SlideShare a Scribd company logo
1 of 21
LA TRIBU QUICHUA Ecuador
INTRODUCCIÓ Els pobles que habitaven a Amèrica abans de la conquesta europea  tenien diverses formes d’organització econòmica,social i política. Estaven fortament jerarquitzades. Amb l’arribada de Colón ,per aquestes societats que havien viscut aïllades del món. Els europeus representaven allò totalment desconegut. La seva vida i la seva visió del món va canviar.La cultura Europea va derrotar la indígena.Però tot i així encara actualment persisteixen algunes tribus que viuen al marge de la societat contemporània. · L’Imperi Maya  · L’Imperi Inca  · Els Astecas Actualmentpersistents a l’Ecuador: elsChancas,elsQuicuas,etc
COM HI ARRIBEM Ruta Un cop siguem a Quito agafarem una autocar turístic que ens portarà fins a la selva amazònica.  Arribarem al nostre allotjament i coneixerem els guies. L’endemà mateix empendrem la gran aventura. Al grup anirà amb canoa durant vint minuts i passarà per el riu Napo així arribarem a la població que ens interessa, la població Quichua.
DESCRIPCIÓ DE LA TRIBU En aquesta tribu viuen unes  	20 families. Vivenda Es construeixen  	amb adobs, pedres, fustes  	que fan de parets, palla, teules i fang pel sostre.  El mobiliari és escas, els llits allà són tarimes d’adobs Els habitants es dediquen a l’agricultura, conrean patates i cereals i també a la producció de plantes medicinals.
GEOGRAFIA (mapa) Viuen ala regió del Tena al llarg del riu Napo  fins a NuevoRocafuerte
FOTOGRAFIES REALS
CLIMA I FAUNA El clima és càlid, plujós i humit    Temperatura mitjana : entre 23 i 26º      Hi ha molta vegetació i aquesta és  molt diversa. Més de          205 especies d’arbres per hectària i més de 6000 especies de plantes identificades. Fauna : Té una diversitat biològica molt gran i espècies úniques
COSTUMS I LLEGENDA  S’ha difós se’ns dubte, la producció d’alfarera, centrada en les mucahuas, vesines (bols) decorades en les  que es serveix chicha (una beguda elaborada amb plantes) La producció de mucahuas individualitza als quichua en front dels altres paisans. Són particulars de cada poble i estan molt ben guardades per les dones. La llegenda del poble és d’origen mític.      Nunkui és un esperit femení de chacra i yuca i és la responsable de l’artesania i l’ensenyament de les tècniques per a fer les mucahuas.
ORGANITZACIÓ POLÍTICA Règim: En les nostres tribus s’exerceix un regim parlamentari.        El regim parlamentari ens sembla unes de les formes més adequades per portar a terme ja sigui un país , una regió o fins i tot un petit poblat. El poble és el que decideix qui serà la persona que administrarà, que donarà la imatge al poble, el que portarà a terme i decidirà el millor per aquest.
CONSTITUCIÓ La separació de poders  El poder està repartit, per evitar que una sola persona o un únic grup controli tot l’estat . El Parlament té el poder legislatiu.  	S’encarrega d’aprovar les lleis i de controlar les accions del govern. El Govern té el poder executiu.  	S’ocupa d’aplicar les lleis i d’administrar el país. Els jutges tenen el poder judicial.  	Vetllen perquè tothom compleixi les lleis, tant els ciutadans com les institucions més diverses (Govern , empreses). La separació de poders garanteix la protecció dels ciutadans davant els Possibles abusos de l’autoritat, ja que cada poder controla l’actuació dels altres dos.
      EL SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL  S’ORGANITZA DE LA SEGÜENT MANERA:
ELS 10 ARTICLES DEL NOSTRE PAÍS Totes les persones del país tindran tots els drets i tots els deures que composen la constitució. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat i capacitat personal. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de la seva capacitat creatives individuals i col·lectives. Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.  
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis.      Totes les persones que siguin majors d’edat i tinguin disponibilitat de treballar   tenen dret a un treball digne. Ningú no pot ser discriminat per qüestions de sexe, raça religió, política ni per cap altre raó. Tothom té dret a la integritat física, és a dir ningú pot ser maltractat i torturat per cap motiu.  Tothom a de ser jutjat amb igualtat de condicions sense cap mena de discriminació per cap motiu i tothom té dret a un advocat que el defensí.
