Conceptos de nutrición y alimentacion básicos

1. 2. Alimentació i nutrició
• El concepte de dieta equilibrada.
• Els nutrients i les seves funcions.
• La fibra alimentaria.
• Els edulcorants.
• Els suplements vitamínics.
• Aliments tradicionals: pol·len, ginseng i isoflavones.

2. Aliments i nutrients
 Alimentació: Acció voluntària i educable, molt
influïda per factors socials, econòmics, culturals i
religiosos, que consisteix en proporcionar al cos
aliments i ingerir-los.
 Nutrició: Acció involuntària que avarca el conjunt de
processos fisiològics (absorció, metabolisme i
excreció) mitjançant els quals l’organisme rep,
transforma i incorpora les substàncies contingudes en
els aliments per a mantenir l’organisme en perfecte
estat de salut i obtenir energia.

3. Substàncies nutritives o nutrients
 Els nutrients són substàncies contingudes en els aliments
imprescindibles per a mantenir les funcions del organisme.
Es poden classificar segons diferents vessants:
 - Segons la bioquímica: Lípids, Carbohidrats, Proteïnes,
Vitamines i Minerals.
 - Segons la quantitat en que es troben als aliments:
MACRONUTRIENTS
MICRONUTRIENTS
 Segons la funció: Plàstics, Energètics, Reguladors.
 Segons l’energia que proporcionen

6. 




 Nutrients energètics: son els nutrients que després de metabolitzar-se, aporten energia en les següents quantitat:
 glúcid- 4 kcal/g
 lípids- 9 kcal/g
 proteïnes- 4 kcal/g.
 Nutrients plàstics: Nutrients implicats en la formació de les cèl·lules, teixits i òrgans.
aigua- 60% pes corporal
sals minerals- Ca, P, formadors del teixit oseo
lípids- formació de greix corporal i membranes biològiques
proteïnes- intervenen en el creixement i renovació de teixits
glúcids- formen part de les membranes biològiques
 Nutrients reguladors: no aporten energia, intervenen en gran quantitat de reaccions metabòliques.
 Vitamines- com les del grup B que intervenen en el metabolisme cel·lular
 Minerals- con el iode, que intervé en la formació d’hormones tiroides, el cinc que intervé en més de 200
reaccions enzimàtiques, i el calci, que actua en la transmissió del impuls nervós.

7. Activitats pàg. 18:
1. Indica les diferències entre els conceptes
d’alimentació i nutrició.
a.1.Què és una kcal (kilocaloria) ?
a.2.Classifica els nutrients segons la seva
funció al organisme.

8. Carbohidrats, Hidrats de carboni, Glúcids.
 Són la principal font d’energia del organisme.
 Un gram de carbohidrat aporta a l’organisme 4 kcal
 Els carbohidrats haurien d’aportar el 55% de les quilocalories
diàries.
 Les necessitats de carbohidrats són de 5 g per quilogram de
pes i dia.
 La glucosa és l'únic aliment del cervell, necessita 100 g/dia

10. Index Glucèmic
La glucèmia és la mesura de la concentració de glucosa lliure en la sang, sèrum o
plasma sanguini. En dejú, els nivells normals de glucosa oscil·len entre 70-100
mg/dL
El índex glucèmic dels aliments es classifica en tres nivells principals: alt, medi,
baix. Els aliments amb un GI alt són absorbits de forma ràpida en l'estomac i els
nivells de glucosa sanguínia augmenten ràpidament. Al contrari ocorre amb els
aliments d'índex glucemic baix, els quals ´s'absorbeixen més lentament i tenen
un efecte moderat en l'augment dels nivells de glucosa en la sang.
Quan més complexe el carbohidrat més lentament s'absorbeix i menys eleva la
glucèmia. Així tenen més index els hidrats de carboni simple, després els
disacàrids i els complexos. La fibra té molt poc index glucemic.

