Entendre les vincles entre la crítica de Nietzsche a la doctrina utilitarista i el significat de la mort de Déu

1. NIETZSCHE: LA CRÍTICA DE
L’UTILITARISME I LA MORT
DE DÉU
AURORA 132
GAIA CIÈNCIA 125

2. LA CRÍTICA A L’UTILITARISME 3-9
LA MORT DE DÉU 10-18

3. AURORA 132
Quin és el tret característic de la moral moderna?
L’acte moral per excel·lència és aquell que mostra desinterès per allò
que és particular i, en canvi, una gran preocupació per allò que pot
repercutir en el benestar dels altres (principi d’utilitat).
El lema de la moral moderna és “VIURE PER ALS ALTRES”
3

4. Comte
Schopenhauer
Stuart Mill
AURORA 132
Quin és l’element que preval en l’ètica d’avui en dia?
L’ interès general té com a finalitat desterrar qualsevol
forma d’egoisme de l’ésser humà.
Aquest és l’“impuls secret” anima les doctrines morals que tenen el seu origen en la Revolució
Francesa.
4

5. Comte
Schopenhauer
Stuart Mill
AURORA 132
Per què aquestes doctrines comparteixen el mateix
missatge?
Tot i que són morals generades al marge de la religió, que
entre elles mantenen les seves discrepàncies, en el fons són
ressons del cristianisme (formes “secularitzades” del
cristianisme).
Aquesta “recristianització” del món per part d’aquestes morals a què obeeix?
5

6. AURORA 132
Aquesta “recristianització” del món per part d’aquestes morals, a què obeeix?
Es pretén sacrificar l’individu en nom del col·lectiu.
L’instint de ramat s’imposa sobre l’individu.
Aquest “col·lectiu” pot tenir diferents noms,
però només hi ha un sistema social (la moral
cristiana continua sent la predominant):
Ordre actual/Ordre futur
Nació/Humanitat
Diverses utopies (socialismes utòpics)
L’individu, en qualsevol cas, s’ha de convertir en una cosa útil per a la col·lectivitat.
6

7. LA CRÍTICA DE L’UTILITARISME
Gaia Ciència (1882), “Als mestres del desinterès”, 21
L’utilitarisme és contradictori:
Per què interessa tant als altres que jo sigui desinteressat? No estaré
servint a l’egoisme dels altres en intentar no ser egoista? (Fernando
Savater, Historia de la ética, vol II, pàgina 588)
Si “bo” és allò desinteressat, aquells que es beneficien d’aquestes accions
immediatament les haurien d’haver declarat “dolentes” i renunciat als
seus benèfics efectes.
7
BO ÉS QUI NO
ÉS EGOISTA, EL
QUE VIU PELS
ALTRES

8. LA CRÍTICA DE L’UTILITARISME
Genealogia de la moral (1887), Primera Dissertació
El plantejament de la moral utilitarista és “anhistòric”, afirma Nietzsche.
Al llarg de la història, qui ha fixat el significat d’una paraula ha estat
aquell que disposava de poder. Donar significat a les paraules era el seu
privilegi, la seva prerrogativa. I això continua vigent en la actualitat.
En el seu origen, el significat del terme “bo” no era el mateix que en l’actualitat.
“Bo” era allò que interessava al poderós, no el que interessa al col·lectiu.
8
John Stuart Mill

9. LA CRÍTICA DE L’UTILITARISME
Genealogia de la moral (1887), Primera dissertació
Si en l’actualitat “bo” és contrari a accions egoistes és perquè vivim un temps en
què els que manen així ho han decretat.
La moral democràtica és, doncs, una moral utilitarista. L’utilitarisme és la versió
actualitzada de la moral cristiana, que segons Nietzsche és una moral d’esclaus.
Segons Nietzsche, vivim sota el domini d’una cultura democràtica i el significat de
“bo” com “acció que ha d’estar subordinada a l’interès general” és el més adient
a aquest nous temps “democràtics”.
9

10. GAIA CIÈNCIA 125
El que Nietzsche en Aurora (1881) acaba d’explicar: el triomf d’un succedani del
cristianisme, contrasta amb un dels temes que seran dels més recurrents en la
seva filosofia: la mort de Déu.
Tanmateix, la humanitat no està encara preparada per entendre el significat
d’aquest succés tan transcendental. Cal temps per assimilar les conseqüències,
igual que cal temps per sentir i veure els efectes del llamp, el tro i la llum que ens
arriba dels estels i els astres.
A l’aforisme 125 de la Gaia Ciència (1882) un boig apareix cridant: “Busco a Déu!
Busco a Déu!” enmig d’una plaça plena de gent, provocant la burla de tots els que
hi eren. “On hi és Déu?, pregunta i de seguida respon: “Déu ha mort!, entre tots
l’hem mort”!.
10