L’ORIGEN DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS   Està relacionada amb la creació de l’ONU durant de la segona Guerra Mundial i va haver una gran destrucció d’éssers humans i es van cometre grans delictes molt cruels contra la humanitat. Aleshores es va voler crear un document que orientes tots els estats del món per fer lleis que respectessin els drets i les llibertats de tothom. Aquest text és va anomenar ‘’Declaració Universal dels Drets Humans’’ i va ser aprovada al any 1948 a la seu principal de l’ONU a Nueva York.    L’ORIGEN DE LES ACTUALS CONSTITUCIONS L’origen de les actuals constitucions es la declaració dels drets de l’home i el ciutadà que es va proclamar a la revolució Francesa.  El lema de la revolució es; Igualtat, Llibertat i Fraternitat.
LEGITIMITAT I JUSTÍCIA Volem que la nostra societat sigui justa i igualitària, que no hi hagi diferències entre les persones. (sexes,etc) El govern ( els tres representants escollits pel poble) tindran legitimitat (validesa)per què el poble els hi ha donat el dret d’exercir el poder que se’ls hi ha atorgat.
EDUCACIÓ   L’educació serà obligatòria fins als 18 anys.  L’ensenyament es dividirà en tres períodes, tots obligatoris: 		- Educació Infantil, (dels 3 anys fins als 5) 		- Educació Primaria, (tindrà 6 cursos) 		- l’ESO (4 cursos) 		- Batxillerat o Cicles formatius. (serà de 2 cursos)  Aquest últim ensenyament  serà perquè si els joves volen  	treballar que almenys ho facin amb cultura i amb un aprenentatge previ abans de formar part del món laboral. Considerem molt importat que els joves s’apiguen escriure i llegir perfectament.  També que tinguin uns nivells mínims de totes les matèries cursades durant els anys d’escolarització.   Creiem molt oportú que coneguin vàries llengües importants com: 		- la llegua pròpia,  		- l’anglès 		- el xinès  Creiem que aquestes llengües són bàsiques per sobreviure bé avui en dia.
Les llengües s’han d’estudiar des de l’etapa Infantil. Creiem que el coneixement de la informàtica és necessari.      Ens imaginem l’escola com un lloc que a l’hora que aprenem  	coneixements també ens formarem com a persones lliures  	i tolerants per formar part d’una societat democràtica. Els alumnes hauran de respectar les instal·lacions, els materials, als mateixos companys i als professors.  Qui no compleixi la normativa serà castigat. Uns dels pitjors incompliments de la normativa seria : 		- maltractar psicològicament 		- maltractar agredint  		- discriminar als companys o un professor. L’educació dels nens i nenes s’ha de fer amb la col·laboració i el compromís de les famílies.  Les famílies podran participar a les escoles en actes festius i manifestant la seva opinió en un consell escolar. L’escola ha de tenir una bona relació amb l’entorn on està ubicada per exemple amb: 		-  campanyes solidaries, 		- festes del poble 		- promoure treballs d’investigació sobre el seu barri o ciutat.
LES UTOPÍAS (el món ideal) El nostre paìs ideal seria:  Els seus habitants serien molt bondadosos i honrats . Treballarien dur per poder guanyar-se el seu propi menjar i el seu sou.   No hi haurien desigualtats socials (o rics o pobres) El nostre poblat seria petit i amb pocs habitants. Estaria tot rodejat de boscos i camps. No hi haurien injustícies i ens respectaríem els uns als altres com té que ser en tots els països.  No existirien les discriminacions
QUÈ POT APORTAR I QUÈ NECESSITA DELS ALTRES Pot aportar els seus propis coneixements de la terra on viuen, les plantes medicinals, la capacitat de respectar el medi ambient i un aprofitament òptim dels recursos naturals. Dels altres necessiten els avenços científics que els permetin millorar la seva qualitat de vida. Els recursos econòmics a vegades porten més problemes que avantatges, per tant, creiem que no són tan imprescindibles.
RESUM CONCLUSIU Hem aprés molt sobre el tema d’organització de poder polític i sobre tots el rols que es duen a terme en la convivència social. Ens hem adonat que no és gens fàcil que en un país tothom sigui feliç i que no hi hagi hostilitat però gràcies als sistemes polítics la vida pot ser molt menys caòtica.
UPISHU 1r BAT ART – FILOSOFIA Elena Llobet Laura Cerezo Raquel Burgos Laura Soler

