Social Media biedt laagdrempelige communicatiemogelijkheden, maar die brengen ook bepaalde risico's met zich mee. Een onderzoek onder Amerikaanse werknemers heeft bijvoorbeeld uitgewezen dat 74% vindt dat het gebruik van Social Media kan leiden tot reputatieschade voor de organisatie. Kenneth Lim vertelt in deze sessie over aandachtspunten die helpen dit soort risico's tegen te gaan. Deze sessie is bedoeld als aanzet voor het enthousiast maar bewust omgaan met Social Media. Aan de hand van onderzoeken en praktijkvoorbeelden zal Kenneth ingaan op de volgende onderwerpen:
- Reputatiemanagement: Hoe ga je qua content en context zorgvuldig om met Social Media?
- Productiviteit: Hoe pas je voor valkuilen die tot productiviteitsverlies kunnen leiden?
- Privacy en veiligheid: Hoe zorg je ervoor dat je online identiteit beschermd blijft?
- Scheiding van zakelijk en persoonlijk: Door Social Media is ook de scheidslijn tussen zakelijk en privé troebeler geworden; hoe spring je daarmee om?
Social Media biedt laagdrempelige communicatiemogelijkheden, maar die brengen ook bepaalde risico's met zich mee. Een onderzoek onder Amerikaanse werknemers heeft bijvoorbeeld uitgewezen dat 74% vindt dat het gebruik van Social Media kan leiden tot reputatieschade voor de organisatie. Kenneth Lim vertelt in deze sessie over aandachtspunten die helpen dit soort risico's tegen te gaan. Deze sessie is bedoeld als aanzet voor het enthousiast maar bewust omgaan met Social Media. Aan de hand van onderzoeken en praktijkvoorbeelden zal Kenneth ingaan op de volgende onderwerpen:
- Reputatiemanagement: Hoe ga je qua content en context zorgvuldig om met Social Media?
- Productiviteit: Hoe pas je voor valkuilen die tot productiviteitsverlies kunnen leiden?
- Privacy en veiligheid: Hoe zorg je ervoor dat je online identiteit beschermd blijft?
- Scheiding van zakelijk en persoonlijk: Door Social Media is ook de scheidslijn tussen zakelijk en privé troebeler geworden; hoe spring je daarmee om?
This document provides information about volunteering with the nonprofit organization Chão dos Bichos, which cares for abandoned and mistreated animals in Loures, Portugal. It was established in 2011 and is led by President Ana Sousa. Their mission is to take in abandoned animals, provide for their needs, attempt to find them homes, and raise awareness about animal welfare. The document describes various ways to volunteer such as transporting animals, caring for them, assisting with adoptions and fundraising, and outlines the application process for volunteering.
Rockport is a small town located in southern Indiana along the Kentucky border with a population of around 2,160 people. It is best known as the former short-time residence of Abraham Lincoln. The local economy relies on industries like steel manufacturing and agriculture, with many farmers growing corn, soybeans, wheat, and raising livestock. Recreational activities in Rockport are limited but include the city pool and Lincoln Pioneer Village, a living history museum paying tribute to Lincoln and the local area's history.
Sammy Santos wrote a biography about Brazilian soccer star Ronaldinho. Ronaldinho was born in 1980 in Porto Alegre, Brazil and started playing soccer at a young age, scoring 23 goals in one game at age 13. By age 17 he was playing in World Championships and was named FIFA World Player of the Year in 2004, having played in the World Cup at age 17. Ronaldinho said he was delighted to help his team with three goals and that winning awards is important because no one can truly judge soccer ability alone.
Quilting and knitting were important crafts for pioneers. Quilts provided warmth and their patterns told stories that were passed down through generations. Children's quilts replicated adult quilts as mothers made them out of love. Knitting began through finger knitting and evolved to use sticks and later needles and yarn. Both quilting and knitting served practical purposes like keeping families warm but also brought pioneer women together socially. While tools have modernized, many traditional patterns remain the same today.
This document provides guidance to managers on properly conducting corrective action with employees. It emphasizes the importance of documentation in avoiding wrongful termination lawsuits. The key points are:
1) Managers should follow a step-by-step corrective action process that includes informal and formal warnings documented using the FOSA+ system, which outlines the facts, objectives, solutions, actions, and overall efforts to help the employee succeed.
2) Proper documentation is critical because employment lawsuits often hinge on whether managers treated employees fairly and documented interactions appropriately. Without documentation, managers' memories may not be accurate in legal proceedings.
3) Following corrective action best practices helps improve employee performance and relations while protecting the company and managers
The document provides a lesson plan for teaching students about ways to improve their local environment through recycling, volunteering, and planting trees and flowers. The plan involves reading a story about a character who helps keep her neighborhood clean, discussing what makes up students' environments, and having students create posters about the importance of keeping the environment clean. Students will then share their posters and ideas to reinforce the positive message of environmental stewardship.
The document provides background information and instructions for an assignment where students will be divided into groups and research different roles during the American Civil War era such as African American slaves, soldiers, townspeople in Gettysburg, and members of President Lincoln's cabinet. The groups will then do a short role-playing presentation to demonstrate their understanding of what life was like for the people of that time period, including how President Lincoln's policies impacted lives through documents like the Emancipation Proclamation. Resources are provided for the students to research their roles.