11. ACTIVITAT b.1.-
Digues quins grups de carbohidrats coneixes i
quines diferències hi ha entre ells, segons la seva
capacitat per fer augmentar la glucèmia

12. Lípids, greixos.
 Els lípids o greixos són la principal reserva d’energia
de l’organisme.
 És emmagatzemen per constituir una reserva
d’energia, a la que es recorre quan no hi ha suficients
carbohidrats.
 Teixit adipós.
 Un gram de lípids aporta al organisme 9 kcal.
 Els lípids haurien d’aportar entre el 30 i 35% de les
quilocalories diaries.

15. Triglicèrids i colesterol
 El colesterol és una molècula necessària per a la vida,
és el precursor de la vit D, dels àcids biliars i
d’algunes hormones.
 Es troba a la sang combinat amb proteïnes per ser
transportat, formant la lipoproteïna LDL, que en una
quantitat excessiva suposa un risc cardiovascular
 Els triglicèrids són la forma en que s’emmagatzemen
els lípids al teixit adipós. Un excés de triglicèrids
circulants per la sang suposa un risc cardiovascular.

17. c.1.Tant els carbohidrats com els lípids proporcionen
energia. Això significa que tots dos tipus de
nutrients tenen la mateixa funció, des del punt de
vista energètic? És el mateix consumir un tipus de
producte o un altre per satisfer les necessitats
energètiques?
c.2.Explica per què és més saludable l’oli d’oliva que
la mantega.
c.3.És un problema tenir triglicèrids a la sang? Quina
funció tenen aquestes molècules?

18. Proteïnes.
 Són els nutrients principals per a la formació de teixits.
 Formades per aminoàcids, que s’uneixen formant grans cadenes.
 Hi ha 20 aa diferents: essencials( l’organisme no es pot sintetitzar) i
no essencials.
 Els aa essencials son: LISINA, METIONINA,
FENILALANINA,TRIPTÒFAN, TREONINA, LEUCINA, ISOLEUCINA
I VALINA.
 Proteïnes d’origen animal i d’origen vegetal.
 Un gram de proteïna aporta a l’organisme 4 kcal.
 Les proteïnes haurien d’aportar entre el 10 i el 15% de les
quilocalories diaries.
 Les necessitats són de 0,8 g per kilògram de pes i dia. Canvia en la
infancia i adolescencia, que son més grans entre 1 i 1,8.

26. Activitat .-
 d.1.-Què és un aminoàcid? Què significa que
un aminoàcid es essencial? Hi ha també àcids
grassos essencials? I carbohidrats essencials?
 d.2.-Explica quines diferències hi ha, des del
punt de vista nutritiu, entre les proteïnes
d’origen vegetal i les d’origen animal.

27. Vitamines:
 Les vitamines són micro-nutrients que tenen una acció
reguladora en l’organisme.
 Són substàncies químiques que l’organisme no pot
sintetitzar, és a dir, són nutrients essencials i, per tant,
és imprescindible que arriben a la dieta en quantitat
suficient.
 Les vitamines no aporten energia a l’organisme, però
són indispensables per mantenir un bon nivell de salut,
ja que tenen una funció reguladora sobre els processos
metabòlics.
 El seu dèficit provoca alteracions greus.

28. És classifiquen segons la seua solubilitat:
HIDROSOLUBLES: No s’emmagatzemen a l’organisme i la
quantitat sobrant al organisme s’elimina per orina. S’han
de reposar regularment a traves de la dieta. Les més
importants són: C, B1, B2, B3.
LIPOSOLUBLES: Aquestes vitamines s’emmagatzemen al
fetge i al teixit adipós. Com que n’hi ha reserves, el
consum no ha de ser tan regular com les anteriors. Com
no s’eliminen per orina, una quantitat excessiva ingerida
(més de 10 vegades la demanda) poden ser tòxiques. Les
més importants són: A, D, E, K.