More Related Content

What's hot

Drets humans
Drets humansDrets humans
Drets humansJeniLina
 
Els Drets Humans Vcjn
Els Drets Humans VcjnEls Drets Humans Vcjn
Els Drets Humans Vcjnmontser
 
Els drets humans
Els drets humansEls drets humans
Els drets humansAnna Tur
 
Declaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansDeclaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansÀ. Baldó
 
Diversitat cultural març 2011
Diversitat cultural març 2011Diversitat cultural març 2011
Diversitat cultural març 2011Mari Carmen
 
Multiculturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrismeMulticulturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrismeGuida Allès Pons
 
Declaració Universal dels Drets Humans
Declaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets Humans
Declaració Universal dels Drets Humansguest7c77c1
 
Declaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansDeclaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansIrennitte
 
Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1elicres
 
Els Drets Humans 3 Eso 2
Els Drets Humans 3 Eso 2Els Drets Humans 3 Eso 2
Els Drets Humans 3 Eso 2lorenteescrigas
 
Etnocentrisme i multiculturalisme
Etnocentrisme i multiculturalismeEtnocentrisme i multiculturalisme
Etnocentrisme i multiculturalismeGuida Allès Pons
 

What's hot (14)

Drets humans
Drets humansDrets humans
Drets humans
 
Els Drets Humans Vcjn
Els Drets Humans VcjnEls Drets Humans Vcjn
Els Drets Humans Vcjn
 
Els drets humans
Els drets humansEls drets humans
Els drets humans
 
Nuria granja 1r b
Nuria granja 1r bNuria granja 1r b
Nuria granja 1r b
 
Drets Humans
Drets HumansDrets Humans
Drets Humans
 
Declaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansDeclaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets Humans
 
Diversitat cultural març 2011
Diversitat cultural març 2011Diversitat cultural març 2011
Diversitat cultural març 2011
 
Multiculturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrismeMulticulturalitat i etnocentrisme
Multiculturalitat i etnocentrisme
 
Declaració Universal dels Drets Humans
Declaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets Humans
Declaració Universal dels Drets Humans
 
Ud2 els drets_human_sv4
Ud2 els drets_human_sv4Ud2 els drets_human_sv4
Ud2 els drets_human_sv4
 
Declaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansDeclaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets Humans
 
Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1
 
Els Drets Humans 3 Eso 2
Els Drets Humans 3 Eso 2Els Drets Humans 3 Eso 2
Els Drets Humans 3 Eso 2
 
Etnocentrisme i multiculturalisme
Etnocentrisme i multiculturalismeEtnocentrisme i multiculturalisme
Etnocentrisme i multiculturalisme
 

Viewers also liked

Cos humà nu powerpoint esbossos
Cos humà nu powerpoint esbossosCos humà nu powerpoint esbossos
Cos humà nu powerpoint esbossoscerezojordan17
 
