Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Post-veritat

239 views

Published on

Recull de pensaments al voltant del terme post-veritat

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Post-veritat

  1. 1. POST-VERITAT: Relatiu o referit a circumstàncies en les quals els fets objectius són menys influents en l’opinió pública que les emocions i les creences personals. (Oxford English Dictionary)
  2. 2. Antropologia i veritat des d’un plantejament nihilista L’ésser humà no fuig tant de ser enganyat com de ser perjudicat mitjançant l’engany. L’ésser humà busca la veritat en un sentit limitat: desitja aconseguir les seves conseqüències agradables, però és indiferent al coneixement pur, i més al coneixement que pugui tenir efectes perjudicials o destructius. Jaime Richart La realidad no es lo que parece rebelión. org 19/04/2018
  3. 3. Antropologia i veritat des d’un plantejament nihilista La posverdad no es tanto una presentación falseada de una manera simplista de los hechos como un aprovechamiento descarnado de la actitud acrítica que tiene el sujeto receptor del mensaje, al que no le importa que le distorsionen la realidad porque ya hace tiempo que no espera la verdad del emisor. El sujeto receptor es un descreído que se ha rendido ante la manipulación de la realidad. Joaquín Müller- Thyssen La posverdad somos nosotros ethic 25/05/2018
  4. 4. • El nostre cervell és limitat i ha d’ajudar-nos a sobreviure en un entorn inabastable. • No hi ha temps per anar contrastant les dades cada instant. • Els biaixos ens ajuden a gestionar la realitat. • Ningú és immune a la influencia dels biaixos, ni els individus més crítics. Què hi diuen les neurociències
  5. 5. Què hi diuen les neurociències Els biaixos cognitius, són dreceres que la ment utilitza constantment en situacions en què la nostra capacitat deliberativa o bé per indolència o bé perquè no disposem d’informació disponible o bé perquè en disposem de massa o bé per urgència no mostra especial interès en resoldre. Classificació de biaixos cognitius: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2014/10/biai xos-cognitius.html
  6. 6. Què hi diuen les neurociències Tot i que en el moment de determinar si un argument és verdader o fals es posen en marxa regions implicades en processos cognitius elevats, la decisió final depèn d’un sistema de processament més hedonista i primitiu situat a l’escorça prefrontal i la insula anterior. Sam Harris, Universitat de Califòrnia en Los Ángeles, sistemes de ressonància magnètica, article publicat a Annals of neurology • Com en el cas d’un sabor, el nostre cervell crea una experiència emocional a partir d’afirmacions • El que ens sembla cert ens genera una resposta positiva automàtica i el fals, disgust • Creiem alguna cosa perquè ens fa sentir bé.
  7. 7. El paper de les xarxes socials Xarxes socials i moviments populistes han generat un nou règim de veritat. Christian Salman, Posverdad, la palabra de la era Trump, ctxt.es, 30/11/2016 Aquest nou règim està caracteritzat per l’aparició de bombolles informatives independents entre elles, torres d’informació immunes als pesos i contrapesos tradicionals que funcionaven com a àrbitres en l’espai públic. Ara cadascú pot viure en una mena d’autisme informatiu, buscant la seva font d’informació guiat per seves opinions i els seus propis prejudicis. La clau de la conquista i de l’exercici del poder actual: l’estructuració d’una visió política no es realitza a partir d’arguments racionals, sinó mitjançant el relat d’històries.
  8. 8. El paper de les xarxes socials Georgina Ferri, Les xarxes et creen una realitat per no incomodar-te, ara, 10/03/2018 CAMBRA D’ECO Les cambres d’eco o bombolles de filtre són un fenomen que es produeix quan naveguem per internet, i consisteix a rebre informació totalment esbiaixada sense ser-ne conscients. No accedim als continguts de manera neutra, sinó que es prioritzarà aquella informació que millor encaixi amb les nostres creences. ‘FAKE NEWS’ La bombolla de filtre és corresponsable del fenomen de propagació de notícies falses perquè permet que s’adrecin específicament a persones que molt probablement contribuiran a divulgar-les, perquè hi sintonitzen, de tal manera que per a elles la veracitat o no d’aquestes informacions deixa de ser un factor important. ‘CLICKBAITING’ S’anomena així la tècnica d’utilitzar titulars esquer o enganyosos a la recerca del clic fàcil, per poder obtenir ingressos publicitaris. Hi té molt a veure el model de negoci dels mitjans digitals que opten per la publicitat i, per tant, per distribuir els seus continguts a través de les xarxes socials, per tenir més visites, més usuaris i, al capdavall, més ingressos publicitaris. ‘FACT CHECKING’ Google i Facebook han començat a oferir eines per facilitar la comprovació de les notícies, però cal la conscienciació de l’usuari, la penalització dels infractors i la col·laboració dels experts. Acabar amb les notícies falses hauria de ser una exigència de la societat. ‘ULTRATARGETING’ Consisteix a seleccionar fins a la precisió extrema els destinataris dels missatges publicitaris aprofitant tota la informació de què es disposa sobre els usuaris.