11. GAIA CIÈNCIA 125
El que preocupa a Nietzsche no és el fet del que ha acabat de succeir, sinó que
encara la major part de la humanitat, fins i tot els grans pensadors, els màxims
responsables del seu assassinat, viuen com si res hagués passat. L’únic lúcid és el
boig.
En comptes d’extreure la conseqüència més lògica, pretenen substituir Déu per
nous petits ídols, per noves formes de submissió.
Les ideologies dels segle XIX que pretenen substituir a Déu no han sabut
interpretar l’autèntica dimensió d’aquest acte: la possibilitat d’alliberar la
humanitat d’Aquell que l’ha mantingut sotmesa al seu poder.
11

12. GAIA CIÈNCIA 125
La concepció més lògica de la mort de Déu seria l’acceptació de la vida tal com és i
permetria l’acceptació de nosaltres tal com som
Si acceptem caminar pel nostre compte, des d’aquest moment haurem de
prescindir de cap bastó, de cap pròtesi que ens ajudi a mantenir-nos drets. Seríem
completament lliures.
L’assumpció coherent d’aquest esdeveniment implicaria la més gran
responsabilitat possible, per això igual que no caldria per viure el suport de Déu
tampoc caldria la direcció de cap Führer.
12

13. GAIA CIÈNCIA 125
El concepte Déu significa la pressuposició que el sentit de l’existència s’ha de
trobar en un lloc transcendent, en un lloc fora d’aquest món.
L’origen d’aquest valors, d’aquest ideals cal buscar-los més enllà del cristianisme,
en el platonisme.
L’afirmació Déu ha mort vol expressar la fi d’una forma de relacionar-se amb la
realitat i de conviure amb els altres, és a dir, l’enfonsament d’uns valors,
l’acabament d’una cultura, l’occidental cristiana.
13

14. GAIA CIÈNCIA 125
Platonisme i cristianisme comparteixen la mateixa actitud hostil i de menyspreu
envers la vida, considerada com un simple trànsit cap a la mort.
Déu i els ideals, els grans absents, han estat presentats com les realitats supremes.
Aquesta mentida s’ha acceptat al llarg de la història del pensament com la més
gran de les veritats.
Tots dos són els grans difamadors dels sentits i del cos. Tots dos estimen el que no
és (la mort) i rebutgen el que és (la vida).
Hem hagut d’esperar l’aparició d’un boig perquè caiguessin les màscares. Només
si entenem el veritable significat de la mort de Déu podrem assolir l’autèntica
llibertat. 14

15. GAIA CIÈNCIA 125
El cristianisme només és una forma de platonisme popular.
Les ideologies que s’han encarregat d’assassinar Déu, son formes d’un cristianisme
sense Déu.
El socialisme, l’anarquisme, el nacionalisme, la il·lustració, fins i tot, el feminisme,
són hereus del vell Plató i del seu mestre Sòcrates. Són les formes laiques del
cristianisme. Ens mantenen en la creença d’un futur millor.
15

16. GAIA CIÈNCIA 125
La mort de Déu succeeix quan la faula d’un Déu bo que governa el decurs de la
història es torna insostenible. D’aquesta manera el propi Déu esdevé
inversemblant.
Tanmateix, la seva incoherència no ha impedit als ésser humans refugiar-se un cop
i un altre en ella. Déu no ha deixat de ressuscitar en cadascuna de les seves morts.
16
La idea que el patiment dels innocents no ha servit de res, que el dolor
immerescut no trobarà una compensació futura és una idea que per a l’ésser
humà comú resulta insuportable.

17. GAIA CIÈNCIA 125
Quines han de ser les conseqüències de la mort de Déu?
• NO ha de ser res transcendent el que ha d’imposar sentit al món, sinó els propis
humans individualment els que estan destinats a donar-li sentit.
• LLUITAR contra aquelles ideologies que volen ressuscitar Déu sota altres
conceptes: ciència, igualtat, progrés, pàtria ...
• DEFENSAR l’ateisme, ja que la negació de Déu significa necessàriament
l’afirmació de l’ésser humà.
• CREAR constantment ideals, perquè no hi ha ideal que sigui etern ni definitiu.
17

18. La desaparició de la pràctica religiosa, l'aparent autonomia de l'ètica
respecte de la religió (...) donen la impressió que vivim en una època
que es preocupa poc de la religió.
Compte! la desaparició de la pràctica no significa el retrocés de la
creença. (...) Sense sacerdot o la seva ombra, dos mil·lennis d'història i
dominació ideològica continuen sotmeten, forjant i formatejant els
subjectes. D'aquí la permanència i actualitat de la lluita contra aquesta
força molt més amenaçadora perquè fa la impressió d'haver caducat.
Michel Onfray, Tractat d'ateologia,
18