Creating a green company strategy involves adopting practices that reduce environmental impact through reducing energy usage, recycling, and more efficient infrastructure. Going green improves brand image, employee retention and production processes. To choose a strategy, companies assess their green consumer segment and ability to differentiate through greenness. Strategies include lean green focusing internally, shaded green investing in long term green processes, and extreme green fully integrating environment into business cycles. Internal strategies include paper recycling and equipment refurbishing, while external strategies analyze whole value chains and manufacturing processes. Setting green goals allows tracking progress.
1. El mono obeso Capítol 9: Com reajustar el nostre disseny Oriol Espina Sergi Masgrau Sergi Masó
2. Actualment tenim els mateixos gens que els nostres avantpassats però mantenim una diferent alimentació. Com més s’assembli la nostra dieta a la dels nostres avantpassats, millor estarem alimentant als nostres gens i funcionaran correctament de manera que estarem protegits de malalties cardiovasculars i altres mals. Com reajustar el disseny de la nostra alimentació
3. Tenim els patrons nutricionals dels nostres avantpassats. Des de que vam abandonar el bosc, la nostre preocupació ha estat guanyar pes però actualment el problema principal es de perdre’n. La dieta darwiniana
4. 5 milions d’anys d’evolució al bosc. L’Ardipithecusramidus s’alimentava de fruites, brots tendres, flors, llavors, talls tendres i algunes fulles. Un 50% de la nostra dieta ha de ser composta per fruites i verdures variades, arrels i bulbs. Ens proporcionen fibra, vitamines, minerals i antioxidants. L’Ardipithecusramidus menjava varis cops al dia. Nosaltres hem de fer 5 àpats de poca quantitat. Un 50% de la nostra alimentació ha de ser com la de l’Ardipthecusramidus
5. Un 30% de la nostra alimentació ha de ser com la de l’Australopithecusafarensis 3 o 4 milions de la nostra evolució fora del bosc. Degut a l’escassetat dels aliments que consumia l’Ardipithecusramidus, l’Australopithecusafarensis va complementar la seva alimentació amb tubercles, llavors verdes, fruits secs i també mel, petits animals, ous, insectes i peixos. Un 30% de la nostra alimentació hauria d’estar formada per els mateixos aliments que consumia l’Australopithecusafarensis.
6. Fa 2 milions d’anys hi va haver canvis climàtics adversos. L’Homoergaster es va haver d’alimentar de carronya, ous de rèptils i aus i aliments provinents de l’aigua. Nosaltres em de consumir carn i sobretot peix en un 18% a la nostra dieta. El peix blau porta àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga, indispensables pel cervell. Degut a l’ambient calorós l’Homoergaster va haver de incorporar molta aigua al seu organisme. Nosaltres hem de veure més de 1,5L d’aigua al dia. Un 18% de la nostra dieta ha de ser com la de l’Homoergaster
7. Fa pocs milers d’anys s’han produït innovacions que ens permeten l’accés a nous aliments: els cereals, les llegums, la llet i els seus derivats, les begudes fermentades, els dolços, la brioixeria, els olis, la mantega, la margarina i la sal. Han de representar un 2% de la nostra dieta. Un 2% de la nostra dieta ha de ser com la de l’Homo sapiens sapiens
8. El cervell fetal requereix energia, sobretot glucosa. També requereix àcids grassos poliinsaturats de llarga cadena. Cuidar l’alimentació de la dona durant l’embaràs i la lactància
9. Gastar energia (moviment) per consumir energia (aliment) i consumir energia (aliment) per gastar energia (moviment). La facilitat pels aliments ha provocat que tinguem la massa muscular més reduïda i un esquelet més prim i delicat. Allunyant-nos del nostre disseny programat per una gran activitat física, provoquem que hi hagi gens que no s’activin i que per tant silenciem la seva expressió. De la energia que ingerim, una part la gastem i l’altre l’emmagatzemem. El sedentarisme
10. El nostre cervell adverteix de que hi ha un perill alliberant hormones que activen una sèrie de mecanismes circulatoris, respiratoris i metabòlics per facilitar la feina al músculs i potenciar l’atenció del cervell per salvar-nos de la amenaça. Les hormones fan que s’alliberin àcids grassos a la sang. Però com que no ens movem, aquests greixos no són consumits al músculs i es transformen en triglicèrids i lipoproteïnes. L’estrés
11. Si no necessitem gastar energia per aconseguir aliment, ho hem de compensar. Hem de realitzar qualsevol tipus d’exercici. És preferible que sigui de llarga durada i de poca intensitat. Una bona forma física combat la insulinorresistència. Ens hem de moure com els cromanyons
12. Gen que provoca que l’individu acumuli greixos per tenir reserves energètiques. Pot fer que es desenvolupi la insulinorresistència i l’hiperinsulinisme. Per evitar aquesta acumulació és recomanable: fer exercici físic regularment, evitar beure alcohol, moderar la sal, etc. Normalment la gent que te aquest genotip és que l’ha heretat d’algun familiar. Genotipestalviador
13. En conclusió, nosaltres posseïm uns gens que hem heretat dels nostres avantpassats però al llarg de la evolució s’han produït canvis en la nostra alimentació que poden comportar que els nostres gens no estiguin ben nodrits i no funcionin correctament. Per cuidar-los ens em d’alimentar bé i realitzar suficient exercici físic. D’aquesta manera evitarem al Síndrome Metabòlic i les seves conseqüències. Conclusió