2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane

16,345 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
16,345
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6,197
Actions
Shares
0
Downloads
363
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane

  1. 1. San Carlo alleQuattro Fontane Francesco Borromini (1599-1667)
  2. 2. Francesco Borromini (1599-1667)Francesco Castelli va començar treballant a la cantera amb el seu pare, com apicapedrer, però aviat anà a Milà a estudiar, on tallà marbre per a la catedral.El 1619 arribà a Roma, on canvià el seu cognom pel de Borromini, i començà atreballar per un parent, llunyà Carlo Maderno, al Vaticà. També col·laborà ambBernini al palau Barberini. Als pocs anys de treballar junts es produí entre ellsuna enemistat que duraria per sempre.Durant el pontificat dInocenci X (1644-55) guanyà la confiança del papa idesplaçà a Bernini del lloc d’arquitecte principal de Roma. Quan es nomenat papaAlexandre VII (1655-57) de nou ocupa el primer lloc Bernini i l’enfrontamententre ambdós arquitectes es fa més intens. Llavors Borromini es dedica acompletar els interiors de Sant’Ivo alla Sapienza i Sant Joan de Laterà. Tambécompleta la façana de San Carlo.Els últims temps de la seva vida vacaure en una profunda depressióque el va dur al suïcidi.
  3. 3. Context històricEls Estats Pontificis, amb Roma coma centre, es trobaven en un momentàlgid, i les idees de la Contrareformas’imposaven als països catòlics. Fou unsegle de gran desenvolupamentartístic, l’art era l’expressió delpoder religiós.San Carlo alle Quattro Fontane s’hade situar en aquesta època d’expansiói reforma urbanística de la ciutat deRoma. L’època en que els papes, através de les manifestacionsartístiques, tant religioses com civils,demostraven la seva força i poder.Les esglésies barroques vancomençar a ser la mostra més clarad’aquest art religiós que voliaimpressionar, juntament amb la sevadecoració escultòrica i pictòrica.
  4. 4. L’obra de Borromini és molt original. Les principals característiques són:1. Ús de l’orde gegant, de forma complementària i alternada.2. La planta central, com la moltes de les esglésies barroques.3. Dinamisme espacial. Aquest basat en el joc de la corba, la contracorba,lel·lipsi i els espais còncaus i convexos, duts a la màxima expressió perreflectir moviment.4. Ús de la llum.5. Incorporació de l’escultura a l’arquitectura.6. Materials simples i econòmics.7. Esquema geomètric modular.
  5. 5. SantIvo alla Sapienza (1642-60). Ésconsiderada l’obra mestra de Borromini.
  6. 6. SantAgnese in Agone (1652-53) Plaça Navona, Roma
  7. 7. Documentació generalNom: San Carlo alle QuattroFontaneAutor: Francesco Borromini(1599-1667)Cronologia: església i claustre1638-1641, façana 1665-1667Localització: Roma (entre la viaQuirinale i la via QuattroFontane)Estil: BarrocMaterials: pedra a l’exterior imaons, estuc i marbre al’interiorSistema constructiu: arquitravati voltat
  8. 8. Anàlisi formal: Elements de suport i suportatsFunció decàrrega:columnesgegantines queenvolten elperímetre del’església.Tots elselementsparticipen en unúnic impuls ambtendènciaascensional.Sobre elscapitells hi haun entaulamentamb cornisacorba. Sobre la cornisa hi ha un cos intermedi format per arcs de mitja volta i petxines que sostenen la cúpula el·lipsoïdal.
  9. 9. Espai exterior No es correspon amb la distribució interiorFaçana dividida endos nivells Cada pis té unindependents però ordre derelacionats columnes menors.Dos pisos amb un Es completaordre de amb uncolumnes gegants entaulamentcadascun i dividits horitzontal ien 3 carrers. amb obertures en forma dePrimer pis: nínxol.porta d’accés i asobre una La cornisafornícula amb ondulada esuna estàtua. repeteix a lesAquesta es dues plantes. Acorrespon amb la superiorun medalló al forma com unpis superior. frontó.
  10. 10. Façana Les ales ondulada d’uns formada per querubins entrants i formen sortints, com un còncaus i timpà convexos. sobre el cap de l’estàtua central.La gran alçada de lescolumnes i la proximitat Els carrers laterals sónentre elles crea sensació còncaus i el central convex,de moviment ascendent. per tant, cada element de la façana, i sobretot aquesta estructura ondulada, potencien el moviment.
  11. 11. Es capitells, basats en l’ordre corinti, torcen les volutes cap enfora encomptes de cap endins.
  12. 12. Al pis superior trobem un petit templet o edicle i el medalló, sostingut per àngels, que trenca l’entaulament.La llum, que creazones de clarobscur,li dona un aspectecanviant, per tant,moviment.També sensació de Contrastos de llum estudiatsverticalitat i Dinamisme espacial: ondulació accentuadalleugeresa. Ordre gegant Esquema geomètric modular Incorporació de l’escultura a l’arquitectura
