y paradigmas, incluidos los políticos. O, para ser más claros, es señal de paso de la fase plena de la democracia a una fase posdemocrática de la que nadie es aún capaz de reconocer el signo.“ El Hada democràtica Raffaele Simone * Amb aquest terme Simone es refereix als moviments populistes hiperdemocràtics.
  37. 37. Activitats • Es pot continuar parlant de racionalitat i veritat en l’àmbit de la política després d’haver conegut les tesis de Harari i Simone? 37 Podeu trobar més informació sobre Hariri en: Podeu trobar més informació sobre Simone en: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/simone http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/creences http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Harari

×