Relació entre aquests dos conceptes: etern retorn i superhome

1. NIETZSCHE: L’ETERN
RETORN I EL SUPERHOME
MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 56
GAIA CIENCIA 341
AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA (PRÒLEG)

2. L’ETERN RETORN 3-7
EL SUPERHOME 8-10

3. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 56
La moral triomfadora confia en què el futur serà millor que el present. El feble viu la vida
com una fugida cap el futur des d’un present que li fereix i pertorba. Suporta la vida
perquè creu que el demà compensarà les desgràcies de l’avui.
Les morals modernes atribueixen al dolor un valor. La vida és comparada amb un fons de
pensions on els beneficis podran recollir-se quan el contracte expiri. Contra més invertim
en dolor en aquest present amb més plaer serem recompensats en el futur. Els sacrificis
s’accepten perquè estem convençuts que en el futur seran remunerats.
La vida és entesa com una novel·la que no s’acaba d’entendre fins que no s’arriba al final.
És el desenllaç el que dóna sentit i coherència a tot el relat. Només des del final s’entén tot
el que volia explicar l’autor de la trama.
3

4. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 56
Nietzsche es planteja si és possible un pensament de la temporalitat diferent al que planteja
la moral d’esclaus.
Si existís s’hauria d’entendre com una inversió de la concepció del temps triomfant: en
comptes de viure cap endavant, es viuria cap enrere, com una repetició d’experiències ja
viscudes.
Si es perd la perspectiva de futur, el dolor i la injustícia deixarien d’estar justificats. No caldria
esperar el desenllaç que dóna sentit a tot el que s’ha viscut.
Viure sense la referència del demà significaria deixar d’entendre el dolor com una inversió
que ha de ser recuperada en forma de felicitat futura. Sense futur, llavors, s’assumiria la vida
tal qual és i al present se li atorgaria una importància que ara no té.
4

5. MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL 56
Assumir la vida va més enllà de la resignació i l’adaptació perquè no queda més remei, és
un desitjar radicalment a tornar a viure les coses tal com han estat i tal com són, per a tota
l’eternitat.
Materialitzar aquest desig, d’una banda, és dir un sí sense condicions a la vida, a tots els
moments, plaents, dolorosos o terribles, i, d’altra, ens obliga a no tenir por de repetir-los.
La història deixaria de ser un tribunal que dicta sentència a partir d’un resultat previst: a
uns els eleva a la categoria d’herois i a d’altres els rebaixa a la categoria de traïdors i
malvats.
Imaginar un món sense futur és imaginar un món sense esdeveniments inevitables ni
víctimes sacrificades en nom de cap causa, per humanitària que diguin que és.
5

6. GAIA CIÈNCIA 341
Què diries si un dia o una nit s'introduís
furtivament un dimoni en la teva més profunda
solitud i et digués: "Aquesta vida, tal com la
vius ara i com l'has viscut, hauràs viure una i
innombrables vegades més, i no hi haurà res
nou en ella, sinó que hauran de tornar a tu
cada dolor i cada plaer, cada pensament i cada
gemec, tot el que hi ha a la vida de
inefablement petit i de gran, tot en el mateix
ordre i idèntica successió, tot i aquesta aranya, i
aquest clar de lluna entre els arbres, i aquest
instant i jo mateix. A l'etern rellotge de sorra de
l'existència l'hi dóna volta una i altra vegada i a
tu amb ell, ¡gra de pols de la pols! "? 6
https://youtu.be/oKuLffxTaJM
Potser en la història de la filosofia no es trobi una
celebració més gran de la vida com la que es
planteja en l’etern retorn: quin ésser humà en ple
ús de les seves facultats mentals estaria disposat a
reviure infinitament cada moment de la seva vida?
Només un ésser que està disposat a estimar-la fins
a l’avorriment més absolut.

7. GAIA CIÈNCIA 341
Què diries si un dia o una nit s'introduís
furtivament un dimoni en la teva més profunda
solitud i et digués: "Aquesta vida, tal com la
vius ara i com l'has viscut, hauràs viure una i
innombrables vegades més, i no hi haurà res
nou en ella, sinó que hauran de tornar a tu
cada dolor i cada plaer, cada pensament i cada
gemec, tot el que hi ha a la vida de
inefablement petit i de gran, tot en el mateix
ordre i idèntica successió, tot i aquesta aranya, i
aquest clar de lluna entre els arbres, i aquest
instant i jo mateix. A l'etern rellotge de sorra de
l'existència l'hi dóna volta una i altra vegada i a
tu amb ell, ¡gra de pols de la pols! "? 7
Si aquesta és l’alternativa a la concepció
teleològica i lineal del temps, ara només falta
imaginar com ha de ser l’individu que sigui
capaç de viure segons l’imperatiu de l’etern
retorn, és a dir, sense la promesa d’un futur
de plenitud.
https://pitxaunlio.blogspot.com/2016/
10/maite-larrauri-nietzsche-els-valors-
i.html
Vegeu vídeo de Maite Larrauri sobre la concepció de la
vida de Nietzsche

8. AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA
Per suportar una existència sense futur cal ser més que un ésser humà.
El superhome aparegué en l’extens poema Així parlà Zaratustra.
Mentre que l’home actual és un ésser domesticat, deia Nietzsche, el superhome és un ésser
lliure, superior, autònom.
És un nou ésser que ha de sorgir després de la mort de Déu i el que pot suportar la idea de
l’etern retorn.
8

9. AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA
9
Zaratustra és el profeta d’aquest nou ésser. L’home actual, l’últim home, no ha
aprofitat l’oportunitat de la desaparició de Déu. Per lliurar-se d’ell, cal superar-lo.
Zaratustra predica quin ha de ser el camí d’aquesta superació i quines
característiques d’aquest nou ésser que està a punt d’arribar: aquell que comprèn el
veritable valor de la vida.
L’ésser humà només és una etapa, un pont entre el mico i el superhome: “una corda
estesa entre l’animal i el superhome”.

10. AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA
10
El superhome és aquell que es manté fidel a la terra perquè menysprea tota
esperança en un altre món.
El superhome és una hipòtesi a la pregunta: és possible que l’home pugui viure
sense hipoteques?
"Què és el simi per a l ́home? Una vergonya dolorosa. Així serà l ́home per al superhome"
“L ́home és quelcom que ha de ser superat”
“Tots els éssers han creat fins ara alguna cosa per sobre d ́ells mateixos: ¿voleu ser vosaltres el reflux d ́aquesta
gran marea, i retrocedir a l ́animal més aviat que superar l ́home?”
(cites d ́Així parlà Zaratustra).