Cos humà nu powerpoint esbossos
Cos humà nu powerpoint esbossosCos humà nu powerpoint esbossos
Cos humà nu powerpoint esbossoscerezojordan17
 
సృష్టి క్రమము
సృష్టి క్రమముసృష్టి క్రమము
సృష్టి క్రమముVamsi Krishna
 
Hallgrímur pétursson diana
Hallgrímur pétursson dianaHallgrímur pétursson diana
Hallgrímur pétursson dianaarnainga
 
Progetto etwinning: va' dove ti porta..il mouse
Progetto etwinning: va' dove ti porta..il mouseProgetto etwinning: va' dove ti porta..il mouse
Progetto etwinning: va' dove ti porta..il mouseangela
 
Personality Development
Personality DevelopmentPersonality Development
Personality DevelopmentVamsi Krishna
 

Viewers also liked (6)

Cos humà nu powerpoint esbossos
Cos humà nu powerpoint esbossosCos humà nu powerpoint esbossos
Cos humà nu powerpoint esbossos
 
Cos humà nu powerpoint esbossos
Cos humà nu powerpoint esbossosCos humà nu powerpoint esbossos
Cos humà nu powerpoint esbossos
 
సృష్టి క్రమము
సృష్టి క్రమముసృష్టి క్రమము
సృష్టి క్రమము
 
Hallgrímur pétursson diana
Hallgrímur pétursson dianaHallgrímur pétursson diana
Hallgrímur pétursson diana
 
Progetto etwinning: va' dove ti porta..il mouse
Progetto etwinning: va' dove ti porta..il mouseProgetto etwinning: va' dove ti porta..il mouse
Progetto etwinning: va' dove ti porta..il mouse
 
Personality Development
Personality DevelopmentPersonality Development
Personality Development
 

Similar to La tribu quichua (LAURA CEREZO)

Política: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaPolítica: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaEdgar Perez
 
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011jvilar
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàjcalzamora
 
Taller interculturalitatv
Taller interculturalitatvTaller interculturalitatv
Taller interculturalitatvacoec
 
Ciutadania tema 6 elisa i claudia
Ciutadania tema 6 elisa i claudiaCiutadania tema 6 elisa i claudia
Ciutadania tema 6 elisa i claudiatercercicleidf
 
Canvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació interculturalCanvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació interculturalGuida Allès Pons
 
Un altre mon es posible
 Un altre mon es posible Un altre mon es posible
Un altre mon es posiblerosajuncadella
 
A un altre mon es posible
A un altre mon es posibleA un altre mon es posible
A un altre mon es posiblerosajuncadella
 
País de Faranà (Treball Filosofia)
País de Faranà (Treball Filosofia)País de Faranà (Treball Filosofia)
País de Faranà (Treball Filosofia)carla2crisclau
 
Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos?
Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos? Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos?
Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos? Miquel Pueyo
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVISHISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIStonioinsti
 
Pel dret a l'avortament
Pel dret a l'avortamentPel dret a l'avortament
Pel dret a l'avortamentEnsenyament
 

Similar to La tribu quichua (LAURA CEREZO) (20)

Política: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaPolítica: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadania
 
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
 
Cultura i socialització.
Cultura i socialització.Cultura i socialització.
Cultura i socialització.
 
Taller interculturalitatv
Taller interculturalitatvTaller interculturalitatv
Taller interculturalitatv
 
Què éS La Cultura
Què éS La CulturaQuè éS La Cultura
Què éS La Cultura
 
Isla guacamaio
Isla guacamaio   Isla guacamaio
Isla guacamaio
 
Ciutadania tema 6 elisa i claudia
Ciutadania tema 6 elisa i claudiaCiutadania tema 6 elisa i claudia
Ciutadania tema 6 elisa i claudia
 
Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8Sociologia Unitat 8
Sociologia Unitat 8
 
Canvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació interculturalCanvis socials i educació intercultural
Canvis socials i educació intercultural
 
