Fitxa 43 villa capra (la rotonda)

1,800 views

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,800
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
62
Actions
Shares
0
Downloads
57
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Fitxa 43 villa capra (la rotonda)

  1. 1. FITXA 43: VILLA CAPRA (LA ROTONDA) Júlia López Valera INSTITUT BANÚS
  2. 2. FITXA TÈCNICA Edifici Villa Capra (La Rotonda) Autor Andrea di Pietro Palladio (Pàdua, 1508Maser, 1580) Cronologia 1551-1553 Tipologia civil Materials Pedra, maó, estuc i marbre Estil Renaixentista / classicista Localització Vicenza (Itàlia) Júlia López Valera
  3. 3. EL MANIERISME (1530-1610)  Ruptura amb la normativa clàssica, alterant la morfologia dels ordres arquitectònics establerts, és a dir, la correlació entre les parts i el conjunt de l’edifici.  Es perd la claredat compositiva clàssica. Rebutja l’equilibri i l’harmonia clàssiques.  Es multipliquen els elements arquitectònics sense complir una funció constructiva.  Arquitectura experimental: tant en plantejaments escenogràfics com en la voluntat antifuncionalista.  Es reivindica la llibertat de creació en front de la norma.  A nivell decoratiu adquireix importància el grotesc. Pintures de representacions fantàstiques i irreals.  Art aristocràtic lligat a les cors europees del moment.  Tipologies arquitectòniques: Església, palau i vil·les suburbanes.  Va coexistir amb el classicisme al llarg del segle XVI.
  4. 4. CONTEXT HISTÒRIC  A Itàlia, el 1527 es produí el “Saco de Roma”, fet que marca l’inici del manierisme. Molts artistes hagueren de fugir de Roma traslladant-se a Florència i a Venècia. A Florència els Mèdici tenien problemes per conservar el poder, en canvi Venècia es convertí en un lloc artístic i cultural de primer ordre, gràcies també a la gran activitat editorial.  El papa Paulo III restaurà la Inquisició el 1542, i poc després s’inaugurà el Concili de Trento. El camí cap a la Contrarreforma s’havia iniciat. El barroc no trigaria a arribar.
  5. 5. BIOGRAFIA DE L’AUTOR Andrea de Pietro, anomenat PALLADIO en honor de la deessa grega de la saviesa Pal·les Atena, erudit de l’arqueologia i fascinat per l’antiguitat clàssica i per la simetria, va ser el primer professional dedicat en exclusiva a l’arquitectura. Les regles i les proporcions que va plasmar en el seu tractat I Quattro Libri dell’Architecttura (1570) van ser acceptades com a cànon clàssic de l'arquitectura civil. Els seus edificis presenten alguns trets manieristes, i per això PALLADIO va ser considerat impur pels teòrics del Renaixement i pels arquitectes del Neoclassicisme.
  6. 6. DESCRIPCIÓ FORMAL  És un palau campestre de planta central dissenyat per Palladio i construït a partir de l’any 1551 als afores de Vicenza, a Itàlia.  S’aixecà sobre un petit turó arrodonit. Júlia López Valera
  7. 7. DESCRIPCIÓ FORMAL 2 3 3 1 2 Columnes jòniques i 4 pòrtics 3 2 3 2 1. Sala circular 2. Pòrtic 3. Dormitoris Valera Júlia López
  8. 8. DESCRIPCIÓ FORMAL Espai exterior  A l’exterior, la Villa Capra presenta un perfil idèntic a totes quatre façanes, cadascuna de les quals s’articula a partir d’unes escalinates pronunciades que condueixen cap a un pòrtic de sis columnes d’ordre jònic, amb l’entaulament corresponent i frontó triangular rematat amb una estàtua a cada vèrtex. Al centre de l’edifici s’alça la cúpula que cobreix la sala circular central de la mansió. Júlia López Valera
  9. 9. DESCRIPCIÓ FORMAL La Villa Capra s’estructura sobre una planta simètrica en forma de creu grega, pel fet que al quadrat de l’habitatge s’hi afegeixen quatre pòrtics. Al centre de l’edifici hi ha la gran sala circular que fa d’eix distribuïdor de les habitacions i de les dependències que l’envolten. Els dormitoris estan ubicats als quatre angles de l’edifici. Als soterranis hi ha la cuina i sales de l’administració general de la casa.
  10. 10. DESCRIPCIÓ FORMAL La sala central, coberta per una gran cúpula rematada amb un òcul, està decorada – igual com les altres estances- amb vigorosos frescos fets per diversos pintors italians de l’època. La il·luminació natural d’aquesta sala central és una mica deficient, perquè a part de l’òcul, la llum només hi entra a través dels quatre passadissos que hi convergeixen.  Aquesta cúpula semiefèrica, està decorada amb frescos d’Alessandro Maganza. En ella hi trobem al·legories lligades a la vida religiosa i les virtuts que aquesta porta. S’hi representa la Bondat, la Temprança i la Castedat.
  11. 11. DESCRIPCIÓ FORMAL  La part inferior de la sala, a totes les parets, està decorada amb columnes fingides i gegantines figures mitològiques gregues, obra de Ludovico Dirigny.
  12. 12. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA  Situada sobre un petit turó al mig del camp, les quatre façanes s’orienten als quatre punts cardinals. Aquesta disposició permet que, des de la planta noble, els propietaris puguin aprofitar al màxim la vista privilegiada de l’entorn natural que els envolta.
  13. 13. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ  La Villa Capra va ser construïda per al gaudi particular del seu propietari, el poderós clergue Marius Capra Gabrielis, el nom del qual consta escrit als frisos dels quatre pòrtics.  La casa també és coneguda popularment amb el nom de La Rotonda, a causa de l’espectacular sala circular central, coberta per la gran cúpula semiesfèrica construïda per l’arquitecte SCAMOZZI entre el 1580 i el 1591, i que va alterar el disseny inicial de PALLADIO.  Seguint els principis renaixentistes, PALLADIO va reprendre l’estil arquitectònic dels temples romans i el va aplicar a edificacions civils, iniciant així la recuperació de les antigues vil·les romanes –residències campestres luxoses allunyades de l’urbs desaparegudes després de la caiguda de l’Imperi Romà.
  14. 14. MODELS I INFLUÈNCIES  El model de referència en l’arquitectura pal·ladiana és l’antiguitat clàssica, present en la semblança entre les façanes dels temples romans i les quatre façanes porticades de la Villa Capra. Igualment, la cúpula centralitzada sembla que agafi com a referència la del Panteó de Roma, que també mostra un òcul central.  La Villa Capra va ser el model de la Chiswick House de Lord BURLINGTON, exemple del neopal·ladisme anglès. Des d’Anglaterra, PALLADIO també va tenir una gran acceptació als EUA, tant en les cases residencials del sud, com en els edificis públics construïts al segle XIX.
  15. 15. Júlia López Valera

×