30. ACTIVITAT e.- Recerca les funcions de les vitamines
següent i le alteracions que es produeixen al organisme
si tenim un dèficit o un excés d’elles.
 Vitamina A:
 Vitamina D:
 Vitamina E:
 Vitamina K:
 Vitamina C:
 Vitamina B1:
 Vitamina B2:
 Vitamina B9:
 Vitamina B12:

31. ACTIVITAT f.- Treballem el Catàleg de
parafarmàcia:
 Recerquem productes de parafarmàcia d’alimentació i
nutrició.
 - Chitosan y cromo 500 mg/cápsula, arkopharma.
 - Fave di fuca. Bayer.
 - Lipograsil comp. Recub. 50 comp. Zambon.
 - XLS medical. 60 comp. Morlan.

32. Minerals
 Són micronutrients amb funcions reguladores i
plàstiques.
 Suposen el 5% del pes corporal i, juntament amb les
vitamines, formen el grup dels micronutrients.
 És un percentatge baix però molt important, ja que són
imprescindibles per al bon funcionament del cos humà.
 El calci és un exemple de mineral amb funció
reguladora i plàstica.
 Els minerals més importants en nutrició són: Calci,
Ferro, Fluor, Iode.

34.  Calci: Forma la part mineral de l’esquelet, al que dona
duresa i rigidesa; és necessari per a la coagulació de la
sang. Dieta pobra en calci produeix descalcificacions
òssies i dificulta el creixement. Present en lactis i el peix
petit amb espines.
 Ferro: Forma l’hemoglobina dels glòbuls vermells i és
part de la mioglobina als músculs. Hi ha varis tipus
d’anèmia per falta de ferro. És present en aliments com
el fetge, ronyons, carn, rovell d’ou, llegums, fruits secs i
mol·luscs.
 Fluor: Prevé la càries dental, ja que té un efecte de
protecció en les dents. En tots els aliments com peix, te,
l’aigua, etc.
 Iode: Forma part de les hormones tiroides i el seu dèficit
provoca el goll (bocio). En tots els aliments i el aigua.

35.  Activitat g.-
 Digues què és un micronutrient i indica el tipus de
substàncies que es consideren micronutrients.

36. Aigua:
 És perd al respirar, amb l’orina, amb les femtes i
a través de la pell.
 En condicions normals es perden uns 2,5 l
d’aigua cada dia.
 Es reposa bevent, aigua o altres líquids i amb els
aliments.
 Només cal beure 1-1,5 l al dia.

37. Activitat h.- Nutrients:
Característiques
bioquímiques
Quantitat en
l’alimentació
Funció en
l’organisme
Aportació
energètica
Per gram
Capacitat de
síntesis de
l’organisme

38. Fibra: la vem després.

40. Los Grupos de alimentos.
Eran tradicionalmente siete, convirtiéndose en esta versión en seis Grupos:
I Energético (composición predominante en hidratos de carbono: productos
derivados de los cereales, patatas, azúcar)
II Energético (composición predominante en lípidos: mantequilla, aceites y
grasas en general)
III Plásticos (composición predominante en proteínas: productos de origen
lácteo)
IV Plásticos (composición predominante en proteínas: cárnicos, huevos y
pescados, legumbres y frutos secos)
V Reguladores (hortalizas y verduras)
VI Reguladores (frutas)
Incluye, además, mención explícita al ejercicio físico y a la necesidad de
ingerir agua en cantidades suficientes

41. Roda dels aliments: (p.14 uned)

42. Recomanacions d’ingesta
 Fruites: 3 peces diàries ( o un got de suc de tomaca i
una peça de fruita)
 Pa: 100-180 g diaris.
 Creïlles: 1-2 diàries.
 Hortalisses: un plat de verdura de cinc a set dies a la
setmana i un plat d’amanida
 Cacau: 1 o 2 cullerades soperes o el seu equivalent.
 Llegums: 2 a 3 vegades en setmana.
 Fruits secs: 30 g diàries (una ració).
 Oli d’oliva: quantitat suficient per amanir els plats o
cuinar.