Com està distribuit el món
Com està distribuit el mónCom està distribuit el món
Com està distribuit el món
 
Un altre mon es posible
 Un altre mon es posible Un altre mon es posible
Un altre mon es posible
 
A un altre mon es posible
A un altre mon es posibleA un altre mon es posible
A un altre mon es posible
 
País de Faranà (Treball Filosofia)
País de Faranà (Treball Filosofia)País de Faranà (Treball Filosofia)
País de Faranà (Treball Filosofia)
 
Filoppt
FilopptFiloppt
Filoppt
 
Filoppt
FilopptFiloppt
Filoppt
 
Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos?
Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos? Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos?
Comunicar-se: com? per què? a través de quins recursos?
 
Programa electoral 2015 la pobla de vallbona
Programa electoral 2015 la pobla de vallbonaPrograma electoral 2015 la pobla de vallbona
Programa electoral 2015 la pobla de vallbona
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVISHISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
 
Pel dret a l'avortament
Pel dret a l'avortamentPel dret a l'avortament
Pel dret a l'avortament
 

More from cerezojordan17 (20)

Scketchbook 3r trimestre 2n bat
Scketchbook 3r trimestre 2n batScketchbook 3r trimestre 2n bat
Scketchbook 3r trimestre 2n bat
 
Seqüència en moviment
Seqüència en movimentSeqüència en moviment
Seqüència en moviment
 
Scketchbook2
Scketchbook2Scketchbook2
Scketchbook2
 
Scketchbook no corretgida
Scketchbook no corretgidaScketchbook no corretgida
Scketchbook no corretgida
 
Mans
MansMans
Mans
 
Scketchbook
ScketchbookScketchbook
Scketchbook
 
Estructura del cos humà
Estructura del cos humàEstructura del cos humà
Estructura del cos humà
 
Estructura del cos humà
Estructura del cos humàEstructura del cos humà
Estructura del cos humà
 
Estructura del cos humà
Estructura del cos humàEstructura del cos humà
Estructura del cos humà
 
Estructura del cos humà
Estructura del cos humàEstructura del cos humà
Estructura del cos humà
 
Estructura del cos humà
Estructura del cos humàEstructura del cos humà
Estructura del cos humà
 
Cos humà
Cos humàCos humà
Cos humà
 
Estructura del cos humà
Estructura del cos humàEstructura del cos humà
Estructura del cos humà
 
Cos humà
Cos humàCos humà
Cos humà
 
Figura humana
Figura humanaFigura humana
Figura humana
 
Figura humana
Figura humanaFigura humana
Figura humana
 
Figura humana
Figura humanaFigura humana
Figura humana
 
La figura humana moviment
La figura humana movimentLa figura humana moviment
La figura humana moviment
 
Estructura del cos humà
Estructura del cos humàEstructura del cos humà
Estructura del cos humà
 
Perspectiva
PerspectivaPerspectiva
Perspectiva
 

La tribu quichua (LAURA CEREZO)

