Presentació sobre Lo pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera.

1. (Font: http://eratoieuterpe.blogspot.com.es
/2010/10/el-pi-de-formentor.html)
(Font: http://www.platgesdebalears.com/
caplaibFront/)
Claudia Diviu
Llengua Catalana i Literatua

2. • Miquel Costa i Llobera, l’autor
• Lo pi de Formentor, l’obra
• Bibliografia
• Webgrafia
(Font: http://mirador.webcindario.com /costaillobera.html)

3. -Neix a Pollença, Mallorca, el 1854.
-És fill de propietaris rurals MOLT CRISTIANS.
(Font: http://www.escriptors.cat/ autors/costam/)
- Cursa a Madrid els estudis de Dret per obligació
del seu pare, i quan els acaba torna a Pollença.
-És un poeta ROMÀNTIC i CLÀSSIC.
-Els seus dos primers poemes són en castellà:
La noche de verano i Al castillo de Pollensa.
-El 1873 adopta el català com a llengua literària.
-El 1875 escriu una peça cabdal de la literatura
catalana, LO PI DE FORMENTOR, tot i que passa
desapercebuda en els Jocs Florals d’aquell any.
- Mor a Palma de Mallorca el 1922.

4. -Pertany a la TRADICIÓ CULTA.
-Té trets propis del ROMANTICISME i del CLASSICISME.
- La FORMA POÈTICA és OBJECTIVA i respecta l’essència de la cosa.
-S’utilitza el PAISATGE com a espai on captar el sentit transcendent de la vida.
Transmet una VISIÓ OBJECTIVA que no mostra les emocions ni l’estat anímic
de l’autor. El “JO POÈTIC” no és el “jo biogràfic”, sinó un “JO” SUPERIOR.
Miquel Costa no descriu la geografia, sinó que tria espais, situacions i
elements determinats del seu voltant, els aïlla i els omple de sentit a través de
la identificació emotiva amb el seu “jo poètic”.
-S’utilitza la poesia per a PARLAR D’ELEMENTS ESPIRITUALS (no terrenals).
Parteix d’una visió material i real per assolir-ne una altra d’espiritual i ideal.
El “pi de Formentor” és l’ideal de vida espiritual que es vol aconseguir.
-Té ANALOGIES amb dos poemes de Baudelaire: L’ALBATROS i ÉLEVATION.

6. Lo pi de Formentor “Electus ut cedri”
Al meu cosí i amic estimadíssim P. Ll.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera, el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
com un gegant guerrer. per glòria i per delit.
No guaita per ses fulles la flor enamorada, Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
no va la fontanella ses ombres a besar; i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i li donà per trone l'esquerpa serralada, i vencedor espolsa damunt les nuvolades
per font la immensa mar. sa cabellera real.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
no canta per ses branques l‘aucell que encativam; com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
o del voltor qui passa sent l'ala gegantina
Oh vida! Oh noble sort!
remoure son fullam.
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
revincla per les roques sa poderosa rel;
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel. com au dels temporals.

7. PRIMERA PART
Primera estrofa:
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

8. PRIMERA PART
Segona estrofa:
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per trone l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

9. PRIMERA PART
Tercera estrofa:
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l‘aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor qui passa sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

10. PRIMERA PART
Quarta estrofa:
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

11. SEGONA PART
Cinquena estrofa:
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

12. SEGONA PART
Sisena estrofa:
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

13. TERCERA PART
Setena estrofa:
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! Oh noble sort!

14. TERCERA PART
Vuitena estrofa:
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada
com au dels temporals.

15. Versió musicada del poema feta per Maria del Mar Bonet

16. -DE RIQUER, Martí; MOLAS, Joaquim i COMAS, Antoni. <<Miquel Costa i Llobera>>.
A: Història de la literatura catalana. Volum 8: Part Moderna.
Barcelona: Editorial Ariel, 1986. p. 330-356. [Consulta: 1.04.2012]
-Dossier sobre el Gènere poètic entregat pel Lluís Sarri. [Consulta: 6.04.2012]
-PERELLÓ, Maria Antònia. La veu de l’inefable. Antologia poètica de Miquel Costa
i Llobera. Barcelona: Editorial La Magrana, 1999. L’esparver llegir, 98.
p. 97-102. [Consulta: 7.04.2012]
-CÒNSUL, Isidor i SOLDEVILA, Llorenç. Antologia de poesia catalana.
Barcelona: Editorial Educaula, 2009. Les Eines, 41. p. 142-145 [Consulta: 9.04.2012]
-PERELLÓ, Maria Antònia. Un vol d’inefable poesia, Miquel Costa i Llobera.
Palma de Mallorca: Editorial Sanostra, 2003. Tià de sa Real, 69. [Consulta: 10.04.2012]

17. -PONS I MARQUÈS, Joan. Obres completes, Miquel Costa i Llobera. Barcelona:
Editorial Biblioteca Perenne i Editorial Barna, 1947. [Consulta: 10.04.2012]
-SUREDA I BLANES, Josep. Aprenentatge i romiatges del jove Miquel Costa. Palma de
Mallorca: Editorial Moll, 1980. Les illes d’or, 125. [Consulta: 18.04.2012]
-TORRES I GOST, Bartolomé. Itinerario espiritual de un poeta, Miquel Costa i Llobera.
Barcelona: Editorial Balmes, 1971. Biblioteca histórica de la biblioteca de Balmes,
Sèrie II Volum XXVII. [Consulta: 18.04.12]
-CIRLOT, Juan Antonio. Diccionario de símbolos. Madrid: Editorial Siruela, 1997.
[Consulta: 18.04.2012]
-CIFRE I FORTEZA, Bernat. Costa i Llobera i el món clàssic. Barcelona: Editorial
Lleonard Muntaner. Rafaubetx, 24. [Consulta: 20.04.12]
-SUREDA I BLANES, Josep. Entorn de Miquel Costa i Llobera. Palma de Mallorca:
Editorial Moll, 1999. Les illes d’or, 157. [Consulta: 25.04.2012]

18. -ESCRIPTORS: Miquel Costa i Llobera [En línia]
<<http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558>>
[Consulta: 6.04.2012]
-ESCRIPTORS: Miquel Costa i Llobera [En línia]
<<http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0020277&SFR=1>>
[Consulta: 6.04.2012]
-POEMES: Lo pi de Formentor [En línia]
<<http://www.ucm.es/info/especulo/numero44/piformen.html>>
[Consulta:14.04.2012]
-POEMES: Lo pi de Formentor [En línia]
<<http://mirador.webcindario.com/costaillobera.html>>
[Consulta: 29.04.2012]

19. -MALLORCA: Fotografia de Formentor [En línia]
<<http://www.platgesdebalears.com/caplaibFront/>>
[Consulta: 29.04.2012]
-MALLORCA: Fotografia de Formentor [En línia]
<<http://eratoieuterpe.blogspot.com.es/2010/10/el-pi-de-formentor.html>>
[Consulta: 29.04.2012]
-FRASES CÈLEBRES: Frases de la vida
<<http://www.frasecelebre.net/Frases_De_Vida_15.html>>
[Consulta: 29.04.2012]
-CANÇONS: Cançó musicada del poema Lo pi de Formentor
<<http://www.youtube.com/watch?v=F_YrcR4eqfk>>
[Consulta: 30.04.2012]