L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban (1633-1707) és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en una referència de la història militar. A les seues Ociositats va incloure un breu estudi: Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys, on proposà la cria de porcs per a afrontar les grans fams que patia la població en èpoques de males collites. Anys després, l’administració de Frederic el Gran de Prússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, font d’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 i B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigent que el blat (la base alimentària de l’Europa medieval en forma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra oferisca un gran rendiment.
Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominant a tots els àpats, és un fet natural. En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal...
L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban (1633-1707) és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en una referència de la història militar. A les seues Ociositats va incloure un breu estudi: Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys, on proposà la cria de porcs per a afrontar les grans fams que patia la població en èpoques de males collites. Anys després, l’administració de Frederic el Gran de Prússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, font d’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 i B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigent que el blat (la base alimentària de l’Europa medieval en forma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra oferisca un gran rendiment.
Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominant a tots els àpats, és un fet natural. En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal...
El mes d’abril, la gent de la pesca a Paita (regió de Piura, Perú) inicià una vaga indefinida que fou recolzada per altres sectors. Reclamaven l’establiment d’una quota de captures de lluç al voltant 14.000 tones anuals , en lloc de les 8.600 que s’havien fixat el desembre de 2011 (...).El desenvolupament a gran escala de la indústria pesquera respongué a la demanda generada pels EUA durant la II Guerra Mundial. Les conserves i de peix i el fetge de bacallà i de bonítol pescat a les costes peruanes alimentaren les tropes entre fins a 1945. Després de la guerra, l’abundància de captures obrí nous mercats i l’expansió continuà fins que, amb la guerra de Corea, la producció arribà al seu zenit. Els negocis globals, però, tenen unes aixetes que obren i tanquen unes poques mans dels països rics: el 1958, els EUA imposaren una taxa del 40% a les conserves pesqueres i la indústria peruana patí el seu primer enfonsament...
Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...
El mes d’abril, la gent de la pesca a Paita (regió de Piura, Perú) inicià una vaga indefinida que fou recolzada per altres sectors. Reclamaven l’establiment d’una quota de captures de lluç al voltant 14.000 tones anuals , en lloc de les 8.600 que s’havien fixat el desembre de 2011 (...).El desenvolupament a gran escala de la indústria pesquera respongué a la demanda generada pels EUA durant la II Guerra Mundial. Les conserves i de peix i el fetge de bacallà i de bonítol pescat a les costes peruanes alimentaren les tropes entre fins a 1945. Després de la guerra, l’abundància de captures obrí nous mercats i l’expansió continuà fins que, amb la guerra de Corea, la producció arribà al seu zenit. Els negocis globals, però, tenen unes aixetes que obren i tanquen unes poques mans dels països rics: el 1958, els EUA imposaren una taxa del 40% a les conserves pesqueres i la indústria peruana patí el seu primer enfonsament...
Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...
No volem la planta de residus animals de la Vall d'Albaida, però… La necessi...Jesús Frare Garcia
... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...
![[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()