1. Introducció.
Nosaltres us explicarem l'escena 3 de l'acte 2. És la continuació de les presentacions orals d'ahir,
així que partim de que les cèl·lules ja estan formades i que van evolucionant. Nosaltres
continuarem explicant l'evolució d'aquestes cèl·lules fins arribar a l'evolució dels organismes i a la
perfecció dels éssers existents.
(PRESENTACIÓ ORAL DE LA CARLA)
Com s’ha dit ara mateix, un cop els éssers vius tenen completa la fase de la mort i la reproducció
sexual, només queda una via d’evolució: perfeccionar els seus sistemes i recursos per tal de fer-
los més eficients. Un gran pas cap a aquesta millora és, d’entrada, un millor aprofitament de
l’energia que proporcionen els sucres, i després els sistemes de coordinació de les cèl·lules d’un
mateix organisme. Inicialment les meduses i cucs primitius només disposaven de canals per on
circulava la informació i que es concentraven al cap, però mica en mica es van anar perfeccionant
per formar una xarxa de neurones que esdevindrà el cervell. De la mateixa manera van
evolucionant els altres sistemes que veiem en la diapositiva, l’immunitari per protegir-se de
patògens, l’hormonal per dominar els ritmes biològics i la reproducció.
Però el que realment facilita aquesta evolució accelerada és la sortida de l’aigua. Dins l’aigua, els
éssers vius eren molt abundants i hi havia competència constant per aconseguir els recursos.
Quan se surt de l’aigua la comunicació és més directa i immediata, i l’aliment més accessible. El
primer en comprovar-ho va ser un peix anomenat ictiostega, que disposava de brànquies que li
permetien captar l’oxigen de l’aire i mantenia els ulls humits gràcies a les llàgrimes, fet que li
permetia veure amb nitidesa fora de l’aigua
Gràcies a aquestes millores els sistemes es diversifiquen.
I vosaltres us estareu preguntant: si el moviment és tan positiu, per què segueix havent-hi plantes
quietes? Què tenen d’especial?
El cert és que les plantes també es perfeccionen, per exemple incorporant el sistema de transport
de substàncies a través de la saba. L’avantatge que tenen els vegetals és que, com que són
capaços de fabricar la seva pròpia energia química a partir de la solar, no necessiten desplaçar-se
per buscar-la, i en estar immòbils també en consumeixen menys, d’energia. De la mateixa
manera, com que no necessiten una gran coordinació no han desenvolupat cervell, tot i que sí uns
sistemes similars a l’immunitari, hormonal i nerviós, que els permeten “avisar-se” de la presència
de depredadors i protegir-se’n. Per exemple, el llibre ens cita una hormona que produeixen
determinats arbres que és molt volàtil, i en arribar als arbres propers estimula la formació d’una
proteïna que dóna un gust desagradable a les fulles. D’aquesta manera, els depredadors no en
volen menjar. Un altre cas ben clar de protecció contra els depredadors són les espines o les
substàncies urticants.
De totes maneres els vegetals també disposen d’una gran sexualitat, ja que el seu sistema
reproductor és mòbil i al llarg del temps van apareixent diferents medis de transport: l’aigua, l’aire,
les ales i potes dels insectes, els excrements d’ocells, etc.
Però està clar que en el cas dels animals s’ha arribat a una varietat més gran d’adaptacions,
almenys en les espècies que coneixem, ja que a més de la capacitat de fugir tenen urpes i ullals,
verins, capacitat de camuflar-se amb colors que impliquen perillositat, etc.
Però en realitat el més interessant no és on s’ha arribat, sinó com. Probablement tots haureu sentit
a parlar de la selecció natural, tot i que sonarà més als alumnes de biologia. Segons la teoria
sintètica de l’evolució o neodarwinisme, hi ha 3 mecanismes evolutius principals:
La mutació, que és un canvi permanent en l’ADN i que, si afecta un gen, genera l’aparició d’un
nou al·lel i, per tant, és una font de variabilitat.
La deriva gènica és el canvi de proporció d’u al·lel d’una generació a una altra.
I finalment la selecció natural, que ens diu que el nombre d’individus d’una població no pot ser
infinit, a causa dels limitats recursos, de manera que la capacitat d’adaptació d’un individu
determinarà que tingui més possibilitats de sobreviure. Recordem que l’adaptació es defineix com
la capacitat que té un organisme de sobreviure a un canvi del medi, per això diem que l’espai on
es desenvolupa l’organisme és molt important. Per això no diem que la natura “tria un camí”, sinó
que els camins inviables o menys eficients no es desenvolupen. En canvi, aquelles espècies més

2. eficients sobreviuen millor a les adversitats, com és el cas de les formigues i les abelles, que són
un clar exemple de la divisió del treball però que a la pràctica es podria considerar que actuen com
un sol individu, ja que estan perfectament coordinades i organitzades. Amb tot, com a un sol
individu no són res, necessiten la comunitat
L'infortuni dels dinosaures.