  13. 13. Les zones de clarobscur fan variarl’aspecte de la façana.Al xamfrà, sobre una de les fonts,s’hi aixeca la torre campanarquadrada, dissenyada pel seu nebot.
  14. 14. Espai interior La planta es pot definir a partir Capella d’un espai central entre major octagonal i ovalat, on tots els elements, sinuosos i ondulants, donen dramatisme al conjunt. A l’eix longitudinal s’hi ha afegit dos espais semicirculars, el vestíbul o entrada i la capella major. Entrada
  15. 15. 16 columnes gegantines d’ordre compost suporten l’entaulament, el qualcontorneja l’església seguint les capricioses formes de la planta. Aquestescolumnes “modelen” el mur conferint-li un ritme propi. Per la sevagrandària dona una aparença més reduïda a l’espai interior que la que térealment.
  16. 16. Les columnes permeten crearportes, nínxols i capelles alsintercolumnis.
  17. 17. 4 semicúpules de quart d’esferacobreixen les capelles i elsvestíbul. Entre aquestes s’hiarticulen 4 petxines àmplies quedefineixen la cúpula ovalada.
  18. 18. Petxina Petxina Semicúpula de quart d’esferaPetxina Petxina Semicúpula de quart d’esfera
  19. 19. La cúpula ovalada és impressionant.Està formada per cassetonsgeomètrics (octàgons, creus ihexàgons) que es van fent méspetits, seguint les lleis de laperspectiva, a mesura que s’enlairen.Així donen sensació de més alçada iamplitud. Està coronada per unallanterna que il·lumina, a través deles seves lluernes, de manera naturall’interior.
  20. 20. Un ocell blanc, l’Esperit Sant, sobre un fons daurat, corona la cúpula. Unaaltra font de llum són les finestres situades directament sobre la bigamestra, semiocultes per la decoració, que creen l’efecte que la cúpulaestà suspesa sobre l’església.
  21. 21. El petit claustre del convent ésexemple de la llibertat en l’ús delsordres que feia Borromini.Utilitzava el lèxic tradicional ambuna gramàtica completament nova.
  22. 22. Entorn i integracióurbanísticaEl solar ocupat pel conventde Sant Carlino es trobaen la cruïlla de lesantigues Strada Pia iStrada Felice, traçadespels papes Pius IV i SixtV, en un lloc consideratclau per l’urbanisme romà.A les 4 cantonades delsdos carrers s’hidisposaren quatre fontsque donen nom al lloc.Borromini superà amb èxitles irregularitats delterreny i aprofità lespetites dimensionsd’aquest.
  23. 23. InterpretacióSan Carlo va ser el primer encàrrec que li van fer individualment a Borromini.Els pares Trintaris, que decidiren a Madrid aixecar un convent a Roma, vanencarregar un conjunt format pel convent, una església i un claustre.San Carlo alle Quattro Fontane és significativa en la seva trajectòria perquèconsisteix en la seva primera església i claustre, i la darrera façana que vafer. En ella s’hi fusionen una sèrie de tradicions independents en un tot únic icoherent, suggerent i revolucionari.Borromini mostrava sempre una tècnica angoixada, insegura, insatisfeta iturmentada. El seu màxim rival, Bernini, era tot el contrari, segur i satisfetde la seva obra. Quan va acabar la façana de Sant Carlo Borromini es vasuïcidar, alguns diuen que perquè considerà que l’obra no estava a l’alçadad’allò que volia expressar.
  24. 24. Borromini, en cada nova obra, augmentava l’elegància i la intensitat del ritme, juntament amb una gran tensió interior. La seva darrera obra fou la façana de San Carlo i se la considera com la culminació de la seva trajectòria artística. Va ser contemporània a la columnata de Sant Pere de Bernini, considerada l’obra més unitària i global del Barroc. En canvi la de Borromini ha quedat com la més discontínua, fragmentada i antimonumental. La seva façana representa la fusió en el grau més alt de l’arquitectura i l’escultura. L’ull no pot descansar, ja que pràcticament no queda paret lliure.Borromini va preferir utilitzar materials dúctils i mal·leables (maó iestuc) en comptes dels marbres i materials nobles que se solien utilitzaren altres construccions.
  25. 25. FuncióL’església de San Carlo a l’ordredels Trinitaris Descalços, unacongregació monàstica pobre oaustera. Tota l’ornamentaciópictòrica i escultòrica estàdedicada al seu fundador, SantCarles Borromeu. El centre de lacúpula el presideix l’Esperit Sant,símbol de la Trinitat. Borromini va ser el preferit dels ordres religiosos a l’hora d’encarregar els seus edificis religiosos.
  26. 26. A la cantonada on es troba l’església de San Carlohi ha 4 fonts, dues dedicades a les deesses Juno iDiana, i les altres dues dedicades als rius Tiber iArno.
  27. 27. Models i influènciesBorromini s’inspirà en els últims dissenys de Miquel Àngel, com la CapellaSforza a Santa Maria Major de Roma. La façana s’ha relacionat amb elteple romà d’El Deir, a Petra, que podia haver vist en un dibuix o gravat. Elsistema d’anar fent més petits els cassetons a la cúpula el va treure delPanteó de Roma. 3 imatges de la Capella Sforza de M. Àngel Cúpula del Panteó de Roma
  28. 28. El Deir, a Petra (S. II)

×