Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
Presentació del tema 4 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsOriol Baradad
Presentació del tema 4 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
Presentació del tema 3 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U03. Els glúcidsOriol Baradad
Presentació del tema 3 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
La presència constant d’animals al nostre llenguatge, ja siga parlat o simbòlic, mostra la falta de consideració cap a elles i ells i ajuda a que es “normalitze”, es perpetue. “Rebaixar” el individus humans a la categoria dels altres animals és una forma de justificar el menyspreu i la falta de consideració cap a ells: porc jueu, rata groga, mico africà, gos americà… Cabró, més puta que les gallines, brut com un porc, grossa com una vaca… Els individus humans que són així són com “els altres”, no com “nosaltres”. No mereixen cap consideració, com és normal amb els altres animals...
El nom de la pel·lícula Trobades a la tercera fase s’inspira en la classificació Hynek dels contactes entre éssers humans amb alienígenes. La trobada pròxima de tercera fase (RR3) arriba al contacte visual: un individu humà veu alienígenes, fora o dins de les seues màquines. El somni de la comunicació entre uns i altres arriba amb la cinquena fase (RR5).
Amb els anys, cada vegada em resulten més difícils les experiències de primer contacte, les trobades amb persones que entenen la vida sense que els altres animals siguen un factor a tindre en compte. Tope amb cosmovisions que arriben de les profunditats de l’especisme, que es mostren a través d’expressions tan punyents que obren un abisme entre elles i jo. Cadascuna de les moltes vegades que tinc una d’aquestes experiències, em venen a la ment aquelles escenes de Ballant amb llops , amb els sioux Zintká Nagwáka i Pehín Otháte i el tinent Dunbar al voltant del foc, buscant la forma de saltar les enormes barreres de comunicació que els separaven.
L’esclavitud és un genocidi permanent. Com tots els genocidis, naix i es reprodueix de cervells que l’ideen i el justifiquen, de mans que l’executen, de butxaques que recullen els beneficis i de societats que no volen veure, que no volen escoltar, que no volen pensar, que no volen parlar. Aquestes societats sempre estan formades per homes i dones que la ideologia esclavista situa a la banda bona de la seua línia imaginària, sense cap fonament racional ni, per suposat, ètic...
... Molt sovint, a dins dels moviments organitzats, la transversalitat pateix un rebuig ”estratègic”. És el de la gent que argumenta que aquests plantejaments compliquen el discurs que s’ha de seguir, el dilueixen, desvien l’atenció i, per suposat, genera divisions poc intel·ligents perquè evidencia confrontacions: la “nostra” gent està d’acord amb la “nostra” lluita, però molta no es vol implicar amb “l’altra” lluita i, fins i tot, n’hi ha qui està en contra...
El dimarts, a la segona i última jornada de les V Jornades Els drets dels animals: de la protecció als drets, intervingué Pedro Pozas Terrados, en representació del Projecte Gran Simi, amb la ponència Els grans simis, persones no humanes. Deixà molt clar que ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutants són persones amb dret a la Vida, a la Llibertat i a la Integritat perquè, amb aquests animals, l’evidència es absoluta.
El concepte de “persona” és filosòfic, ètic, polític. Mai ha estat un concepte equivalent a “ésser humà” i ha canviat moltes vegades la seua definició per a excloure, o deixar de fer-ho, bàrbars, enemics, indígenes de les terres ocupades per potències europees, migrants, estrangeres, persones negres esclavitzades, explotades o socialment excloses per la segregació o l’apartheid… S’ha de tornar a revisar per a començar a incloure persones no humanes, començant almenys pels grans simis.
(...) Mentre Pozas repetia les paraules del Booee, recordí la força d’aquell crit del jove Kunta Kinte, aquell home que capturaren a Àfrica, que es negava a renunciar a ser ell i rebia una fuetada, i altra, i altra, fins que digué “Em diuen Toby". A Raíces, emesa al 1979 pels Grandes Relatos, vaig veure per primera vegada el patiment de les persones tractades com a coses, que rebien fuetades com les descàrregues elèctriques que patí l’Enos, que somniaven amb la llibertat com el Coco, i que repetien el seu fals nom com el Booee.
L’empatia, la identificació amb una causa justa i amb qui la pateix, és l’únic motor de la lluita animalista. Cap de les persones que hem fet la revolució sense sang hem viscut l’infern que les societats humanes reserven als altres animals. La falta d’aquesta empatia ens fa sentir desencís, tristesa, dolor, angoixa… Fins i tot ràbia continguda, quan es manifesta a través de burles i desqualificacions. Però, en ocasions, persones compromeses amb l’animalisme també bandegen l’empatia davant causes i reivindicacions justes...
... S’arrapà a mi quan li punxaren el sedant, i es quedà dormida als meus braços. Mentre l’acaronava, es moria poc a poc. Els grans ulls negres i el somriure etern feren que tot plegat semblara un autèntic comiat, tot un regal. I vaig recordar la mirada d’aquella orangutana. Clavada al terra, derrotada. Lligada de peus i mans dins d’una gàbia, plena de greus ferides, encara es mantenia forta per a donar caliu el seu fill, que mirava el seu voltant aterrit. Morí a Borneo per haver furtat fruites a un mercat...
12. Potser sí ... Però sense la civilització seríem bàrbars moguts per l´instint i per la necessitat, ja que ens permet racionalitzar i controlar les tendències naturals. Hauries pogut comparar el que tens de natural amb el que tens de social si no fossis un home de civilització? Pensa que és la mateixa civilització la que t´ha permès pensar que en la teva persona hi ha alguna cosa de natural. Paradoxalment és la que forneix els costums i ha desnaturalitzat la nostra existència, i que és responsable de la infelicitat i de totes les desgràcies que assoten la humanitat, no t´ho nego... Però també és cert que la raó, la reflexió i la crítica són producte de la civilització. Les ha controlat tant, aquestes tendències, que ningú no les pot reconèixer enlloc, ni tan sols en un mateix. L´home natural, que porto a dintre, es troba en conflicte constant amb l´home social i amb les regles que la societat m´ha imposat. Rousseau Diderot Si la crítica que faig és fruit de la civilització, de segur que és una crítica errada. De la civilització no pot sortir res de bo.