  • 2. INTRODUCCIÓ Els pobles que habitaven a Amèrica abans de la conquesta europea tenien diverses formes d’organització econòmica,social i política. Estaven fortament jerarquitzades. Amb l’arribada de Colón ,per aquestes societats que havien viscut aïllades del món. Els europeus representaven allò totalment desconegut. La seva vida i la seva visió del món va canviar.La cultura Europea va derrotar la indígena.Però tot i així encara actualment persisteixen algunes tribus que viuen al marge de la societat contemporània. · L’Imperi Maya · L’Imperi Inca · Els Astecas Actualmentpersistents a l’Ecuador: elsChancas,elsQuicuas,etc
  • 3. COM HI ARRIBEM Ruta Un cop siguem a Quito agafarem una autocar turístic que ens portarà fins a la selva amazònica. Arribarem al nostre allotjament i coneixerem els guies. L’endemà mateix empendrem la gran aventura. Al grup anirà amb canoa durant vint minuts i passarà per el riu Napo així arribarem a la població que ens interessa, la població Quichua.
  • 4. DESCRIPCIÓ DE LA TRIBU En aquesta tribu viuen unes 20 families. Vivenda Es construeixen amb adobs, pedres, fustes que fan de parets, palla, teules i fang pel sostre. El mobiliari és escas, els llits allà són tarimes d’adobs Els habitants es dediquen a l’agricultura, conrean patates i cereals i també a la producció de plantes medicinals.
  • 5. GEOGRAFIA (mapa) Viuen ala regió del Tena al llarg del riu Napo fins a NuevoRocafuerte
  • 7. CLIMA I FAUNA El clima és càlid, plujós i humit Temperatura mitjana : entre 23 i 26º Hi ha molta vegetació i aquesta és molt diversa. Més de 205 especies d’arbres per hectària i més de 6000 especies de plantes identificades. Fauna : Té una diversitat biològica molt gran i espècies úniques
  • 8. COSTUMS I LLEGENDA S’ha difós se’ns dubte, la producció d’alfarera, centrada en les mucahuas, vesines (bols) decorades en les que es serveix chicha (una beguda elaborada amb plantes) La producció de mucahuas individualitza als quichua en front dels altres paisans. Són particulars de cada poble i estan molt ben guardades per les dones. La llegenda del poble és d’origen mític. Nunkui és un esperit femení de chacra i yuca i és la responsable de l’artesania i l’ensenyament de les tècniques per a fer les mucahuas.
  • 9. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Règim: En les nostres tribus s’exerceix un regim parlamentari. El regim parlamentari ens sembla unes de les formes més adequades per portar a terme ja sigui un país , una regió o fins i tot un petit poblat. El poble és el que decideix qui serà la persona que administrarà, que donarà la imatge al poble, el que portarà a terme i decidirà el millor per aquest.
  • 10. CONSTITUCIÓ La separació de poders El poder està repartit, per evitar que una sola persona o un únic grup controli tot l’estat . El Parlament té el poder legislatiu. S’encarrega d’aprovar les lleis i de controlar les accions del govern. El Govern té el poder executiu. S’ocupa d’aplicar les lleis i d’administrar el país. Els jutges tenen el poder judicial. Vetllen perquè tothom compleixi les lleis, tant els ciutadans com les institucions més diverses (Govern , empreses). La separació de poders garanteix la protecció dels ciutadans davant els Possibles abusos de l’autoritat, ja que cada poder controla l’actuació dels altres dos.
  • 11. EL SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL S’ORGANITZA DE LA SEGÜENT MANERA:
  • 12. ELS 10 ARTICLES DEL NOSTRE PAÍS Totes les persones del país tindran tots els drets i tots els deures que composen la constitució. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat i capacitat personal. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de la seva capacitat creatives individuals i col·lectives. Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.  
  • 13. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis.  Totes les persones que siguin majors d’edat i tinguin disponibilitat de treballar tenen dret a un treball digne. Ningú no pot ser discriminat per qüestions de sexe, raça religió, política ni per cap altre raó. Tothom té dret a la integritat física, és a dir ningú pot ser maltractat i torturat per cap motiu. Tothom a de ser jutjat amb igualtat de condicions sense cap mena de discriminació per cap motiu i tothom té dret a un advocat que el defensí.