43. Piràmide d’aliments

44. 44
Característiques:
1. Molts aliments d'origen vegetal: fruites, verdures, pa,
pasta, arros, cereals, llegums i creilles.
2. Aliments frescos de temporada.
3. Oli d'oliva com a font principal de greis.
4. Quantitats moderades de formatge i iogur.
5. Consum setmanal de peix, preferentemene blau (bonito,
caballa, salmn, sardina) aus i ous.
6. Consum moderat de fruits secs, mel i olives.
7. Poca carn roja.
8. Una copa de vi tint durant els menjars.
9. Condimentació dels plato amb herbes aromáticas com
alternativa a la sal.
2. Dieta equilibrada: la dieta mediterrànea
No existeix una dieta equilibrada ideal per a tot el mon,
però sí unes pautes generlas per aconseguir una dieta sana
Que cumplisca amb els requisits bàsics de nutrients i energia per a
Garantir un bon esta de salut

45. Dieta mediterrània.
 Baixa en grasses saturades (carns roges)
 Alta en grasses monoinsaturades (oli d’oliva)
 Equilibrada en àcids grassos poliinsaturats.
 Baixa en proteïna animal.
 Rica en antioxidants (fruites, fruits secs, verdures i
llegums)
 Rica en fibra (fruites, verdura, llegums i cereals)

46. ACTIVITAT i.- Estudiem la nostra ingesta
diaria ¿suficient, equilibrada?
 1º Calcular les calories diàries.
 2º Calcular els percentatges de cada un dels
nutrients.
 3º Complim la roda/piràmide dels aliments?
ACTIVITAT pàgina 19.

47. 47
 Parámetros somatométrics
directes:
1. El pes i alsaria.
2. Perímetre de la cintura.
3. Perímetre de la cadera.
4. Plecs subcutánis.
5. Perímetre del maluc.
 Parámetros somatométrics
indirectes:
1. El Índex de Massa Corporal (IMC) o
índex de Quetelet:
1. Índice cintura-cadera (ICC):
3. Índice muñeca-altura:
3. Valors somatométrios de interés

48.  ICC: Mesura els nivells de grassa intra-abdominal. Ens
avisa de la incidència de les malalties cardiovasculars.
En dones més de 0,8; en homes més de 1.
 PERIMETRE CINTURA: Bon indicador de la grassa
acumulada intra-abdominal, major incidència de
malalties cardiovasculars. En dones més de 88 cm i en
homes més de 102 cm.
 PERIMETRE CANELL (MONYCA): Bon indicador de
la complexió corporal.

49. Segons les característiques anatòmiques, el pes,
edat, sexe, tenim un metabolisme basal a més a
més del consum diari conseqüent a les activitats de
cada jornada.
 Anem a calcular el nostre IMC: deguem conèixer
l'alçaria i el pes. Apliquen les dades a la fórmula i
tenim que:


50.  Fem l'exercici de la pàg. 19 amb diversos exemples.
Una persona gasta al dia una mitja de 2200-
2400 kcal (dones i homes respectivament)
Tenint a les dones com referència, calcula
els grams de cada nutrient que deu ingerir
al dia.

51. PRODUCTES DIETÈTICS per a l’obesitat:
complements i substitutius de menjars.
 L’obesitat i/o el sobrepes es defineix com una
acumulació anormal o excesiva de grassa que és
perjudicial per a la salut, perquè pot desencadenar
certes malalties, com hipertensió, diabetes,
hipercolesterolemia i alguns tipus de càncer.
 Multitut de productes per a l’obesitat: barretes,
galletes, batuts, natilles, cremes. Són de dos tipus:
-complements a la dieta o
- productes substitutius.

52.  Complements de la dieta: Productes alimenticis
elaborats majoritariament amb fibres d’alt poder
saciant, que ajuden a controlar la sensació de fam (en
dietes hipocalòriques d’aprimar)
 Productes substitutius del menjars: Destinats a
reemplaçar total o parcialment una o mes menjades
en la dieta de cada dia. Aporten els nutrients de
manera equilibrada, però l’aport calòrica es molt
reduït, per tant, faciliten la pèrdua de pes. Molt
populars. Es aconsegueixen notables reduccions de
pes en poc de temps. A més a mes, són fàcils de
preparar o estan llestos per a prendre.