  9. 9. Epistemologies tribals David Roberts, David Trump and the rise of tribal epistemology, Vox.com, 19/05/2017 Vivim en universos cognitius i informatius que no es comuniquen entre si (realitats paral·leles). Cadascun d’aquests universos, o tribu, creu que té la veritat, mentre que els altres són mentides, que viuen en el seu matrix particular. No existeixen autoritats transpartidàries que arbitrin una certa imparcialitat o una mínima objectivitat; només hi ha competència de suma zero entre les diferents tribus o universos. Tot això comporta l’aparició del que podríem anomenar epistemologia tribal: la informació s’avalua basant- se no en la conformitat amb estàndards comuns d’evidència o correspondència per a una comprensió comuna de la realitat, sinó en si recolza els valors i els objectius de la tribu.
  10. 10. Marcs de referència i post-veritat George Lakoff, ¿Por qué Trump?, El Huffington Post, 13/03/2016 Els marcs de referencia són sistemes conceptuals ordinaris mitjançant els quals pensem i actuem. És impossible pensar o comunicar res sense activar aquests marcs. Estan incrustats en les sinapsis del nostre cervell i defineixen el nostre sentit comú. Són com una mena d’ “inconscient cognitiu”. Aquest marcs s’expressen en forma de metàfores. En Estats Units aquests marcs prenen la forma de metàfora familiar: la del pare protector (visió progressista) i la del pare estricte (visió conservadora). Dins de la família, s’arrelen en les nostres ments unes formes d’interpretar la vida pública, uns valors que tindran conseqüències rellevants en la nostra manera d’entendre la política. La veritat per ser acceptada, ha d’encaixar en els marcs de referència de la gent. Si els fets no encaixen en un determinat marc, el marc es manté i els fets reboten.
  11. 11. Post-modernisme i post-veritat El post-modernisme ha desqualificat la veritat com una mena d’engany filosòfic, tot és una qüestió de perspectiva o punt de vista. Manuel Arias Maldonado, La extraña pareja, Revista de Libros, 25/07/2018 Aquell que diu haver descobert la veritat, en el fons només està intentant naturalitzar, universalitzar i imposar el seu punt de vista als altres. En el fons la qüestió de la veritat és una qüestió de poder (Foucault) Si tot és relat, el que necessitem són relats alternatius al relat dominant. Si no hi ha fets, sinó només interpretacions, qui decideix quina interpretació és preferible? Aquest és el nucli de la post-veritat: tot depèn de com ens facin sentir aquestes diferents interpretacions, una aprehensió subjectiva de la realitat on els fets importen menys que les nostres emocions (sentimentalització de la política).
  12. 12. Populisme i post-veritat Manuel Arias Maldonado, Emociones adversatives: sobre los efectos políticos del afecto, Crítica Contemparánea. Revista de Teoría política., Dossier diciembre 2017 Hi ha una impugnació comú de l’ordre liberal. Es tracta de substituir la comunitat basada en un contracte racional per altre que uneix lligams d’un caràcter més afectiu, el poble o la nació. Subjecte racional il·lustrat: un subjecte que atén a raons, deliberant i informat. El Sistema Liberal és un sistema on els conflictes es resolen a través del debat públic i eleccions representatives. Psicologia, economia, antropologia totes aquestes disciplines estan encarregant-se de desmuntar la idea del subjecte racional i autònom del liberalisme. Aquest subjecte és menys racional i autònom del que seria desitjable. Apareix la figura del subjecte post-sobirà, un subjecte que té menys sobirania del que es creia sobre la seva actuació.
  13. 13. Democràcia i post-veritat Quasi res del que diem és “xequejable” Daniel innenarity, La democràcia como interpretación, El País, 09/05/2018 No vivim en un món d’ evidències, sinó enmig del desconeixement, el saber provisional, les decisions arriscades i les apostes. La política, com la vida mateixa, no és una cosa que es resolgui amb l’ objectivitat. La democràcia és un sistema d’organització social que no està interessat en què triomfi la veritat, sinó a beneficiar-se de la llibertat d’opinar. És un conflicte d’interpretacions i no un lluita perquè s’imposi una “descripció correcta” de la realitat. La vulnerabilitat de la democràcia, respecte a altres règims, és el preu que s’ha de pagar per protegir aquesta llibertat que consisteix en què ningú pot agredir-te amb una objectivitat incontestable, qualsevol debat es pugui obrir i que les nostres institucions no es petrifiquin.
  14. 14. Capitalisme cognitiu El sistema econòmic capitalista se sosté sobre l’explotació dels biaxos: la publicitat, el turisme, les bombolles immobiliàries, la propaganda de l’emprenedoria, la política emocional. Fernando Broncano, La fragilidad conquistada, El laberinto de la identidad, 19/08/2018Què ha succeït perquè en l’estructura epistèmica de la cultura contemporània els fets importin menys que les pròpies conviccions ideològiques, vitals i partidistes? Vivim en un món post-factual, un món de post-veritats. Els biaixos cognitius eren estratègies evolutivament avançades per a un món escàs d’informació. Tanmateix, en un món inundat per la informació, aquestes estratègies generen una fragilitat cognitiva estructural que ha estat aprofitada pel sistema.
  15. 15. Què podem esperar d’individus lliurats a biaixos que els impedeixen veure les coses tal com són?
  16. 16. No falten investigacions i especulacions, desigualment fundades, que exploren la possibilitat que els avenços tecno-científics ens permetin incorporar noves potencialitats, en una mena de “jo ampliat”, per viure millor, el que inclou, decidir millor. (Félix Ovejero, Mejores decisiones, El País 02/09/2016)
  17. 17. Debat: La Intel·ligència Artificial acabarà amb la democràcia? http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2017/03/la- intelligencia-artificial-acabara-amb.html http://pitxaunlio.blogspot.com/2018/04/cu ando-la-inteligencia-artificial.html

×