  • 14. L’ORIGEN DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS   Està relacionada amb la creació de l’ONU durant de la segona Guerra Mundial i va haver una gran destrucció d’éssers humans i es van cometre grans delictes molt cruels contra la humanitat. Aleshores es va voler crear un document que orientes tots els estats del món per fer lleis que respectessin els drets i les llibertats de tothom. Aquest text és va anomenar ‘’Declaració Universal dels Drets Humans’’ i va ser aprovada al any 1948 a la seu principal de l’ONU a Nueva York.    L’ORIGEN DE LES ACTUALS CONSTITUCIONS L’origen de les actuals constitucions es la declaració dels drets de l’home i el ciutadà que es va proclamar a la revolució Francesa. El lema de la revolució es; Igualtat, Llibertat i Fraternitat.
  • 15. LEGITIMITAT I JUSTÍCIA Volem que la nostra societat sigui justa i igualitària, que no hi hagi diferències entre les persones. (sexes,etc) El govern ( els tres representants escollits pel poble) tindran legitimitat (validesa)per què el poble els hi ha donat el dret d’exercir el poder que se’ls hi ha atorgat.
  • 16. EDUCACIÓ   L’educació serà obligatòria fins als 18 anys. L’ensenyament es dividirà en tres períodes, tots obligatoris: - Educació Infantil, (dels 3 anys fins als 5) - Educació Primaria, (tindrà 6 cursos) - l’ESO (4 cursos) - Batxillerat o Cicles formatius. (serà de 2 cursos) Aquest últim ensenyament serà perquè si els joves volen treballar que almenys ho facin amb cultura i amb un aprenentatge previ abans de formar part del món laboral. Considerem molt importat que els joves s’apiguen escriure i llegir perfectament. També que tinguin uns nivells mínims de totes les matèries cursades durant els anys d’escolarització. Creiem molt oportú que coneguin vàries llengües importants com: - la llegua pròpia, - l’anglès - el xinès Creiem que aquestes llengües són bàsiques per sobreviure bé avui en dia.
  • 17. Les llengües s’han d’estudiar des de l’etapa Infantil. Creiem que el coneixement de la informàtica és necessari. Ens imaginem l’escola com un lloc que a l’hora que aprenem coneixements també ens formarem com a persones lliures i tolerants per formar part d’una societat democràtica. Els alumnes hauran de respectar les instal·lacions, els materials, als mateixos companys i als professors. Qui no compleixi la normativa serà castigat. Uns dels pitjors incompliments de la normativa seria : - maltractar psicològicament - maltractar agredint - discriminar als companys o un professor. L’educació dels nens i nenes s’ha de fer amb la col·laboració i el compromís de les famílies. Les famílies podran participar a les escoles en actes festius i manifestant la seva opinió en un consell escolar. L’escola ha de tenir una bona relació amb l’entorn on està ubicada per exemple amb: - campanyes solidaries, - festes del poble - promoure treballs d’investigació sobre el seu barri o ciutat.
  • 18. LES UTOPÍAS (el món ideal) El nostre paìs ideal seria: Els seus habitants serien molt bondadosos i honrats . Treballarien dur per poder guanyar-se el seu propi menjar i el seu sou.   No hi haurien desigualtats socials (o rics o pobres) El nostre poblat seria petit i amb pocs habitants. Estaria tot rodejat de boscos i camps. No hi haurien injustícies i ens respectaríem els uns als altres com té que ser en tots els països. No existirien les discriminacions
  • 19. QUÈ POT APORTAR I QUÈ NECESSITA DELS ALTRES Pot aportar els seus propis coneixements de la terra on viuen, les plantes medicinals, la capacitat de respectar el medi ambient i un aprofitament òptim dels recursos naturals. Dels altres necessiten els avenços científics que els permetin millorar la seva qualitat de vida. Els recursos econòmics a vegades porten més problemes que avantatges, per tant, creiem que no són tan imprescindibles.
  • 20. RESUM CONCLUSIU Hem aprés molt sobre el tema d’organització de poder polític i sobre tots el rols que es duen a terme en la convivència social. Ens hem adonat que no és gens fàcil que en un país tothom sigui feliç i que no hi hagi hostilitat però gràcies als sistemes polítics la vida pot ser molt menys caòtica.
  • 21. UPISHU 1r BAT ART – FILOSOFIA Elena Llobet Laura Cerezo Raquel Burgos Laura Soler