53. Consells al usuari/pacient
 Causes del augment de pes: potser massa muscular, retenció de líquids,
tractaments, etc.
 Aconsellar reduir el consum de sucres simples, grasses, i augmentar el consum de
fruites, verdures, peix i llegums, per a no augmentar de pes.
 Realitzar exercici diari, com caminar un hora al dia.
 Aconsellar una dieta equilibrada.
 Beure un 2 litres d’aigua al dia.
 Mastegar lentament i menjar sentat.
 No eliminar ningun menjar, sobre tot el desdejuni.
 No dietes milacre.
 Plantejament d'objectius assequibles, pèrdua de pes constant i gradual.
 No sempre a dieta hipocalòrica, ni el us de productes per al control de pes.
 Quan es perd pes, hi ha que modificar els hàbits de vida i els hàbits alimentaris, si
no es recuperarà el pes perdut. Resumint:
 Reduir ingesta de calories.
 Reeducar hàbits alimentaris.
 Augmentar el consum d’energia amb exercici físic.

54. http://www.optifast.es
www.sikenvacontigo.com
www.arkochim.es
www.bimanan.es

55. Vegenat-vegefast

57. Bimanan, Biform, DiaBalance

58. Siken

59. FIBRA: DEFINICIÓ, TIPUS, FONTS I PROPIETATS.
 És una part del’estructura dels vegetals. No la podem
absorbir perque el nostre sistema digestiu no es capaç de
digerir-la, degradar-la, però pot ser fermentada per la flora
intestinal.
 Necessaria en la dieta per els seus efectes en patologies
com el estrenyment, obesitat, diabetes i càncer de colon.
 Les recomanacions són de una ingesta de 20-35 g/dia.
 Consumir gran varietat de fruita, verdures, cereals
integrals i llegums.
 Segons la seva solubilitat existeixen diferents tipus de
fibra. Els aliments contenen ambdues però en proporcions
variables.

60.  FIBRA SOLUBLE: Es dissol en aigua formant una
espècie de gel en l’intestí. A aquest grup pertanyen les
pectines, mucílags i gomes.
Ajuda a l’organisme a desfer-se de les partícules nocives
de l'intestí. Tenen alta capacitat de retenir aigua.
Disminueixen la consistència i augmenta el volum de
la femta. Disminueixen l’absorció de lípids i glucosa.
Es fermentada i degradada per les bactèries del colon.
Es troba en els cereals, especialment els integrals (arròs,
sègol, civada, avena), llegums, fruites, verdures i
hortalisses.

61.  FIBRA INSOLUBLE: No es dissol en aigua encara que
pot absorbir-la. En aquest grup tenim la cel·lulosa,
hemicel·lulosa, midó no digerible, lignina.
Ajuda a l’organisme a desfer-se de partícules nocives de
l’intestí. Realitza funcions de arrossegament.
Augmenta el volum de la femta facilitant el trànsit
intestinal.
La trobem en fruites, verdures, segó de forment, pa de
forment integral, fruits secs.

63.  Es deu augmentar gradualment el consum de fibra
per evitar les molèsties abdominals, flatulències i
diarrees.
 Es pren amb molt aigua, per a que s’unfle i
afavoreixca el trànsit intestinal.
 Si es consumeix un excés de fibra por interferir
l’absorció d’alguns minerals com el ferro, zinc, i calci.
Pot ser compensat per la riquesa dels aliments rics en
fibra que també son rics en minerals.
 Per a un efecte saciant, hi ha que prendre la fibra
abans de les menjades.

64.  Preparats amb fibra per a dietes hipocalòriques per al
control de pes o la obesitat, que ajuden a reduir
l’ingesta d’aliments i controlar l’apetit per el seu
efecte saciant.
 A base de fibres de cereals i de plantes, com també de
crustacis marins com el cas de chitosan.
 En diferents formes farmacèutiques: comprimits,
càpsules, sobres, xarops, gotes, etc.