Amb tot això s'ha arribat a la conclusió que l'evolució de la vida ha estat caòtica igual que l'univers.
Diem que ha estat caòtica perquè a part d'una acceleració constant també ha patit atzucacs, crisis
i fins i tot grans extincions. Un exemple és la dels dinosaures. Els dinosaures van passar de
regnar sobre el planeta fa 200 milions d'anys a extingir-se. Aquests éssers havien conquistat tots
els medis i n'hi havia una gran varietat: de grans, de petits, de voladors, de corredors, de
vegetarians, de carnívors...aquesta diversitat és la que va fer possible la seva gran adaptació.
Hi havia una hipòtesis que deia que la seva extinció va ser causada per una mala adaptació, però
gràcies als estudis s'ha arribat a la conclusió que va ser deguda a la caiguda d'un meteorit a la
Terra fa 65 milions d'anys al final del Juràsic. Aquest meteorit de 5 quilòmetres de diàmetre es
creu que va caure al golf de Mèxic, a prop del Yucatán i com que el xoc va ser tan gran va
repercutir fins a l'altra punta del planeta i va provocar un ressorgiment del magma. Aquesta doble
explosió va fer que la Terra es cobrís d'un vel format de gas carbònic i pols alliberats per l'incendi
total. Després el planeta es va enfosquir, i va causar molt fred, la qual cosa va portar a un efecte
hivernacle que va fer possible un reescalfament.
De tots els dinosaures només en va sobreviure una espècie: els lemúrids. D'aquests en sortiran
les branques que portaran als mamífers.
La selecció al cap.
El cervell no ha parat de perfeccionar-se amb diferents capes des de la seva aparició. El cervell
més primitiu és el dels rèptils el qual és capaç de coordinar des de instints primitius de
supervivència fins a al dolor passant per la por, la gana, la set, l'instint sexual i el plaer que porta a
la unió. Aquest cervell és capaç de reaccionar produint un verí o saltant si intueix un perill com pot
ser un agressor.
La segona capa es va formar en els ocells i s'anomena mesencèfal. Aquest fa que es
desenvolupin els mecanismes col·lectius com pot ser cuidar de les cries o construir un niu.
La tercera capa anomenada còrtex cerebral apareix en els primats, però sobretot en els homes.
Aquesta nova capa és capaç d'introduir dades abstractes com la consciència i la intel·ligència.
Segons Jean-Pierre changeux, un neurobiòleg, el principi de selecció es troba a l'interior mateix
del cervell en el moment que es desenvolupa un nadó, a part de a l'univers, a la primera química
de les molècules, entre els éssers vivents, etc. Ho justifica dient que les neurones només queden
fixades perdurablement si són sol·licitades per l'entorn. Per exemple, si el nadó el deixen
permanentment a les fosques, les seves neurones visuals no es connectaran entre si. És a dir, la
selecció en aquest cas actua retenent els circuits necessaris per a cada individu.
Pàg 113.
La memòria dels orígens:
El cervell humà es distingeix dels altres perquè:
− S'interroga sobre ell mateix.
− És capaç d'exterioritzar funcions a l'exterior. L'home pot fer el que fan els altres animals tot
i que mitjançant coses, objectes: pot córrer com una gasela amb un cotxe, pot volar com
una àliga, avançar sota terra com un talp.
− Ha ampliat les seves funcions sensorials amb l'escriptura, és a dir, que es pot transmetre el
pensament i conservar la paraula en l'espai i en el temps.
Però el que realment el caracteritza és que no és simplement una massa tova de neurones, ni un
ordinador, sinó que és una xarxa fluida que permet que s'estengui a l'exterior connectant-se amb
altres cervells humans del planeta.
Amb tota aquesta història traiem la conclusió que la complexitat es desenvolupa a través de

3. dispositius de coses simples: 2 quarks al començament de l'univers, quatre àtoms simètrics per al
carboni, quatre bases només per als gens, dues molècules semblants per fundar els móns animal
i vegetal, 2 individus per al sexe. Es diu que és com si la natura trobés el camí més senzill de
progressar perquè complexitat és diferents a complicació. La vida consisteix en una repetició
d'elements simples que es reprodueixen i proliferen.
El nostre cervell, amb les 3 capes conserva la memòria de l'evolució, igual que els nostres gens.
Els nostre cos explica la història dels nostres orígens perquè nosaltres estem formats de la
composició del passat.