68. Edulcorants:
 Són substàncies d’origen natural o sintètic amb la
capacitat d’endolcir els aliments. Es classifiquen en
funció del seu contingut energètic.
 El primer edulcorant acalòric va ser la sacarina,
descobert al voltant de 1879 (derivat del quitrà). És
300 vegades més dolça que el sucre.

69. 69
6. Edulcorantes: poder edulcorante, clasificación del
etiquetado
Clasificación de los edulcorantes:

70. Datos que aparecen en el etiquetado:
Y las siguientes advertencias:

72. INFUSIONS ALIMENTARIES, ALIMENTS A BASE DE PLANTES I
ELS SEUS EXTRACTES.
 INFUSIÓ: és un producte líquid obtingut per acció de l’aigua
en ebullició sobre una espècie vegetal amb la fi d’extraure
les substàncies solubles d’aquesta.
 L’evaporació total o parcial de l' infusió don lloca al extracte
corresponent.
 El seu us esta basat en les accions fisiològiques.
 Amb una planta o combinacions d’elles.
 És un mètode per excel·lència per a administrar les plantes
medicinals, encara que esta sent substituït per les càpsules,
per una dosificació més exacta del principi actiu, a més a
més, dissimula els olors i sabors desagradables que tenen
algunes plantes, amb lo que les traguem millor.
 També es presenten en ampolles o extractes concentrats.
 Alguns combinats de plantes són SINÈRGICS.

73. Espècies vegetals en infusions. ANIS ESTRELLAT, HINOJO: Eliminació de gasos
(Carminatius). Augmenten la producció de sucs
gastrointestinals. En casos de aerofàgia i per a fer millor la
digestió.
 MANZANILLA: Antiinflamatòria, antiespasmòdica i digestiva.
Augmenta la producció de sucs gastrointestinals. Després dels
menjars abundants o forts. És un antisèptic lleuger via externa.
 MELISA: Digestiva i antiespasmòdica, millora la digestió. Es
lleugerament sedant i es utilitzada en casos d’ansietat i
insomni.
 MENTA: Digestiva, antiespasmòdica. Augmenta la producció
de àcids gàstrics i la secreció de bilis per lo que facilita la
digestió de les grasses.
 HO ESTUDIAREU EN DISPENSACIÓ DE PRODUCTES
FARMACÈUTICS.

75. COMPLEMENTS VITAMINICS I MINERALS. OLIS VEGETALS
I DE PEIX. ALIMENTS TRADICIONALS.
 VITAMINES. Ja les hem estudiat en el grup dels
micronutrients.
 MINERALS. El mateix. Farem ací la distinció entre
macrominerals (la seva presencia en dieta serà de més
de 100 mg per dia) i oligoelements o microminerals (la
seva presencia es inferior a 100 mg per dia)
 Macrominerals com: sodi, potassi, calci, fòsfor, magnesi
i sofre.
 Microminerals com: coure, iode, ferro, manganès, crom,
cobalt, zinc i seleni.

76. Complements vitamínics
 Preparats a base de vitamines i minerals que ajuden a
una ingesta correcta i ens aseguren els diposits
adquats de vitamines i minerals.
 Segons les necessitats fisiològiques (creixement,
embaraç, tercera edat...) o segons la malaltia, les
presentacions comercials son combinacions de varies
vitamines i minerals, o també una sols vitamina o un
sols mineral.

77. OLIS VEGETALS I DE PEIX.
. Els àcids grassos són els components més
importants de les grasses i lípids. Segons el seu
origen, es classificaven en saturats i insaturats, com
ja hem vist.
Respecte als olis vegetals com el de girasol, soja,
dacsa, sesamo, borraja, onagra, són la principal font
de àcids grassos omega 6.
Les semilles de lino també són molt riques en àcids
grassos omega 3.
Els olis de peix són la principal font de àcids grassos
omega 3, sobretot els de peix blau.
Les necessitats de omega 6 estan ben cobertes en la
població però no així les de omega 3.

78. Olis vegetals: oli de onagra
Es ric en omega 6.
Alivia els símptomes del síndrome premenstrual.
Redueix els nivells de colesterol i prevé les infermetats cardiovasculars.
Millora l’acne i alteracions de la pell, com èczemes.
Prevé l’envelliment de la pell afavorint la hidratació i elasticitat.
Olis de peix.
Rics en omega 3.
Contenen els més importants EPA i DHA.
Protegeixen front a atacs cardíacs.
Regulen els nivells de colesterol i triglicèrids.
Disminueixen el risc d’infermetats cardiovasculars.
Disminueixen el risc de derrames cerebrals.
Protegeixen contra l’aparició de càncers com el de pròstata i mama.

80. Aliments tradicionals.
 JALEA REAL: Composició complexa, alt valor nutritiu. Rica en
vitamines, minerals i aminoàcids essencials.
 És reconstituïent, afavoreix la millora de l'astènia, és tonificant i
reequilibrant del sistema nervós, millora la concentració i l’energia,
reforça l’organisme front agressions externes (constipats, infeccions)
 LLEVAT DE CERVESA: Rica en proteïnes i vitamines, sobre tot les del
grup B. Millora la qualitat de la pell, ungles i cabells. Enforteix els
sistema nervós, ajuda a regular els nivells de glucosa en sang, és
depurativa i millora l'anèmia.
 GINSENG: Planta de la que s’utilitza l’arrel. És estimulant del sistema
nervós, ajuda a regular els nivells de colesterol i la glucèmia. Combat la
fatiga i restaura l’energia i to vital.
 LECITINA DE SOJA: Complex de fosfolípids que s’obtenen a partir de
les llavors de soja. Regula els nivells de colesterol i triglicèrids en sang.
Millora la memòria i la capacitat cognitiva. Potencia el rendiment
esportiu.

81. .

82. .Altres productes per aprimar.

83.  Cetona de frambèsia: Termogènic, augmenta el metabolisme, és saciant i
disminueix l’apetit i l’ansietat pels aliments dolços
 Ventre pla amb fructo oligoglucosids: Augmenta la sensació de sacietat.
Redueixen la producció de gasos i acidesa.
 Garcinia: Conte àcid hidroxicítric que inhibeix la síntesis de grasses i redueix els
nivells de colesterol (LDL) i de triglicèrids.
 Opuntia: absorbeix varies vegades el seu pes en grassa, ajuda a la sacietat.
 Vinagre de poma i fucus: Accelera el metabolisme, saciant, ric en potassi, frena
el apetito, diürètic.
 Café verd:Reducció de la grassa abdominal, propietats anticelulítiques.
 Mango: Actua sobre las hormones que formen la grassa i que indueixen
l’apetit.
 L-carnitina: Afavoreix l'eliminació de grasses, evitant així la seva acumulació.
 Papaia que té papaïna (amb pinya que té bromelaïna), afavoreix la digestió de
midons i de proteïnes.

84. Activitats del llibre:
 p. 19.2. Recerca una definició de dieta equilibrada
diferent a la del llibre.
 p. 20.4. Indica quines mesures corporals serviran
com indicador de risc cardiovascular.
 p.23.7. Relaciona les propietats de la fibra amb la
funció que realitza en l’organisme.
 p.23.8. Perquè és important ingerir aigua quan es
pren fucus o glucomanano?
 p.23.10. Quina advertència deu dur el etiquetat de
l’aspartam?
 Comprova el teu aprenentatge, en la pàgina 28.

85. CORRECTORS

86. Recerca les funcions de les vitamines següent i les
alteracions que es produeixen al organisme si tenim un
dèficit o un excés d’elles.
 Vitamina A: Liposoluble. RETINOL. Formació i reparació de teixits, dents,
mucoses i ossos. VISIÓ. En fetge, ous, llegums i cereals.
 Vitamina D: Liposoluble. COLECALCIFEROL/ERGOCALCIFEROL. Per a
tenir uns ossos saludables, i la correcta absorció del calci.
 Vitamina E: Liposoluble. TOCOFEROL. Antioxidant. Fertilitat.
 Vitamina K: Liposoluble. FITOMENADIONA/FARNOQUINONA. Per a la
correcta coagulació de la sang. Verdures, llegums i peix.
 Vitamina C: Hidrosoluble. ACID ASCORBIC. Antioxidant, cicatrizant de
ferides i per a l’absorció de ferro. Verdures i fruites cítriques.
 Vitamina B1: Hidrosoluble. TIAMINA.
 Vitamina B2:Hidrosoluble. RIBOFLAVINA.
 Vitamina B9:Hidrosoluble. ACID FOLIC.
 Vitamina B12: Hidrosoluble. CIANOCOBALAMINA. Necessària per a la
formació de eritrocits i l’adequat manteniment del sistema nervos. En ous,
productes làcteos i aliments d’origen animal.

87. ACTIVITAT f.- Treballem el Catàleg de
parafarmàcia:
 Recerquem productes de parafarmàcia d’alimentació i nutrició.
 - Chitosan y cromo 500 mg/cápsula, arkopharma.
 - Fave di fuca. Bayer.
 - Lipograsil comp. Recub. 50 comp. Zambon.
 - XLS medical. 60 comp. Morlan.
 Chitosan cromo extra forte es alta des de 2008, CN 1528186,
com aliment.
 Lipograsil va ser alta en el 2012, com aliment. CN 1647054.
 Fave di fuca, no hi apareix en el bot plus.
 XLS medical, alta en marzo de 2010. CN 1568601 com producte
sanitari.

88.  Micronutrients: Substàncies que es troben en molt
xicoteta quantitat als aliments. Són les vitamines i els
minerals, com la vitamina C o el Calci.

89. Característiques
bioquímiques
Quantitat en els
aliments
Funció en
l’organisme
Aportació
energètica
Capacitat de
síntesis de
l’organisme
Carbohidrats 55-60%
Macronutrients
Energètica
Plàstica
4 kcal/g No essencials
Lípids 30-35%
Macronutrients
Energètica
Plàstica
9 kcal/g Essencials i no
essencials
Proteïnes 10-15%
Macronutrients
Plàstica
Energètica
4 kcal/g No essencials
Essencials
Vitamines -
Micronutrients
Reguladora - Essencials
Minerals -
Micronutrients
Reguladora
(plàstica)
- Essencials
Característiques
bioquímiques
Quantitat en els
aliments
Funció en
l’organisme
Aportació
energètica
Capacitat de
síntesis de
l’organisme
Carbohidrats 55-60%
Macronutrients
Energètica
Plàstica
4 kcal/g No essencials
Lípids 30-35%
Macronutrients
Energètica
Plàstica
9 kcal/g Essencials i no
essencials
Proteïnes 10-15%
Macronutrients
Plàstica
Energètica
4 kcal/g No essencials
Essencials
Vitamines -
Micronutrients
Reguladora - Essencials
Minerals -
Micronutrients
Reguladora
(plàstica)
- Essencials

90.  1º Calcular les calories diàries. Es tracta de anotar el
pes de cada aliment i calcular les calories que aporta
eixa quantitat d’aliment. Sumar-ho tot i veure si
cobreixen les necessitats calòriques de cadascú.
 2º Calcular els percentatges de cada un dels nutrients.
Estudiem els aliments i vem quin percentatge suposen
del total de d'ingesta calòrica.
 3º Complim la roda/piràmide dels aliments? Es tracta de
comprovar si complim les recomanacions de la roda
d’aliments respecte a les racions diaries de
carbohidrats, fruita, llegums, etc.

91. Se puede encontrar vitamina B12 en alimentos vegetales en
pequeñas cantidades. Algunos de estos alimentos son: levadura de
cerveza, algas, hogos comestibles, germen de trigo y soja